dijous, 23 de juliol de 2020

La fleca

Tot just el cap de setmana passat van obrir una fleca nova sota casa. Ja feia setmanes que feien obres i ja sabíem què hi posarien, ara ja està oberta i en funcionament. Els ha quedat molt maco el local i els anirà bé, ja que està en un lloc molt de pas. Ens hem de felicitar que, amb els temps que corren, encara hi hagi empreses que tenen la valentia d'obrir locals nous i fer-los funcionar. Quan passes per davant en surt una flaire que enamora.

Per què explico això? La bona marxa del comerç local seria un bon motiu, però no és el cas. Si heu llegit el blog els darrers mesos potser recordareu que des d'abans de la pandèmia he estat fent un esforç per perdre pes, actualment ja rondo els 20 kg perduts. Això ha suposat seguir una rutina diària i constant d'exercici i mesurar molt i molt la ingesta calòrica. Menjo sa i bo, però poc. Evidentment, moltes menges suculentes i que fan venir salivera han hagut de desaparèixer, per força, del meu pla alimentari. Per exemple, totes les que venen en una fleca. Com a bon addicte al menjar (no sabria dir si arribo a aquest extrem, però m'ho sembla), no puc dir alegrament que amb el meu pla de vida actual ja no enyoro les pastes, els gelats, les xocolates, el pa... i tant que els enyoro! I encara que ara estic acostumat a passar amb molt poques calories, si em poseu una plata de croissanets a davant i no fujo corrent ja us dic jo que me la puc acabar sense despentinar-me. 

Suposo que deveu pensar que tenir la fleca allà, que veig cada cop que entro i surto de casa o simplement hi passo per davant, és un pou de temptacions i que això ha aconseguit acabar amb la meva força de voluntat. Doncs no. De moment, i ja fa mesos, estic controlant-me molt. El problema no és veure la fleca i tot el que conté. Si ho recordeu, he dit que el local desprèn una flaire que desperta les endorfines. Però això segueix sense ser el problema. La complicació ve quan aquesta olor tan llaminera i que fa secretar insulina ella sola, la tens a casa. Perquè tot i viure a un cinquè, l'olor a pa i a pastes puja i ens arriba. I jo que intento no comprar res calòric per no tenir-ho a casa i que em tempti, que la casa faci olor a tot allò que m'agradaria menjar sense parar ho trobo d'una crueltat increïble. Un torpede a la meva línia de flotació...

***

Seré uns dies fora, ho dic per si no em veieu per aquí. Tornaré aviat, cuideu-me la casa.

17 comentaris:

  1. Et cuidarem la casa, el blog i les plantes. Tu segueix-te cuidant i si un dia tens una flaquesa (o una flequesa), res de croissants. Una llesqueta de pa integral torradeta et pot fer sortir del pas.
    Bona estada allà on vagis.
    (Nota per qui conegui Sants. La finestra del meu dormitori, dona al mateix pati de veïns on la pastisseria Vives té l'obrador. A les 5 del matí ja puja la flaire de crois-Sants.

    ResponSuprimeix
  2. El gat no me'l penso quedar, la resta d'acord. BONES VACANCES!

    ResponSuprimeix
  3. En el teu cas, la temptació ha passat a ser tortura directament si et persegueix dins de casa i tot. Però, si és per salut, toca aguantar.

    Aprofita aquests dies lluny de la fleca i fins a la tornada!!

    ResponSuprimeix
  4. No rondinis i a ser solidari amb el comerç local ....no volíem les engrunes, doncs té, el pa sencer !! :)
    Bones vacances !!

    ResponSuprimeix
  5. Veeeeeeeeus? A mi això no em molestaria... hehehe... em molesten més els paletes fent soroll a les 06:40.

    Sincerament, et felicito! La força de voluntat és una virtut molt, molt bona, de la qual jo no en tinc ni una engruna. Abans encaaaaaaaraaa... ara ja, ni això. :-DD

    ResponSuprimeix
  6. Ah!! I bones vacances!!
    No permetis que ningú t'insulti per barceloní!! Ves on et doni la gana (amb prudència, clar) que hi ha gent que es pensa que la muntanya i la platja són seves i els barcelonins hem d'estar condemnats tot l'estiu a patir xafogor perquè ells, que són així de xulos, ho han decidit.

    ResponSuprimeix
  7. Des del 2012 que no es compra pa a casa meva, o sigui que per mi podrien tancar totes les fleques, però contràriament no paren d’obrir-ne, i llavors ens estranyem que hi hagi cada vegada més sobrepès. Acabareu arruïnant la seguretat social gràcies a la obesitat i no quedarà res pels medicaments pels diabètics tipus 1!

