diumenge, 3 de gener de 2021

Polvorons

Foto d'aquí.
Foto d'aquí.
He estat mirant com es diu en català això que coneixem com a polvorons, perquè el mot no apareix al diccionari normatiu, però sí a l'enciclopèdia, i també a la Viqui. Em va semblar que seria mantegades, però no estic segur que sigui la mateixa cosa. El cas és que durant aquestes festes de Nadal me n'he fet un fart i no m'ha importat massa no saber exactament com es deia això que menjava. Com ja he explicat altres vegades, em va a temporades. Ja sabia que aquests pastissets m'agradaven, però no en menjava massa, algun cada any, potser. Doncs aquestes festes m'ha agafat fort i n'he comprat a granel, bosses plenes. Mira que són greixosos, fan bola i en realitat no són res de l'altre món, però no he pogut evitar menjar-ne un darrere l'altre. La moda de la temporada, ves. Confio que quan ja no els tinguin a la vista al supermercat em passarà la dèria. Altrament, no hi haurà bici estàtica ni muntanya pujada que facin evitar la recuperació del pes perdut durant 2020. De moment, anem aguantant, malgrat els polvorons. I bé, si algú té una manera d'anomenar-los que desconegui, agrairé l'aclariment lingüístic.

19 comentaris:

  1. A ma casa s'han dit sempre "polvorons", però reconec que no són sant de la meua devoció. Jo, a Nadal o quan siga, xocolata, sense dubte...

    ResponSuprimeix
  2. Al diccionari de l'Albertí i al del Salvat també en diuen mantegades, però reconec que a casa sempre en diem "polvorons".
    Com que pels nivells de sucre no em puc excedir amb els dolços, encara que m'agraden enguany no n'he menjat cas. Mal per mal m'agraden més els torrons.
    Ja ho saps: a caminar!

    ResponSuprimeix
  3. No sé com es diuen, sempre n'hi hem dit polvorons. Pel que fa a menjar-ne no en compro mai però si per alguna raó cauen a les meves mans:els de canyella, xocolata i llimona no estan malament.

    ResponSuprimeix
  4. Doncs estic com tu en el tema lingüístic. I en canvi, no m'agrada menjar-los. A veure, si no hi ha res més per postres puc arribar a menjar-me'n algun, però així en general, ni en compro ni em tempten.

    ResponSuprimeix
  5. Reconec que m'esperava veure qualsevol cosa menys aquesta. Has menjat polvorons!!! Com se't va ocorrer, són dolentissims! I a més a més t'havies de cuidar el pes i tal... Només espero que els hagis comprat al 2020 i com l'any sigui canviat els vagis deixant al passat.

    ResponSuprimeix
  6. Caldria diferenciar entre mantecados i polvorons que, tot i semblar-ho, no són exactament el mateix. Els mantecados són els més rodonets amb sabors incorporats (de llimona, de coco, de xocolata...) i els polvorons són els que tenen una forma més ovalada, sovint van coberts de sucre glas i, a diferència dels mantecados, estan fets sempre amb ametlla. Si n'he de triar algun, sempre em decanto per aquests últims. Però cap dels dos serien una de les meves postres preferides aquests dies, jo soc més de torrons.

    Pel que fa al nom en català. Jo tinc entès que s'admet el manlleu de l'espanyol i que se'ls pot anomenar "mantecados" i "polvorons". Una "mantegada" es referiria una pasta feta amb mantega i no amb llard de porc com seria el cas. I, sortint de l'àmbit nadalenc, puc afegir que la meva àvia anomenava "mantecaus" als gelats cremosos en general, però suposo que tampoc devia ser massa normatiu això. 

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres, els 'mantecaus' per als gelats el feia servir un amic de Reus, que tenia de petit ... m'has ofert un viatge al passat :) :)

      Suprimeix
    2. Siiiiiiiiiiiii, el meu pare també deia "MANTECAUS" als gelats que no eren "polos".
      O sigui, hi havia els POLOS: Els de "gel"... taronja, llimona, etc. i els MANTECAUS, que podien ser de vainilla, xocolata :-DD

      Ai, el meu papi... ja ha fet 15 anys que no és aquí!! Com passa el temps...

