dimecres, 11 de novembre de 2020

Com si haguéssim guanyat la Champions

Fins i tot en moments de depressió col·lectiva es pot arrencar un somriure a algú. Tinc una companya a la feina, uns quants anys més gran que jo, amb qui sempre escoltem la mateixa ràdio, no sabem treballar sense música. Escoltem Flaixbac, una emissora que, per la música que posen (en bucle), ni a ella ni a mi ens tocaria ja per edat. Però tot i així, som oïdors fidels.

Al programa matinal d'aquella casa fan allò tan típic de trucar la gent per felicitar-li l'aniversari, o qualsevol altre esdeveniment digne de ser felicitat. Doncs bé, la meva companya ja havia verbalitzat altres vegades que li faria molta gràcia que la truquessin. Amb l'altra companya, la polonesa que ja ha sortit més d'un cop en aquest blog, ja ho havíem reservat l'any passat, tot correcte en temps i forma, però no va poder ser, no sabem per què no la van trobar. Aquest any ho hem tornat a intentar i a la segona ha resultat ser la vençuda. 

Déu i ajuda ens va costar distreure-la perquè, pels volts de l'hora convinguda, estigués a prop del seu mòbil, ja que és un nervi que no para, i generalment no fa cap cas de l'aparell. Però va acabar sonant, una mica més tard del que esperàvem, però mentre la teníem retinguda al despatx. Quins nervis que vaig passar, volia que sortís bé! També teníem el dubte de com reaccionaria en directe, tant podia estar encantadora com engegar el locutor. Però per sort, va ser la primera opció. I la cara d'il·lusió, i el somriure ximple que va tenir posat tot el dia, fan que valgués molt la pena aquest petit gest, que quan va acabar els artífexs vam celebrar saltant i cridant com si haguéssim guanyat la Champions. Que poc costa fer feliç a algú, ni que sigui per una estona, i que bé que es posa.

15 comentaris:

  1. A mi els col·legues també em van preparar una pel dia del meu aniversari, fa uns dies. Es van posar d'acord per les xarxes i van decidir trucar-me per felicitar-me a partir de les 19. Potser van ser una dotzena d'amics, i jo intentant preparar el sopar i sopant mentre xerrava. No tan emocionant com la vostra, però va ser un aniversari diferent.

    ResponSuprimeix
  2. Quina sort tenir uns companys de feina tan macos!
    Aquestes coses es posen bé a tothom. A qui les fa i a qui les rep.

    ResponSuprimeix
  3. Felicitar les persones és un acte que no hauríem de deixar de fer mai, per adverses que siguin les situacions.
    Felicitats a tu i a les teves companyes de feina.

    ResponSuprimeix
  4. He de reconèixer que a mi no m'agrada gaire ser "víctima" de sorpreses d'aquesta mena, però això no vol dir que no entengui que són un gest bonic sorgit de l'amistat i, com dius, això és una cosa que sempre es posa bé. En el cas que expliques a més, com que la vostra companya ja havia dit que li faria il·lusió rebre aquella trucada, l'èxit de la iniciativa estava ben assegurat.

    ResponSuprimeix
  5. El què han de fer els programes de radio per omplir temps.

    A mi no m’agrada que em truquin, i menys encara desconeguts, i menys encara que la trucada sigui gravada i exposada públicament

    ResponSuprimeix
  6. Que maco, quin detall! No parlo per tu, però molts ens hem vist tan consumistes que ens estem tornant anti-consumistes, i regalar experiències val més que qualsevol cosa que et puguin comprar (però que si algú em vol comprar una casa, no em queixaré).
    Això sí, jo també sóc de les que no em regaleu mai una experiència similar, que em quedaria muda i estaria tot el dia pensant que he fet el ridícul i blablabla.

    ResponSuprimeix
  7. A mi no m'agraden les sorpreses, però si a la noia li feia il·lusió, doncs benvinguda. De vegades no cal gastar molt per a fer feliç a algú i, en el meu cas, les coses més petites són les que m'omplen més. Sempre m'ha agradat més sorprendre que ser sorpresa, em sento més feliç.

    ResponSuprimeix
  8. "Si no te ha sorprendido nada extraño durante el día, es que no ha habido día".

    John A. Wheeler

    ResponSuprimeix
  9. Molt bon detall i sobretot i l'éxit estava assegurat! A mi m'encanten aquestes coses, tant de fer-les com de rebre-les. Dec ser rareta pq veig que dels teus seguidors pocs n'hi ha que els agrada. Hi ha d'haver gent per a tot!

