diumenge, 30 d’agost de 2020

Categoria: Figurant

Des que fa muntanya, l'excursionista de pa sucat amb oli ha observat la presència d'uns individus sospitosos que apareixen a qualsevol racó, de qualsevol ruta i a qualsevol alçada, especialment quan sorgeixen dubtes de per on continuar caminant: els figurants. Si algun cop estàs perdut o no tens clar el camí a seguir, sempre es veu algú a la llunyania que et fa saber per on has d'anar, o t'atrapa algú que sap on va i el pots seguir. A l'excursionista de pa sucat amb oli li sembla evident que no és una casualitat, aquests figurants són allà per marcar-li el camí i que no es perdi, com una senyalització de GR o una fita, però en versió 'en viu'.

Després d'una setmaneta repartida entre Benasque i la Vall de Boí, amb tres excursions llargues i exigents a les esquenes, l'excursionista de pa sucat amb oli s'ha adonat que ha servit de guia per alguna gent que estava una mica perduda i l'han pres de referència, ha indicat el camí a més d'un excursionista i ha explicat a d'altres quins cims es poden veure en la distància. Fins i tot ha donat alguna indicació incorrecta i se n'ha adonat més tard. En definitiva, sembla que després de moltes sortides a la muntanya ha assolit la categoria de figurant, cosa que li sembla força meritòria. Ara per ara, ningú l'ha condecorat amb cap medalla o insígnia, però.

Com que aquest fet és el més destacable d'aquests dies, sens dubte, només li queda compartir amb vosaltres en què van consistir les tres excursions, sense detalls, perquè es podria allargar molt. Ha fet una colla de cims i s'ha carregat a les cames molts quilòmetres i molt desnivell acumulat:

- Fita E del Perdiguero (3171m), Pico Perdiguero (3222m), Fita O del Perdiguero (3176m), Tuca de Literola (3095m), Pico Royo (3122m), Punta Literola (3132m), per la vall de Literola.

- Pico Vallibierna (3067m), Tuca de Culebras (3062m), des de l'estany de Llauset.

- Besiberri Sud (3023m), Pic d'Abellers (2982m), des de Caldes de Boí, pels estanys de Gèmena.

En resum 10 muntanyes de molta entitat en només 5 dies, de les quals 9 estan per sobre dels 3000 metres d'alçada i la darrera els frega. Només una de les 10 ja havia estat assolida anteriorment: el Besiberri Sud. Com es pot imaginar, l'excursionista de pa sucat amb oli està ben inflat. I hagués continuat, eh? Però també és cert que la Fantàstica Acompanyant comença a estar fins la gorra d'ell. O fins el Buff.

Des del Pico Royo, el Perdiguero i la seva Fita O. Al fons el Posets, una de les bèsties dels Pirineus.

Si vols fer el Culebras des del Vallibierna toca cavalcar el Paso del Caballo. Poca broma...

L'Aneto i els seus amics es veuen des de tot arreu. Des del Besiberri Sud van reconèixer, al fons, el Perdiguero. A l'esquerra també hi havia el Vallibierna, però a la foto no es veu.


Informe de danys: Molt, molt mínims. Cansament acumulat que no impedia seguir en cap moment. La Fantàstica acompanyant es va donar dos cops al mateix genoll i hi té ferida. Però sobreviurà.

11 comentaris:

  1. Ja us ho vaig dir un dia: mai més no et tornis a auto-anomenar excursionista de pa sucat amb oli.Fa més de 50 anys que faig muntanya i no he fet cap dels 3.000's que anomenes al primer paràgraf.
    Enhorabona!! I que la fantàstica acompanyant es recuperi ben aviat dels cops i la ferida.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I del que dius dels figurants, és cert. Els deuen col·locar els del Parc Natural, juntament amb els decorats de les bordes, els llacs pintats, els avets de plàstic i les roques de cartró pedra.

      Suprimeix
  2. Xexu, et veig aviat pels Alps cercant nous reptes. Que això és com una droga, que us conec!

    ResponSuprimeix
  3. Ara entenc perquè de tant en tant es per algú per la muntanya....si el figurant dóna alguna indicació errònia i se'n adona més tard...però ja es tard ! hehehe.....
    Com diu en Xavier, amb el teu currículum, no ets pas excursionista de pa sucat amb oli ! Felicitats ;)

    ResponSuprimeix
  4. Vacances ben aprofitades, XeXu! Quina canya que et dones o que us dones a tots dos...

    ResponSuprimeix
  5. Osti quins animals! Una de les millors excursions que he fet mai va ser al Vallibierna i a la Tuca de Culebras. Espero tornar-hi aviat.


    Per cert, aquest cap de setmana va sortir la paraula zwitterió amb un grup d'amics. Vam fer un joc i una de les preguntes era: Quina és l'última paraula del diccionari? Ningú ho sabia i jo, evidentment, no ho recordava. Només ho sabia un biotecnòleg i amant de les paraules, que és qui va fer la pregunta. Prometo, pels blogaires, no oblidar-me'n mai més.

    ResponSuprimeix
  6. Fer perdre un turista al mig de Barcelona es divertit e inclús recomanable, però fer-lo perdre als Pirineus pot ser més fotut, o sigui que a la muntanya intentem no fer broma i evitem que la gent es perdi, que llavors deixaran de pagar imposts, entre d'altres coses.