    Ja marxes? A mi encara hem queden un parell de setmanes per abaixar la paradeta

    ResponSuprimeix
  8. El nostre pa* de cada dia,
    doneu-nos, Senyor**, el dia d'avui.
    ...
    I no permeteu que caiguem a la temptació;
    ans deslliureu-nos de qualsevol mal.


    * Pa i/o pastes en general.
    ** Ell mateix, el Senyor, entenent com a senyor a ésser en forma física o jurídica, és la temptació. En aquest cas, en forma específica de fleca.

    ResponSuprimeix
  9. Be tens prou força de voluntat si has aconseguit aprimar-te vint quilos, ara procura conservar el tipet...De totes maneres una mica de pa tampoc engreixa tant...A més amb aquestes caminades ho cremes tot, per si defalleixes, van molt bé les barretes de cereals.
    L'olor del pa és tan bona! jo no en sento, però si tots els sofregits que fan els veïns de sota que sempre sé que fan per menjar!
    Que us ho passeu bé, suposo que el blog(gat) us deu enyorar quan sou fora.
    Bones vacances, XeXu i companyia.

    ResponSuprimeix
  10. 20 quilos és una bestialitat, tens la meva rendida admiració i la de la meva germana, si et conegués, que sempre em diu que m'he d'aprimar. Olor de fleca? Quan t'hi acostumis ja t'hauràs immunitzat!
    Bones vacances, XeXu, això sí que fa salivar!:)

    ResponSuprimeix
  11. Bones vacances, XeXu.

    Amb 20 quilos menys, l'excursionista ja no serà de pa sucat amb oli. I molt menys si no entres a la fleca.

    ResponSuprimeix
  12. Sé que als nous treballadors d'una pastisseria els permetien de menjar tants pastissos i pastes com volguessin fins que se n'embafessin.
    A mi m'han tancat el gimnàs on feia natació i ho estic notant una miqueta.

    ResponSuprimeix
  13. M'han vingut ganes de berenar, tot llegint el teu post. Per desgràcia jo no tinc cap fleca bona al costat de casa. Què hi farem!

    ResponSuprimeix
  14. Coi Xexu, ni els diumenges et saltes l'autotortura? Entre poc i massa penso. Què seria la vida sense els petits (grans) plaers gastronòmics? Jo estic viatjant i fotent-me les botes. Algun quilet potser agafo. Ja el miraré de treure a partir del setembre.

    ResponSuprimeix
  15. En el teu cas la temptació viu a sota!
    Et felicito pel que has aconseguit. 20 kg és un premi a un gran esforç i seria una llàstima que se n'anés a norris però a vegades també cal permetres petits plaers, sense passar-se, però donar-se alguna alegria és força saludable, sinó tant pel cos, potser per la ment, no?

    ResponSuprimeix
  16. Ja he tornat d'aquesta primera tanda de vacances i la fleca segueix allà. De moment, i tot i menjar força pitjor que habitualment, he aconseguit mantenir el pes aquests dies. Segurament gràcies a una activitat física desmesurada. En parlaré al proper post. Moltes gràcies per tots aquests comentaris. Quina calor que fa per aquí baix, companys i companyes!

    Xavier, és un bon consell el teu, de totes les coses que fan a la fleca, n'hi ha de millors i de pitjors, és clar. Ja veig que tu has hagut d'aprendre a conviure amb l'obrador d'una bona fleca i encara et mantens prou en forma com per pujar muntanyes i fer rutes. Hi ha esperança. Algun cop he estat a la Vives, però la meva preferida de Sants és la Baltà. Quin pa de pessic, em sembla que ja l'hem comentat algun cop.

    Francesc, per sort, el gat ja té qui el cuidarà. De la resta us n'heu d'encarregar vosaltres.

    McAbeu, no, no és per salut. En tot cas, per salut mental, perquè em veig molt millor així que amb 20 quilos més. El que passa és que m'agrada molt menjar, i per mantenir-me així hauré de fer autèntics esforços. Només em faltava que em posessin aquesta temptació davant. Em temo que quan torni la fleca continuarà estant allà...

    Artur, doncs sí, tens raó, cal donar suport al comerç local i jo m'hauré d'aguantar. Segur que més d'un pa hi compraré, ben sencer, i ben sencer que me'l menjaria!

