dimecres, 23 de setembre de 2020

La llengua que trio

Sempre que inicio qualsevol projecte, del tipus que sigui, una de les coses que no em plantejo mai és la llengua que faré servir. De manera natural, el català s'obre camí i escric en aquesta llengua qualsevol text que el projecte requereixi. Podria exposar moltes raons per fer-ho, com la voluntat que el català sigui present en qualsevol àmbit de la vida, que penso que si no el fem servir desapareixerà, però podem deixar-ho, senzillament, amb que és la meva llengua. 
 
Quan explores una mica, observes que hi ha altra gent que fa allò mateix que fas tu (tampoc no inventarem res, ara), i que tria majoritàriament altres llengües, en especial el castellà, o l'anglès si són prou agosarats i en saben prou. Estem parlant de persones catalanes i molt probablement catalanoparlants (hi ha evidències), però que a l'hora de triar, fan servir una altra llengua i arraconen el català. Ho atribueixo a buscar un públic més nombrós, qualsevol persona de Catalunya els entendrà igualment, però amb sort també s'obriran camí en altres 'mercats'. També hi ha gent que fa servir totes les llengües que coneix, inclòs el català, depenent del que proposen en cada cas. Fer servir més d'una llengua no té res intrínsecament dolent. En funció de l'objectiu que tingui cadascú, és una jugada intel·ligent i segur que comporta avantatges. Ara bé, probablement no està fent cap favor al col·lectiu de catalanoparlants ni a aquells que intenten aprendre el català, si l'exclou de les seves opcions.
 
No sóc ningú per jutjar, cadascú té els seus motius i fer canvis de llengua amb finalitats 'comercials' en pot ser un, però probablement no l'únic. Tampoc no puc assegurar què faré jo en un futur, que molts cops ens hem d'acabar menjant les paraules. Però sí que sé que el català és important per mi, és la llengua que faig servir i la que estimo. Fer-la llengua única dels meus projectes i escrits em tanca portes, em limita a públics més petits, en sóc conscient. Però tot i així, no em resigno. Potser algun dia canviaré d'idea, però ara per ara prefereixo ser petit però fidel a allò que sento.  

16 comentaris:

  1. En la meva opinió la teva posició és d'aplaudir. I és que tens tota la raó, vull dir que, qui escriu i decideix fer-ho tot en una llengua que té pocs parlants segur que es tanca alguna porta, o és limita el públic... penso en escriptors, cantants o en qualsevol persona que vulgui divulgar alguna cosa.

    Avui he sentit que parlaven de la programació d'un teatre de Barcelona, no recordo quin, el que sí m'he fixat és que aquests dies, amb totes les precaucions sanitàries, estan fent dues obres diferents: Les dues són en castellà.

    Cantants de moda súper famosos, per exemple la Rosalia, es fan notícia si canten UNA cançó en català.

    Escriptors catalans que escriuen en castellà i s'enfaden si els diuen que no fan cultura catalana...

    I TV3 que ara, en lloc de promocionar i ensenyar a parlar BÉ el català es dediquen a fer sèries de FICCIÓ bilingües perquè diuen que han de reflectir la REALITAT... >>>

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

      Suprimeix
    2. (Segueixo)

      Doncs sí, fa falta molta gent decidida a dir "Jo ho faig en català i potser perdré públic i tindré menys seguidors (a les xarxes socials) però la meva opció és sempre en primer lloc el català"...

      Per tant, la meva felicitació.

      Jo també intento fer-ho sempre així, però admeto que a vegades, al tuiter, davant de gent que escriu en castellà canvio de llengua, malgrat tuiter té el seu propi traductor. Ara procuro no fer-ho.

      En fi, davant opinions súper negatives i pessimistes que deixen el català com una llengua morta, jo sóc optimista. El català viurà mentres els catalans el seguim parlant.

      Suprimeix
  2. Quan ets parlant d'una llengua minoritària i minoritzada, cal defensar-la i utilitzar-la sempre, a tot arreu, en tot moment.

