divendres, 11 de setembre de 2020

Amb els ulls tancats

La desperto segons les instruccions donades, aquest cop, quan estic a punt de marxar, perquè aquell dia teletreballa. Sempre li costa obrir els ulls, ja fa temps que sóc el seu despertador. En aquests primers moments de semi-consciència, de vegades tenim converses interessants, amb ella encara amb els ulls tancats. 
 
Plou, li dic.
Sí, et mullaràs.
Ja ho sé. Però ja saps que això no és el pitjor.
Però no passa res, vas a bon ritme.
 
Qui llegeixi això pot no entendre gaire bé el significat d'aquestes quatre frases, però demostren com ens coneixem. Primerament, sap que em mullaré, perquè no agafaré paraigües, encara que caigui el diluvi universal. Però mullar-me no em preocupa gaire, em molesta més perquè no podré llegir caminant cap a la feina, cosa que solc fer. Que se'm mulli el llibre sí que em molesta. Però no passa res, perquè el ritme lector d'aquest any és alt, com ella ha dit, em puc permetre no llegir aquests minuts. I això, en semi-consciència i els ulls tancats. 

16 comentaris:

  1. A ulls clucs, es diu en català genuí, a ulls clucs es fa la poesia, metafòricament, perquè prové de l'inconscient.

    ResponSuprimeix
  2. En bici, quan plou, també se sol baixar el ritme. Ara bé, millor no aclucar els ulls... ;-)

    ResponSuprimeix
  3. "...La meva ment necessita aigua fresca
    I el pensament vull refrigerar
    No tinc paraigües, però m'és igual
    Està plovent però em vull mullar..."
    (Els Pets)

    ResponSuprimeix
  4. És veritat XeXu quan l'aigua cau no gaire fort sempre és agradable mullar-se i, sempre millor que anar amb el paraigua xocant amb tothom. També en una vida en parella una sola paraula, una sola mirada, és suficient per entendre i per expressar l'amor. Bona nit XeXu

    ResponSuprimeix
  5. M'ha agradat molt que ens desxifressis la conversa.
    L'he trobat molt divertida i sintètica, és un plaer entendre'ns amb poques paraules.

    Aquest any no comparteixo ni el teu bon ritme lector, ni el meu habitual, no sé si per les hores fent d'àvia o perquè no en tinc tantes ganes... pe`ro vaig fent... que ja és molt!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pensa que hi ha gent que no llegeix RES... mai...

      Ho veig trist.

      Fins i tot jo, en les hores més baixes, de tant en tant llegeixo una mica...

      Suprimeix
  6. Doncs a mi si que em molesta mullar-me, això que m'agrada molt que plogui, però ben parapetada sota d'un paraigües...
    És un gust veure que hi ha parelles ben avingudes, que només els calen quatre paraules per simbolitzar tota una conversa, felicitats.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  7. Llegir mentre camines? Això no es res, apujo l'aposta a llegir mentre condueixes a 120 km/h

    Amb un llibre electrònic es pot llegir mentre plou, no crec que acabis amb un curtcircuit, els lectors electrònics solen ser bastants hermètics, a veure, no suficient per posar-los a la piscina, però la pluja l'aguanten perfectament, més que no pas el paper, pobres arbres!

    ResponSuprimeix
  8. Em sumo al comentari del Pons, amb un llibre electrònic no tindries problemes per llegir quan plou. O diràs que no vols llegir amb aquests aparells perquè necessites el tacte i l'olor del paper?

    ResponSuprimeix
  9. Quan convius força amb una persona, i amb algunes en especial, s'estableixen tantes complicitats que a vegades no calen ni paraules per dir-te coses i per entendre't, o amb poques n'hi ha prou. Amb la parella no hauria de ser d'una altra manera.

    ResponSuprimeix
  10. Compartimos condena al ostracismo en el blog de Salvador Macip, bioquímico XeXu. ¿Será que la lluvia nos disuelve? ¿O no damos la talla como seres vivos?

    ResponSuprimeix
  11. M'agrada aquesta compenetració, XeXu: la d'entendre's amb paraules que els altres no entenen del tot, i també m'agrada que ens ho hagis explicat. Saps que m'ha sonat a cançó d'Amics de les Arts?
    Endavant amb la lectura! Jo també porto un bon ritme enguany. Tantes estones a casa...

    ResponSuprimeix
  12. M'ha agradat compartir aquest moment íntim de casa amb vosaltres, de vegades passen aquestes coses i són tan entranyables que em costa quedar-me-les per mi. Sempre que es puguin explicar, és clar! Moltes gràcies per comentar.

