dimecres, 1 d’abril de 2020

Els llibres ens criden

Sempre he dit que els llibres ens criden. Quan vaig a la llibreria solc portar pensat quins llibres compraré, però algun cop, algun llibre no buscat s'entesta a venir amb mi, allargo el braç, l'agafo i ja no puc tornar-lo a deixar. També passa amb els llibres que trio llegir de la pila que tinc a casa. Alguns porten moltíssim temps acumulant pols i ni me'ls miro, però de sobte, un bon dia em criden l'atenció i em poso a llegir-los. Són ells els que em criden des de la lleixa. 

Per forçar una mica això, fa un parell d'anys vaig decidir fer-me propòsits lectors a principi d'any: triar cinc llibres d'aquells que porten molt temps a casa sense èxit, i llegir-los duran aquell any. De moment me n'he sortit prou bé. Un dels llibres que vaig triar aquest 2020 va ser 'Van venir com orenetes'. No sé ni el temps que fa que estava allà, ni estic massa segur d'on el vaig treure. De veritat, no ho recordo bé. En realitat, no tenia ni la més remota idea de l'argument i quan el vaig posar a la llista ni em vaig molestar a llegir la contraportada. Senzillament vaig pensar que ja era hora de llegir-lo i ja està.

Tenia tot l'any per complir el propòsit lector, i de tot l'any he anat a triar el mes de març per llegir aquest llibre. Un llibre escrit al 1937 per William Maxwell, per cert. I com que darrerament vaig a preu fet amb els llibres, un darrere l'altre, un cop més vaig arreplegar aquest sense mirar ni de què anava. I de què va? Doncs de diverses coses, però sobretot de l'epidèmia de Grip Espanyola de principi dels anys 20 del segle passat, als Estats Units, concretament a Logan, Illinois. Una malaltia que va agafar la gent per sorpresa, que abans de tenir casos locals va fer que tanquessin les escoles, que la gent es tanqués a casa i que s'evités tot contacte amb les persones que s'havien posat malaltes. Una malaltia que provocava moltes morts i que per prevenir-la calia adoptar mesures higièniques i confinar-se a casa. Una malaltia que causava pànic i que, no m'ho feu dir, perquè ara mateix no sabria dir a què em recorda.

Ens criden, o no ens criden els llibres quan és el moment oportú per llegir-los?

17 comentaris:

  1. Ostres, ideal no? XD Ja és casualitat!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Osti, cuidadín amb "La llamada"!
    Quines casualitats! És curiós però aquestes coses passen! Què tant la lectura com la realitat tinguin un final feliç.

    ResponSuprimeix
  3. Totalment d'acord!!!
    Quan volen, ens criden!!!!

    ResponSuprimeix
  4. Amb això passa el mateix que amb les "meigas" gallegues que no existeixen però que «haberlas haylas». De totes maneres, tant si ens criden com si només és casualitat (cosa més probable), la qüestió és que els llibres ens agafin amb ganes de llegir-los. ;-)

    ResponSuprimeix
  5. Agafeu el Xexu! És un bruixot!!!!! ;)

    ResponSuprimeix
  6. Ara és un bon temps per als llibres. Ens cridin o no.

    ResponSuprimeix
  7. Jo m'estic llegint un llibre d'un tio que quan es mor torna a néixer una altra vegada amb tots els records de la seva vida intactes, creus que hauria de provar de morir a veure si em passa el mateix? A tu els llibres et cridaran però segons sembla en el meu cas sóc jo que els trio a ells, i moltes vegades trio malament.

    ResponSuprimeix
  8. Quina casualitat, oi...Jo n'havia sentit a parlar als meus pares de la grip espanyola, que també va fer de les seves, Això de les epidèmies sembla que va per cicles!
    Bon diumenge, XeXu.

    ResponSuprimeix
  9. Jo he llegit un llibre de gairebé 400 pàgines aquests dies, El taller de nines. No sé si l'hauria llegit mai sense el confinament. I resulta que trobo que va dirigit a mi per moltes raons. De fet és com si l'editorail me l'hagués prescrit, me'l van enviar sense haver-lo demanat.

    ResponSuprimeix
  10. Aquest any la teva llista de lectures serà més gran que un best seller.

    ResponSuprimeix
  11. Doncs Xexu, jo t'he de reconèixer que portava una temporada llarga amb poques ganes de llegir. Primer per seguir totes les novetats del "procés" i després potser per haver perdut l'hàbit. Total que portava ja uns quants dies confinats, i també sense llegir, i em van entrar remordiments i vaig pensar que això no podia ser... i he reemprès la lectura del llibre "4 3 2 1" de Paul Auster, un llibre llarg i dens que m'està enganxant després de les primeres 150 pàgines, de les 893 que té.

    ResponSuprimeix
  12. Quina casualitat! El buscaré per llegir-lo, a veure si el trobo en format electrònic

    ResponSuprimeix
  13. No ho havia pensat mai, Xexu! Jo només sé que ara mateix no m'abelliria gens ni mica llegir el llibre que t'estàs llegint tu... A mi el que em crida és la polseguera que van acumulant els muntonets de "llibres per llegir" i de "llibres que estic llegint"... no done a bast, necessite més dies de confinament per a llegir-ho tot!

