dissabte, 14 d’abril de 2007

Don't speak

Aquesta tarda mentre feinejava per casa ha sonat a la ràdio una cançó que fa un temps, força temps, va significar alguna cosa per mi. No és que no l'hagués sentit des de llavors, evidentment que si, però avui m'ha vingut de gust deixar-la penjada aquí. Us he dit mai que la música juga un paper importantíssim a la meva vida? No em pregunteu quin, no us ho sabria explicar, però sé que sense música moltes situacions, molts records, molta gent deixarien de tenir sentit. No sóc especial, penseu una mica i us adonareu que a vosaltres també us passa. Aquí us deixo la cançó, que no és ni de les més bones, ni de les meves preferides, ni és de les que em fa esborronar, però que avui m'ha despertat el desitg de fer un post, cosa que no tenia previst. Si a algú més li desperta algun sentiment, encara que sigui de rebuig, espero que m'ho fareu saber.

You and me
We used to be together
Everyday together always

I really feel
That I'm losing my best friend
I can't believe
This could be the end

It looks as though you're letting go
And if it's real,
Well I don't want to know

Don't speak
I know just what you're saying
So please stop explaining
Don't tell me 'cause it hurts
Don't speak
I know what you're thinking
I don't need your reasons
Don't tell me 'cause it hurts

Our memories
They can be inviting
But some are altogether
Mighty frightening

As we die, both you and I
With my head in my hands
I sit and cry

Don't speak
I know just what you're saying
So please stop explaining
Don't tell me 'cause it hurts
Don't speak
I know what you're thinking
I don't need your reasons
Don't tell me 'cause it hurts

It's all ending
I gotta stop pretending who we are...

You and me
I can see us dying ... are we?

Don't speak
I know just what you're saying
So please stop explaining
Don't tell me 'cause it hurts
Don't speak
I know what you're thinking
and I don't need your reasons
Don't tell me 'cause it hurts

Don't tell me 'cause it hurts
I know what you're saying
So please stop explaining
Don't speak, don't speak, don't speak, no...
I know what you're thinking
and I don't need your reasons
I know you're good
I know you're good
I know you're real good

Per cert, pels curiosos diré que és de No Doubt, que a aquestes alçades no sé si us sonarà, a alguns segur que si. Podeu escoltar-la si clickeu aquí.

3 comentaris:

  1. A mi em porta molt bons records, concretament de COU.

    Com se pot imaginar, al meu company potser no li sua soberanament sa polla, però no ho coneix... encara!

    PC! molt xula la lluna en quart minvant!

    ResponElimina
  2. Efectivament, a l'home de les cavernes no li sona de cap senyor que visqués cap als segles XVIII o XIX i que, decorat amb una perruca de color blanc i rínxols als costats, hagués escrit alguna cosa per l'estil.

    En qualsevol cas, m'agrada que també l'hagis compartit amb mi.

    ResponElimina
  3. Jo crec que l'aclariment final no calia, que és una de les cançons més conegudes de NoDoubt!
    Referent als records, doncs no et sabria dir... m'ha transportat a anys enrere, a un estiu en concret, on tot semblava ser fàcil i divertit. BUf! com passa el temps de ràpid Déu meu!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.