dimecres, 27 de maig de 2020

Deixa-ho

No parlo gairebé mai amb el meu germà, i de coses serioses encara menys. La conversa més seriosa que tenim al llarg de l'any versa sobre el regal de Nadal que farem als pares. Per això em va sorprendre que l'altre dia m'obrís conversa de whatsapp. Es va mostrar preocupat per mi i em va instar a deixar la política com més aviat millor, que no feia per mi i que valc més que tot això. Faig servir les paraules que ell va emprar, no m'autoatribueixo res. També em va dir que els pares pateixen quan veuen la meva implicació, encara que no em diuen res. Va ser una conversa llarga, per escrit tota l'estona, i en la que em va fer algunes reflexions que ni m'havia plantejat, o de manera molt difosa, i realment em va fer pensar. No sé massa que hi faig allà, realment no va amb mi. O sí? O ara ja sí que va amb mi i el meu germà es queda amb la visió que tenia de mi abans? No ho sé. El cas és que viure-ho des de dins, tot i no tenir cap càrrec de representació que signifiqui visibilitat, és assabentar-se de moltes coses que fan posar els pèls de punta i que no vull que mai, mai m'arribin a semblar normals. No les accepto com si res, però segur que la meva tolerància ha anat augmentant amb el temps, i el meu discurs endurint-se. Ho vull això? Apostar-ho tot a una ideologia i criticar les altres? No ho sé, francament. I si no ho faig per mi, que no, perquè no hi guanyo res, per a qui o per a què ho estic fent? El meu objectiu era molt clar quan vaig començar, encara el mantinc, però en política sempre hi ha molts objectius paral·lels, la majoria molt nobles. No vull que m'acabi absorbint del tot, ni tinc intenció de fer carrera. Llavors, per què continuo?

16 comentaris:

  1. No tinc ni idea de perquè continues... imagino que encara creus en un projecte que fa molts anys et va engrescar, que era clar, net, sense embuts, sense giragonses...

    Això vol dir, amic XeXu, que ets una bona persona. Ho dic sincerament, sinó, fent veure que no he vist el post em quedo tan feliç i ja està. I, com ets bona persona voldries veure fer-se realitat aquells ideals... però ara "aquells ideals" estan barrejats, canviats, trastocats, alterats... però NO sols els del teu partit, no... tota la política fa fàstic.

    Jo no em puc creure (i t'ho dic de cor) que a tu et sembli bé tot el que diu en Rufián. Per començar, aquest tio piula en un 90% en castellà i no, no em diguis que t'és igual, tu que no volies seguir blogs en castellà i et centraves només en els que escrivíem en català. La nostra estimada CATosfera.

    Però què podríem dir d'altres partits... perquè ERC no és el pitjor, ni molt menys... en quina merda seca s'ha transformat el PSC, que fa vomitar només de llegir l'ICETA?

    I "els meus"?... Jo no tinc partit... Sí, sóc votant de JxCat, però allò és una barreja en que alguns m'agraden i altres no i, si finalment els tornés a votar seria per allò de "el menys dolent", perquè (de moment) m'agrada la Laura Borràs...

    I què dir de PODEMOS i tota la caca que l'envolta? I la Colau?? Pobre Barcelona amb una impresentable com ella al capdevant.

    En definitiva. Entenc el teu germà que pateixi veien-te ficat en un món tan poc clar... Mai he militat a cap partit polític ni crec que ho faci mai... Com a mínim fins que no siguem INDEPENDENTS i, llavors, amb calma, es formi un sistema de partits amb un ampli ventall on poder triar, com amb una democràcia de veritat...

    Sort!!

