dilluns, 27 d’abril de 2020

Cuidadors invisibles

Tots aquests dies es parla molt dels sanitaris i sanitàries que s'estan deixant la pell per superar una situació de crisi que ens ha passat a tots per sobre. Naturalment mereixen totes les nostres lloances, però sobretot mereixen que no hi hagi més retallades i que pugi el pressupost assignat per reforçar la sanitat pública, quan tot això acabi. També es parla molt de malalts, de contagis, d'hospitalitzacions i, malauradament, de morts. Les estadístiques no paren de créixer, encara que sembla que mica en mica s'estabilitza la situació. Però poc es parlar d'un conjunt de gent que a mi m'agradaria destacar.

Les persones que han donat positiu en un test o que tenen símptomes clars, però no prou forts per ser atesos en un centre mèdic, tenen baixa laboral i 'arrest domiciliari'. Evidentment, no poden sortir al carrer perquè són un focus d'infecció, però si fan bé les coses, de fet s'han de confinar en una habitació a banda i minimitzar contactes amb tot i tothom que els envolta. Això vol dir que aquells que conviuen amb ells s'han d'encarregar de tenir-ne cura, fer els àpats, proporcionar-los tot allò que els cal, fer les tasques de la casa, la compra... No he vist ningú donant les gràcies per tot això que fan i jo sí que ho vull fer-ho. El meu agraïment més sincer a aquests cuidadors i cuidadores invisibles que estan patint també els efectes de la pandèmia. Per mi ho estan fent i em cal posar-ho en valor. Aviat tot haurà passat i espero tornar totes les atencions amb escreix! Gràcies.

18 comentaris:

  1. Comparteixo totalment el que dius, ho he viscut en la meva pell i m'he sentit molt ben cuidada pels de casa, tenint totes les precaucions i cura necessàries per tal de que ningú més de casa caiguès i jo em ho passès el més confortablement possible. Sembla però que tu et trobes bastant bé, oi? Au, que cada dia et queda menys.

    ResponSuprimeix
  2. Hi ha moltes heroïnes i herois invisibilitzats.
    M'afegeixo als teus agraïments, jo també vaig necessitar atencions.

    ResponSuprimeix
  3. Vols dir que encara no has contagiat a ningú??

    ResponSuprimeix
  4. Un agraïment ben just i necessari...
    Tens tota la raó.

    ResponSuprimeix
  5. Sempre s'ha dit que responem millor quan la situació s'endureix que quan tot va sobre rodes. I el meu temor és que després de tant patiment, després de tants esforços, com dius de molta gent, quan passi tota aquesta desgràcia, en poc temps tornarem a caure en els mateixos errors, les mateixes vanitats.
    La millor manera d'homenatjar a tots els que ens ajuden en aquest moment, sanitaris, metges, cuidadors, família, ... seria aconseguir un món més just i solidari que fes renéixer una nova Terra.

    ResponSuprimeix
  6. M'uneixo a aquest agraïment públic totalment merescut i afegeixo que també cal saber-lo donar, de tant en tant, en privat. Aquests "cuidadors invisibles" els tenim a casa, no hauria de costar-nos gaire "veure'ls" i agrair-los tot el que fan.
    Obrint una mica el focus sense sortir del mateix tema, voldria citar una frase que em va dir una persona que es dedica a una "feina essencial" i, per tant, li toca treballar aquests dies: "Els aplaudiments de balcó estan bé, però el més important és saber tractar (ara i sempre) als sanitaris, als dependents de supermercat, als botiguers, etc. amb respecte i valorant la feina que fan. Ens ofereixen un servei que necessitem però no són els nostres servidors".
    Que consti que és una reflexió general, estic segur que tu i la majoria dels teus lectors ho tenim ben clar això.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo crec que el sous dels futbolistes de la primera divisió és infinitament més important que els aplaudiments de balcó. I realment es nota.

      Suprimeix
  7. I tant que mereixen reconeixement. De fet, haver d'aïllar-se dins de la pròpia casa és com confinar-se dins del confinament, no?

    Cuida't xaval!

    ResponSuprimeix
  8. Si la Fantàstica Acompanyant t'ha fet escriure aquest post sota coacció apuntant-te amb una pistola fes alguna senyal que puguem entendre, digues que et cau bé l'ahse o alguna cosa per l'estil. Ja veus que en el fons també em preocupo per tu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Deu estar ja contagiada i aquest post és la disculpa que el XeXu intenta oferir-li ^^

      Suprimeix
  9. Tens tota la raó XeXu i ho dic perquè ma germana ha estat un mes confinada a casa meva perquè m'havia de cuidar a mi...I trobo que potser no els ho agraïm prou, però els hauriem d'aplaudir, perquè bé s'ho mereixen...Sort que ara ja ha pogut tornar a casa.
    Petonets, XeXu, que et milloris.

    ResponSuprimeix
  10. A mi el que realment em meravella és la gent que ajuda els altres, sense tenir-hi cap lligam familiar ni d'amistat. Àngels que van pel món humilment i que mai se'ls aplaudeix com es mereixerien.

    ResponSuprimeix
  11. Realment tenir algú malalt d'això a casa ha de ser molt fomut.