      Suprimeix
  7. Començo a entendre els teus balls de pes tant salvatges que tens. Tu ves jugant amb la teva salut que encara la palmaràs abans que un diabètic tipus 1. Pensa que cada vegada que fas un afartament de polvorons mor un nutricionista. Diuen que si per postres vols alguna cosa dolça es pot menjar una peça de fruita. Pensa que si el teu gat no menja aliments dolços és perquè és evolutivament es superior a tu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una ment criminal, ens vol deixar sense lectors a Pons's blog!

      Suprimeix
  8. A mi m'agraden bastant, però aquest any no n'he menjat ni un... ara ja potser no en menjaré cap, fins l'any que ve...

    ResponSuprimeix
  9. Per aquí també es diuen polvorons i mantecados. Els polvorons no m'agraden per la sensació d'ofec que t'entra just quan te'ls poses a la boca. Els mantecados ja són una altra cosa. Com sabeu el meu pare era forner, els feia bàsics amb ametlla i te'ls posaves a la boca i es desfeien sols... què bons!.
    Vigila que els kilos són molt difícils de treure!

    ResponSuprimeix
  10. Ostres, Xexu, són la meva perdició ... però com molt bé diu el savi sr. Pons són una destrucció nutricional... és la primera cosa que em va eliminar la metgessa de capçalera en veure els meus nivells de triglicèrids jejejejeje Tot i això, són deliciosos, aix se'm fa la bona aigua només de pensar-hi.... :D :D :D
    Bon any, senyor !!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si fessiu cas al Pons no haurieu de visitar tants metges!!

      Suprimeix
  11. A mí lo que me gusta siempre, sea o no Navidad, es el turrón blando marrón clarito y la Tarta Alaska (Baked Alaska)

    ResponSuprimeix
  12. a mi m'agrada la paraula polvoró :)
    És veritat que fan una mica bola, però estan bé. A mi només m'agraden els de "mantecado de almendra" XD

    ResponSuprimeix
  13. Ma germana és una addicta. També se'ls compra al súper, a granel...
    Recordo que, quan vivia a Barcelona, amb els pares i nosaltres hi anàvem sovint els caps de setmana, pels volts de Nadal sempre tenia bosses plenes de polvorons a la seva habitació, perquè així els tenia més a prop per picar hehehe

    ResponSuprimeix
  14. Disparitat d'opinions pel que fa als polvorons, o mantecados o com es diguin. Però no heu de patir, tots aquells a qui no us agraden, em podeu passar a mi els que us toquen a vosaltres. No patiu, que en faré un bon ús. Moltes gràcies per comentar.

    AlfredRussel, a veure, jo no et diré mai que no a la xocolata, tan negra com sigui possible, però ja dic que em va a temporades, i aquesta és l'era dels polvorons.

    Xavier, no acabo d'estar segur que sigui la mateixa cosa, ho vaig estar mirant i les mantegades no porten ametlla, per exemple. No sé què fa que sigui una cosa o altra, o si són la mateixa cosa, però em sembla que, de totes maneres, serà difícil que ens desacostumem a anomenar-los polvorons. Els torrons en general, són més bons i tenen una bona varietat de sabors ben intensos. Però mira, quan m'agafa, m'agafa...

    Mireia, jo tampoc no en comprava mai per casa, però segurament la fal•lera que els tinc es deu a que vaig començar a portar-ne a la feina per un company italià, uns de molt dolents i barats, però ell se'ls menja amb un delit fora de mida, li encanten. De tant veure'l menjar i jo estar-me'n, segurament ha fet que em vinguin de gust. I durant aquestes festes ha estat un no parar...

    Risto, tu viuràs més anys segur. Aprofita, fes bici, no mengis polvorons i tindràs una vida llarga i més saludable.

