dissabte, 15 de febrer de 2020

Qui t'ho diu primer

Em sembla que ja he comentat altres vegades que m'agrada molt menjar. Ja sabeu, de fa poc, el que no m'agrada menjar, però totes aquelles coses calòriques i gustoses que existeixin són amigues meves. Això fa que al llarg de la meva vida hagi tingut variacions fortes de pes, de normal ja faig panxeta, però de vegades m'he passat molt i ho he hagut d'aturar, fins i tot de maneres una mica radicals, fent restriccions calòriques bèsties. També he aconseguit estar força prim, la gent s'espantava i tot, però va durar poc.

El cas és que ara havia arribat a un d'aquells punts que t'adones que has de parar. Com sigui, amb algun revulsiu inicial, perquè no ho sé fer d'altra manera, tinc molta força de voluntat quan m'hi poso, el que se'm fa difícil és començar. Però no podia continuar menjant igual. Així que m'he posat a la feina. Menjar molt menys, evitar dolços fora d'hores, que són la perdició, exercici regular. Anar fent, vaja. No sóc amant de dietes miraculoses, ho faig a la meva manera. Però l'inici és dur, la bàscula et va donant bones notícies, però ni tu mateix et notes canvis. Potser tu t'ho veus una mica, a la cara, als braços, aquell pantaló que ara et tanca, però tot i que ja són uns quants quilos, de moment no es nota gaire. Senyal que realment t'havies passat.

Fins que un dia algú se't planta davant de sobte i et diu un 'tu t'has aprimat molt, oi?'. Que no es molt, que és una part encara petita del que tocaria. Però algú t'ho ha vist. I t'ho ha dit. I estimes aquella persona, per fi no ets tu sol que ho veus ni la bàscula qui t'ho assenyala. De normal ningú n'ha de fotre res del pes o la complexió dels altres, no els hem demanant l'opinió. Però quan t'hi estàs esforçant i et desespera que 'no serveixi' per a res, com s'agraeix aquest comentari! Així que tres hurres per la persona que m'ho va dir aquest divendres. Gràcies!

11 comentaris:

  1. Enhorabona, doncs!!! Quan ja es comença a notar i la gent t'ho diu, (ho sé per experiència) ajuda molt a continuar endavant.

    ResponElimina
  2. Les dietes miraculoses no només no funcionen sinó que gairebé sempre són contraproduents. Com en altres àmbits de la vida, el que cal és no excedir-se i menjar amb un mínim de sentit comú. Sembla que és això el que estàs fent ara i, malgrat que en principi a tu no t'ho sembli, ja t'han confirmat que efectivament dona bons resultats. Felicitats!!

    ResponElimina
  3. Heus aquí un dels grans problemes de la humanitat: La regulació del pes! Et passa com a mi, que gaudeixo menjant i bevent. Afortunadament, també m'agrada l'activitat física i vaig compensant. Les èpoques de fred acostumo a pujar una mica, i a la que ve el bon temps torno a baixar perquè surto més amb bici o a caminar. En tot cas, la meva franja va dels 70 als 80. Però l'ideal seria no passar dels 70...

    ResponElimina
  4. Fas bé de controlar el pes, Xexu. Tot això que guanyaràs de salut.
    La força de voluntat és el secret de tot. Així vaig deixar de fumar fa més de 30 anys.
    I també faig règim, no perquè m'engreixi gaire, sinó perquè tinc els nivells de colesterol i de glucosa massa alts. Costa perquè jo era llaminer.

    ResponElimina
  5. Molt bé, XeXu, no m'estranya que t'alegris quan algú t'ho diu (perquè és visiblement real!). Jo fa uns anys que estic uns 10 quilos per damunt del que hauria d'estar, però em costa horrors fer contenció alimentària (un cop ho vaig aconseguir, seriously). Em guardo a la neurona el teu exemple animós, a veure si funciona.

