dissabte, 19 de setembre de 2020

Relats conjunts, Llegint i escrivint missatges


 

Uf, com m'està costant l'últim llibre de Murakami... em marxa el cap tota l'estona, és el tercer cop que començo aquesta pàgina. No hi ha manera. Miro de fer veure que estic concentrada, perquè he insistit molt en les ganes que tenia de llegir-lo, però se m'han passat. I la Júlia aquí al costat que no deixa el mòbil ni que li recomani el metge. És que no s'acaben els comptes d'instagram per mirar? La veritat és que jo també el trauria ara i em posaria a mirar vídeos de receptes hipercalòriques a facebook o de balls ximples a tik tok, qualsevol cosa que em distregui d'aquest avorriment. Aquest japonès ja no és el que era. Però m'he quedat sense bateria, així que he de simular que estic absorta en la lectura i que m'està encantant. Potser millor així, perquè ara mateix si tingués el mòbil escriuria un tuit posant el llibre de volta i mitja i tots els fans de l'autor se'm tirarien a sobre, que no es pot dir res allà, encara que sigui veritat! A més, em ronca l'estómac, quina gana que tinc! Però encara queda estona pel vermut, ni una trista peça de fruita se m'ha acudit portar... Anem al parc a estirar-nos i llegir una mica... quines grans idees que tinc. Quan m'aixequi potser hauré d'anar directa al fisioterapeuta, quin mal d'esquena d'aquesta posició! I ella tan tranquil·la, aquí amb el trasto passant l'estona. No sé si posar alguna excusa perquè marxem, inventar-me alguna urgència. No s'hi està malament aquí, aquest solet de tardor és ben agradable, però el llibre és infumable. Quina enveja de la col·lega, tu.

- Júlia, bonica, estàs ben enganxada al mòbil, eh? Ja podries deixar-lo estar una estona i llegir una mica, que hem vingut a desconnectar, no?

- Però què dius Gemma, si jo faig servir el mòbil com a lector, tinc una aplicació que atenua la llum de la pantalla i no cansa la vista. És molt més sostenible! He estat ben enganxada des que hem arribat. Just ara he acabat el darrer llibre de Murakami, quina passada, m'ha encantat! Ara anava a compartir el meu entusiasme a twitter.

 

Aquesta és la meva participació als Relats Conjunts de setembre.

12 comentaris:

  1. Ara no recordo qui ha dit més d'una vegada que Murakami és un autor d'extrems, o t'agrada molt o no t'agrada gens. En aquest cas, m'identifico totalment amb la lectora "electrònica": l'últim llibre de Murakami em va agradar molt i sovint llegeixo al mòbil (tot i que no necessito cap aplicació que atenuï la llum perquè el meu mòbil té dues pantalles, una d'elles de tinta electrònica).

    Ben trobat el relat, és molt "marca de la casa"... ves que no siguis tu el que sempre diu allò de Murakami. :-))

    ResponSuprimeix
  2. No hi ha res pitjor que voler passar una bona estona, amb allò que no t'agrada !
    Jo he llegit del Murakami, uns quants dels primers i em van agradar !... 3 a 1 !! ;D

    ResponSuprimeix
  3. A mi el mòbil em pren més hores de les que voldria. I la lectura... fa temps que no enganxo un llibre que m'emocioni i em tingui enganxat.

    ResponSuprimeix
  4. A vegades, els lectors ens entossudim amb un llibre que no ens agrada... ja sigui perquè ens estimem l'autor o ja sigui per no voler-ho reconèixer, com és el cas. Amb l'edat, jo he anar deixant d'entossudir-me en aquestes coses, però reconenc que no he deixat mai un llibre de Murakami sense acabar. La immensa majoria m'han agradat molt i alguns m'han agradat, però menys.

    Jo també passo més hores de les que voldria amb la tablet i el mòbil. A vegades em fan mal els ulls i tot. Hauré de mirar això de la llum de les pantalles que dieu, però hi faig tantes coses diverses, que la suma és molt.