    ResponSuprimeix
  3. Sóc partidari de la normalitat. A Catalunya, als Països Catalans parlar i escriure en català. Sabem que la llengua catalana és una llengua perseguida i menystinguda per l'Estat Espanyol i per l'Estat Francès. I a l'illa de Sardenya l'Estat Italià tampoc no protegeix prou el català de l'Alguer.
    Si el català no l'utilitzem la gent que vivim als Països Catalans, qui ho farà?
    I sí, crec que cal parlar i escriure la llengua catalana com un acte normal i normalitzador, i també (malauradament) per militància.
    Constantment ens assabentem de vulneracions dels nostres drets lingüístics, als negocis, comerços, estacions, transports, comissaries, correus...
    I no sempre canviar de llengua (en el cas de cantar) per ampliar públic funciona. Recordo 2 casos que els va passar a l'inrevés. Quan Sopa de Cabra va enregistrar "Mundo Infierno" va fracassar estrepitosament i ha estat un dels discs menys venguts de la seva història.
    El mateix els passà als Gossos amb el seu "De viaje", que va ser un fracàs.
    Per descomptat que cadascú faci el que li sembli.

    ResponSuprimeix

  4. Com que ja s'han dit moltes coses que jo també diria, em conformaré en dir-te que comparteixo aquesta actitud teva i que em sembla molt necessària en els temps que vivim, d'atac permanent a la nostra llengua. Tot i així, estic d'acord amb tu que no se sap mai què farem segons les circumstàncies. Si jo escric un llibre i és un projecte meu, evidentment el faré en catala, però he de dir que una vegada em van fer un encàrrec d'uns llibres professionals i havien de ser forçosament en castellà. I els vaig escriure, no pas sense rumiar-hi força abans, però ho vaig fer.

    ResponSuprimeix

    ResponSuprimeix
  5. Hi ha molt autoodi de la llengua en aquest país. Fa uns anys, a la feina on treballo, el departament de RRHH, liderat per una persona militant d'un partit independentista, va decidir que les comunicacions internes de l'empresa serien, a partir de llavors, en castellà (un 95% de la plantilla és catalana o entén el català). Vaig negar-m'hi i per sort vaig aconseguir que es fessin enrere. Per altra banda, hauria plegat.

    ResponSuprimeix
  6. La llengua no hauria de ser un problema però s'hi ha convertit. Escriure en català, llegir en català, viure en català a Catalunya hauria de ser ben normal però s'ha convertit en una mena de militància que, a estones, pot resultar esgotadora perquè els que no s'esgoten mai són els que es neguen a acceptar que aquí es parli un idioma diferent del seu i es converteixen en defensors acèrrims d'un bilingüisme fals des d'un monolingüisme recalcitrant.

    No cal dir que estic d'acord amb la teva actitud que també és la meva des de fa molts anys. Quan puc triar, la meva primera opció sempre és el català en qualsevol àmbit de la meva vida. Ara bé, quan és necessari, no tinc cap problema a utilitzar l'espanyol i la llàstima és que no domino suficientment cap altra llengua per també fer-la servir quan convingués.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. "defensors acèrrims d'un bilingüisme fals des d'un monolingüisme recalcitrant"

      Aquesta frase me la quedo... Gràcies 😉😉

      Suprimeix
  7. Si un mateix no defensa lo seu, lo natural...qui ho farà ?? i així , els traductors també si guanyaran la vida ! (que les traduccions electròniques tenen molt que desitjar !).
    Salut :)

    ResponSuprimeix
  8. He trobat aquest retall de premsa , que trobo molt adient !.

    http://www.magradacatalunya.cat/2020/09/23/lluis-llach-en-una-entrevista-del-2010-li-explica-a-miguel-bose-perque-no-canta-en-catala-escolteu-la-resposta/?fbclid=IwAR0OviWEU6fFM2aK42J7s3MRsu9aUyww_BTQRoVMbGJOW0Q9Hca26HShU2I

    ResponSuprimeix
  9. Jo vaig començar posant el títol del blog en format anglès i aquí se’m van acabar les ganes, molt més còmode escriure en la meva llengua, i si la resta del mon em vol entendre que aprenguin català home! I sinó ells s’ho perden... A veure si en la propera reencarnació neixo en un lloc on l’anglès o el mandarí sigui la meva llengua materna i Pons’s Blog pot arribar a més gent.