    ResponSuprimeix
  2. Aguanta Xexu. Però si algun dia vols posar una mica de distància amb la militància tampoc no t'has de sentir culpable.
    Pel que expliques ets una mica més que un militant de base, però sense càrrec visible.
    Sempre he pensat que els militants d'un partit amb idees nobles, que lluita per l'igualtat social, que creu en els veritables valors republicans són persones molt generoses.
    Avui mateix ve a tomb: tot el contrari de l'actitud del Montilla (ja no li dic president, i mol menys honorable) pel gest que ha anunciat d'entrar a una empresa de l'Íbex 35. Té edat d'estar jubilat i practica allò tan odiós de les portes giratòries.
    Aquesta és la diferència: el que fa política per generositat i el que la fa per enriquir-se.

    ResponSuprimeix
  3. M'agrada llegir aquesta teva reflexió, bé, provocada pel teu germà.

    És difícil prendre partit. No sabria dir-te, ni deixa-ho, (si fos jo ho deixaria,sí), ni aguanta com et diu en Xavier. Crec com ell amb la generositat dels militants de base. Però no crec que ningú tingui obligació d'aguantar tant.

    Difícil decisió. La veritat és que jo no havia vist mai les coses tan negres com les veig ara. Decebuda dels que considerava els meus, no sé veure cap sortida, mentre ens tirem els plats pel cap. I no li veig manera de canviar aquesta aversió perpètua dels uns cap als altres que és més vella que l'anar a peu. Si que sé que jo no hi vull participar. Tot plegat és d'una tristesa que no s'acaba mai.

    Una abraçada XeXu, ben sincera, a tu i a totes les persones que treballeu honestament. No m'ho havia plantejat mai, però ara mateix penso què passaria si els parrits es quedessin sense militància honesta. Si pleguéssiu tots....

    Ja paro... ja paro... ho veig tot massa complicat...

    ResponSuprimeix
  4. Noi, tira fins on puguis o fins on vulguis, que ningú t'ha de retreure res de res, tot i que tampoc esperis agraïments (que de ben segur mereixes).

    No cal que et digui, però, que la política també es pot exercir des d'altres vessants, tipus moviments socials o associacions de veïns, per exemple. Trobo que són un contrapoder interessant i necessari. Jo m'hi havia començat a implicar una miqueta de no res (el que em permet el poc temps que em queda) fins que la pandèmia aquesta ho ha deixat tot ben parat.

    En tot cas, la decisió serà teva i sempre serà respectable.

    ResponSuprimeix
  5. Jo ja fa anys que em vaig desenganyar de la política per una experiència personal en una campanya electoral municipal. Aleshores en vaig quedar molt decebut i aquesta sensació vers els polítics no ha millorat gens amb el pas del temps. Actualment, a cert nivell almenys, sembla que la política es limita únicament a això que tu dius voler evitar: "Els meus tenen TOTA la raó, els altres s'equivoquen SEMPRE". No calen arguments, és més fàcil insultar.

    I això és molt injust perquè dins de la política hi ha molta gent que honestament hi és (hi sou) per fer que millorin les coses. Contestant la teva última pregunta, suposo que hi continues implicat perquè aquests objectius nobles dels quals parles els veus encara possibles... malgrat tot.

    ResponSuprimeix
  6. Quin es el teu objectiu principal? Quins son els teus objectius paral·lels? Quines coses et posen els pèls de punta? Aquest post deixa més preguntes que respostes. Com vols que et diguem què has de fer si no dones dades? Vols que que t'aconsellem sense tenir informació? Això em sembla un sistema molt polític.

    PS: Ja se que no es el tema, però no suporto les converses llargues per whatsapp son molt ineficients, el telèfon es va inventar per aquests casos.

    ResponSuprimeix
  7. Jo no hi entenc gens de política, de fet m'avorreix bastant aquest joc de poders que a mesura que va augmentant perd la visió real de la gent.

    Soc del parer que una persona no podria estar en un partit massa anys. És fàcil quedar aïllat per un sol pensament que pot ser molt vàlid, noble i correcte, però també es pot pensar diferent i no deixar de ser vàlid, noble i correcte.

    A més a més, tinc la sensació que els partits al final queden infestats de persones que se n'aprofiten, on la ideologia i els seus valors no tenen cap mena de sentit per a ells. Són gent perillosa que no els importa res més que el poder.

