diumenge, 15 de novembre de 2020

La realitat tossuda

Font: La Vanguardia

Restaurants tancats, bars sense terrassa, confinament municipal de caps de setmana, cobrefoc, cultura sota mínims, trens en silenci... les mesures que ens han aplicat a Catalunya són dures i molt restrictives, molestes i aparentment injustes. Però efectives, a jutjar per la nostra corba de mortalitat en aquesta segona onada. Ni les escoles obertes, ni treballar en empreses sembla que empitjorin els indicadors, però les interaccions socials sí i cal reduir-les. A Catalunya s'ha fet una gestió exemplar i sense màcula? En absolut, s'han comès errades, algunes grosses. És difícil encertar-la sempre quan no saps ni a què t'enfrontes. Però definitivament, no ho estem fent pitjor que altres territoris de la península als que hem sentit lloar aquests dies, mentre que es dediquen a falsejar les seves dades per amagar contagis. Però ni així poden canviar la realitat, que és molt tossuda. Potser si no hi hagués unes eleccions a la vista no caldria fer veure que aquí ho estem gestionant fatal i que qui se n'encarrega són ineptes que no fan cas de ningú.

*****

Desconnecto uns quants dies. No crec que em trobeu a faltar, però per si no em veieu pels vostres blogs ni enlloc. Apa, porteu-vos bé en la meva absència. I sobretot, responsabilitat.

13 comentaris:

  1. Bona desconnexió Xexu. Espero ser-hi quan tornis.

    Salut a tothom!

    ResponSuprimeix
  2. Jo comprenc que les mesures que es prenen són difícils de prendre perquè aquesta pandèmia ho ha trastocat tot tant que ni els que representa que hi entenen saben exactament que s'ha de fer en cada moment. Això pot comportar alguns errors, altres en canvi ja no són tan explicables. Per exemple, convertir les ajudes als autònoms en una cursa amb "premi" pels primers que arribin és una prova d'aquesta ineptitud que s'ha de criticar. Ara bé, quan aquesta crítica, aquesta "revolta", apareix furibunda en contra d'un govern que ha intentat donar una ajuda i obvia que n'hi ha un altre que, amb poder real per ajudar de veritat, no ho fa sinó que, just al contrari, aquest mes ens ha augmentat la quota demostra, d'alguna manera, això que comentes.

    Com que és més fàcil pensar que els que no fan les coses com les faries tu són uns traïdors que valorar si aquesta altra manera de fer té alguna cosa aprofitable, ens hem acostumat a viure en una polèmica constant. Una polèmica que sovint és estèril, però que ens manté entretinguts... sense arribar a cap solució, però entretinguts.

    Clar que de polèmiques sense gaire sentit no només n'hi ha en l'àmbit polític. M'hi ha fet pensar la paraula "cobrefoc" que has fet servir per referir-te al confinament nocturn. Donaria per un altre post parlar de si fem gaire favor al català recuperant paraules que es feien servir a l'Edat Mitjana però que ara no entén ningú. Jo que sempre he pensat que perquè una llengua es mantingui viva cal que evolucioni crec que no però, com he dit, això ja és un altre tema.

