dimarts, 18 d’agost de 2020

Qui porta la motxilla?

La Fantàstica Acompanyant i jo, quan anem d'excursió, ens preparem cadascú la seva motxilla. Triem la roba de recanvi que volem portar per seguretat, ens repartim el menjar, la farmaciola, algunes andròmines. Anem tots dos carregats, de vegades en excés i tot. Fins i tot, algun cop que sortim a caminar una estona per camins sense dificultat, és ella qui carrega una motxilla petita amb una mica d'aigua, uns fruits secs i una rebequeta. Jo, si puc no portar-ne, millor.

Explico això perquè a la muntanya sovint observem un clar biaix en qui carrega el pes en les parelles que ens trobem. Darrerament ens dediquem a comptar quantes parelles (heterosexuals) porten una sola motxilla i qui la carrega. Que l'un vagi de camàlic i l'altra amb una bossa de roba a l'esquena no compta com a repartir-se el pes. Els resultats del nostre recompte són molt clars, podríem dir que en més del 90% dels casos és ell qui carrega i ella qui no porta res a l'esquena. A cotes altes val a dir que la cosa s'iguala, qui fa alta muntanya ja sap que ha d'anar equipat i que toca carregar. Però a excursions curtes, o a llocs amb molta afluència de gent, aquest biaix es multiplica.

A primera vista potser a algú li sembla normal. És clar, el noi és el fort, pot carregar més pes i no es cansa tant. Però no ho és, res impedeix a les dones ni a les noies carregar pes a l'esquena, fins i tot molt de pes, perquè de fet, moltes ho fan. Tenda, sac i el que faci falta. Què ho fa que, si només porten una motxilla, gairebé sempre la carregui ell? Doncs els rols de gènere. Tenim al cap que hi ha un gènere fort i un de feble i que a cadascun li toca fer unes coses o unes altres. És evident que el fort de la casa és qui carrega la motxilla, oi? Doncs no.

Podria ser que la portessin per torns, però seria molta casualitat que, quan ens creuem amb ells, sempre sigui el torn de portar-la de l'home. Per probabilitat, el recompte s'hauria d'igualar. I hi poden haver mil i un condicionants, però quan l'estadística és tan clara hem de concloure que l'únic condicionant és el patriarcat, per més inconscient que sigui. També hi haurà qui dirà que les noies són més espavilades, s'estalvien portar pes i carrega l'altre. Però estic convençut que no es tracta d'una estratègia per escaquejar-se. És una decisió que es pren de manera natural, com si la lògica ho manés. Si hi donem un parell de voltes, trobarem rols de gènere a tot arreu. Fins i tot en una activitat tan plaent i engrescadora com és fer muntanya.

10 comentaris:

  1. Hi estic ben bé d'acord, amb aquesta observació vostra. És així: observat i viscut.

    I nosaltres mateixos,la meva parella i jo, ho fem ben bé així com dius. Quan hem fet muntanya de veritat, (ara ja fem sempre excursions curtes)sempre hem portat el pes repartit. Quan fem passejades, o matinals, sense portar gaire menjar, ni gran cosa... en un 80 o 90 per cent dels casos, la porta ell. Suposo que tens raó que són hàbits presos pels rols marcats pe gènere. Però també he de dir que ell sempre és més previsor amb les rebequetes i aleshores ho porta ell (si a mi em sembla que no cal) i jo soc més previsora amb l'aigua i sovint la porto jo, quan a ell li sembla que no cal per una passejada, que no arrba a excursió. Però malgrat aquesta explicació, crec que sí que els rols ens marquen molt. En moltes coses, potser en totes les coses.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ah! algua vegada tambe hem fet torns... en una vida excursionista hi ha temps per tot... he, he, he...

      Suprimeix
  2. És el que dius dels rols de gènere, XeXu. Sovint ni ens ho plantegem. Tampoc sabem quins són els altres rols dins la parella, en la qual carrega ell el pes. Potser tota la resta són patrimoni d'ella i en aquest cas, perquè preocupar-se d'aquest únic rol de l'home? Ja veig que no és el teu cas i te'n felicito, però t'asseguro que molt homes no es pregunten si tot el que fa la seva dona és per rol de gènere perquè estan convençuts que ha de ser així. I encara alguns hi afegeixen: I punt!

