dimarts, 7 de juliol de 2020

Salòria


L'excursionista de pa sucat amb oli ja no sap si és pretemporada o si ja està immers en plena temporada de muntanya. Els cruiximents persistents des de dissabte als quàdriceps li fan pensar que ja deu haver començat i que aquest Pic de Salòria (2789m), que no semblava massa complicat, en realitat va ser una bona prova de foc. Vol creure que la Fantàstica Acompanyant i ell progressen adequadament per encarar els propers reptes que, ara sí, ningú podrà dubtar si són un 'divertimento' o autèntics trencacames. Des del Salòria, a l'Alt Urgell, bona panoràmica pirinenca amb vistes a les tres puntes de la Pica d'Estats, flanquejada pels seus fidels Sotllo i Montcalm, tots ells tresmils. Fa temps que no puja a la Pica. L'excursionista de pa sucat amb oli se'n va a buscar l'agenda.

9 comentaris:

  1. Forces i a per nous reptes. Hem de demostrar que aquestes catástrrofes no poden amb nosaltres. Ánims XeXu

    ResponSuprimeix
  2. Aprofiteu,aprofitem abans que ens tornin a confinar...

    ResponSuprimeix
  3. T’ha quedat un informe una mica escàs, no? Només una foto? Tants cruiximents per tant poc resum?

    ResponSuprimeix
  4. Veig que a la parelleta la primera excursió pre-temporada, els ha deixat una mica cruixits, però és normal, perquè a mi aquesta muntanya em fa força respecte, ja veureu que a la segona anireu molt més lleuges i a la tercera ja grimpareu lleugers com una daina!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  5. El vaig fer fa uns anys. Recordo una bona triscada fins al cim. I una baixada que es fa llarga. En definitiva Xexu: tu i la Fantàstica Acompanyant esten en bona forma.
    Segur que no vàreu poder comptar tots els cims, de tants que se'n veuen.
    Se us gira feina!!

    ResponSuprimeix
  6. Estic deprimida.

    Fa uns dies vaig posar un comentari a cal MAC i va desaparèixer... i ara m'ha passat aquí.

    Vaig entrar, hi havia el post recent posat, no hi havia ni un sol comentari i, com jo no hi entenc gens d'esports de muntanya i tal, però volia dir alguna coseta, vaig lloar la imatge dient que la muntanya a mi sempre em donava pau i que això que feu segur que és molt bo físicament (perquè esteu en forma) i mentalment (per com n'és de bonic gaudir de la natura)

    Doncs au... comentari desaparegut. I és ben veritat que el vaig posar :-(

    ResponSuprimeix
  7. Carai, bon escalfament. A veure amb quins nous reptes ens sorprens aquest estiu... Jo espero pujar el Canigó per primera vegada abans de setembre.

    ResponSuprimeix
  8. No perdis temps amb l'agenda, XeXu, que no en tenim gaire, i prepara la propera excursió. Em temo que ens tornaran a tancar.
    Ja sé que t'agrada posar-te aquest malnom, però si tu ets Excursionista de pa sucat amb oli, jo dec ser Excursionista de pa sec.

    ResponSuprimeix
  9. Va, que ja queda poc per una altra escapada, i aquesta ja no diré que és d'entrenament ni res, és una excursió objectiu! Si tot va bé, ja us en parlaré. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Alfonso, de moment no han pogut amb mi, però la pandèmia encara no s'ha acabat.

    Carme, esperem que no passi, encara que amb les xifres que hi va havent, ja no descarto res.

    Pons, dons no estava segur de fer crònica d'aquesta excursió, no li acabava de trobar la gràcia, però m'agradava aquesta foto i he decidit compartir-la. Tinc ganes de pujar a la Pica altre cop. No estàs content amb res, eh!

    M.Roser, de fet, és la tercera excursió, però la primera 'seriosa', perquè és un 2700, perquè es parteix de 1500 i això és molta pujada, i perquè té trams molt drets de pujada. Les altres eren molt més assequibles. Però tota pedra fa paret, perquè les que vénen són més fortes i ara les cames ja saben de què va la pel•lícula. O això espero!

    Xavi, la pujada més dreta és una estona abans. La ruta des d'Os de Civís no para de pujar, però quan arribes al Coll de Conflent tens una bona pujada que costa. L'avantatge és que llavors no estàs encara massa cansat, però això te'n deixa. Un cop has arribat al capdamunt, cresteges fins el cim i el camí és més llarg del que sembla. Des de dalt, vam veure molts cims, però el que em va robar el cor va ser veure la Pica tan bé. Em van venir ganes de tornar-la a fer.

    Assumpta, no sé si et servirà, però no vaig rebre el comentari per mail. Generalment m'arriben tots al correu, així els vaig llegint així que arriben i no em cal obrir el blog. En aquest cas, no el vaig rebre, per tant no sé què va fallar, però no va arribar. Gràcies per tornar a comentar. No et sé dir si és gaire bo físicament això que fem, perquè acabes molt cansat i algunes parts del cos pateixen molt, com els genolls. Mentalment sí, és molt agradable estar a un lloc on no hi ha ningú i superar els reptes que et planteges. I el paisatge sempre s'ho val.

    Risto, el Canigó sempre està en cartera, algun dia hi pujaré! Fa poc vaig veure una ruta que sembla que no implica fer una pista molt llarga per on només pugen taxis de pagament i a un preu força elevat, m'ho he d'estudiar una mica millor!

    Teresa, l'agenda era per buscar-li una data a la Pica, entre totes les altres dates que tenim ja previstes per fer muntanya. De moment no ho hem tancat perquè vam comentar de fer-la amb una becària, i encara no sap quan li anirà bé. Espero que no restringeixin la mobilitat del tot, però ja no descarto res.
    No es tracta de comparar-se amb ningú, sempre us ho dic. Segueixo un blog que és poc participatiu, no deixa comentaris enlloc, però penja les seves excursions. Si em comparo amb el seu redactor, jo ni tan sols arribo a pa sucat amb oli. Però jo ho passo bé fent les excursions, algunes són molt exigents físicament, però intento que no comportin cap risc tècnic. I després gaudeixo també de compartir-les amb vosaltres, és clar.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.