    ResponSuprimeix
  10. Jo, per norma escric en català, perquè és la meva llengua, tot i que em va costar, perquè tots els meus estudis els vaig fer en castellà ( no hi havia altre remei) i vaig haver d'esperar acabar la carrera per aprendre a escriure bé en català...Tot i que quan escrivia cartes a amics o parents, o feia sempre en català, escrivia com parlava...El que si que he de dir que jo sóc bilingüe,
    ( obligada)i si cal puc escriure tan bé el castellà com el català...
    Recordo que una vegada quan tenia 13 anys , el final de curs a l'escola, volien que fes un poema i jo vaig dir que no, perquè me'l demanaven en castellà i els meus sentiments eren en català!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  11. Cuando me enteré de que existen físicamente textos medievales provenientes de Catalunya, de los siglos X, XI y XII, escritos en catalán, me di cuenta de que la presunta antiguedad del idioma castellano y su paternidad sobre vosotros era solo ficticia. No me extraña en absoluto que sea el catalán la primera lengua que elijas. Te sale de dentro porque es tu cultura. Gracias por contestarme, XeXu.

    ResponSuprimeix
  12. Molt interessants els vostres comentaris sobre llengua i l'ús que en feu. defensem el català fent-lo servir, per mi és l'única manera que hi ha perquè sobrevisqui. Moltes gràcies pels comentaris que heu deixat.

    Assumpta, l'ús d'altres llengües no és ben bé el problema, de vegades en fas un gra massa, especialment pel que fa a TV3. En realitat no passa res perquè hi surti una mica de castellà a TV3, tota la programació, especialment la informativa, és en català i això és el que compta. Sí que em preocupa més aquesta recent fal•lera per portar experts castellanoparlants que fins i tot fan que els presentadors canviïn la llengua. Ja no tant per la llengua, sinó perquè segur que podríem trobar experts i expertes que s'expresessin en català. Per contra, en alguns programes hi apareixen participants que es nota molt que són castellanoparlants, però els fan parlar en català. Un exemple és el Joc de Cartes. Això no ho teniu en compte.
    Per mi l'educació és fonamental, cal que l'educació segueixi sent en català, la llengua vehicular de totes les assignatures, si s'ha de fer un esforç, jo reforçaria això. Després, la llengua que tria cadascú ja és cosa seva. És trist, sí, que per triomfar i tenir més públic molts triïn passar-se al castellà. El tema és que els consumidors podem dedicar la nostra atenció a gent que fa servir el català sense necessitat de criticar els que no ho fan. Recordo que quan Sopa de Cabra va fer un disc en castellà va ser un cop molt dur pels meus companys d'escola i per mi, els vam convertir en proscrits. Ara m'ho prenc amb més filosofia i fins i tot gaudeixo d'alguns cantants catalans que fan servir el castellà. Però per exemple, llegeixo més del 90% dels llibres en català des de fa molts anys, fins el punt que si no està traduït al català, potser no el llegiré, o el buscaré en anglès. Consumeixo literatura catalana i traduïda al català per convicció i voluntat pròpia. Si tots els catalanoparlants fessin això, la situació seria molt més normal i es traduirien moltes més obres (que ara déu n'hi do). Però en conec molts que no ho fan, que els és igual llegir d'una manera o d'una altra, o fins i tot que diuen que llegir en castellà se'ls fa més creïble. Doncs bé, és aquí on jo ho tinc clar, sempre que puc, faig servir les opcions en català. Per mi això és normalitzar-lo. No serveix de gaire queixar-se tot el dia que el castellà s'obre camí en llocs on no hi era, s'ha de fer activisme i assumir que hi ha molts àmbits en els que el castellà és omnipresent i que no els fem ni cas. Cal lluitar perquè això canviï.

    Risto, és molt fàcil de dir i no tan fàcil de fer. La meva guerra és consumir cultura en català sempre que hi hagi l'opció, i fer servir sempre el català com a primera opció quan escric o parlo amb algú.

