dissabte, 7 d’abril de 2007

Què més es pot demanar a un sol dia?

Dia rodonet el que he viscut avui. Després de parlar abastament sobre què escriuria quan arribés a casa, a l'hora que fos, em ve de gust només deixar escrit per la posteritat el que seria la definició d'un dia genial.

Hem pujat a un cotxe cinc persones a una bona hora al matí, per ser que és festa. El destí: Blanes. Hem anat a veure una amiga que comparteix pis allà, a qui fa temps que devíem visita. El pis que té és una meravella, no diré que el voldria per a mi, perquè m'hi perdria, però està molt bé, i penso que el lloguer no és precisament com els de Barcelona... Després, a fer una volta amb cerveseta i braves incloses, és clar, per fer gana. Dinar a ca seva i posterior partida al Pictionary. Si heu jugat a aquest joc sabreu que és una bajanada, i la manera lamentable com dibuixo jo seria motiu suficient per negar-se a jugar, però es riu tant...

Acabada la visita, encara no era hora de tornar a caseta. La nova destinació era Sant Feliu de Guíxols. Ja que no estàvem lluny, hem aprofitat. Allà hi havia la fira del brunyol, i de bunyols, el que seria bunyols, ja no en quedava cap. Però mel, formatges, embotits, xocolata, conserves i cerveses casolanes, les que volguessis. Els bunyols els hem hagut de comprar en un forn, i ens els hem endrapat després de sopar en un bar de per allà. Quedava el plat fort encara, motiu principal pel qual hem anat a aquesta bonica localitat: concert d'Antònia Font, el novè que disfruto, no està malament. Ha estat un bon concert, ni dels millors, ni tampoc dels pitjors.

Hem acabat tard, però teníem una darrera parada per fer, aquest cop ja a Barcelona. Hi ha hagut algunes baixes, però és normal amb el dia que portàvem. Havíem quedat al Michael Collins amb alguns dels amics que avui no ens han acompanyat. Entre ells, la presència d'un dels meus millors amics, que malauradament (per mi, no per ell), viu a Lyon per una temporada. Em feia moltíssima il·lusió veure'l, i aquesta no serà l'única trobada que tindrem abans que marxi altre cop. Pel sol fet que hi era ell ja val la pena fer el noctàmbul (una mica més). Aquestes oportunitats s'han d'aprofitar. Bé, tampoc no vull oblidar que hi havia gent que no esperava que vindrien, i que també m'ha fet gràcia veure.

I ara si, final d'un dia ben complet que no pot acabar de millor manera que davant de l'ordinador i plasmant-ho per deixar-ne constància. Que en vinguin molts més com aquest, que a mi no em fan mai nosa.

4 comentaris:

  1. La jornada va ser variada i riallera. Compartir el meu temps amb la gent a la que m'aprecio és genial! i amb unes cançonetes d'Antònia Font de fons encara més!!!!
    Ahhhh!! i encara que la txaro i en gerard no hi poguessin assistir ens vam enrecordar d'ells.
    Gràcies a tots

    ResponElimina
  2. L'anònim sóc jo, la Raquel. És que m'he oblidat de posar el meu nom... Encara no hi estic massa acostumada!!

    ResponElimina
  3. I quan va sortir el sol... després de 4 dies... (o més) vam anar d'excursió en bona companyia. Estic completament d'acord. Va ser un dia fantàstic. Tenia moltes ganes de sortir de Barcelona i va ser una dia rodó. A veure on anirem la propera vegada. Ens va agradar molt el teu piset, Gemma!
    Una abraçada a tots i ho repetim quan vulgueu!

    ResponElimina
  4. Jo també us vaig trobar a faltar, a vosaltres i a Antònia Font, està clar... Quina peneta, un altre dia serà, i ara que la competició està més renyida serà fins i tot més emocionant!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.