divendres, 21 d’agost de 2020

Avís, si és que cal

Va haver-hi un temps que per aquí als blogs sempre hi havia gent. El degoteig constant de posts publicats, els comentaris a cabassos quan en publicaves un tu. Fins i tot en aquesta època, típica per fer vacances també de blogs, es conservava molt de moviment. És evident que aquells temps ja han passat, fa molt que ho sabem, però aquestes darreres setmanes el panorama és poc menys que desolador. 

Quan els blogs estaven en boga, jo era molt actiu i no faltava mai a la cita de comentar. Ara, de vegades, em costa més. Com que tenia molta presència i aquí no ens coneixíem fora de les pantalles, sempre deia que no marxaria enlloc sense avisar, que si no podia connectar-me en uns dies, sempre avisaria, no fos cas que algú pensés que m'havia passat alguna cosa si no em veia comentar o publicar. Ho deia i ho complia. Però aquests dies m'estava preguntant si cal fer-ho, ara que passaré uns quants dies desconnectat. Si no dic res i publico a la tornada, algú se n'adonarà que he faltat? Algú s'estranyarà del suposat silenci? Potser ja no queda ningú que hagi de patir o estranyar-se si en XeXu no li comenta una entrada, o si s'està massa temps a publicar un post nou. 

Sé que alguns de vosaltres encara hi sou, us tinc en compte. Sou l'excepció, la resistència. Potser és per vosaltres, doncs, que escric aquest post. O per no faltar a la meva pròpia paraula, donada ara ja fa molt temps i en un escenari completament diferent. En tot cas, ja està fet. De moment no cal patir per res si no us comento aviat, si és que publiqueu alguna cosa. Ho faré en breu. Cuideu-vos, mentrestant.

14 comentaris:

  1. Jo tampoc sé si calia aquest post però està bé que l'hagis fet. Els de la resistència hem de seguir en contacte fins a l'últim moment. ;-)

    Les coses són com són a la Catosfera, és qüestió d'anar fent (o no) i ja està.

    Passa-t'ho bé aquests dies de desconnexió, quan tornis alguns encara hi serem... espero.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs jo participo al Niporepte de Relats en català, i té molt d'èxit en ple agost.

    ResponSuprimeix
  3. Visca la rresistència! Però confesso que quan vull dir alguna cosa, el primer que penso és el el twitter, no en els blogs... Costa mantenir aquest format!

    ResponSuprimeix
  4. Jo, a l'estiu no publico res, em fa mandra, però si que comento tots els blocs amics, sense deixar-ne ni un...Aquest any m'ha sobtat veure que ting amigs nous al blog, un del Brasil i l'altre d'Indonesia i em fa il·lusió. Alguns d'antics se'n van , però en venen de nous!
    Que us ho passeu molt bé, XeXu.

    ResponSuprimeix
  5. Xexu, saps que al meu bloc sóc força prolífic. Fins i tot estant de viatge per l'estranger he pogut seguir publicant, fins i tot diàriament. Aquest estiu, tanmateix, ha estat una mica diferent ja que les excursions que he fet amb furgoneta per indrets de Catalunya, en moltes ocasions sense cobertura, no feien viable publicar, però també em van bé aquests moments de desconnexió de les "tasques diàries", i quan torno doncs explico algunes experiències viscudes.

    ResponSuprimeix
  6. Tens raó sembla que ara fa mandra fer comentaris, però també abans n'hi havien molts per compromís. Mai em va agradar jugar aquest joc perquè em sentia més lliure de fer-ho quan i a qui volia. Bon descans i fins la tornada!

    ResponSuprimeix
  7. He estat uns dies fora i (ho reconec) vaig marxar sense avisar.
    Amb el mòbil he pogut comentar algun blog.
    El teu no l'he pogut retrobar fins ara que torno a ser a casa.
    M'he posat al dia i he llegit els teus posts antics. I vaig fent amb els altres.

    ResponSuprimeix
  8. Jo estic, no estic, estic, no estic, estic, no estic...

    I molts cops em pregunto per què encara estic, però com que no en sé la resposta, allà segueixo ;)

    ResponSuprimeix
  9. Doncs si noi, tens raó, la cosa està crua, però no pateixis que els de la resistència encara estem al peu del canó! Resira fons i descansa aquests dies!

    ResponSuprimeix
  10. Jo per aquí no passo gaire sovint, no per mandra sinó per manca de temps, com li passa a molta gent. Fas bé d'avisar, si no pensaria que potser t'ha passat alguna cosa o t'han cansat, cosa que puc entendre. Descansa ;)

    ResponSuprimeix
  11. Doncs sí, ni que sigui pels de la resistència, està bé d’avisar. Tot i que reconec que hagués estat més preocupant desaparèixer sense dir res quan en un blog o altre o en molts ens "vèiem" cada dia, que no las ara que la cosa és menys regular, potser ens costaria més dies de trobar-ho estrany i quan ens en adonaríem, ja tornaries a ser aquí. De tota manera jo t'agraeixo l'avís. Jo també avisaré si plego o si paro alguns dies,cosa que encara no he fet mai. Bones vacances, XeXu!

    ResponSuprimeix
  12. Com potser haureu pogut veure, ja estic operatiu. Encarem la tardor blogaire i cronològica a veure què passa. Al final sí que sembla que calia avisar, que encara en som uns quants per aquí. Moltes gràcies per comentar i fer-vos notar. Una abraçada a totes i tots.

    ResponSuprimeix
  13. Jo encara hi soc però m'oblido sovint de comentar. Tant als blogs com a la vida real. I reconec que no faig cap esforç per millorar. Així som els peixos...

    ResponSuprimeix
  14. I tant que ens n'adonaríem!
    Tu avisa, per si un cas...
    (Que tardi a comentar no vol dir que no passi igualment... el problema és que només escric bé des de l'ordinador i si llegeixo des del mòbil -cosa que no hauria de fer perquè no m'agrada- no comento perquè moltes vegades em dóna problemes i tardo un munt a escriure. Ara sóc a l'ordinador (aprofitant que han baixat una mica les temperatures perquè sinó en aquesta habitació fa una calda que no s'hi pot estar)

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.