dimarts, 15 de desembre de 2020

Balanç 2020

Quan comença un any sempre ens neguiteja la incertesa. Serà un bon any? Millor que l'anterior? L'acabarem més feliços que com l'iniciem? Doncs bé, d'aquest any 2020, del qual només queden un parell de setmanes, em sembla que tots i totes en podem tenir una idea formada. Toca balanç del que probablement ha estat l'any més estrany de les nostres vides. Ens hem hagut d'acostumar a anar amb mascareta, mantenir-nos a certa distància dels altres, teletreballar qui ha pogut, i a no poder moure'ns massa lluny de casa. Per tant, poca cosa a destacar. Vaig donar positiu en el primer i únic test que em van fer, però no vaig tenir mai cap símptoma. No crec que sigui per això que em mantinc per sota els 35ºC de temperatura corporal i tingui 38 pulsacions en repòs...

No hi ha canvis a la unitat familiar, la Fantàstica Acompanyant i jo seguim compartint vida al mateix pis i amb el mateix gat, amb una colla de plantes i arbrets que majoritàriament sobreviuen. Segueix augmentant la nostra consciència mediambiental i comunitària, fem el que podem per consumir productes de proximitat i menys envasats, i canviant els proveïdors de serveis multinacionals a altres opcions. Aquest any ens hem atrevit a tocar les comunicacions, però encara no prou com per abandonar els poderosos. Hem canviat de proveïdor perquè el que teníem era desmesuradament car.

Un any, naturalment, de molt poca activitat. No hi ha hagut castells i no els he trobat a faltar gens. De fet, ha sigut un descans que no n'hi hagués, perquè probablement aquest any hi hauria anat molt a desgana, i això és contraproduent. També l'activitat política s'ha reduït a mínims, sobretot a videoconferències. Un altre aspecte que tampoc he trobat a faltar massa, i amb el moment de crispació que viu la política nacional, encara em passen més les ganes. A més, mon germà em va dir que ho deixés estar ja, i em va afectar força. Així les coses, les activitats han derivat a ser més 'indoor', he llegit més llibres que mai i he mirat més sèries i pel·lícules que mai i he escrit. Números que difícilment repetiré. I tot i no poder sortir gaire per fer exercici, una dieta molt austera i l'utilització de les eines que tinc a casa m'han permès perdre 24 quilos. Així que no poder sortir i tenir el menjar a l'abast és una excusa, és qüestió de voluntat. I això que m'han obert una fleca just a sota casa que és absolutament temptadora.

Pel que fa a les poques activitats exteriors que hem pogut fer, vam haver d'anul·lar el viatge ja reservat a les Açores i ho hem substituït per un parell d'estades al Pirineu i una escapada a l'Empordà, turisme de proximitat. Del que sí que me'n vaig fer un fart, va ser de pujar muntanyes, sobretot a l'estiu. Per citar algunes de les més destacades, vam coronar el Carlit (2921m), el Pic de Peguera (2984m), la Pica d'Estats (3143m), el Pico Perdiguero (3222m), el Vallibierna (3067m), la Tuca de Culebras (3062m) o el Comaloforno (3029m), entre d'altres.

Sobre l'activitat virtual, no cal que expliqui l'estat actual dels blogs, que tendeix a catastròfic. Tot i que vaig pronosticar que amb el confinament hi hauria gent que tornaria al seu blog i així ha estat, en alguns casos de manera puntual, però hi ha qui s'hi ha reenganxat, tu! Els que encara estem per aquí regularment, som una colla de cabuts, la veritat. Poques iniciatives blogaires, però és que tampoc hi ha ningú per seguir-les. Vam jugar a allò de les cinc afirmacions, això sí. Per primer cop el meu blog de llibres 'Llibres, i punt!' tindrà més posts que el Bona Nit, gràcies a un desacostumat ritme de lectura, i que cada cop trobo menys coses per explicar aquí. La meva activitat virtual es concentra sobretot a twitter i ara també a instagram per un petit projecte que he endegat.