    ResponSuprimeix
  3. El nostre cas és diferent:nosaltres, sempre que anem els quatre, portem quatre motxilles. Els nens duen la seva roba, el seu menjar i un bidó petit d'aigua, i mare i pare duen tota la resta, més o menys ben repartit.

    Un altre tema és l'ordre amb què es buiden els bidons ;)

    ResponSuprimeix
  4. Feia molts anys que un post d'aquest blog no tenia tan pocs comentaris, de fet, des dels inicis de tot. No sé si el tema no ha interessat o és que realment no hi queda ningú a la catosfera en aquestes dates. En tot cas, molt agraït als tres que m'heu comentat i que a més, en algun cas, reconeixeu que no ho feu de tot bé. Gràcies de cor.

    Carme, tampoc no pretenia fer-vos sentir culpables, només és una observació que hem fet i l'estadística és força clara. Evidentment, no estem presents en el moment que cada parella decideix com fer les coses, i poc ens hauria d'importar, però posar-ho de manifest, sense entrar en els condicionants de cadascú, no em sembla mala cosa. En el nostre cas, cadascú decideix què s'emporta, jo solc ser més exagerat en agafar roba 'per si de cas', per exemple. Parlem de quin menjar portem, i ens el repartim. I en el cas que portem una sola motxilla perquè només sortim a caminar una mica, també decidim què ens emportem. Generalment, la portarem una estona cadascú, però a la companya li va bé portar un pes a l'esquena, diu que l'equilibra. La veritat és que si jo pogués anar a pèl, sense carregar res, m'aniria de conya. Però en certes excursions és inevitable, és clar. A excursió més difícil, més pes has de portar. Paradoxes, perquè semblaria que convé anar més lleuger, però és així.

    Teresa, si digués que a casa meva no hi ha rols i que ho fem tot bé, mentiria molt. I no vull fer-ho. Destaco un tema que nosaltres sí que fem bé, o almenys això penso. L'única diferència que sí que trobaràs a ca meva amb altres cases és que estem a l'aguait. Si detectem rols, els combatem i mirem de repartir. Però encara queden moltes coses a millorar, t'ho asseguro. Precisament, portem tants rols entaforats al cap que es fan difícils de detectar. Hi ha moltes coses que ens semblen 'normals', però no tenen per què ser-ho. Mica en mica.

    Maurici, ho trobo molt ben fet. És com ha de ser, oi? Primerament, esteu donant certa responsabilitat als petits, no poden anar lliures, s'han de cuidar de les seves coses. A més, els doneu bon exemple repartint-vos els pesos. M'alegra saber que hi ha qui té en compte aquestes coses. Enhorabona família.

    ResponSuprimeix
  5. Jo trobo que està molt bé repartirse el pes...Enlloc d'una motxilla grossa, dues de petites i així tots contents...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  6. Nosaltres portem cadascú la seva motxilla. Amb la meva dona havíem fet molta alta muntanya i cadascú portava el seu pes.
    Actualment ella es queda més a les valls, però quan fem camins més suaus repartim el pes.

    ResponSuprimeix
  7. M.Roser, o dues de grosses, en funció del que es vagi a fer. Tots contents no ho sé, si pogués no en portaria, de motxilla, que es va molt més còmode. Però ja que s'ha de portar, doncs repartir-se el pes.

    Xavier, així és com ho fem nosaltres, com deia, el menjar i l'aigua sí que els repartim més o menys equitativament, i després l'anem consumint en funció de qui es treu primer la motxilla, vull dir que no és que cadascú consumeixi només allò que porta, anem agafant indistintament. La roba de recanvi i estris, cadascú tria quina s'agafa i el pes que vol carregar.

    ResponSuprimeix
  8. Hauries d’haver anat més enllà en el teu experiment, no només quedar-te amb la observació i començar a preguntar a la gent quin factors o factors feien portar la motxilla a un o l’altre. T'hauria quedat un post més complet.

    Posats a fer observacions, et vas fixar, que quan el camí era estret, quin dels dos membres de la parella solia anar davant?

    ResponSuprimeix
  9. Clar que la dona pot portar pes... però l'home en pot portar més.
    No és pas una distinció intel·lectual, és purament física i és indiscutible que els homes teniu més força física que les dones.
    Au, a portar motxilles!! :-DD

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.