dimecres, 21 de març de 2007

Va per vosaltres

Els que em coneixen saben quina és la cosa més important per mi, la cosa més gran d'aquesta vida. En moments com l'actual, en que l'estimació i el suport de la gent em donen l'alè necessari per tirar endavant, no puc començar la meva aventura en solitari pel ciberespai d'una altra manera. Aquestes primeres paraules van dedicades als meus amics, a tots aquells que hi sou sempre, i pels que jo també hi sóc sempre. Per maques que siguin les paraules que trii per parlar de vosaltre, mai podria acostar-me a fer justícia a les coses que sento i no puc expressar, ni de paraula ni per escrit. Així que em valdré de les paraules d'altres que en saben més que jo, o que malauradament, en sabien més que jo. Per la meva part, només tinc una paraula que no em cansaria mai de clamar al cel: gràcies.


Tu que m'has vist caure a terra
tu que sempre m'has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà

Tu m'ajudes sense pressa
si cal deixes el que tens
m'obres sempre casa teva
perquè no em quedi al carrer

Ens fem vells però no hi ha pressa
entre copes em vas dir
col·locats quasi com sempre
sense un duro però amb estil

No desitjo una altra cosa
el meu món, els meus amics
i la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros als dits

Entre mig de vells poemes
de la glòria del passat
he trobat aquesta història
per la nostra amistat
que potser havies oblidat.


Aquí ho teniu, és Sau, grup tristament desaparegut. La cançó? Glòria, una de les millors que mai s'han escrit i cantat en la nostra llengua. Un gran tema, eh? No l’he posada perquè ploreu, i espero que tothom hagi pogut reprimir les llàgrimes. Simplement em fa pensar en el que significa l’amistat, i a mi m’honoraria molt que sentir aquesta cançó us fés pensar en mi. A mi si que em ve una llagrimeta quan m’adono de la sort que tinc de tenir-vos. Us estimo, en el sentit més ampli que aquest concepte pugui abarcar. Va per vosaltres.

5 comentaris:

  1. Començo a pensar que això del blog és una gran idea.. Llegir coses com aquesta em fan sentir millor; i no és "mentirijilla" !!!

    ResponElimina
  2. Raquel... doncs anima't tu també a obrir-ne un!

    ResponElimina
  3. Jo sempre penso en tu quan escolto aquesta cançó... ets un cabron ;)

    El fer-se gran té aquestes coses, el que abans era el grup que agradava a les nenes, ara és el que més profunditat en les cançons té. Hem madurat.

    Raquel! si fas un blog jo el llegiré, t'ho prometo.

    PD: Jolines, això de la cultura de blog em matarà, els meus dies s'han tornat més improductius que mai!

    ResponElimina
  4. Molt bé Xexu no està malament el teu bloc. Ja saps que tota la colla està amb tu esperant una ràpida recuperació.

    TETE

    ResponElimina
  5. Bé xexu, acabo de fer la meva primera visita al teu blog i he anat directe al "va per vosaltres"....buff, sense comentaris, ja saps que a mi aquest tipus de coses em posen sentimentalona....i em recorden que no cal anar tan ràpid per la vida (tú ja m'entens!)
    Recupera't ràpid, que pel lab se't troba a faltar!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.