Aquest no ha estat, en general, un any gaire animat. M'he vist una mica baix de moral, per la situació, però també perquè segurament no estic còmode amb algunes coses de la meva vida. Per exemple, amb què vull ser quan sigui gran... que ja seria hora de saber-ho, però no ho tinc clar. Em sembla que em calen canvis, però em manca iniciativa. Molta mandra, molt poca energia i menys ganes encara. Confiem que aquest 2021, que segur que serà dur per moltes coses, aconsegueixi que tingui una mica més d'empenta i estigui més animat. Us desitjo un molt, però que molt millor 2021, no només que ens faci oblidar el 2020, sinó que ens porti moltes coses bones. I que les puguem compartir, d'una manera o altra. Moltes, moltes gràcies per seguir sent-hi, malgrat tot.

14 comentaris:

  1. Un resum ben complet, malgrat els canvis obligats per tot el que ens ha tocat viure has sabut aprofitar el temps. 

    Tinc moltes ganes de veure la teva llista de llibres llegits. Tot i que ja conec les teves lectures per anar-les veient al "Llibres", sens dubte la llista completa serà impressionant.

    No sé com serà aquest 2021 perquè em temo que no començarà massa bé tampoc, però sí que desitjo, de tot cor, que acabi millor que el 2020. Tant de bo!

    Sigui com sigui, el que si espero és que d'aquí a 365 dies puguem comentar un altre post com aquest i puguem continuar  constatant que el món dels blogs ja no és el que era. Ah!, i que tu ens puguis explicar si ja has decidit que seràs de gran. :-)

    ResponSuprimeix
  2. "què vull ser quan sigui gran..."
    En això no et puc ajudar gaire Xexu. M'he jubilat sense saber quin ofici m'hagués fer. O carrera.

    ResponSuprimeix
  3. Vull pensar que aquest any ha estat un descans, sí, força obligat. Suposo que a uns ens ha servit per a conèixer-nos més i per fer moltes coses que abans ni ens passaven pel cap... any terrible per a molts. Hem posat la nostra paciència a prova i enmig de tot aquest embolic, encara no sabem com ens sortirem. Sigui com sigui, veig que te'n has sortit molt bé, molta lectura, algunes sortides, t'has aprimat força, segueixes tenint la mateixa parella i el mateix gat. Pel que fa a no saber què vols ser de gran, no et preocupis massa, segurament els anys t'ho diran.😉
    Per poc que sigui, el 2021 serà molt millor que aquest, o aquest és el desig de tothom.
    Salut!!

    ResponSuprimeix
  4. Esperem que el 21 sigui millor, en tots els sentits!

    ResponSuprimeix
  5. M'alegro que encara convisquis amb el gat, de fet, espero el post de rigor amb la seva foto abans d'acabar l'any, es el millor que es publica en aquest blog molt per sobre dels Ginkos.

    Encara flipo amb els 24 quilos, no he conegut mai a ningú que hagi variat tant de pes en tan poc temps.

    Per més temps que he passat aquest any a casa no he llegit gaire més que l'any passat (una mica si, però es que l'any passat vaig llegir molt poc, però no vull fer espoilers que d'això ja en parlaré en el resum dels llibres llegits que jo publicaré al gener, perquè a mi m'argada fer balanç de l'any quan realemnt s'ha acabat, encara poden passar coses fins l'últim dia!). El que si que he fet ha sigut mirar moltes més pel·lícules, m'he sorprès quan les he comptat, potser ha sigut una mica a costa de veure sèries amb temporades més curtes, però bé, no vull fer espoilers de posts futurs.

    Vols dir que encara no ets gran? Assumeix que d'aquí poc hauries de començar a mirar-te la oferta dels viatges del imserso, estan molt bé de preu.

    ResponSuprimeix
  6. El meu 2020 té un abans i un després clar: el coi de confinament estricte que va tenir els nens 44 dies a casa sense trepitjar el carrer. Després d'allò, cada cosa que es permetia fer ja era aire pur. Difícilment oblidaré el primer dia que els nens van poder sortir...

    A banda d'això, no em puc queixar. Tots sans a la família i les feines aguanten!

    ResponSuprimeix
  7. M'alegro que malgrat tot el que ens toca viure el teu balanç sigui prou bo. Que el 2021 sigui millor i que ens tornem a trobar amb el resum i balanç de final d'any.

    El meu personalment, també ho és, no ens podem queixar, estem sans i de moment tots a la família continuem treballant amb més o menys intensitat o dificultats...

