dijous, 3 de setembre de 2020

Escriptura directa

 

La sala d'espera era una nau immensa, em va deixar francament impressionat. Era esperable, l'aparença és molt important. Cal generar la sensació que els diners no són cap problema a la gent que es pot permetre contractar els serveis de l'empresa, però reconec que em va semblar excessiu i tot. No entenia ben bé el perquè de les plantes penjant, però estava segur que no eren casuals, que l'efecte que provoquen deu estar més que estudiat. Estar sol en un espai tan gran em va neguitejar més del que ja ho estava, m'havia costat molt prendre la decisió i una mica més i l'espai em fa tirar enrere, però vaig esperar estoicament. Efectivament, l'aparença, en el meu cas de tranquil·litat i seguretat, és molt important. No me'n penedeixo, l'estona d'espera que em van fer fer, segur que estudiada com tota la resta de l'entorn, no es va fer llarga i de seguida em van fer passar. L'operació va ser un èxit, com cal esperar de l'empresa més qualificada del sector. Ara ja puc dir que no sóc un humà com els altres, encara no s'ha inventat un terme per definir les persones com jo, però a mi m'agrada anomenar-nos post-humans. Les moltes modificacions que ha tingut el meu cos m'obren una infinitat de possibilitats, encara no les conec totes i a més s'aniran actualitzant i renovant amb el temps. La intel·ligència artificial que porto integrada aprèn ràpid, cada dia ens coordinem millor i m'ajuda amb més coses. Però una de les funcionalitats que més faig servir és la de l'escriptura directa, potser perquè abans me'n feia un fart, d'escriure, i sempre m'ha agradat aquest tipus de comunicació. Però ja no em suposa cap esforç, ja no em cal cap teclat, ni cap pantalla, ni molt menys cap instrument arcaic que funcioni amb tinta. Ara només penso les paraules i apareixen escrites en qualsevol format compatible amb mi. La intel·ligència artificial em corregeix i m'estructura les frases, ja només em cal pensar-ne l'esquelet. Aquest text que veieu m'ha costat 0.3 mil·lisegons de pensament. La vida és massa curta per posar-se a escriure físicament de manera tan laboriosa. Bé, la meva ja no ho serà tant, de curta...


La meva participació a la proposta que ens feia la Carme a l'agost, tot i que ja estiguem a setembre!

12 comentaris:

  1. A parir d'ara, et nomenarem "Ciber-XeXu" ? hehehehe
    Atmosfera inquietant , per un relat també inquietant !
    Salut i llarga vida ;)

    ResponSuprimeix
  2. Finalment podràs saber si tenen sexe els robots. Ja ens ho explicaràs.

    ResponSuprimeix
  3. Que bo, XeXu! M'agrada molt aquest relat. Jo també vull aquesta escriptura directa!
    M'encantaria...

    M'has tingut tota l'estona de la lectura ben intrigada.

    Gràcies per participar, Ciber-XeXu!

    ResponSuprimeix
  4. Personalment, el tema dels posthumans em genera moltes incerteses. No dic que no estigui bé això de ser un "escriptor biònic" però abans d'implementar-me el xip de l'escriptura directa vull tenir ben clar que aquesta nova actualització domini sense problemes tots els pronoms febles i que incorpori la nova normativa sobre accents diacrítics. Si no és el cas, em sembla que passo. ;-)

    Bon relat!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens tota la raó, McAbeu! Jo, en aquest cas també m'hi apuntaria perquè mira que costen de dominar!

      Suprimeix
  5. No sé, no sé, encara hi trobo molt de XeXu en aquest escrit posthumà. Vols dir que has fet bé el postoperatori?

    ResponSuprimeix
  6. Ui , ui, no em diguis que tu enlloc de fer-te operacions estètiques al teu cos, t'has dedicat a fer-te'n al teu cervell per millorar( ? ) la teva intel·ligència!...Jo passo, no és que em consideri un geni, però no vull pas ser una mica extraterrestre...No m'agradaria que em traguessin l'olor dels llapis quan escric, o la satisfacció de buscar la inspiració en qualsevol cosa... Jo vull intel·ligència natural res d'artificial! I estàs segur que la teva vida serà més llarga? t'ho han posat per escrit?
    Ja ens en faràs cinc cèntims d'aquí un temps, a veure si et sents millor com a posthumà...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  7. I pensar que per aquesta sala també devia passar la Carmen de Mairena...

    ResponSuprimeix
  8. Em recordes els problemes que tinc jo amb l'escriptura! Recordo que Jostein Gaarder deia que no li agrada d'escriure, però que té moltes coses per dir. I Blai Bonet deia que "precisament perquè no en gaudeixo, escric". També em diuen que si no m'agrada d'escriure, per què escric? És un dels meus reptes pendents, millorar en l'estilística. Josep Vergés deia que "la substitució, de vegades el simple desplaçament d'un molt pot canviar tota la frase. Grinyolava, no acabava de semblar català, i té, ja no grinyola".

    ResponSuprimeix
  9. A veure si utilitzes aquesta manera d'escriure per inundar de lletres tots els estaments oficials que no serveixen de res.
    Ja veig la portada dels diaris.....ofegats per un allau de lletres que no paren d'arribar.

    ResponSuprimeix
  10. Em sembla que us ha fet prou gràcia el meu escrit, que ja era l'objectiu. De moment tocarà seguir escrivint com estem acostumats, però qui sap què ens portarà el progrés. Coses més rares s'han vist, no? Bé, no ho sé... Moltes gràcies per comentar.

    ResponSuprimeix
  11. Boníssim!!

    Ara et diré una cosa que per a mi és una "floreta" de les grosses.

    Crec que no ho dissimulo mai: M'agrada molt quan en MAC, en els seus relats, es posa a inventar coses rares, com si estes fent Ciència Ficció. Són uns relats que m'agraden molt perquè són súper imaginatius, sorprenents... Doncs bé, aquest relat teu podria ser un d'aquests relats d'en MAC... Per tant, Matrícula d'Honor!! :-DD

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.