dimecres, 18 de març de 2020

Millor separats

A l'adolescència molts temes es viuen de manera molt intensa, com per exemple el de l'amistat. Tenim amics que ens sembla que ens han de durar tota la vida i el dia següent ens hi hem enfadat i no en volem saber res. La situació sembla que s'estabilitza quan et fas gran i no et deixes endur tant per les emocions. Però m'he descobert recentment en una actitud d'aquestes que sembla que només tenim a l'adolescència, però no. Com pot ser que una persona ens pugui caure bé, fins i tot tenir-li afecte, però quan està amb alguna altra persona no la suportem? S'entén què vull dir, oi? Dues persones juntes que et fan rabieta, o fins i tot et fan enfadar per algunes actituds, però quan estan separades, fins i tot amb altra gent, et pots portar perfectament bé amb una d'elles, o potser fins i tot amb les dues, però en el cas que comento és especialment amb una. Us passa això? Com gestioneu la situació quan les persones estan juntes perquè no afecti a la relació que teniu amb una d'elles quan no ho estan?

18 comentaris:

  1. Tal com dius a l'inici passa més durant l'adolescència. No sé com ho deuen dir ara els joves. Jo recordo una frase d'adolescència. "Estic enfadada amb A per què no m'ajunta".
    La primera vegada que ho vaig escoltar em va sorprendre però després de sentir-ho dir moltes vegades s'entenia què volia dir "no ajuntar". Era una mena de rebuig.
    A mesura que et fas gran no passa tant,i quan ja ets molt gran diria que no passa gens.

    ResponElimina
  2. No sé si m'ha passat mai això... Al menys, si m'ha passat ha estat amb una intensitat tan baixa que no me n'he ni adonat.

    De fet, he de reconèixer que jo, per les relacions en general, sóc molt bleda i, en principi, tothom em cau bé, penso allò que "to er mundo é güeno", m'empasso totes les troles que m'expliquen (hehehe ara he recordat una cosa) i em costa molt pensar malament d'algú.

    De totes formes, ara vull reflexionar i vaig a pensar a veure si puc tenir algun cas així. Si un cas ja tornaré ;-))

    ResponElimina
  3. A veure, XEXU, vols fer el favor d'actualitzar l'enllaç que tens al Col·lecció de Moments de la Carme de la teva barra lateral? :-DDDD

    ResponElimina
  4. Diria que no m'hi he trobat mai. De fet, trobo una mica estrany això de que et caiguin bé els dos membres d'una parella per separat i no els suportis quan van junts. Sempre hi pot haver algú que et caigui malament (per raons ben concretes o, com dius, simplement per determinades actituds seves que no suportes) però, en el meu cas almenys, això és molt individual i no depèn de la parella d'aquesta persona.

    ResponElimina
  5. Al meu poble a aquest sentiment li diguem: "tindre celets" o gelosia!

    Potser? o potser que no he entés bé la situació... necessitaria més detalls... explica més detalls! Què diuen quan estan juntes? Què fan?

    A mi això concretament no m'ha passat, crec, sóc molt dràstica i si algú em cau bé, em cau bé sempre... i al contrari. Però el que sí m'ha passat és conèixer a la parella d'alguna amiga meva i que em caiga fatal i haver-me de tragar els seus molests comentaris durant tota la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiiiiiiiii jo també ho vaig pensar, ho reconec hehehe

      Vaig pensar "Fulanet et cau bé quan va sol, perquè parla amb tu, està per tu i et fa cas, però quan va amb el seu amic Menganet no et cau tan bé perquè veus que entre ells xerren a gust, es fan confidències i tu quedes com en un segon terme"... però no ho vaig posar perquè vaig pensar que potser no tenia res a veure...

      Elimina
  6. No, a mi no em passen aquestes coses, quan algú em cau malament em cau malament estigui amb qui estigui. Entenc que vols dir que a vegades dos persones tenen una complicitat i quan estan juntes es "desmadren" més del que farien estan soles i poden fer més rabia del que es normal, però això jo ho tinc present i ja em fa rabia la persona fins hi tot quan no està el component "desmadrador" present. Sóc un expert en odiar a la gent, si necessites consells, ja saps, pensa que l'amor no es tan universal com ens diuen, pots haver estimat, però no es obligatori, en canvi l'odi tothom ha odiat en algun moment o altre.

    ResponElimina
  7. Sí, t'entenc. La meva teoria és que molts humans no som la mateixa persona sempre sinó que ens comportem de manera diferent en funció de l'entorn i de les persones que ens envolten en cada moment. Hi ha com versions de la mateixa persona que es van adaptant als diferents rols socials de cada situació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, mira, una interpretació força interessant...
      Doncs això és el que crec que no m'ha passat mai... però, com ho veig difícil, seguiré pensant :-DD

      Elimina
  8. També m'ha passat això que comentes. Gent que canvia la seva actitud en funció de amb qui estan. Normalment passa si s'ajunten amb gent que no em cau especialment bé, ja que acostumen a mimetitzar-se un xic. Si són dues persones que per separat em cauen bé, però que quan estan juntes no gaire, això és perquè porten algun rotllo que a ells els fa gràcia i a mi no gaire, o gens. Sí que em passa, sí.