    ResponSuprimeix
  8. Jo no puc pas dir que aquest hagi estat un any del bo i millor...Segurament perquè em van operar tres dies abans del confinament de març i tot i que no em puc queixar , perquè va anar molt bé, no és agradable...
    Quan llegeixo totes les muntanyes que has pujat, m'agafa una mica de frustració, però que hi farem, a veure si aquest any serà més normalet...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  9. Yo deseo que el próximo año sucumbamos todos al efecto devastador del Síndrome de Stendhal.

    ResponSuprimeix
  10. Bé, he de reconèixer que flipo amb això dels 24 quilos. Ets el meu heroi.

    Aquest estiu jo vaig aconseguir assolir una forma absolutament arrodonida, horrible... així que vaig dir "prou" i, des de llavors, n'he perdut 7.
    He de dir que es noten, sí, sí... ara ja semblo persona. Persona grassa però persona. El pes que tinc ara ja l'havia tingut moltes vegades, però el pes aconseguit aquest estiu ha estat un rècord al qual només m'havia aproximat fa un parell d'any després de totes les festes nadalenques. Horrible.

    Ara que ja semblo humana, he de seguir perdent pes, EVIDENTMENT... Tinc un record. Fa anys, com a mínim 10, quan pesava uns 2,5 quilos MENYS que ara, el reumatòleg em va dir "t'hauries d'aprimar una mica" i jo vaig dir que sí, que ja ho sabia... i em va dir "UNS CINC quilos", cosa que em va semblar poc, la veritat. Amb això vull dir que ell considerava que 5 quilos era el mínim per estar mig "acceptable" de pes pels meus pobres genolls.

    Si quan em va dir això, jo pesava 2,5 quilos menys que ara, vol dir que, per arribar al "mínim acceptable" n'hauria de perdre 7,5 més.

    Estic totalment d'acord. Si en perdo 7,5 més ja no tan sols semblaré persona sinó que potser entraré en una certa "normalitat", a la banda "alta" evidentment.

    O sigui, propera meta: perdre 7,5 quilos més.

    No crec que arribi a 24... Quina barbaritat.
    Si arribo a 24 em faig model de passarel·la :-DD

    ResponSuprimeix
  11. Veig que del meu balanç anual us ha cridat l'atenció la meva pèrdua de pes, de la qual ja he anat parlant al llarg d'aquest any. Doncs sí, és una cosa bona que m'emporto d'aquest any tan estrany. I per més que sigui una mica egoista dir-ho, no és l'única. Moltes gràcies a tothom pels comentaris, espero que el vostre any no hagi estat tampoc tan terrible...

    McAbeu, depenent de per qui, la meva activitat deu ser molt avorrida, però he de dir que a mi se m'ha fet molt profitosa, he invertit bé el temps en coses que m'agraden, tenint en compte que d'altres que també m'agraden no les podia fer. La meva llista de llibres és espectacular només per mi. Per tu, la Jomateixa o la Carme és la normalitat més absoluta. N'estic molt content, evidentment, que a més he llegit llibres molt bons i n'hi ha hagut pocs que m'hagin decebut, però les vostres llistes segur que seran més espectaculars i també tinc moltes ganes de veure-les, com no. Per cert, que sàpigues que ja tinc encarregat per Reis un Pedrolo que em vas recomanar fa una pila d'anys! Ja veurem si seguirem aquí el 15 de desembre del 2021, però en tot cas, sigui com vulgui, espero que no perdem el contacte.

    Xavier, així doncs, encara tinc marge per decidir-me, que encara em queden uns anys de treballar...

    Sa lluna, no sé si és per l'estabilitat, perquè la feina no trontolla (de moment), perquè la salut acompanya, o perquè sóc asocial de mena, aquest any no he patit tan psicològicament com altra gent. És clar que he tingut mals moments, però les mesures retrictives no m'han semblat tan greus i les he portat prou bé, dintre de no poder fer algunes coses, com el viatge que hem hagut d'anul•lar. No puc negar que estar-me a casa llegint o mirant pel•lis m'agrada, encara em queda corda per fer-ho una temporada més!

    Salvador, doncs sí, ha de ser millor, però de tot el que teníem abans, també et diré que espero que algunes coses ja no tornin més.

