diumenge, 19 de juliol de 2020

Exiliats al Carlit

L'excursionista de pa sucat amb oli va saber a darrera hora que la situació a Barcelona era complicada i va decidir exiliar-se, fugir del país, perquè els rebrots eren del tot insostenibles. Va creuar la frontera i es va refugiar a l'Alta Cerdanya, aïllat de tothom i seguint totes les mesures de seguretat que va poder. Ja que era allà, va aprofitar per pujar el Pic Carlit (2921m), pensant que allà no hi hauria cap risc, però la realitat li va fer veure que era pitjor que una discoteca en fase de desescalada. La ruta que va seguir va ser la clàssica des de les Bulloses, d'uns 15 quilòmetres. Aquest és el track.

Les diferents ressenyes que havien vist l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant parlaven d'una ruta de dificultat moderada amb trams difícils, i d'entre 6 i 8 hores de caminar, així que s'hi van posar d'hora. És una ruta lineal que té una part central amb possibilitat circular per tal de visitar nombrosos estanys de muntanya, un entorn francament bonic que pot recordar a Aigüestortes.

Avançant en pla, el Carlit treu el cap tota l'estona. 
El camí, cap a ell, claríssim. 

Se surt de la presa de l'embassament de les Bulloses, on s'hi pot arribar en cotxe abans de les 7h del matí. Si hi vas després, només s'hi arriba en uns autobusos llançadora de pagament. Els primers sis quilòmetres de ruta transcorren per un camí molt ben marcat i assenyalat en tot moment per marques grogues, ni tan sols l'excursionista de pa sucat amb oli podria perdre's. S'avança entre bosc i es van trobant masses d'aigua, en aquest tram es va ascendint de cota molt lentament amb sensació d'anar per camí gairebé pla, en un entorn molt bonic. L'últim quilòmetre i mig és on està 'la gràcia' de l'excursió, ja que li podríem dir 'quilòmetre vertical'. Comença un ascenció amb molta pendent però per un camí molt clar i ben definit, fins arribar a l'Estany Gelat, un petit descans en un lloc preciós.

L'Estany Gelat, inevitable que t'arrenqui un 'camacuuuu'.

A partir d'allà, se segueixen guanyant metres ràpidament per una forta pendent amb alguns trams de grimpada en els que cal fer servir les mans, i una darrera fase per terreny una mica descompost i relliscós, fins a un coll estret en el que, si et passes de frenada, pots caure daltabaix per l'altra vessant de la muntanya. L'excursionista de pa sucat amb oli va decidir no fer-ho aquest cop. Sense neu no té gràcia. Des del coll, només cal remuntar uns quants metres més per assolir el cim del famós Carlit.

No és la senyalització de 'cim' més lluïda que hem vist, 
però una altra muntanya al sarró.

Durant el camí i des del cim, si mires enrere es veuen els diferents estanys que t'has anat trobant i els que veuràs a l'altra branca de la ruta a la tornada. Tant l'excursionista de pa sucat amb oli com la Fantàstica Acompanyant van coincidir que no n'hi havia per tant, la ruta se'ls va fer curta i no els va suposar massa dificultat. Ella considera que la ruta no és difícil, i ell que estan en una forma física envejable. Quan un és fatxenda, ho ha de demostrar fins les últimes conseqüències. La tornada es va fer un pèl llarga, com totes les tornades, però van acabar completant el recorregut en menys de sis hores, i això que van fer moltes parades i paradetes. Un altre punt de coincidència en la valoració és que és una excursió molt bonica, agradable i variada, el Carlit hauria de ser una muntanya de caràcter obligatori per a tot excursionista digne d'aquest nom, o sense ser digne, com és el cas. Això sí, com a lloc de peregrinatge, van trobar-se una quantitat inimaginable de gent, exagerada, superlativa. La majoria pujaven als estanys a passar el dia. Però definitivament, això no és el que busques quan vas a fer muntanya.

Tot el camí recorregut des de les Bulloses (al fons), 
i que cal tornar a recórrer per tornar a casa.

Informe de danys: Sorprenentment, molt mínims. Una mica de cruiximents a quàdriceps i trapezi, per la grimpada i l'ús de bastons, però gens cansats. La migdiada post-excursió només va ser d'una hora, i la Fantàstica Acompanyant ni tan sols es va estirar.

10 comentaris:

  1. Enhorabona Xexu. Un pic de nivell. Coincideixo amb tu: no sé si de caràcter obligatori, però sí que molt recomanable a tots els que estimem la muntanya i els Pirineus en particular.

    ResponSuprimeix
  2. No camino gens, jo... Però m'agrada veure que et prova, i com ho relates.