    AhSe, doncs ja veus, a mi m'encanten, Encara en menjo aquest 2021, però ja seran els últims. Realment, no són res de l'altre món, però són força viciosos. I sí que em vull controlar el pes, és clar, no tirarem ara per terra tot el que vaig aconseguir l'any passat. Però són festes encara, una mica d'alegria. Ara mateix, mentre et contesto, me n'estic menjant un.

    McAbeu, moltes gràcies pels aclariments!! Doncs en el post i en les respostes que he fet fins ara als comentaris he anat comentant sense comptar amb aquesta informació. Sempre sentia parlar de 'mantecados y polvorones', entenent que eren dues coses diferents, però no en coneixia la diferència. Pel que dius, el que he estat menjant jo de forma compulsiva han estat 'mantecados' i em sembla que ja sé quins són els polvorons, també. Jo preferiria els primers, doncs. I sí, potser sóc més fan dels torrons, però a banda que són absolutament caríssims, especialment si són una mica o molt bons, aquest any m'ha agafat per aquí i no he parat de menjar aquests pastissets. Espero que n'hi deixi d'haver al súper perquè si no no sé si posaré seny...
    Per les imatges que havia vist de les mantegades ja em va semblar que eren una cosa diferent, ara m'ho confirmes. I ara que ho dius, també em sona que a casa meva s'hagi parlat d'aquesta mena de gelats amb algun nom similar, fa molt temps. No me n'havia recordat més. Devia ser cosa d'una època i algun motiu devien tenir per anomenar-los així.

    Pons, no cal que vingui cap nutricionista ni cap diabètic a dir-me que el meu gat és evolutivament superior a mi, quina novetat! Però bé, si em promets segur que per cada afartada de polvorons mor un nutricionista, me'n vaig a comprar més, perquè n'hi ha molts d'aquests que són uns farsants i sempre busco el bé per la societat: la deslliuraré de xarlatans. Llàstima que també en patiran les conseqüències alguns de bons. Se'n diu danys col•laterals.

    ResponSuprimeix
  15. Carme, segurament encara hi ets a temps! Tot i que no t'ho recomano, perquè són molt viciosos. Fuig, tu que pots.

    Sa lluna, ja m'ho pots ben dir, que l'any passat en vaig perdre una pila, de quilos. No tinc intenció de tirar per terra tot aquell esforç, però a mi menjar m'encanta. Si no em permeto ara una miqueta d'alegria, no sé quan ho faré. He seguit fent exercici durant les festes per anar fent manteniment, però quan acabin tornaré a fer bondat alimentària. Pel que fa als polvorons i mantecados, veig que tu també els diferencies i em vaig fent una idea de què és cada cosa. Pel que heu anat definint, em sembla que el que a mi m'agrada són també els mantecados. Ara me'n fotria un...

    Ciutadà K, per això no s'ha de consultar mai al metge sobre què es pot menjar i què no, quina errada la teva! Si preguntes evidentment et diran que no en pots menjar, encara que estiguis fort com un roure. És millor que l'infart t'agafi per sorpresa, molt millor. Total, si no ens maten els polvorons, ens matarà la covid

    .Chiloé, he hagut de buscar que era això de la Baked Alaska perquè no ho coneixia, i la veritat és que té molt bona pinta, com no ho havia descobert fins ara! I pel que fa al torró que dius, mira que m'agraden tots, però probablement aquest és el que menys.

    Eli, a mi m'agraden tots, m'és una mica igual. Notes sobretot el gust a greix que et satura les artèries, adornat amb una mica de sabor a alguna cosa. És més pel vici que per una altra cosa.

    Assumpta, quina exageració, tenir els polvorons a l'habitació?? S'han de tenir a la cuina, que així almenys has de fer l'esforç d'aixecar-te i moure't per aconseguir-los. Per compensar-ne un hauries de fer vuit-cents viatges a la cuina, i a més cada cop que hi vas te'n fots tres o quatre, però és igual, el que importa és aparentar. Ta germana em cauria bé.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.