dilluns, 7 de setembre de 2020

Des de l'altra banda

Fins i tot l'excursionista de pa sucat amb oli sap que sempre hi ha, com a mínim, dues versions de cada història, dues visions diferents. Quedar-se només amb una d'elles és tenir una idea molt esbiaixada de la realitat. Per això, després de tres cops de tenir la mateixa perspectiva i gairebé convèncer-se que no n'hi hauria cap altra, va decidir fer un cop de cap i anar a buscar l'altra versió. Podia ser que no trobés com arribar-hi, però almenys ho havia de provar.

Aquesta era la visió a la que estava acostumat:

El Comaloforno des del Besiberri Sud.
El Pic de Comaloforno vist des del Besiberri Sud.
 

I d'aquesta manera es veu la realitat des d'un altre angle, just des de la perspectiva oposada.

 La cresta dels Besiberris vista des del cim del Comaloforno.

 

Content i satisfet de no haver-se quedat amb la versió fàcil i evident, d'haver-se aventurat a entendre la realitat des d'un altre punt de vista, ara ja només li queda aquell bonyet del final de la cresta, el Besiberri Nord, per completar tots els tresmils de Catalunya.

Però aquesta, amics i amigues, és una altra història.

7 comentaris:

  1. Això de la perspectiva diferent i el punt de vista divers s'ha de tenir sempre molt en compte. Segur que aquest últim "bonyet" que a la foto sembla ben inofensiu, vist de prop és una altra cosa. Sens dubte és, com dius, tota una altra història però et veig prou decidit a explicar-nos-la un dia d'aquests. Després del 7 vindrà el 8, segur.

    ResponSuprimeix
  2. El col·leccionista de tres mils, quina bèstia!

    ResponSuprimeix
  3. Caram! Quins pedrots o quines pedrotes més altes que puges! Perdona per la nomenclatura però les fotos m'han produït aquest efecte... pedres immenses posades d'una manera molt cantelluda ... bromes, a part... m'agraden els punts de vista diferents, complementaris, donen una visió de conjunt, molt enriquidora. Gràcies, XeXu!

    ResponSuprimeix
  4. Quan completis tots els tresmils et sentiràs buit sense cap objectiu a la vida, jo no ho faria.

    ResponSuprimeix
  5. Endavant Xexu!
    Curiosament ho vaig fer a l'inrevés: el Beciberri Nord va ser el primer i el del Sud l'últim. En aquella època a la gelera hi havia molta més neu.
    En canvi, no vàrem tenir temps de fer el Coma lo Forno.
    Compte amb el bonyet, que té algun tros de grimpada important.

    ResponSuprimeix
  6. Ostres el Comoloformo! El vaig fer fa prop de 20 anys i per error... volíem fer un Besiberri i el guia ens va portar al Comoloformo. Recordo que durant la baixada vam trobar un pas aeri força perillós (potser tampoc vam encertar la ruta) i jo no les tenia totes de fer-lo, però el vam acabar fent. Quina por!! Quins records!
    Com anècdota també recordo que un dels acompanyants en la ruta se'ns va fotre un Cacaolat sencer per la nit. Es veu que tenia set el puta, haha.

    ResponSuprimeix
  7. Moltes gràcies a tots els que heu comentat aquesta entrada. Segueixo molt content d'haver assolit aquest cim, que ja havia vist altres cops de prop i no havia aconseguit mai. Una ruta molt maca i amb algun moment de tensió, que posa salsa a l'assumpte. A veure quin serà el proper i quan, que ja en tinc ganes!

    McAbeu, el bonyet no és pas inofensiu, per això no l'he fet encara. En principi, és el més difícil dels tresmils de Catalunya perquè té algun pas d'escalada grau III. Me les he estudiat molt aquestes muntanyes, la teoria me la sé molt bé i ara només em cal completar la pràctica. Ara no sé què has volgut dir amb això de que després del 7 vindrà el 8...

    Peix, ostres, m'ha agradat això de 'col•leccionista de tres mils'! No n'hi ha per tant, però m'ha agradat.

    Carme, alguns dels cims que he fet aquest any, els més alts, tenen cims formats per grans blocs de pedra que cal grimpar. També tenen contraforts que surten del cim que constitueixen una cresta molt escarpada. No tinc experiència per arribar als cims per aquestes crestes, o per fer per dalt la cresta que porta del Besiberri Sud al Comaloforno, però sovint hi ha algun camí alternatiu. Sempre busco el camí més segur, tot i que he de dir que grimpar m'agrada força. Al final de l'ascensió al Comaloformo n'hi ha algunes d'interessants, però poc exposades i no massa perilloses.

    Pons, no només hi ha tresmils a Catalunya! Només en tenim 10 aquí, més 2 de fantasmes que probablement no faré, o potser amb el temps sí. Però ja he començat a explorar Aragó, i no massa lluny de casa hi ha altres serralades que ofereixen aquesta possibilitat. Els tresmils no te'ls acabaràs, i fer tots els que tenim a casa em faria il•lusió.

    Xavier, he estudiat bé el bonyet i ja sé que té un grau III, a banda d'alguns graus II. Per això l'he deixat pel final, intueixo que és el més difícil que tenim aquí. Pel que expliques, entenc que vas fer tota la cresta de Besiberris del Nord fins al Sud, passant pel Mig, que a l'època que el devies fer encara es considerava tresmil. Ara no sé com ho han comptat, però el Besiberri del Mig, amb les seves dues puntes, ja no és un tresmil, ves per on. Si vas fer tota la cresta, tens la meva admiració absoluta. Bé, ja la tenies. Crestes així jo les evito, almenys per ara. Jo m'he plantejat fer aquests cims per separat, un cada cop, o dos com a molt perquè per fer el Comaloforno de manera més segura, passes molt a prop del Besiberri Sud, i ja que ets allà, no el deixaràs passar, encara que ja hi havia anat dues vegades. M'ha fet gràcia que l'anomenis Coma Lo Forno, ja he vist aquesta notació en algun lloc. Així s'entén més el nom de la muntanya, escrit tot junt sempre m'havia semblat un nom molt estrany. No sé si el vas arribar a fer en algun altre moment, però jo t'hi animo. Penso que encara estàs prou en forma com per encarar-lo, no per la cresta potser, però segur que pel camí alternatiu sí. Ets una bèstia!

    Risto, doncs quin guia que portàveu que, primer us porta a un cim que no era el que pensàveu, i després us fa passar per passos aeris! Però bé, com que veig que has sobreviscut per explicar-ho, et felicito per tenir en el teu historial un dels tresmils més complicats que tenim a casa, que a mi em va agradar molt fer. Ara bé, el paio que es va prendre el cacaolat ell sol espero que el deixéssiu tirat en alguna tartera de per allà. Això no es fa.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.