    Una abraçada ben forta!

    ResponSuprimeix
  3. Aquest és dels primers "grans" cims que vaig fer a la meva vida quan tenia uns 16 anys, amb una expedició de gent de Viladecavalls. Vaig començar a apreciar la muntanya per llocs com aquest.

    ResponSuprimeix
  4. Crec que el Carlit es la meva muntanya preferida, perquè si no vols suar gaire fas la ruta pels llacs que es planera i molt maca, i si vols fer bé els deures acabes fent el pic que es on realment la cosa es posa una mica seria. Com que hi ha opcions per tothom sempre el trobes ple de gent i per això van posar el tema del bus per reduir les aglomeracions.

    ResponSuprimeix
  5. He estat uns quants cops per aquests llacs, sense haver pujat mai el Carlit. Amb els nens és molt més recomanable fer els llacs que hi ha a la part de baix. És més senzill i ni de bon tros et trobes la gentada dels llacs de dalt...

    Que bonic és el Pirineu...

    ResponSuprimeix
  6. Jo no he fet mai el Carlit. Una mancança imperdonable... ja ho veig. Però m'agrada veure el teu reportatge. Molt boniques les fotos i un èxit la vostra expedició sense danys.

    Que bonica és Catalunya!!!!

    ResponSuprimeix
  7. Caram XeXu, amb el què queda d'estiu si en podeu fer de cims la parelleta, perquè al ritme que aneu...Al Pirineu és tota una bellesa.
    Seguiu exiliats, ho heu tornat a casa? Pertquè les coses no han millorat pas!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  8. Admirable!

    Jo, aquí, envoltada de ciment, de paletes que s'hi posen a les 06:40 (sí, heu llegit bé) i sense gairebé atrevir-me a sortir de casa perquè, de tant en tant, tosso dues vegades... cof! cof!... i ja està.

    Què bonica és la natura!!

    ResponSuprimeix
  9. Seguim fent camí, aquesta muntanya ja era d'entitat, i ja he vist que molts la coneixíeu perfectament. Em va agradar molt aquesta ruta, val la pena. Aviat n'hi haurà més, ja les aniré comentant, que m'agrada deixar-ne constància escrita. Moltes gràcies per seguir comentant encara que no sigueu massa aficionats al tema.

    Xavier, molt recomanable, sí. A mi la ruta m'ha agradat molt, potser per això se'm va fer curta. Massa gent, però què hi farem.

    Cantireta, jo m'hi vaig posar fa pocs anys, però m'hi he enganxat. Quan fas una excursió, el cos et crida a la següent, i et fa sentir bé!

    Risto, no és una ruta especialment difícil, però sí que té un tram exigent al final. Et dono la raó, és una excursió que genera afició!

    Pons, veient la quantitat de gent que pujava quan nosaltres ja anàvem cap avall, amb molt poca pinta de grimpar per la zona costeruda, suposo que tens raó. Molta gent hi va a passejar pels estanys, que ja paga la pena. Però nosaltres teníem molt clar l'objectiu, per això vam matinar molt: no haver de pagar el bus! Vull dir, assolir el cim del Carlit, és clar.

    Maurici, et queda pendent el cim. Però amb canalla ho veig complicat. La pujada és ben dreta, s'hi ha de posar ganes, tot i que amb temps i una canya s'hi acaba arribant. Cada cop m'agrada més passar temps al pirineu, prefereixo la zona de la Vall d'Aran, però arreu hi ha zones boniques.

    Carme, tampoc és cap obligació fer les muntanyes! Però els paratges de les Bulloses és molt maco, i com a excursió el Carlit està força bé, va de passeig plàcid a escalada exigent. Discutiríem si allò és o se sent Catalunya. Em va semblar que la gent d'aquella zona, tot i estar molt a prop de la Cerdanya (és Alta Cerdanya, de fet), el tema del català no el porten massa bé...

    M.Roser, això d'estar exiliats era només una broma de l'excursionista de pa sucat amb oli. Vam anar-hi només el cap de setmana. Però sí, a falta de viatges i amb la mobilitat tan reduïda, pinta que farem unes quantes excursions aquest any, i la veritat és que em ve de gust. a veure fins on arribem.

    Assumpta, últimament a aquesta hora jo ja rodo, començo a treballar abans perquè he de recuperar hores, i no sortir massa tard, prefereixo les tardes per mi. Tinc natura més a prop de casa, però quan puc escapar-me tiro cap el Pirineu, que és espectacular. Jo que sempre he estat molt urbanita, segurament no hi viuria, però anar-hi m'encanta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Oooooooooooh!! Però si a aquestes hores un no és persona!! :-DD

      Suprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.