    ResponSuprimeix
  12. Poder-ne parlar en passat ja és un triomf, XeXu. I és molt d'agrair que els que viuen amb un contagiat en tinguin molta cura. És diferent està confinat que està malalt i, en qualsevol malaltia l'ànim va caient. Saber que hi ha algú a l'altra banda que mira per tu alleuja, segur. En aquesta crisi, només veiem la punta de l'iceberg pel que fa a les persones que pateixen; moltes altres queden per sota, però també hi són.

    ResponSuprimeix
  13. Demà dilluns tornaré a la feina amb l'alta mèdica sota el braç. En cap moment he petit la malaltia, però hem hagut de fer cas de les recomanacions i les ordres que ens feien arribar, per això he volgut destacar a qui ha tingut cura de mi i de la casa aquest temps que he estat confinat dins del confinament. I a vosaltres, moltes gràcies pels comentaris i per la preocupació.

    Laura T, sabia que tu m'entendries. Jo no he tingut símptomes en cap moment, almenys dels típics de la malaltia, els que et pregunten quan et truquen del CAP. He estat refredat, o amb rinitis, una mica de mal de cap, però res més. Tot i així, la companya no ha tingut cap símptoma, per tant no sabem si està com jo o si no l'ha agafat. Per això m'he confinat en una altra habitació i intentem tenir totes les precaucions possibles. Això és el que recomanen i el que hem intentat. Li he d'agrair tota la feina que ha fet a casa tot i estar teletreballant, a sobre.

    Xavier, cal que ho agraïm, és clar! Si ens han hagut de cuidar, o en el meu cas fer tota la feina per mantenir-me confinat, cal que ho posem en valor!

    AhSe, doncs no ho sé, però és possible. Per això estic tancat a casa, per no fer-ho o no fer-ho més.

    Carme, he cregut que ho havia de destacar.

    Alfonso, m'agradaria dir que això ens canviarà i ens farà millors com a societat, però no ho crec. Em sembla que tot això passarà i que tornarem als vells vicis, a ser egoistes i poc solidaris, perquè cadascú haurà patit molt i després creurà que mereix recompensa. No ho sé, ja ho veurem. Algunes coses sí que canviaran, però més individualment que com a conjunt. Espero equivocar-me.

    Eli, s'ho mereixen tot!

    McAbeu, encara que no ho tinguem clar, i que més d'un cop haguem pecat de creure'ns millors que algú o de saber-ne més, ningú ho reconeixerà. Però tens tota la raó, hem de respectar a qui ens serveix, els casos que cites i a tots els altes. Et parlaré de mi perquè per l'altra gent no puc parlar. Quan era jovenet dos estius vaig fer de cambrer, primer en un bar i després en un restaurant. L'experiència em va canviar la percepció, des de llavors he intentat ser educat i pacient amb els cambrers i cambreres, i deixar propina! Estar de l'altre cantó funciona. He intentat traslladar aquesta manera de comportar-me a altres àmbits, com podria ser al supermercat. Segur, segur que alguna vegada m'he enfadat si van molt lents, si es despisten o el que sigui, però en termes generals intento mantenir el respecte que mereixen. El respecte, en general, hauria de ser una obligació i l'hauríem de portar als gens. Però no, hi ha gent que es creu millor que una altra pel sol fet que l'altra li dóna un servei. Bé, en podríem parlar a bastament, ja ho saps. També et dono la raó que aquest agraïment del post s'ha de saber fer en privat també, això intento!

    Maurici, això mateix, és tal i com dius. És un confinament niu. Fer-lo bé és molt difícil, pràcticament inviable, però a casa intentem prendre totes les mesures de protecció que podem. Una mica fins la gorra n'estem ja, però és el que té la responsabilitat!

    ResponSuprimeix
  14. Pons, prefereixo que la Fantàstica Acompanyant m'acabi pelant amb la pistola que m'apunta que no pas dir públicament que em cau bé AhSe. Un plaer haver-vos conegut.

    M.Roser, he de dir que no sóc massa d'aplaudir i més de fets. Igual que als sanitaris i sanitàries que caldrà que se'ls recompensi amb alguna cosa més que aplaudiments i no sé si el Govern ho sabrà fer, amb qui ens ha cuidat a nosaltres també cal que els ho tornem amb escreix.

    Risto, sí, s'han creat moltes xarxes de solidaritat, però no n'hi ha prou amb la voluntat, s'ha de saber què es pot fer i què no i que el remei no sigui pitjor que la malaltia. Sempre em fa por que amb aquest afany de superherois justiciers algunes persones no siguin prou conscients que aquest cop l'enemic no es veu i que no s'entén.

    Deric, per sort, jo només era positiu, no es pot dir que hagi estat malalt, realment. Però l'agraïment hi és igualment.

    Teresa, estic d'acord amb que aquesta crisi fa invisible tota una sèrie de gent, però per sort a casa no hem patit, la malaltia ha passat de puntetes. Això sí, a la companya, tot i estar fent teletreball, li ha tocat fer moltes coses a casa i per tenir cura de mi que val la pena destacar. Jo no ho he passat malament, si sóc sincer, però hem intentat seguir les normes que ens dictaven i això ho ha fet fotut.

    ResponSuprimeix
  15. Ben fet!
    S'ha de ser agraït!! I, a més, és que tens tota la raó!!

    Genial el comentari d'en PONS!! hahaha per saber si et passa alguna cosa, un missatge "amagat" així estaria bé. :-))

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.