    ResponSuprimeix
  14. Curiosa la crida que et fan els llibres... La grip Espanyola diuen que es va cobrar més morts que els provocats per la guerra mateixa, però eren altres temps, altres condicions sanitàries i també socials.
    A mi el llibre que m'ha cridat és "La cara nord del corazón" de Dolores Redondo,assassinats al voltant del tornado Katrina...
    Cuideu-vos molt!!

    ResponSuprimeix
  15. Què fort. Jo tb penso que els llibres o d'altres coses, criden. Intuïcions o ves a saber què. Amb els llibres passa molt, em va passar amb Permagel, com vaig comentar a l'altre blog, però justament m'afectava tant, que no podia llegir-lo. I crec que si m'hagués passat com a tu, tampoc l'hauria pogut llegir.
    Quan estic angoixada, pel què sigui, necessito coses que em distanciïn del neguit.
    Amb tot, espero que t'hagi agradat.

    ResponSuprimeix
  16. He de dir que el llibre que protagonitza aquest post no em va semblar res de l'altre món, però que tractés d'aquest tema concretament em va semblar que s'havia d'explicar, aquestes casualitats no es poden deixar escapar. Moltes gràcies pels vostres comentaris confinats!

    Eli, li podem dir casualitat, o podem pensar que el llibre ha decidit ell solet que ara era el moment que el llegís.

    Laura T, el llibre no m'ha acabat de convèncer, si he de dir la veritat, ja estic amb un altre que és totalment diferent.

    Carme, sabia que tu m'entendries!

    McAbeu, alguns llibres els hem de forçar una mica perquè si no potser no tindríem mai ganes de llegir-los, o preferiríem llegir altres coses abans. De si és casualitat o no el moment en que els agafem, igual que els gallecs, de moment no donaré res per fet.

    Maurici, aquests dies no em va bé que em cremin a la foguera...

    Xavier, m'estàs dient que hi ha moments que no són bons per als llibres! Fuig!

    Pons. si el teu criteri no és prou bo per triar els llibres, potser hauries de deixar que ells et triïn a tu. O que algú altre els triï per tu. El que passa és que ets molt cabut.

    M.Roser, vaig llegir fa poc que la van anomenar grip espanyola perquè durant la Primera Guerra Mundial Espanya es va mantenir neutral, i com que no estava immersa en el conflicte, podia donar notícies d'altres temes. Era dels pocs països que va reportar casos d'aquesta grip durant la guerra, i per això es pensava que era d'aquí, però en realitat estava per totes bandes, i a tot arreu va fer de les seves.

    Helena, així que a tu no només els llibres et criden, sinó que les editorials també. Ja vaig veure la teva ressenya i el llibre no em va cridar l'atenció com per llegir-lo.

    Sr. Gasull, vaig bé aquest any amb les lectures, ho he de reconèixer, el ritme és molt bo, a veure si el puc mantenir. A més, amb el confinament, com que no puc visitar la llibreria, estic buidant la lleixa de pendents de llarga durada, que bona falta li feia, així que m'està sortint tot rodó.

    Risto, sempre és bo mantenir l'hàbit de lectura, o recuperar-lo. Ja veig que entre partida i partida d'escacs encara has trobat temps per tornar-hi! Jo vaig avorrit Paul Auster fa molt temps, durant una temporada vaig llegir tres o quatre llibres seus però vaig acabar veient que no era per mi. Què hi farem.

    Peix, és un llibre antic, reeditat fa uns quants anys, no sé pas si el trobaràs en digital, però si l'arribes a llegir, a veure què et sembla.

    Ada, ai sí, que em donin uns quants dies més de confinament per poder llegir a aquest ritme d'ara, i per fer altres coses que em permet aquest canvi de rutines! El llibre del que parlava no em va semblar res de l'altre món, què hi farem.

    Albanta, això que dius és cert, la grip espanyola va provocar més morts que la Gran Guerra, però justament aquesta setmana em comentaven que la pobresa que va generar aquella plaga encara es va cobrar més víctimes mortals que el virus mateix. I sí, eren altres temps, però les crisis econòmiques són prou vigents i segueixen provocant víctimes. Uf, de la Dolores Redondo només n'he llegit un, no fa massa temps, i he de dir que em va decebre una mica...

    rits, el llibre no era res de l'altre món, la veritat, però la casualitat em va semblar digna d'explicar. No és el primer cop que em passa que un llibre em crida en el moment oportú, però també passa que agafem un llibre equivocat en moments concrets de la vida. En altres circumstàncies potser ens haurien agradat, però en aquell moment no hi ha manera. El que passa és que jo, si deixo un llibre a mitges, segurament ja no hi tornaré. Fa més de 10 anys que no n'abandono cap...

    ResponSuprimeix
  17. Per què no havia vist aquest post, jo?

    Caram!! Sí que et va cridar, sí... Jo no tinc calma ni serenitat per fer res. Encara estic admirada que vaig dir que miraria de reviscolar el blog i ho estic fent ;-)

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.