    ResponElimina
  9. No sé si parles de parelles, però a mi m'ha vingut al cap que hi ha persones que són molt diferents quan estan amb la seva parella i quan no hi estan. A mi no em passa que em caigui bé en una situació i malament en l'altra, sinó que penso que només en una de els situacions es troba còmoda aquella persona i per això actua diferent, però ella és la mateixa. Hi ha persones que se senten més segures i recolzades quan hi ha la parella i n'hi ha que al revés, se senten més lliures de dir el que volen. Però a mi no em passa que em caiguin malament per això.

    Potser amb amics també pot passar. Ara recordo un cas que potser s'assembla bastant a això que dius. Tinc una amiga, amb qui m'entenc molt bé quan xerrem totes dues, però quan hi ha més gent al davant es posa en una mena d'actitud de "profe" i clava uns rotllos i senta càtedra de moltes coses que no caldria i es pot fer bastant pesadeta. Quan fa això no em cau malament, simplement m'avorreix; és amiga meva i li tinc el matix apreci. Això sí, miro de defugir les situacions de grup.

    ResponElimina
  10. Em sembla que no m'he explicat massa bé, tot i que és difícil fer-ho sense voler donar massa detalls de les persones, o que les conegueu vosaltres mateixos. Tot i això, moltes gràcies pels vostres comentaris, he fet el que he pogut per contestar-los convenientment.

    Xavier, sí, també es deia a la meva època quan érem petits. La veritat és que és una forma que no m'ha agradat mai, no la feia servir si no era de broma, i emprava una forma catalanitzada, un 'no t'ahuntu', o alguna cosa així.

    Assumpta, a mi em costa una mica agafar confiança amb la gent, fins que no veig una mica de quin peu calcen no m'hi acosto. En realitat no té massa a veure amb el que deia al post, és més aviat que hi ha una persona amb qui ja he establert un contacte i em sembla bona gent, però quan està amb una altra de concreta, la influència que li fa sense que se n'adoni fa que no la vegi igual, que no m'agrada com es comporta. Una mica estrany, però així és.
    Em miraré això de l'enllaç, a saber quan fa que no actualitzo la barra lateral del blog... Gràcies.

    McAbeu, no parlo de parelles 'sentimentals', pel teu comentari m'ha semblat que t'hi referies. En el cas concret, l'altra persona em cau bé a estones, però és cert que té moltes coses que em fan enfadar, o d'aquells trets que no t'agraden en les persones que tens al voltant. En canvi, la que sí que em cau bé, quan està sola o amb altra gent, cap problema. Però quan està amb l'altra, es comporta d'una manera que no m'acaba de quadrar, com si subjugués una mica el seu comportament al de l'altra. Hi ha personalitats molt dominants que eclipsen altra gent. Ho veus més factible així?

    Ada, no, no crec pas que sigui gelosia, almenys en el cas que explico, però podria ser ben bé que fos aplicable a molts casos d'adolescents. No et sabria dir, de vegades és un tema de ni tan sols saludar, quan generalment ens parlem amb tota la cordialitat. No comptar amb tu, quan generalment sí que ho fa. Coses d'aquestes, detalls. Més un tema de com actua que del que diu. I segur que és inconscient.
    Pel que fa a això que dius de les parelles d'amics, és molt més fàcil d'entendre que el que explicava jo. També m'ha passat, però ves, si l'amic o amiga se l'estima, nosaltres no hi podem fer massa. De fet, tinc un cas d'un amic que érem cul i merda i ens vam deixar de veure perquè a la seva parella no li fèiem gràcia. Ja fa anys d'això, encara estan junts. I mira que és rància ella...

    Pons, no, no parlo de desmadrar-se, a mi fer el cafre ja m'agrada. És més aviat que hi ha algú amb qui m'hi porto bé generalment, però quan està amb una altra persona es bunqueritzen, sembla que es tanquen en elles mateixes com si l'altra gent no existís, o només alguna gent. I em sorprèn, perquè bona gent queda com abduïda i no es comporten com habitualment. Segurament dec ser jo, que sóc tiquis-miquis per aquestes coses, però em molesta, ves. Tampoc parlaria d'odiar, eh? Més aviat em sap greu i em fa rabieta que passi. Quan l'altra persona no hi és, la que absorbeix, tot perfecte.

