divendres, 14 d’agost de 2020

És pel teu bé

Després de llegir els dos llibres de Margaret Atwood que parlen sobre el tema, a casa estem mirant la sèrie 'The Handmaid's Tale' (El conte de la serventa), que ofereix HBO. Per si algú no la coneix, es tracta d'una distòpia en la que les dones estan segregades en diferents categories i totes elles subjugades als homes. Tant els llibres com la sèrie ofereixen algunes imatges denigrants, però val a dir que en imatges tot plegat és més esfereïdor. Se suposa que els fets passen molt poc en el futur, la majoria de personatges, especialment els femenins, havien viscut la nostra realitat i ara pateixen les conseqüències de les restriccions. Què justifica el canvi de règim en la societat? Doncs una caiguda molt accentuada de la natalitat que fa que calgui prendre mesures si es vol que l'espècie humana sobrevisqui.

D'aquí

Si ens hi fixem bé, que la natalitat hagi caigut en picat i calgui prendre mesures, no és ben bé la mateixa cosa que portar el patriarcat a quotes estratosfèriques, crear una societat on les dones tenen uns rols molt concrets i són desposseïdes de les seves feines i privilegis. Absolutament totes les posicions de poder, per minso que sigui, estan ocupades per homes. Arriba un moment en que s'explicita que l'obediència i la servitud de la dona són tan o més importants que la supervivència humana. És a dir, fent servir un pretext aparentment bo i necessari, s'ha aconseguit un altre objectiu. Aquesta és una pràctica que no ens cal recórrer a la ficció per descobrir. Els humans, precisament, som experts en prendre mesures 'en nom de', quan en realitat es persegueixen altres objectius. Més vigilància als carrers 'en nom de' la seguretat, però que resta drets fonamentals. Guerres 'en nom de' creences i promeses que busquen obediència dels soldats temptats per un premi que no rebran. Lleis restrictives que prometen el bé comú però que afavoriran només els mateixos de sempre. Entreteniment digital a gran escala a preus ajustats, amb la finalitat de recollir dades personals i vendre-les al millor postor. Tants enganys, tantes preteses bones intencions. I seguim, i seguirem, caient-hi de quatre potes. 

'És pel teu bé', mentre ens fan mal, podria ser una altra manera d'explicar-ho. A la sèrie les dones s'acaben creient que la seva 'nova normalitat' és bona per a tothom, que és l'única solució. Però no, només és bona per als homes. Que a més tenen màniga ampla per saltar-se les moltes restriccions imposades. Fa pensar tot plegat, tant en la situació de la dona en el nostre món, com en altres àmbits, perquè els pilars que sostenen el règim totalitari són fàcilment extrapolables. Si en teniu l'oportunitat, mireu la sèrie, o llegiu els llibres. Penso que val la pena i ajuda a agafar consciència de que en les distòpies que creiem més allunyades, sempre hi ha molta, molta realitat.

6 comentaris:

  1. És una bona reflexió, aquesta que fas. Vivim una societat on els "de dalt" no paren de prendre decisions pel nostre bé general que resulta que només serveixen per afavorir a uns quants i sempre els mateixos. Sabem que ens enganyen i, en teoria almenys, podríem canviar-ho amb el nostre vot però hem comprovat més d'una vegada que el "sistema" està per sobre de la democràcia. Això ens genera impotència i, per tant, un sentiment de deixar-ho córrer perquè no hi ha res a fer o de decantar-nos per opcions més radicalitzades... tant una cosa com l'altra ja els va bé als "de dalt" per continuar, ja que nosaltres no en sabem prou, imposant-nos les seves decisions "pel nostre bé".

    Ja saps que he llegit els llibres i també he vist la sèrie. Estic d'acord amb tu, val la pena fer-ho perquè t'adones que situacions que ens pensem que són impossibles en una societat "avançada com la nostra" podrien estar més a prop del que ens creiem.

