diumenge, 2 d’agost de 2020

Pòquer a Aigüestortes

En un any que no es pot viatjar amb garanties, l'excursionista de pa sucat amb oli igualment busca el fred quan té un període vacacional. Però aquest any el fred se l'ha pintat a l'oli tot i que ha decidit desplaçar-se a Aigüestortes, allà on hi ha alguns dels cims més alts del país. Objectius: pujar muntanya rere muntanya i acostar-se el mínim possible a qualsevol altre ésser humà que no sigui la Fantàstica Acompanyant, que és la seva unitat familiar. Els dos superats amb èxit. A continuació, passa a detallar, sense massa profunditat, les tres excursions realitzades en quatre dies hàbils per allà als volts de l'Estany de Sant Maurici.

Pic de Peguera (2983m) des de l'aparcament del Prat de Pierró, allà on pots deixar el cotxe si no vols que un taxi 4x4 et pugi a l'Estany per un preu gens mòdic. Track utilitzat. La més dura de les tres, el Peguera és el sostre comarcal del Pallars Jussà, una bèstia. L'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant el van fer per la vall de Monestero, que parteix de Sant Maurici, i no van completar la circular, van coronar el pic i enrere pel mateix camí. Ruta bonica i exigent. A destacar una forta pujada per terreny descompost fins el coll de Monestero i una grimpada difícil fins el cim estret format per blocs de granit posats de qualsevol manera. Algú hauria de posar ordre al cim del Peguera. En total, 20.8 Km i més de 10h de ruta amb aturades.

Algú ha de posar ordre al cim del Peguera.
I perquè no veieu què hi ha darrere...

Pic del Portarró (2734m) des de l'aparcament del Prat de Pierró, seguint aquest track. Ruta senzilleta que transcorre en bona part per la clàssica circular de Sant Maurici, per la part sud de l'Estany. Poc després del desviament cap al Subenuix i abans d'arribar al mirador, la ruta es desvia cap al coll del Portarró d'Espot, passant per paratges molt bonics. Tot molt descansat fins que, des del coll, cal remuntar uns 300 metres de desnivell en un sol quilòmetre. El més complicat de l'excursió, un petit enfrontament amb uns cavalls hostils. Més de 17 Km de caminar, però sense dificultats, en 6 hores i 10 minuts.

A mitja pujada al Pic del Portarró, Sant Maurici treu el cap vigilat
pels cims que flanquegen les valls de Monestero i Subenuix.

Tuc de Saboredo (2834m) i Pic d'Amitges (2850m) per la Vall de Gerber. Una altra ruta preciosa que parteix d'un aparcament en mig del port de la Bonaigua. Amb paisatge canviant i farcit d'estanys, els objectius finals resten amagats a la vista fins que arribes al Coll d'Amitges, després de molt caminar i de remuntar un circ aparentment inaccessible, però no. Les vistes durant la pujada i des dels cims són literalment espectaculars. Grimpades sense excessiva dificultat per coronar el Saboredo. Un vent força molest va fer tapar l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant com si el sol no els estigués socarrimant la pell. Uns 18 Km de camí en 9h, comptant aturades per esmorzar, dinar i perdre el temps fent-se retrats al cim d'Amitges.

Des de la pujada al Pic d'Amitges es veu Mordor.
Bé, en realitat la punxa de l'esquerra és el Peguera i la de la dreta el Subenuix.
Mirant en altres direccions es veia la cresta dels Besiberris,
la de la Maladeta amb l'Aneto presidint, el Mulleres, la Punta Alta del Comalesbienes,
la Pica d'Estats i un llarg etcètera...

Informe de danys: Sorprenentment, tenint en compte un total en quatre dies de més de 55 Km caminats, uns 7200 m de desnivell acumulat i haver matinat molt, dolors musculars mínims que no van impedir seguir, cansament moderat i cremades solars molt lleus pel bon ús de la crema tot i fer les tres excursions sota un sol inclement. La Fantàstica Acompanyant va patir l'atac d'una ortiga i una rascada al genoll. Per la resta, l'excursionista de pa sucat amb oli eufòric per la bona forma en la que es troben.