    No sé a quin partit estàs, però el meu consell, sense conèixer la teva vida privada, és: ves amb compte que no t'apunyalin per l'esquena.

    ResponSuprimeix
  8. Et preguntes per què continues? jo penso que una mica gratificant per tu si que ho deu ser, perquè ningú t'hi obliga pas...Jo no sóc de militar en cap partit, tot i que me'n pot agradar més uns que d'altres. Ja fa anys, a Sant Just, em van proposar entrar a ER, al sector d'ensenyament, però jo molt amablement els vaig dir que la política la volia veure des de fora dels partits...
    M'acabo de fixar que el ditxós virus ha tingut una cosa positiva, sembla que ara us aveniu més amb el teu germà!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  9. La política és lo pitxoret.
    El perill, com dius tu, és que t'absorbeixi i et transformi en algú que no siguis ben bé tu.
    Qualsevol consell és dolent. Bona sort amb les decisions.

    ResponSuprimeix
  10. Muchos calzan gorro frigio solamente por ser calvos.

    ResponSuprimeix
  11. Doncs jo crec que primer hauries de contestar a les preguntes del Pons, després fer-li cas al Peix que no t'apunyalin per l'esquena que ens quedarem amb menys lectors a Pons's bloc, i tercer... què vols que et digui, segur que insisteixes continuar per pur gamberrisme i ganes de portar la contraria als que tenim la raó!!

    Jo de tu faria cas a la família, si el teu germà ha arribat a comentar-te per whatsapp que ho deixis potser ja és hora de tancar el tema. Potser ell ja sap que t'espera una castanya, eh? Potser ja t'estan preparant el moment quan et colpegis al mur! Ves amb compte.

    ResponSuprimeix
  12. Us agraeixo molt els comentaris que heu fet en aquesta entrada, m'han ajudat a pensar i reflexionar. Socialitzar els dubtes i els neguits sol anar bé, i tenir diferents punts de vista també. Ja veurem què decideixo fer. De moment segueixo igual, defugint algunes responsabilitats que em volen encolomar. Potser és un primer pas?

    Assumpta, tot té el seu temps, pots embolicar-te ne molts projectes i al cap del temps perds l'interès. Sobretot si allò en que participes consideres que no és el teu 'lloc natural', per com és. Que hagi canviat d'idea o d'objectiu jo, o el partit on milito? No, en cap cas. Però quant més sé de política, més por em fa deixar-me portar.
    Ja he dit aquí i a tot arreu que Rufián no parla per a gent com tu, ni tan sols per a gent com jo. Molta de la militància del meu partit tampoc l'entén. Que parla en castellà? Sí, i què? Com la meitat de Catalunya. I parla de coses profundament d'esquerres, sobretot a l'àrea metropolitana el seu discurs és el que ha fet que Esquerra sigui segona força a tot arreu, perquè l'entenen i comparteixen amb ell els principis. I que Esquerra i no Cs o encara pitjor sigui segona força a l'AMB, és molt important, perquè allà hi viu la immensa majoria de gent del país. Ara només queda vèncer als sociates i la majoria indepe serà aclaparadora. Però per aconseguir això s'ha de parlar un llenguatge polític que t'asseguro que no sap parlar JxCat. Per tant, tu vota a qui vulguis, a aquells que més et representen, però Rufián, si el deixen, seguirà recaptant nous vots per a l'independentisme. I tant que estic d'acord amb tot allò que diu. Les formes podrien ser unes altres, però també és la manera de fer-se escoltar, ser polèmic. Això et fa sortir a mitjans que normalment no ens treuen i poder enviar el missatge que ep, aquí hi ha un polític favorable a la independència, però que m'està parlant dels temes que em preocupen, alerta. Pots seguir pensant el que vulguis d'ell, però la feina que fa és impagable.
    La Laura Borràs m'agradava quan era consellera, però ja no me la crec ni hi confio. Penso que és de la vella i corrupta convergència, i que cada cop es veurà emmerdada en més casos. Com a republicà convençut, penso que no s'ha de deixar passar cap cas, vull que doni explicacions i si realment no ha fet res, no la processaran, mira en Tries. Si us plau, no compris el discurs de twitter que Junqueras també està acusat de malversació, ell va muntar un referèndum i d'això l'acusen, per les seves idees. A la Borràs li busquen les pessigolles per haver manegat calés públics per negocis tèrbols. No és en absolut el mateix.
    Dels altres, bé, no cal ni parlar-ne. Militar no és fàcil, depenent de com siguis. Si ets un trepa sí, és una cosa fàcil, si ets mínimament pencaire. Però no és el meu cas, això de trepa.