    Fins a la tornada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El teu comentari mereix resposta a banda. Molt d'acord amb el primer paràgraf, cal ser crític i reconèixer que no s'ha fet bé això dels autònoms, tot i que té una explicació per la metodologia, però realment, no ha anat bé i s'ha de poder dir. La idea era no fer passar els autònoms per un llarg període de valoració de la seva situació i assignar la subvenció a aquells que complissin els requisits. Aquest és un procés llarg i laboriós, i els diners calien ara. S'ha intentat ser àgil, i com en tantes coses a la vida, quan vols fer una cosa massa ràpid, és probable que la facis malament. Aquest ha estat el cas. Però és cert que, mentre un Govern intenta ajudar amb els pocs recursos que té, un altre apuja la quota en plena pandèmia, i encara n'hi ha que critiquen més fortament al primer.
      Interessant l'aportació lingüística. Creu-me que sóc exactament de la teva mateixa opinió, això del català genuí que es porta ara em fa venir esgarrifances. La llengua evoluciona i es veu influenciada per les del seu voltant i per altres que li vénen per quedar-se. No vull parlar com a l'edat mitjana com fan alguns, de veritat. Que hagi fet servir aquesta paraula respon només a una cosa. Inicialment jo feia servir toc de queda, que és la forma més comuna que hi ha ara. Però això de cobrefoc li he vist fer servir a un company d'una de les ciutats menys independentistes del país, i apostaria que una de les que tenen l'índex de castellanoparlants més alt. Ell mateix és de família castellanoparlant, tot i que s'expressa perfectament en català, però se li nota. Ell fa servir cobrefoc, i vaig pensar que si ell ho feia servir, havia de ser correcte per força. Ja veus, aquesta és la meva explicació.

      Suprimeix
    2. A mi m'agrada cobrefoc...

      I sí, recuperar alguna paraula antiga tampoc té res de dolent... Fem alguna cosa original, no? :-DD

      "Toc de queda" és absolutament correcte, però em sona tan lleig que no puc... la sola expressió em deprimeix. Cobrefoc és maco.

      Va!! Recuperem paraules antigues de tant en tant!! ;-)))

      Suprimeix
  3. Fa dies que passo bastant de les dades i les gràfiques sobre la covid. No les veig 100% creïbles, ja que tinc la sensació que hi ha massa política al darrere, i tampoc em proporcionen cap mena de benestar, tot el contrari.

    Respecte a les mesures preses, la veritat és que no puc opinar massa perquè tot és tan poc previsible i incert que al final hi ha molta improvisació. Ara bé, alguna queixa sense transcendència sí que he fet en alguna tertúlia amb els amics o la família.

    No desconnectis massa, que després posar-te un altre cop al dia et pot provocar angoixes i estrès per excés de feina acumulada.

    ResponSuprimeix
  4. Veus, jo al revés. Tinc clar que els nostres governants són uns inútils, i ho demostren cada dia. L'article d'ahir de l'Andreu Barnils, "La incompetència catalana", em representa.

    Fins la tornada, que vagi bé!

    ResponSuprimeix
  5. Bona desconnexió, XeXu... som el país de "tants caps, tants barrets" i tothom es prensa que ell hom faria millor. Tots som entrenadors i àrbitresde futbol, tots ens pensem que som govern i tots som entesos en tot, com els tertulians... i la realitat tossuda, ens portaria la contrària si ens hi posèssim.

    Això no vol dir que jo no pensi que els sistema de partits, que ha estat útil durant força temps, ara ha arribat a un punt de ser un entrebanc per a la gestió correcta del país. Les quotes de partit, en lloc d'entesos a cada àrea o matèria, fan molt de mal, ep! crec jo. I sense assenyalar ningú, perquè crec que tots els partits fan el mateix.

    ResponSuprimeix
  6. En tot cas, caldria comparar dades amb països seriosos que habitualment fan bé les coses. Si aspirem a ser un país seriós hem de començar a fer les coses bé.

    Descansa i ens retrobem a la tornada Xexu!

    ResponSuprimeix
  7. Trobo que és natural que es cometin errades, doncs fa cent anys que no hi havia cap pandèmia i la gent moltes vegades per més que vulgui fer-ho bé, no se'n surt perquè no hi ha cap norma que ens digui com fer-ho per tal d'eradicar aquest virus...Cal esperar que ens arribi la vacuna, a veure si ens en sortim!
    Les paraules de les persones amb sentit comú, sempre es troben a faltar. Està molt bé que desconnectis i sí intentarem ser responsables!
    Fins aviat, XeXu.

