dijous, 6 d’agost de 2020

Llençols a cada bugada

Hom no s'ha considerat mai gaire intel·ligent, ni preparat, però tinc idees, o propostes per tirar endavant idees d'altres. Si més no, opinió, i prou atreviment per no guardar-me-la per mi. Això implica que de vegades puc tenir raó i d'altres no, ho tinc clar. Però m'agrada ser proactiu, participatiu. No és que em vulgui tirar floretes, però col·laborant en molts grups de treball de diferents àmbits, sé que no tothom és així, molta gent se sent més còmoda anant a remolc. Hauríem de concloure, almenys jo ho concloc, que parlem de qualitats valuoses i que poden ser útils per qualsevol projecte.

Com matar a una persona així? En sentit figurat, és clar. Doncs pensant que et trepitja el terreny, prenent decisions en espais en els que no hi té accés i exposar-les quan ja estan cuinades, especialment quan aquestes decisions són a la baixa, és a dir, que no van tan enllà com la persona havia proposat. Si les decisions les pren un grup reduït, deixant de banda a d'altra gent, i sempre s'acaba fent allò que proposa aquest grup reduït, és molt probable que aquells i aquelles que volen fer propostes i participar se n'acabin cansant, que pensin que no els val la pena l'esforç. Apunta a perdre llençols a cada bugada, i encara ho fa pitjor que s'omplin la boca volent que tothom participi. Si ho fan inconscientment, malament. Si ho fan amb plena consciència, encara pitjor. Potser algun dia hauran de lamentar les pèrdues. O no, viuran més tranquils sense que ningú els qüestioni i prenent decisions de poca volada. A mi em seguirà semblant que coartar la proactivitat és una errada greu. Si només acceptes propostes que són exactament iguals a allò que tu faries, és que no acceptes propostes.

8 comentaris:

  1. La teva darrera frase ho diu tot i la trobo ben encertada.

    Si l'esforç de pensar, proposar i col·laborar no es veu mai ben encarrilat, segur, segur, que qualsevol se,n cansa...

    ResponSuprimeix
  2. Jo, com la Carme, també vull destacar la teva última frase que està molt ben trobada i és completament certa. En l'àmbit laboral (i també en qualsevol altre) quan dius "això ho hem de fer junts" però realment vols dir "tots heu de fer el que jo dic" revela que no has entès gens el que significa treballar en equip. Per desgràcia, hi ha moltes persones així que l'únic que fan és coartar les idees dels que intenten fer aportacions diferents i que, com dius, al final se'n cansen.

    ResponSuprimeix
  3. No sé exactament si parles de feina o de política, Xexu, perquè d'aquesta espècie n'hi ha en els dos àmbits, bàsicament perquè és allà on més s'esplaia el poder. És una llàstima perquè es perden aportacions i solucions importants, però ja ho veiem sempre: tothom s'aferra al poder i qualsevol cosa concebuda com amenaça ràpidament és rebutjada. Podríem dir que ells s'hi perden, però no és això.

    ResponSuprimeix
  4. Penso que tots en tenim d'idees i som conscients que els altres també en tenen i les respectem i es bo que col·laborem amb les propostes dels altres i que ells col·laborin amb les nostres, així hi haurà molta més riquesa!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  5. A la meva feina a la biblioteca he notat a vegades això que dius. Proposes un centre d'interès i tot són pegues. Fins que tires pel dret i es queden amb un pam de nas. Sort que els directors sí que valoren la meva creativitat.

    ResponSuprimeix
  6. El teu germà no t'havia dit ja que seria hora de deixar la política, que no et va bé?

    ResponSuprimeix
  7. Hi haurà segona part del post perquè sapiguem a què/qui et refereixes? Ho esperem amb candeletes.

    ResponSuprimeix
  8. Moltes gràcies per seguir passant per aquí a comentar en aquestes dates que la catosfera està encara més buida que de costum. Ja ho veieu, un post terapèutic com em surten de tant en tant. Ja veurem si segueixo amb ganes de participar o dedico els esforços a una altra cosa.

    Carme, em sembla que m'has entès molt bé, és fàcil cansar-se quan no et fan cas i sistemàticament et deixen fora de les decisions. I ho puc sentir personalment, però ens ho fan a tota la resta. No tothom és tan proactiu com jo, però tots i totes mereixen un respecte.

    McAbeu, sóc molt partidari del treball en equip, també sent conscient que per fer-ho has de confiar molt en l'altra gent, algunes coses prefereixo fer-les sol. També hi ha persones que saben envoltar-se d'aquells que els diuen sí a tot, i així sembla que la decisió sigui col•legiada entre diversos, però acaba sent només decisió d'un, que és el que sembla més espavilat de tots. Amb l'acord entre aquests pocs, n'hi ha prou amb desautoritzar algú altre que intenta aportar. Estic fent un màster en aquest tipus de comportaments. El que està clar és que una cosa és el que es diu que es vol fer, això de prendre decisions conjuntament, i l'altra el que s'acaba fent.

    Teresa, no sabria què dir-te, no vull reduir-ho a una lluita de poder, encara que potser això ho explica. No sé si és una necessitat de controlar-ho tot, i fer les coses de manera diferent de com les faries és deixar de controlar, i això neguiteja. Llavors el que fas és imposar sempre les teves idees perquè no s'imposin unes altres amb les que no estàs còmode. És això lluitar pel poder, o contra les pròpies inseguretats? No sé què dir-te.

    M.Roser, la veritat és que no penso que tothom tingui idees, però es pot tenir altres virtuts que et fan valuós, necessari o útil. No cal que tothom sigui creatiu o proactiu mentre se sàpiga aprofitar allò que cadascú pot aportar.

    Helena, hi ha àmbits en els que no es pot tirar pel dret, pot portar-te més problemes que elogis. En general, consensuar les accions sempre està bé. Sempre que el consens no sigui que sempre es fa el que uns diuen i els altres a creure.

    AhSe, doncs sí, però ja veus, de vegades se m'oblida.

    Risto, de parts n'hi poden haver moltes més, però inconnexes i quan la meva necessitat ho demani. Són posts que escric quan alguna cosa em neguiteja, per treure-m'ho de sobre i ja està. Després de tants anys, encara faig servir el blog com a teràpia.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.