    Xavier, ara mateix, no tinc ni càrrecs locals, tot i que podria tenir-ne demà mateix, només em caldria dir-ho. Però n'he tingut. I ara només en tinc un de més gran, però que és intern del partit i que tampoc serveix de gaire, en principi. Així que ja veus, gaire públic no sóc. Però si defenso el partit públicament m'acabo emprenyant i potser dient coses fora de lloc, perquè la gent és molt barroera. No ho sé, penso que no tinc l'esquena prou ampla per dedicar-m'hi. I el problema és encara saber si és que m'hi vull dedicar. Ara m'inclino pel no. Tinc companys que són molt bons i treballen molt pel benestar de la gent, els admiro. Però també arribo a veure molta merda, i no m'agrada gens. I bé, pel que fa a Montilla, doncs si torna a treballar potser hauria de renunciar al sou vitalici com a ex-president, oi?

    ResponSuprimeix
  13. Carme, dius que ningú ha de tenir la obligació d'aguantar tant. Bé, jo sóc de la mena que sempre acabo pensant que no n'hi ha per tant, que em queixo per no res i que puc donar molt més. La capacitat potser la tinc, però és el que vull realment, invertir tant temps i esforços en això? Com veus, hi penso molt. Si em permets ser realista amb el tema general, dir que la unitat no existeix i que no ha existit mai. Va ser una il•lusió. Ep, jo m'ho vaig creure com tothom, eh? Però va ser un moment puntual en que semblava que la decisió era Sí/No, tot i que no teníem un referèndum sobre la taula, sinó unes eleccions. Llavors es van formar els blocs, però un bloc pro i un altre anti independència no es poden mantenir en el temps en el nostre país, perquè les ideologies són molt diferents. Ja no entre en el que fan uns i altres i la seva manera de fer certes coses, perquè no seria imparcial, però no s'entenen, funcionen molt diferent. Per tant, mentre no aconseguim l'objectiu, i hem vist que per la força no podrem fer-ho, perquè davant tenim un Estat sense cap mena de vergonya a fer servir aquesta força i aixafar-nos, cada partit té la seva manera de fer i no vol contaminar-se pels altres, per dir-ho d'una manera bèstia. I en certa manera ho comparteixo, la ideologia no es pot deixar de banda ni en els moments més decisius. Però si existís una bona voluntat col•lectiva i no hi hagués tanta guerra subterrània, jo també voldria unitat. Però això no passa.
    Jo no he sortit gaire de l'àmbit local o comarcal, i participo en òrgans nacionals del partit, però de manera molt interna. Conec molta gent honesta i treballadora a nivell local, gent que s'ho treballa molt pels seus conciutadans. Però també conec gent que no m'agrada tant. És inevitable, suposo, també a castells hi ha gent que no m'agrada gent, és propi de la condició humana i dels grups de persones, hi ha gustos per tot.

    Maurici, no espero cap agraïment. La política no em trobarà a faltar si em dedico a altres coses. El que no sé és si jo la trobaré a faltar a ella. He de dir que a dia d'avui no m'interessa implicar-me en moviments socials, és cert que són un contrapoder i que poden fer molta feina, però no m'hi acabo de trobar còmode. És clar que és una manera de fer política, però també hi ha molts interessos en aquest món, no tot es fa de manera altruista i pel bé comú. El més fotut del cas és que es basteix d'això, de lluita pel bé comú, quan hi ha la mateixa merda que a tot arreu. I jo no suporto l'engany i fer veure que s'és una cosa que no s'és. Ho veus com el món de la política no és el meu?