    ResponSuprimeix
  8. Jo crec que ens ha agafat amb els calçons baixos a tothom. No hi ha certeses de com aturar tot aquest desgavell i van fent proves fins que arribem a un punt més o menys segur. Si ho mirem a traves dels ulls dels polítics no ho tindrem mai clar, si ho mirem a traves dels científics... també ho dubto. Mentre hi hagi interessos, només ens queda portar el tapaboques, respetar la distància de seguretat i rentar-nos les mans.

    Bona desconnexió!

    ResponSuprimeix
  9. Només faltaria que després d’aplicar totes aquestes restriccions encara la gent continués amb la mania de morir-se.

    PS: Sense tu el meu blog ha perdut el 20% dels comentaristes! Torna aviat!

    ResponSuprimeix
  10. Em permetreu que avui faci una resposta conjunta. Veig que esteu força desencantats amb la política en general i amb la situació que vivim. Ningú té una solució, per això penso que l'únic que podem fer és creure en el que ens demanen, les decisions que es prenen de vegades semblen absurdes i sense sentit, però no es prenen a la babalà. Hi ha uns criteris. Hi ha uns experts que les avalen. Potser els experts que intervenen no són els més mediàtics i els que més ploren a les xarxes perquè no els fan cas, però n'hi ha. Que a més, han hagut de sortir a desmentir precisament a aquells que més criden. I el cas és que les mesures han funcionat. A partir de demà es relaxen, perquè és difícil mantenir tantes restriccions, i temo que tornarem a ser-hi. Espero equivocar-me. En tot cas, espero que tots i totes estigueu bé i no us faci patir aquest maleït virus, ni a vosaltres ni als vostres. Moltes gràcies per comentar i cuidar-me la casa mentre no hi era.

    ResponSuprimeix
  11. Deixant a part que jo crec que el nivell polític gairebé mundial és patètic, lamentable, terrible... que els polítics es barallen com a nens mal educats, s'insulten, es falten al respecte... Les "actuacions" que es poden veure tan al Parlament de Catalunya com al Congreso de los Diputados fan vergonya aliena. Estem en mans d'ineptes (parlo en general... em refereixo fins i tot a la forma d'expresar-se. No saben ni parlar).

    Doncs, deia, deixant a part l'infra nivell de la classe política i els seus màsters i carreres inventades... , en el tema de la Pandèmia crec que la gent és bastant injusta.

    A veure, que fa un any no teníem ni la menor idea del que ens esperava... de cop, un "virus a la Xina" (l'orígen d'aquest virus ja no m'atreveixo a dir quin pot ser perquè ja em creuria qualsevol animalada... ens manen bojos) però ningú estava preparat. I d'això no en té la culpa ningú.

    Qui podia preveure el que està passant... S'ha hagut d'anar aprenent sobre la marxa: Per això, JUSTAMENT EN AQUEST TEMA, jo no sóc gens dura jutjant als polítics. Suposo que fan el que poden. A ningú li agrada que es mori la gent (espero!... bé... ara em venen altres temes al cap, però no és el moment).

    Una de les primeres coses que recordo que es va dir, com a cosa clara i segura, és que aquest virus no es transmetia per l'aire i per això la mascareta no calia. Doncs bé, justament sembla que per l'aire és com més es transmet... I la gent anava a comprar i rentava tota la compra amb una camussa amarada en lleixiu!!

    N'hem après... Jo gairebé no surto de casa. No sóc ni d'espectacles nocturns ni tinc calers per gastar en cinemes, teatres, etc... Trobo a faltar les cafeteries, això sí. El meu "caprici" era anar a esperar alguns dies al Josep Lluís que sortís de la feina, a una cafeteria, mentre llegia o feia mitja o ganxet... i és que a les cafeteries tot és diferent. Estàs agradablement sol i agradablement acompanyat al mateix temps. Demà (avui) ja obren. Veurem com anirà tot.

    Gràcies a tots els que feu bondat i respecteu les recomanacions, ara que ja són més clares i sabem que la mascareta i el tema dels aerosols és veritablement important.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.