dijous, 12 d’abril de 2007

Esperant el miracle

Esperant un miracle em passen els minuts, les hores, els dies. La incertesa em mata, la incertesa de no estar segur del que vull, del que espero, del que desitjo. Deixo que el temps s'escoli entre els dits i no faig res per aturar-lo, per aconseguir que per un instant un somriure em vingui als llavis, un somriure que s'hi quedi a viure. Estic fart de riure'm de tot i de tothom per pal·liar les mancances, la falta d'una alegria que em faci riure de cor. Més greu és no saber, de totes les coses que he perdut, la que més falta em fa. Però d'una cosa estic segur, no em calen més graus d'incertesa, perquè els miracles no es produeixen sols, cal anar-los a buscar. Espero i espero i espero... i no em serveix de res.

6 comentaris:

  1. Tots tenim èpoques d'aquestes de fer veure que som feliços i que res ens afecta quan en realitat no és així, però després de cop i volta algun dia veuràs que has tornat a somriure de veritat sense adonar-te'n. Ens veiem!

    ResponElimina
  2. Sergi, quan menys t'ho esperis t'apereixerà un somnriure als llavis... però suposo que ara mateix et costa de creure. Jo sóc de les que pensa (i tu ja ho saps) que els miracles no venen sols, venen acompanyats per la nostra força interior (+ un plus de força còsmica..)i això fa que es facin realitat. Creu en tu mateix!! una abraçada

    ResponElimina
  3. Tots som inestables. Tots tenim alts i baixos. L'autoestima arriba i se'n va, ens costa creure'ns que valem. I quan estem a baix, ens vénen al cap pensaments tan tristos però alhora tan reals i tan autèntics com els que acabes d'escriure. No pateixis, a tots ens passa. Però que sàpigues que després de caure sempre tornaràs a aixecar-te. Els núvols passen, i molt de pressa. Tornarà a sortir el sol, encara que hagi de passar temps... Però pensa en qui tens al costat; val la pena aixecar-se! :)

    ResponElimina
  4. Què tai de dir, Xoan?

    Les nostres vides són com dragon khans,i quan menys ens ho esperem ens trobem a baix sense ni poder recordar com hi hem arribat i (el més important, segons la filosofia moderna) PER QUÈ?

    Una bona amiga m'ha ensenyat que l'actitud hi fa molt, i la paciència també. No faràs res amb una actitud positiva si no ets pacient, i no faràs sent pacient sense una actitud positiva.

    Jo li intento ensenyar que els perquès no són tan importants.

    ResponElimina
  5. La incertesa és una companya molt feixuga, i quan s'ajunta amb l'apatia, el cansament i la por són les pitjors enemigues que puguis tenir. Però no pateixis, perquè la vida és com un pèndol, i segur que tot es tornarà a posar a lloc.
    Ara, si em permets un consell...(sorgit de les teves pròpies paraules) intenta passar a l'acció, per més que et puguis equivocar... és millor això que quedar-se aturat, esperant el que no pot venir sol.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a totes, és veritat que la vida és com una muntanya russa, però si una cosa no falla, és el suport dels amics que a mi em manté sempre amb el cap alt. Gràcies per tots aquests comentaris que m'animen molt.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.