    ResponSuprimeix
  2. Jo no he llegit els llibres ni he vist la sèrie...Però després de llegir la teva explicació filosòfica, les dones quan una cosa ens diuen "que és pel teu bé", potser cal que ens posem en guàrdia...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  3. Tinc pendent de llegir els dos llibres, però la sèrie ja sé que no la miraré, mai no trobo el moment de mirar sèries. Però fa bastanta por tot això que dius... anem enrere, es pot veure cada dia...

    ResponSuprimeix
  4. Jo tampoc miro sèries ni pel·lícules. M'ocupa tot el temps llegir, i a més, no em concentro si la pel·lícula no és genial i molt apta per a mi, normalment. Per raons mèdiques que no explicaré aquí.
    Això de "És per el teu bé" és molt actual. Això de prohibir de fumar al carrer em sembla una bogeria, però han de fer veure que fan alguna cosa, els governants.

    ResponSuprimeix
  5. He llegit els llibres i he vist la sèrie. El més esfereïdor és que no és tan distòpica com sembla. Per cert, hi ha una continuació dels llibres que és diu "Els testaments", recomenable també si no l'has llegit.

    ResponSuprimeix
  6. No sé si el tema no ha interessat o que hi ha molta gent de vacances. Bé, això darrer segur, dels pocs que quedem per aquí habitualment. En tot cas, moltes gràcies als qui heu passat a dir la vostra, s'agraeix molt!

    McAbeu, 'el sistema està per sobre de la democràcia'. Quina frase més bona i més encertada. Aquesta sensació que hi ha una gent que mou els fils de tot i fa anar a la resta a conveniència és dura, perquè de vegades veus evidències d'això, sense voler entrar en teories de la conspiració. També és producte de moltes obres de ficció, no per això no han de tenir una part de veritat. Aquest 'sistema' existeix, i va molt bé que es mantingui. Bé, va molt bé per a alguns. La resta no vivim tan malament, però el vell concepte filosòfic de la llibertat l'hauríem de revisar, veure fins a quin punt som lliures o les decisions ens vénen preses. Reflexions que probablement no està al meu abast fer. En tot cas, consumir obres com aquestes de la Margaret Atwood ens fa pensar, i això ja és prou important. Almenys, des del nostre àmbit podem posar el nostre granet de sorra perquè algunes coses no passin, encara que no sé pas si les podrem evitar si el 'sistema' decideix que sí que han de ser.

    M.Roser, un home que us diu 'és pel teu bé'? Amb quin dret ho diu, i a més per fer-vos fer coses que no voleu, en realitat. Més que posar-vos en guàrdia, us heu de plantar. El problema és que, com diuen en aquestes obres, sempre hi ha dones que ajuden a que l'opressió sigui un fet. No cal llegir-les ni mirar-les, només cal que escoltis una dona de VOX fent un discurs i t'adonaràs que moltes coses que diu van justament en contra d'ella mateixa, però ho segueix defensant.

    Carme, no sabria dir-te si els llibres t'agradaran, segurament et deixaran força mal cos. El que és segur és que no et deixaran indiferent. Com comentava en Mac, sembla que estan explicant coses molt allunyades i irreals, però em sembla que són fàcilment extrapolables a situacions que vivim. És com 1984, sembla molt irreal, però si t'hi pares a pensar...

    Helena, no entraré a discutir si les mesures que intenta aplicar el Govern perquè no es propagui més la pandèmia entren dins la categoria de la conspiranoia de que només ho fan per tenir-nos controlats. L'altre dia es van reunir a Madrid uns quants amics del Miguel Bosé per defensar això, saps?

    Albanta, quan parlo dels llibres, en plural, em refereixo a 'El conte de la Serventa' i a 'Els testaments'. Els he llegit els dos, aquest darrer fa molt poc. La sèrie, de moment, no ha arribat al punt d'aquest segon llibre ni sé si ho farà, però el llibre és ben recomanable, sí. Tens raó que són menys distòpiques del que ens agradaria admetre.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.