    ResponElimina
  11. Sergi, això t'ho compro. Quan era jovenet i filosofava tot el dia, a això li deia 'dinàmica de grups'. Dins un grup hi ha diferents rols que més o menys es van repetint, però una persona que té un rol dins d'un grup, pot tenir-ne un altre de diferent en un altre. No som mai la mateixa persona, quan estem a casa amb la parella no podem ser la mateixa persona que després ha de dirigir una associació, o la que som a la feina. A mi m'agrada pensar que no sóc tant diferent, que sóc jo mateix, però ho haurien de dir els altres. Com a mínim, està bé mantenir l'essència. Però en el cas que dic, la meva percepció, i insisteixo, és la meva percepció, és de certa subjugació d'aquesta persona amb l'altra. Quan no hi és és més oberta, més xerraire i parla amb tothom, quan vol, és clar. Quan està amb l'altra sembla eclipsada. Potser són paranoies meves, però m'ho sembla. Ho he vist algun cop en alguna parella, fa temps, però no va per aquí la cosa. De totes maneres, pot ser una relació més tòxica de la que semblaria a priori, o això o que jo penso massa en les coses.

    Risto, probablement ets qui millor m'ha entès. Encertes en això de que tendeixen a mimetitzar-se, i que passa quan una de les dues ja no et cau massa bé d'inici. Ja podria passar que la que no et cau bé es mimetitzi amb la que sí! Però no, passa al revés, sempre cap a malament! I quan les dues et cauen bé per separat, però no quan estan juntes pot ser això del rotllo que es porten entre elles, segurament si hi penso em vindrà al cap algun cas, però ara per ara pensava en l'altre.

    Carme, no parlo de parelles, no. Però segur que tu has vist molts comportaments anòmals de gent quan estan amb la parella o no ho estan. Està clar que estar amb la parella ens fa comportar-nos una mica diferent que quan no hi estem, sobretot de joves. Em sembla que amb l'edat ja anem derivant cap a una personalitat que mantenim força més. En tot cas, no es tracta d'una parella sentimental, però podria passar també si fos així, suposo. S'assembla molt més el cas que expliques de la teva amiga, un comportament grupal que denota que li cal ser el centre d'atenció, cosa que no fa quan està amb tu. El cas que jo explico vindria a ser just el contrari, quan està en grup la persona que em cau bé participa de les converses i comentaris sense problema, però quan està amb l'altra sembla que es retregui una mica i ja no és tan sociable. No sé si són imaginacions meves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són paranoies teves. Aposto què vulguis que en realitat no tens cap respecte per a aquesta persona. I no, no som diferents en funció del grup on ens trobessim. La gent veurà diferents aspectes de la teva personalitat segons la situació a la qual et trobis, però un seguirà sent un mateix, emocionalment estable o no, sigui això visible per als altres o no. La realitat és només una aproximació del món real que existeix dins el teu cervell.

      Elimina
  12. Sí, d'acord. Efectivament no havia acabat d'entendre't. Amb aquesta nova explicació ho veig no només més factible sinó que fins i tot en conec algun cas. I coincideixo amb tu que fan una mica de ràbia (de vegades, molta) aquesta gent que se "sotmet" a una altra, canviant la seva actitud habitual només quan aquesta altra està present.

    ResponElimina
  13. Vaig tard, ho sé, xò tan se val.
    Crec que entenc el que dius, xò no m'ha passat ben bé igual. M'ha passat conéixer gent en grup, i que em caiguin malament, i que després, quan hi he tractat individualment, em caiguin millor. Suposo que és perquè quan entrens dins l'àmbit més personal de les persones o amb més intimitat pots descobrir coses que en grup, socialment, no deixen o no volen que es vegin.

    Penso que tota la vida ens comportem emocionalment amb les persones, i sempre et pots portar sorpreses o decepcions, no només a l'adolescència. Certament no seran drames ni confessions d'amistat incondicional, però si que ens afecten. Fa poc m'he portat una decepció amb una persona. Encara la intento entendre i a més, em sap greu xq està passant un mal moment, xò sento que m'ha manipulat, i això m'ha fet mal. M'han près el pél molts cops, però que et sentis que et manipulen, ara no recordo haver-ho sentit.

    ResponElimina
  14. No, a mi no em passen aquestes coses, quan algú em cau malament em cau malament estigui amb qui estigui. Igual que al Pons ^^
    Si necessites consells per poder superar les teves gelosies i acabar odiant o passant de les persones que et sembla que t'haurien de prestar més atenció de la que et presten el Pons te'ls pot oferir de manera totalment gratuita.
    Personalment, jo crec que et dones massa importància a tu mateix i encara no has aprés que el món no gira arreu de ningú. És una cosa molt adolescentina i et desitjo que et recuperis el més aviat possible, esser un nen vell encara val algo, però un adolescent vell... és repugnant.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.