dimecres, 2 de desembre de 2020

Relats conjunts, Cinc retrats


Tot va començar com una broma. El bon vi del sopar els va fer perdre les inhibicions i envalentir-se. Les cinc parelles van començar a parlar totes alhora, discutien entre rialles i comentaris cada cop més pujats de to, si a la seva edat -ja no eren unes criatures- encara tindrien prou sex appeal per lligar a les sales de festa com ho feien abans. Ràpidament els cinc homes fan fer pinya, no es podia saber qui de tots deu triomfaria més si s'ho proposés, però sí que estaven convençuts, i així ho manifestaven inflats amb un punt fatxenda, que ells se'n sortirien molt millor, que de seguida atraurien l'atenció d'alguna dama, fins i tot d'alguna joveneta, perquè és ben conegut l'atractiu que tenen els homes madurs. En canvi, les dones madures que surten a lligar se les veu més desesperades i això no aplega gaire interès. No cal dir que elles van ofendre's per aquesta seguretat que desprenien, però temien que els seus marits poguessin tenir raó. Com que ells van llegir els dubtes a les seves cares, no van trigar a formular la proposta. 'I per què no fem la prova?' I dit i fet. Van decidir que sortirien tots deu aquella mateixa nit i sortirien de dubtes. Qui dels dos grups aconseguiria atreure més l'atenció del sexe oposat?

Ni una hora després d'haver arribat a la sala, la juguesca estava més que decidida. Els cinc homes seien sols en una taula del racó, amb cares llargues. Cap d'ells no havia aconseguit despertar l'interès de cap mossa, i això que hi havia diversos grups de dones soles al local. Des de la distància, es miraven les seves esposes que ballaven a la pista molt ben acompanyades i totes enriolades. Quin contrast amb la seva pròpia estampa. Cap dels cinc tenia ganes de continuar fent el fatxenda.

Aquesta és la meva proposta pels Relats Conjunts de novembre.

10 comentaris:

  1. Els hi van donar una bona lliçó !! ... "Que n'aprenguin !!" hehehe

    ResponSuprimeix
  2. No semblen molt engrescadors, aquests senyors. A ells els hi semblava que sí... sovint ens enganyem a nosaltres mateixos, he, he, he.

    ResponSuprimeix
  3. Un bany de realitat va bé, de tant en tant. Una bona lliçó d'humilitat. :-))

    ResponSuprimeix
  4. El que segur que no agrada ni atrau mai és la xuleria. Ho han haurien de saber per experiència.

    ResponSuprimeix
  5. Menys xerrera i més fets!😉
    Bon relat, Xexu.

    ResponSuprimeix
  6. A quin home se li acut fer juguesques d'aquest tipus amb el sexe femení? Tothom sap que en una sala de festes, les dones sempre tindran pretendents. L'home, o es mou, o no té res a pelar. HAha.

    ResponSuprimeix
  7. M'ha fet gràcia això de l'atractiu dels homes madurs...Jo sempre havia sortit amb nois més joves que jo, fins i tot de vegades em tocava ensenyar el carnet, perquè no es creien l'edat que tenia(que jo em veia molt joveneta)...
    I m'ha agradat que utilitzessis la paraula mossa, que ja es diu ben poc!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  8. Com diuen al meu poble, crec que als cinc els espera una temporada de dormir a l'estora... Bon relat (i una bona lliçó, també)

    ResponSuprimeix
  9. Mira quina forma més ben trobada, senzilla, simpàtica i ben redactada de treure'ns un somriure a les "dames ja entradetes en anys" que et llegeixen hehehe

    De fet, no tinc cap dubte que si en Josep Lluís i jo sortíssim a lligar, jo no em menjaria una rosca (al menys entre més joves de 80) i que ell podria trobar parelles més que acceptables... per tant, no ho provaré hehehe... però llegir el teu relat m'ha fet pujar una mica l'autoestima :-DD

    ResponSuprimeix
  10. No sé què es pensaven aquests paios, amb la cara que fan, que podrien aconseguir. Però queda clar que les seves dones els passen la mà per la cara. A veure si amb una mica de sort en coneixen algun o alguna que sigui més bona gent i no tan fatxenda com aquests. Aquesta sí que seria una bona lliçó. Gràcies per llegir el relat i comentar!

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.