    En fi, que m'enrotllo massa, volia dir que m'ha agradt molt el teu relat. Comparteixo coses amb la lectora en paper i amb la lectora en mòbil. L'últim llibre que vaig llegir de Murakami, que si no recordo malament va ser La mort del Comanador, em va agradar moltíssim.

    ResponSuprimeix
  5. A vegades, al mig de la natura, ara que s'acosta la tardor, ni mòbil ni llibres: badar, olorar, no fer re...

    ResponSuprimeix
  6. Ves per on, res és el què sembla...Estic d'acord amb el Xavier, viure la natura!
    M'agrada aquest quadre i el teu relat!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  7. Bonito cuadro de David Hettinger y ágil texto sin espacio para el sosiego. Muy bueno.

    Podrías, por favor, decirme qué opinas de esto, bioquímico XeXu:

    https://m.youtube.com/watch?v=iTRJwQOEfr0

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. EL PREMIO NOBEL E INVENTOR DEL PCR, KARY MULLIS EXPLICA POR QUE EL NO ES APTA PARA DIAGNOSTICO: Esto, era esto.

      Suprimeix
    2. Pel que he vist és un vídeo del 1997. En aquella època ja es feien PCRs de manera regular, però eren molt diferents a les que es fan avui en dia. La tècnica es basa en el mateix principi, però ha millorat tant i tant que pràcticament li podrien dir d'una altra manera. Bàsicament, el que et diu aquesta tècnica és que hi ha presència del material genètic del virus en els teus teixits. És cert que, virtualment, només que tinguis una partícula vírica dins ja podries detectar-ho, perquè el que fa la PCR és augmentar molt, de manera exponencial, allò que vols detectar, fins uns nivells en els que ho puguis mesurar. A partir d'aquí, hi ha llindars en els que es considera positiu, en els que es considera que el material de partida era massa baix i que per tant no estàs infectat, i sobretot, hi ha controls per comparar si uns mostra és positiva o no. La PCR no et dirà mai si estàs malalt i estàs patint, no et dirà si tens una forma severa que et pot fer mal o si seràs asimptomàtic. Senzillament et diu si tens el virus dins, sí o no, és una mesura quantitativa i qualitativa, però la quantitat que en tinguis no marcarà la malaltia que desenvolupes. Dóna informació, res més. Però aquesta informació, definitivament sí que serveix com a diagnòstic. Kary Mullis fa 23 anys podia dir missa si volia, però en l'actualitat hauria de reconèixer el seu valor diagnòstic. No és l'únic mètode, però és un de bo.

      Suprimeix
  8. Ostres, què bo!! :-))

    Quan ja estava sorpresa i no podia creure gens ni mica que no un personatge teu no pogués avançar amb un llibre de Murakami (que estes incòmoda i amb mal d'esquena sí que m'ho creia, sí hehe), va i resulta que la teva "alter ego" és la del mòbil.

    M'has ben enganyat! I això m'agrada molt, perquè m'encanten els relats que sorprenen ;-))

    ResponSuprimeix
  9. Com sempre intento fer, en els meus textos les coses no són el que semblen a la imatge, o allò que sembla que estic narrant. En aquest cas, n'hi ha una amb un llibre davant però que no està llegint perquè no es concentra. En canvi, l'altra que té el mòbil a la mà tota l'estona resulta que està llegint, i curiosament el mateix llibre que no aconsegueix llegir l'altra. Que sigui un Murakami és completament circumstancial, podríeu posar-hi qualsevol autor! Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponSuprimeix
  10. La meva indignació era gran quan deies pestes del japonès però per sort t'has redimit. I potser sí que els que utilitzem lectors electrònics som més propensos a agradar-nos Murakami, i ho dic per un estudi que vaig fer fa un temps (dos lectors vam entrar en l'esmentat estudi). Un, jo, li agraden les novel·les de Murakami i llegeix normalment amb un ebook. L'altre, un familiar, no les suporta i no vol, de cap de les maneres, llegir cap novel·la amb un dispositiu electrònic. Ja puc afegir dues persones més aquest estudi tan ben fet (té un Excel).

    Felicitats pel relat!

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.