    Xavier, és cert que no sempre funciona fer canvi de llengua. Però no és perquè l'estratègia no sigui intel•ligent (encara que trista), els casos que cites són especials. És més pel que pensem nosaltres d'aquests grups que pel que són realment. Com que canten en català, són nostres, són indepes, són un baluard de la cultura. Si canvien llengua, ens ha fallat traïdors i botiflers. I no té per què ser així. La idea idealitzada que ens fem d'algú no sempre es correspon amb com és aquest algú. Recordo un altre cas. Xavi Hernández era patrimoni de Catalunya, català de soca-rel, del planter, de la casa, un dels nostres. Llavors guanya un Mundial amb Espanya i se'l veu amb una bandera espanyola. Passa immediatament a ser un traïdor, per la imatge que ens hem fet d'ell. Ha dit mai que sigui una icona independentista? No, nosaltres l'hem convertit en això. Per davant de tot, són professionals de la música o del futbol, volen triomfar i ho fan de la manera més beneficiosa per ells. Els pot sortir bé o no, però són estratègies per créixer.

    ResponSuprimeix
  13. Carme, el cas que expliques és diferent, és clar. Si et fan un encàrrec i el vols assumir, t'has d'adaptar a allò que et demanen. Una altra cosa és que pots demanar si ho pots fer en català, però davant d'una negativa tens dues opcions: acceptar l'encàrrec o negar-te a fer-ho. En aquest cas, com dic, refusar-lo perquè només vols fer coses en català és una opció legítima, però tampoc l'entenc. És una llengua que coneixes i pots fer-ho. Una altra cosa és la llengua que tries tu per fer allò que decideixes iniciar.

    Peix, no et negaré que l'auto-odi existeix, però molts cops és simplement complex. Complex de llengua petita i poc útil, complex davant de gegants com el castellà o l'anglès,que es parlen a tot el món. Però si no la defensem nosaltres, que la parlem, qui ho farà? Com vas fer tu en el cas de la feina, pel qual et felicito.

    McAbeu, és difícil explicar-ho millor que en el teu primer paràgraf. Ser bilingüe és aparentment una avantatge, tenir dues llengües pròpies que es pot fer servir indistintament hauria de ser bo, però quan es vol imposar al 50% a tot arreu és una condemna per la llengua petita. Cal certa discriminació positiva perquè aquesta sobrevisqui. Haver d'estar sempre defensant l'ús del català és molt cansat, realment. Per això, sempre que la decisió depèn de mi, no tinc dubtes. Evidentment, també faig servir les altres llengües que conec en el meu dia a dia, la comunicació és primordial i no ens podem tancar, però trobo que això no té res a veure amb triar el català en els nostres projectes.

    Artur, sempre és bo consumir versions originals si es pot, però val a dir que aquí a casa tenim uns traductors i traductores molt bones. Bé, en tenim de molt bons, quan no ho són tant és quan poses en valor la feina de monstres de la traducció com la Dolors Udina, la Blanca Busquets o en Ferran Ràfols, per citar-ne alguns. Ah, he mirat el retall de premsa i em sembla una posició molt coherent la de Llach!

    Pons, és clar que sí! Si algú vol saber alguna cosa de nosaltres, que aprengui català! Només faltaria. O que es conformi amb la veu robótica del traductor de google. Però en properes reencarnacions encara existiran els blogs?

    M.Roser, té molt mèrit l'ús del català escrit que feu aquells i aquelles que vau aprendre totalment en castellà. No és una llengua fàcil d'escriure. Jo no diria que puc escriure igual de bé en català i en castellà, sobretot perquè el castellà el tinc força abandonat i només el faig servir per coses de feina i poc més. Sempre he preferit el català per expressar-me, és clar, com dius tu, els sentiments no sonen igual en les dues llengües, si és que aconsegueixes escriure'ls.

    Chiloé, contesto sempre que puc, i ho faig en català, perquè sembla que no tens cap problema per entendre'l. Efectivament, el català el porto dins i el castellà el sabria igualment perquè està a tot arreu, però el puc escriure raonablement bé perquè també me'l van ensenyar a l'escola. Català i castellà, evidentment, són llengües emparentades, tenen orígens comuns, però el que segur, però segur que no és el català, és un dialecte del castellà. Això està més que descartat.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.