    McAbeu, com pots imaginar, jo he tingut males experiències i també experiències molt gratificants, i he conegut bona gent que penca molt pels altes, i no tan bona gent. Una de les coses en les que no vull caure és això de defensar a ultrança als meus i criticar sempre els altres, el que seria ser sectari. Fins a cert punt se'n pot ser, perquè si estàs en un projecte és lògic que les tesis del teu partit et semblin més encertades que altres, però mai de manera acrítica.
    El meu objectiu en entrar a política era treballar per la independència del meu país. Després vaig veure que hi ha temes que són indestriables, com per exemple, que ser independents només per canviar una bandera no significa res. Cal canviar la manera de fer, i en això he treballat.

    Pons, per desviar l'atenció del post, perquè és molt retòric i no en traurem res en clar, parlem de converses de whatsapp. A mi sí que m'agraden, perquè puc anar fent altres coses mentre les tinc. Jo el que no suporto són els missatges de veu. Si em poso a parlar per telèfon, mira. Però aquests monòlegs interminables que alguna gent envia... uf.

    ResponSuprimeix
  14. Peix, com que tinc por que tinguis raó, d'aquí els meus plantejaments. El que tinc clar és que no es pot tenir un càrrec durant molts anys, perquè t'acomodes molt. Però regular el temps de pertinença a un partit polític? És una idea interessant. També conec gent que hi porta una eternitat, jo no fa pas tant. Com dius tu, al final només veus un color, ha de ser molt difícil veure que altres potser no fan les coses sempre malament. Una altra cosa són els trepes i els que estan allà només per ostentar poder. D'aquests n'hi ha també, és clar. Són una rèmora, perquè no estan allà pel benefici de la gent, sinó pel seu benefici propi. I finalment, punyalades sempre n'hi ha, però et diré més, les punyalades són com cadascú les percep. Jo m'he sentit fallat (no diré traït tampoc), per actituds que potser a un altre o altra no haguessin significat massa. Però sóc com sóc i m'afecten les coses que m'afecten. Probablement, és un dels motius que em fan pensar que no pertanyo a aquest món, em preocupen coses que als altres no.

    M. Roser, no crec que la relació amb el meu germà canviï. Per mi el virus ha tingut moltes coses positives. Bé, el virus no, sinó la situació que ha generat, i perquè he tingut la sort que no ha afectat directament a ningú que conegui ni a casa patim (de moment) les conseqüències econòmiques que se'n derivaran. Però que millori les relacions familiars no seria una de les coses positives. Mirar-se la política des de fora està bé, hi ha moltes maneres de fer activisme i no cal lligar-se a cap partit.

    Jomateixa, el problema és que passa poc a poc, se't va ficant a dintre. Si em miro ara, i em comparo amb els inicis, que fa només uns 7 anys que hi estic ficat, els canvis que he patit són evidents. Vull creure, però, que no estic perdut del tot i que encara no em deixo absorbir. Ara poso barreres perquè no acabi de passar. Potser una sortida a temps m'estalviarà mals majors més endavant.

    Pitt Tristán, no sé si et refereixes a mi o als polítics, en tot cas he hagut de buscar què significa l'expressió, perquè no la coneixia.

    AhSe, a en pons ja li he contestat, i en Peix fa bons raonaments que val la pena tenir en compte. Però no pateixis, amb una punyalada a l'esquena encara puc ser lector del Pons's Blog. Pitjor seria si em treuen els ulls. Què creus que sap la meva família? Tenen informació privilegiada? És que participaran ells mateixos en el meu linxament? I tu, què en saps de la meva família? Tot això és molt estrany.

    ResponSuprimeix
  15. Doncs ves amb compte!

    I fes-me cas, la teva família sap.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.