    Assumpta, tenir força de voluntat és un rotllo, ja t'ho dic jo. Però si vols alguna cosa, sempre costa algun sacrifici. En el meu cas, fer exercici, que no m'apassiona, i menjar poc, que és encara pitjor. Però bé, es tracta de mirar-se al mirall i pensar 'goita, si fas força goig'. I mira que hi ha parts que no s'arreglen, però què hi farem. A les vacances em portaré bé, jo només vull fer la meva i no molestar a ningú. M'ho he pensat molt, però tret que hi hagi alguna indicació contrària a darrera hora, hi anirem, i a veure què.

    Pons, li dius això a algú que ha perdut 20 kg de pes? Necessitaré la seguretat social per alguna altra cosa, però no per obesitat, almenys de moment! Bé, el cas és que sóc molt panarra, a mi el pa i tots els derivats que et puguis imaginar m'encanten i no em cansaria de menjar-los. Ara bé, he de dir que eliminar-los de la dieta habitual funciona. No m'ho recordis que és una penitència que he de passar...

    Peix, com pot dir en una pregària tan curta, de tants pocs versos, que ens doni el pa de cada dia, però que ens lliuri de la temptació?? Si el pa és una de les meves més grans temptacions, feina tinc per no abusar-ne!

    M. Roser, una mica de pa no deu engreixar, però tres pans de pagès que em fotria jo sencers sí que ho deuen fer. Sóc molt panarra, m'alimentaria bàsicament de pa si pogués, però no puc. Ah, les barretes de cereals són els meus companys fidels a les excursions. Són realment útils, energia de primera juntament amb els sucs i els fruits secs. Portem altres coses, dinar si s'escau, galetes, però solem tirar per les barretes per recuperar forces. I aigua, és clar.
    Vam tornar ahir de les vacances i aquest matí a casa ja feia olor de pa. Sort que feien oferta d'obertura del negoci i vam comprar 2x1 en pans abans de marxar i en teníem de congelat. Prou bo. Ah, i el gat segurament ens enyora, però també es revenja el tio. Avui s'ha posat a miolar de matinada...

    Gemma Sara, aprimar-se tant comporta molt d'esforç, de vegades em pregunto si val la pena o no. Fer-ho, per què? Em sento millor, sí, però també m'he de privar de moltes coses. Ara m'hi he acostumat força, he canviat una mica els hàbits i a veure si em sé mantenir. Costarà, ja t'ho dic ara.

    ResponSuprimeix
  17. Carme, just abans de marxar vam entrar a la fleca. Com a promoció d'obertura feien unes ofertes, ens vam trobar un paperet a la bústia i el vam aprofitar. Vam comprar pa i el vam congelar. De fet també ens vam comprar un croissant de xocolata per compartir. Així que una mica hem caigut a la temptació. Però els 20 quilos de menys et puc garantir que s'han notat aquestes vacances, i a més els he sabut mantenir, de moment.

    Helena, i per aquest motiu jo mai podria treballar en una fleca o pastisseria. És temptador, però segur que no seria bo per la meva salut. Tinc entès que els gimnasos ja han tornat a obrir, tocarà recuperar.

    Sergi, encara està per decidir si la nova fleca és bona o no. De moment ho sembla i segur que tindrà èxit, a poc que s'ho treballin, perquè està en un lloc de molt de pas que a més convida a comprar-se l'esmorzar o el berenar quan hi passes. I si no, qualsevol excusa és bona.

    Risto, faig tanta bondat entre setmana que el cap de setmana em permeto un vermutet i menjar una mica consistent. Això sí, segueixo amb el pla d'exercici per mirar de controlar els danys. Dilluns al matí la bàscula sempre em diu que he recuperat una mica de pes, i això que no em passo tampoc. L'objectiu fins ara era recuperar el terreny perdut durant la setmana següent, i rebaixar una mica més de pes. Com que ara ja estic allà on volia arribar, l'objectiu és només mantenir-me. Les vacances em fan pànic en aquest sentit, però aquesta primera setmana fora el pes s'ha mantingut estable, ja us explicaré per què...

    Laura T, ara ja estic en fase de mantenir-me, no de baixar més, així que miraré de permetre'm alguna alegria de tant en tant que, com dius, és bo per la ment, però el problema és que em considero addicte al menjar. Si començo a fer excepcions, aquestes aniran creient i tornaré a no tenir mesura. De moment ho estic controlant, però hauré de seguir fent esforç físic i privar-me de coses. Si em vull mantenir, probablement de per vida. Qüestió d'acostumar-se a hàbits diferents. Veurem com va.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.