    Helena, faig un escrit molt personal, senzill, però que demostra la complicitat a casa, i em surts amb el català genuí? Em recordes a cert personatge de twitter que en sap molt de català, però que està completament mancat d'empatia. Això del català genuí em fa venir esgarrifances.

    Risto, amb la meva bici estàtica no em cal baixar el ritme si plou. A més, m'augmenta molt el ritme de lectura!

    Xavier, quants anys feia que no sentia aquesta cançó...

    Alfonso, una mica de pluja no em fa res, generalment em preocupa més allò que carrego, la bossa, una motxilla, qualsevol cosa susceptible de quedar amarada o d'agafar humitat. Un llibre entra en aquesta categoria també, és clar. I ben cert, quan convius o passes molt temps amb algú, per algunes coses calen molt poques paraules.

    Carme, la conversa no diu res per ella mateixa, però nosaltres ens entenem. Perquè m'entengueu vosaltres, calia una mica d'explicació. Això del ritme lector va com va, va a temporades. Però estic convençut que el teu 'vaig fent' és molt superior a la mitja de lectura i que és molt superior a la majoria dels que estem aquí. El que per mi és un ritme molt alt, per tu deu ser el normal. Ves que a final d'any, si ens mirem les llistes de lectura, no hagis llegit més llibres que jo i tot. Tot i així, cadascú fa el que pot i llegeix allò que li ve de gust, jo estic molt content de com vaig, dubto molt que pugui mantenir aquest ritme els propers anys!

    M.Roser, com ja he explicat altres vegades, jo tinc un trauma amb els paraigües. Tant si plou poc, com si cau el diluvi universal, jo no en porto. Així em va, és clar, que de vegades arribo a destinació com un pollet. Com deia, m'és una mica igual mullar-me jo, però que se'm mulli la motxilla, la bossa o el que porti ja no em fa tanta gràcia. I ja veus, la comunicació en parella no sempre és tan fàcil, com és normal, però hi ha petits moments així que són els nivells màxims de complicitat.

    Pons, no et pensis que no m'ha passat pel cap algun cop, però entre que no sóc especialment bon conductor, i que potser la companya em faria creu i ratlla, després no podria fer posts nyonyos d'aquests per explicar-ho. Sí, ja conec tots els avantatges dels llibres electrònics, però per mi no hi ha res com el paper. Em passaré a aquest format quan prohibeixin els documents en paper. Però comencem per reduir la quantitat de merda que s'imprimeix i s'arxiva a totes les empreses i administracions.

    Peix, doncs jo em sumo a la resposta que li he fet a en Pons, que pots mirar aquí dalt. Com el paper no hi ha res!

    Laura T, és cert, la comunicació és facilita perquè ja saps de quin peu calça l'altre i no cal fer grans explicacions. Però deixa que em meravelli per aquestes petites píndoles de comunicació críptica i perfectament entenedores que potser no són tan comunes i que passen només de tant en tant.

    Chiloé, si et dic la veritat, no acabo d'entendre el teu comentari... he anat a mirar el blog d'en Macip a veure si ho entenia, i tampoc... em sap greu. Però gràcies per passar per aquí!

    Teresa, les cançons dels Amics de les Arts dels darrers temps no les entenc mai, me les han d'explicar! Així que potser sí que aquest diàleg el podrien fer servir ells. Quan va passar vaig pensar que ho havia de reproduir en algun lloc, i ja veus, ha acabat al blog.

    ResponSuprimeix
  13. Quería decir que no nos contesta y que igual es porque no nos ve.

    ResponSuprimeix
  14. XeXu,
    No volia estar mancada d'empatia ni ser repel·lent, és que l'expressió "a ulls clucs" m'encanta, el meu proper recull es dirà així. M'hi has fet pensar.

    ResponSuprimeix
  15. Hahahaha jo també sabia que no agafaries el paraigües... :-DD

    Ara bé, pensa que si l'agafes, SÍ que podries llegir perquè el llibre no es mullaria.

    Una escena molt maca, per cert...
    Pel matí, quan en Josep Lluís marxa a treballar, sempre em porta un vas em el suc d'una llimona (hi ha molta gent que diu que és bo i deu ser cert perquè a mi m'ho va recomanar un metge... un metge normal i corrent, un metge molt bo... em va dir que m'aniria bé)

    I ell s'apropa i diu "La llimoneeeta, el limoncellooo" :-DD

    No sé per què ho diu així, però a mi em fa gràcia.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.