    ResponSuprimeix
  10. Ves per on no m'estranya que li fes il·lusió a mi també he n'agués fet...És allò que sempre diem, que les petites coses ens fan feliços!
    Que tinguis un bon cap de setmana XeXu.

    ResponSuprimeix
  11. "Les petites alegries", com les de Kandinsky, poden ser molt grans.

    ResponSuprimeix
  12. Ja veig que per aquí no sou gaire de rebre sorpreses d'aquesta mena, però us ha semblat un bon detall ja que sabíem que a la meva companya sí que li feia il•lusió. Doncs jo estic igual, aquestes sorpreses prefereixo fer-les que me les facin. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Risto, també està bé! Tot el que sigui que pensin en tu està bé, no? La gent s'empesca maneres diferents de celebrar els aniversaris, o de fer-li saber a l'altre que encara hi són, malgrat tot.

    Carme, fem el que podem! No sóc gens de mantenir relacions amb la gent de la feina fora de l'entorn laboral, és temps que dedico a altres coses. Però passem moltes hores allà, prou per agafar afecte (i també algunes antipaties) a la gent que t'envolta. I per algunes persones faries qualsevol cosa per fer-les sentir bé.

    Salvador, a estones...

    Xavier, també la vam felicitar presencialment, és clar, quan va rebre la trucada nosaltres érem ben a prop. I ella ens va portar esmorzar, això és el que no ha de faltar mai!

    McAbeu, jo estic com tu, no m'agraden les sorpreses d'aquest tipus, perquè són coses que no controlo, coses que han passat sense el meu coneixement, i em costa assumir-ho. No sé què passaria si m'ho fessin, suposo que m'ho prendria bé. Segur que els renyaria una mica, però en definitiva, és una gent que han pensat en tu i han volgut demostrar-ho d'una manera, que potser no és la que tu prefereixes, però la intenció és bona. Com dius, en el nostre cas semblava fàcil que sortís bé. El que passa és que la companya té un caràcter voluble i de vegades té reaccions inesperades que em feien patir una mica. Però tot va anar com esperàvem, per sort!

    artur, segurament no se'ns hauria acudit si ella no hagués manifestat altres cops que li feia il•lusió, però vam fer la feina!

    Pons, amb mi ho tindrien fotut, perquè si no conec el número no l'agafo mai. La companya és més confiada. No sé pas com reaccionaria jo si em truquessin de la ràdio, però a priori signo el comentari que has fet, sóc de la mateixa opinió.

    Roselles, bé, això no ho consideraria un regal. Ja fa temps que no ens fem regals amb els de la feina, sempre era un merder. Això va ser només un detall, gratuït a més, perquè només has de registrar el dia que vols que truquin i ho fan. Ben fàcil i ràpid de fer, i amb èxit garantit si, com la companya, era una cosa que li feia il•lusió. Tenim l'enregistrament de la trucada, va córrer pels nostres grups com l'espuma. La dona va haver-se de sentir cinquanta vegades, cada dos per tres arribava a algun despatx i l'estàvem tornant a reproduir. Però en principi, no se sentia pas malament de com havia quedat.

    ResponSuprimeix
  13. Sa lluna, totalment! Jo penso igual, com ja deia més amunt, no m'agraden les sorpreses perquè vol dir que alguna cosa s'ha estat preparant sense el meu coneixement, i això no m'agrada. Però per contra, sí que m'agrada fer sorpreses a aquelles persones a qui els agrada rebre-les. Per la cara que posen, ja paga la pena la preparació, que a més en aquest cas era ben senzilla i sense gastar ni un duro. Quan la trucada va acabar, estava una mica avergonyida, és clar, però se la veia tan radiant!

    .Chiloé, no ens podem estar fent sorpreses tot el dia! Però així, el dia que n'hi ha, fa més efecte.

    Laura T, justament això t'anava a dir, ets la primera que diu obertament que li agrada que li facin aquestes sorpreses. Jo, com la majoria dels qui han comentat, també prefereixo fer-les. Sorprendre algú que pràcticament segur que li agradarà la sorpresa és un goig. Tothom hi surt guanyant, perquè en la il•lusió de l'altre les endorfines també et pugen.

    M.Roser, com a eslògan està bé, però a mi m'agrada més personalitzar. Les coses petites ens poden fer feliços, però a cadascú la seva cosa petita. A aquesta companya la trucada li va alegrar el dia. No per previsible, perquè ens ho havia dit diverses vegades, va ser menys emotiu per a tots.

    Helena, cadascú les seves, cal saber què és allò que pot alegrar a cadascú i proporcionar-li.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.