10 comentaris:

  1. Una sortida ben aprofitada, sens dubte. És una zona molt recomanable aquesta, fa pocs anys també la vam triar per passar uns dies de vacances tot i que nosaltres vam optar per visitar ermites romàniques a la Vall de Boí en comptes de pujar muntanyes. ;-)

    ResponSuprimeix
  2. Carai, sí que us ho vau prendre seriosament això de pujar muntanyes. Has d'estar en molt bona forma per pujar tres dies seguits i amb aquest nivell d'exigència. Us esteu preparant per a fites superiors??

    ResponSuprimeix
  3. Sou tots un experts,ja i esteu en plena forma! Enhorabona per tants cims assolits!

    ResponSuprimeix
  4. M'agraden! Ja tinc excursió per fer un dia d'aquests (només una, que totes tres és alt nivell).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Diria que a tu et toca fer excursions per escriure a la platja...

      Suprimeix
  5. Caram quines pujades i baixades per aquests paisatges tan fantàstics, hem feu enveja sana i tot; i jo aquí rostida de calor...Aquest cim amb tantes roques deu ser difícil de fer, és ben bé un trenca cames, però pels resultats obtinguts, veig que esteu en forma, felicitats...M'ha fet gràcia això de l'atac d'una ortiga, he, he...l'atac d'una ortiga!
    Bones grimpades, XeXu.





    ResponSuprimeix
  6. No et fa cosa posar totes aquestes fotos de roques guai al bloc mentre la majoria està al sofa mirant tele i Internet?!?

    ResponSuprimeix
  7. Com que estem en forma, aviat tornarem a sortir a caminar, cal aprofitar ara que fa bon temps, que no hi ha neu, i que les cames tiren! Moltes gràcies pels comentaris que heu deixat!

    McAbeu, la zona té moltes possibilitats! Cadascú tria la que més li convé. A mi també m'agrada visitar poblets per allà, els dies que no vaig a la muntanya, hahaha. El dia que no vam sortir ens vam acostar a Esterri d'Àneu. La Vall de Boí m'encanta, aquest any encara m'hi han de veure, però m'hi veuran, si tot va bé!

    Risto, va haver-hi un dia de descans entre mig, però sí, tres excursions com aquestes en quatre dies em fa sentir molt orgullós. Haver-les pogut fer sense que el cos se'm queixi per totes bandes, encara me'n fa sentir més. En principi, aquestes excursions ja són de categoria superior, finalitats en elles mateixes. Però sí, en el meu cap l'estiu acabarà amb fites una mica més complicades, per sobre dels 3000m. O aquesta és la intenció, si per mi fos no pararia de trescar, em veig fort.

    Carme, experts no, quan la cosa es complica ho passem malament. No tenim tècnica ni coneixements, sempre us ho dic. Però quan només es tracta que les cames et portin, no hi fa res que sigui costerut, per això sí que estem en forma.

    Peix, pots triar. No us les he explicat gaire a fons, però en els enllaços pots trobar més informació. En funció de l'experiència que tinguis o com et vulguis cansar. Allà a Aigüestortes hi ha molts refugis també, fer nit allà fa que l'excursió del dia següent no sigui tan dura, que estàs més a prop.

    M.Roser, no hi ha enveja sana, és enveja o no ho és. Tranquil•la que nosaltres també estàvem rostits de calor. Al vespre l'ambient era més fresc, però tampoc no et pensis, un dia tampoc podia dormir de calor. No em sembla normal això, a la muntanya.
    El Peguera no és fàcil. És llarg el camí per arribar-hi, fins el coll és dur, però no és complicat, tot i que si no s'està en forma estic convençut que les cames se'n ressenten. Però la part difícil és arribar al cim, cal fer grimpades, algunes d'elles força complicades que tenen nivell II d'escalada, és a dir, poc difícils per a un escalador o escaladora, però força per un excursionista de pa sucat amb oli.

    AhSe, no gens! Així us refresco una mica, que us veig molt apalancats.

    ResponSuprimeix
  8. Bé, no li direm enveja sinó, ganes d'esbargir-me...

    ResponSuprimeix
  9. Tot just fa un any estava per aquesta zona del parc natural i no fa ni un dia que estava per la vessant del riu de Sant Nicolau. Bonic i espectacular per totes bandes...

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.