    Pons, tindràs el teu post del gat, i tant. Una altra de les tradicions d'aquest blog que, en aquest cas, et pots atribuir, perquè des de fa uns anys el post de Nadal és aquest. Celebro que et sembli el més interessant de tot l'any, si ja se sap que la gent no llegeix, només mireu les fotos. Sobre el pes, si et sobren quilos, perdre'n uns quants no és difícil. Però reconec que jo he fet un gran esforç i estic per sota del que el meu cos em demana. Segueixo fent esforç per mantenir-ho. Veurem com me'n surto de Nadal.
    Esperaré amb delit les teves llistes resum, que segur que seran espectaculars. Bé, la de llibres no tant, no pel número, sinó pel contingut dels llibres lamentables que llegeixes. M'he de ficar una mica amb tu, que si no estàs massa pujat. I sí, sóc gran, tot i que no ens portem tants anys de diferència, ehem. Precisament aquí està la cosa. Ja tinc una edat que hauria de tenir una mica més clar que vull fer... i no.

    Maurici, per coses com les que expliques és que m'alegra no tenir canalla. La gestió de situacions així, i directament la gestió del dia a dia, se'm fa molt complicada d'assumir. També puc dir que no he patit massa per la situació, per sort el virus no ha afectat a ningú del meu entorn i tampoc m'he estressat gaire... però jo només tinc un gat, és clar.

    ResponSuprimeix
  12. Carme, no tinc gaire motius per queixar-me, si sóc sincer. Queixar-me gaire per allò que les restriccions d'aquest any no m'han deixat fer ho trobaria molt egoista, que en definitiva, és el que molta gent fa. Prefereixo pensar en el bé col•lectiu i no participar d'aglomeracions que poden empitjorar la situació. I dins de les parets de casa, o allà on he pogut anar, he gaudit de les activitats que he fet. Tampoc no he deixat de treballar, més enllà de quan vaig donar positiu i quan va ser obligatori, així que per la resta ho he notat poc. Com deia més amunt, psicològicament tampoc no ho he patit massa. Ja veurem quant temps més es perllongarà tot plegat, perquè si dura gaire més ja no sé si la meva percepció canviarà.

    M.Roser, si et van operar, el teu confinament devia ser molt sedentari, això ho fa tot més difícil. És clar que no és agradable, en qualsevol dels casos, que et facin quedar a casa obligatòriament. Però bé, a mi tampoc em desagrada, sempre trobo coses per fer que no requereixen gaire moviment. El moviment me'l reservo per quan em poso a fer exercici o me'n vaig a la muntanya. Som excursionistes d'estiu, i a falta de poder fer altres coses, aquest any hem fet moltíssima muntanya. I va estar molt bé. Cadascú, allò que pot i en el moment que pot. Hi haurà un moment que jo tampoc podré fer aquestes sortides i ho hauré d'assumir.

    .Chiloé, suposo que Stendhal és molt relatiu, cadascú troba la bellesa a la seva manera. Jo la trobo en tenir la casa plena de llibres, per exemple.

    Assumpta, no conec el teu cas i la teva fisiologia, però perdre 7 quilos no és cap broma, així que has fet ja una part important de la feina. És important controlar la dieta, de vegades deixar de menjar coses concretes, com ara pa (per no parlar de pastes processades), o cervesa, es nota molt. Però també és important no tenir una vida sendentària i fer exercici, cadascú al seu nivell, i em sembla que tu, pel que havies explicat altres vegades, ho tens complicat. Pel que fa a mi, perdre tants quilos es deu, en primer lloc, a que me'n sobraven força, i en segon a un gran esforç, menjar molt poquet, però molt poquet, i fer exercici diari. Els meus mètodes, com vaig fer ara fa 8 o 9 anys, no són aplicables a ningú més, només em valen a mi quan em torno boig. I és que a mi m'encanta menjar, afartar-me. M'he hagut de controlar molt. Però mira, els resultats es veuen a la bàscula i al mirall, i compensa. Ara em diuen que estic massa prim...

    ResponSuprimeix
  13. M'agrada que el teu final d'any sigui un 15 de desembre!

    Felicitats pels pics assolits, em fa força enveja. Enveja sana, sobretot!

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.