    ResponSuprimeix
  7. Veig que cada vegada us poseu uns reptes muntanyencs de més volada...Si us desorienteu vigileu a qui demaneu informació, potser és algú més despistat que vosaltres...Recordeu-vos de portar mapes, brúixola...
    Que us ho passeu molt bé, XeXu i companyia.

    ResponSuprimeix
  8. Ai... jo, per aconseguir "cansament acumulat" i donar-me cops als genolls no necessito anar a la muntanya. Ho faig a casa perfectament... Tinc fotos dels moratons i tot hehehe. En quant al cansament, viu amb mi (suposo que va incorporat al dolor constant de l'artritis i totes aquestes punyetes que viuen amb mi)
    Això sí... tu veus uns paisatges i gaudeixes d'un aire pur, que jo no tinc a casa... ;-)

    ResponSuprimeix
  9. Fora conyes i ximpleries de categories, ja veieu que aquestes vacances les he aprofitat bàsicament per fer muntanya, i m'ho he passat molt bé. Mentre el cos aguanti, aniré fent. Moltes gràcies per comentar.

    Xavier, al final tant és quines muntanyes puges o si són més altres o més baixes, la teva experiència m'omple d'admiració, la teva constància i la teva capacitat per fer rutes i caminar un dia rere un altre. És una meravella i encara em falta aprendre molt de tu. En el meu cas és una mica com una droga, com comenta en Risto, em pot més el repte personal que el coneixement a la muntanya. Si en tens l'oportunitat, em sembla que la del Perdiguero és una bona excursió, molt llarga, però que val la pena. M'ha fet gràcia el teu segon comentari. Està clar que els figurants són gent a sou que els posen els responsables dels Parcs. A veure si comencen a pagar-me! I aquells estanys? Aquesta bellesa ha d'estar pintada per força.

    Risto, ui, encara queda molt de Pirineu per explorar! Però sí que m'agradaria fer alguna incursió als Alps algun cop. Encara queda menjar moltes sopes. I sí, et puc dir que per mi és una mena de droga, un repte físic del que no en tinc mai prou.

    Artur, en realitat només vaig donar una indicació errònia, i no era de camí. Em van preguntar quin era el pic que anaven a fer, que era el mateix que nosaltres, i els vaig dir el que pensava que era, en aquells moments també m'estava enganyant a mi mateix. Més tard em vaig adonar de l'errada, però ja les havíem deixat molt enrere, després de fer-los de figurants i que veiessin quin era el camí a seguir. Finalment van arribar al cim quan nosaltres encara hi érem i em vaig disculpar per haver-los indicat malament, cosa que no es va fer que es perdessin. No semblava que m'ho tinguessin en compte!

    Carme, per mi ben aprofitades, i tant. Però em sembla que a la Fantàstica Acompanyant una miqueta més de relax tampoc li importaria.

    Peix, la sortida al Vallibierna és força xula, sí, i comparada amb les altres no és tan llarga. Només que no esperàvem que s'hagués de crestejar per arribar al cim, sabíem que per passar al Culebras hi ha el Paso del Caballo, però crèiem que al cim del Vallibierna s'hi arribava sense dificultat. Bé, no és una cresta difícil, però sempre cal vigilar.
    Pel que fa a zwitterió, jo et sé explicar què és bioquímicament parlant, que per això ho vaig triar (i perquè la paraula m'agradava molt), però si m'haguessin preguntat per la darrera paraula del diccionari dubto que hi hagués caigut, francament...

    Pons, no vaig fer perdre a ningú. Van ser unes noies que ens van veure seguir el camí correcte i elles van poder redreçar-lo, és a dir, els vam fer de figurants. Una mica abans ens havien atrapat mentre nosaltres ens posàvem crema solar i ens havien preguntat quin era el cim al que anàvem. Vam coincidir que tots anàvem al Vallibierna, però els vaig assenyalar incorrectament el cim, perquè des d'on érem encara no es podia veure. Si serveix de consol, també em vaig auto-enganyar, perquè estava convençut que els ho deia bé. I per la teva informació, van arribar al cim uns tres quarts d'hora després que nosaltres, encara estàvem allà perquè jo vaig anar a fer el Culebras, que s'hi arriba per un pas molt estret i aeri. Les tres estaven sanes i estàlvies, almenys fins llavors, per tant ningú deixarà de pagar impostos per culpa meva.

    ResponSuprimeix
  10. M.Roser, portem sempre gps amb els itineraris ben marcats, en principi no ens calen mapes ni brúixola, els aparells que portem els incorporen. I generalment veure algú una mica desplaçat d'allà on tu estàs, t'indica que has perdut el camí marcat i que algú altre l'ha sabut seguir. Els figurants són molt útils!

    Assumpta, jo estic aprofitant i fent moltes muntanyes que vull fer perquè no sé quant temps m'acompanyarà el físic. Mentre vagi aguantant, aniré fent, però ara que estic més prim i que en tinc moltes ganes, he d'aprofitar. Ja vindran els dolors sense motiu. A més, fer aquests esforços físics segur que acabarà tenint les seves conseqüències, és massa canya pel cos, i massa sovint.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.