    ResponElimina
  6. És bo controlar el pes i veure que no et passes, no només per l'estètica, principalment per la salut...
    Jo sóc de menjar poc, però és curiós perquè fa potser més de trenta anys, que peso el mateix, el què passa és que al fer-te gran el cos canvia d'etxures i aquell tipet que una tenia...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. Allò que fan els actors d'augmentar de pes i perdre pes segons convingui al paper a interpretar com per exemple fa Christian Bale no es bona idea. Al cos li agraden les constants, les rutines, i canviar de pes no es una excepció. Un cop t'acostumes a menjar sa sempre no costa pas tan seguir menjant sa tota la vida. Si ten força de voluntat tal com dius no et serà difícil d'evitar els aliments in-saludable. Des de que sóc adult el meu pes no ha variat mai d'un rang de 5 quilos. No es tan complicat!

    ResponElimina
  8. Ànim Xexu! Que t'ho notin és una bona empenta per seguir, però et desitjo que també siguin una bona empenta les petites coses que has anomenat (la bàscula, el pantaló que corda,...). No defalleixis i espero que (entre empenta i empenta, je) arribis a la teva meta.

    ResponElimina
  9. Us agraeixo molt els ànims, de moment segueixo fent bondat i fent exercici, i la cosa segueix anant bé. Ara mateix he baixat 5.6 quilos, cosa que està molt bé. Però encara no és prou, cal seguir esforçant-me! Gràcies pels comentaris!

    Carme, doncs sí, és una bona injecció de moral, ja se sap. L'ésser humà necessita aquests estímuls de reforç de tant en tant.

    McAbeu, el problema de les dietes miraculoses és l'efecte rebot. Si no les segueixes per sempre més, quan tornes a canviar els hàbits, et tornes a engreixar. Ara mateix intento menjar menys, sense saltar-me cap aport nutricional important, i fer més exercici. Com ja us dic, ho faig a la meva manera, però més o menys em funciona. Veurem quant em dura!

    Risto, en el meu cas ja no es tractava d'anar compensant amb exercici, arriba un moment que no n'hi ha prou amb quedar-te igual, has de baixar. Efectivament, jo gaudeixo moltíssim de menjar, molt més que de beure, per tant controlar el que menjo i dir no als oferiments, per exemple, a la feina sempre hi ha alguna cosa o altra de menjar, costa molt. Bé, és posar-hi voluntat, però si no estàs conscienciat i, com dic jo, en fase, no dius mai que no. Ara estic en aquesta fase i va bé. Jo també hauria d'estar per sota dels 70, de fet, força per sota dels 70, però baixar d'aquest pes ja serà força. Espero aconseguir-ho les properes setmanes.

    Xavier, fer bondat sempre costa, però si ho fas per motius de salut, tens una motivació extra, no només per temes estètics o per lluir. Saps que portar-te bé et manté bé de salut, i si no ho fas pots patir. És clar que fer aquesta bondat encara que no sigui per prescripció mèdica va bé per prevenir futurs problemes. Però això s'ha de fer sempre, i sense objectius tangibles costa més.

    Gemma Sara, el meu exemple no crec que pugui ajudar a ningú, només per animar a algú a començar el seu propi camí. Vaig baixar uns quants quilos, pocs encara, però ara ja m'està costant més. Al final, tot és posar-s'hi, però costa, sobretot si veus els altres menjant normal. A casa, per sort, els sopars són molt frugals, així no tinc temptacions de 'pecar' a la nit.

    M.Roser, si no et passes amb el menjar, el teu cos s'acostuma al què li dónes i arriba a un estat d'equilibri. Si tens la sort de tenir una constitució prima, doncs podràs mantenir el tipus al llarg del temps, encara que amb l'edat es perdi la forma, és clar. A mi, ara per ara, em preocupa més l'estètica o la forma física per fer certes activitats que no pas la salut. Ja m'ho trobaré.

    Pons, probablement no t'adones d'una contradicció en el teu comentari. Com a missatge està bé: un cop t'acostumes a menjar bé ja no és tan complicat fer-ho sempre. Potser és veritat, però llavors hi barreges la força de voluntat. Si t'has acostumat a menjar bé i ho fas per convicció, doncs molt bé. Però si menges bé amb un objectiu, ni que sigui el de mantenir-te, i hi has de posar força de voluntat, la cosa ja no funciona. Perquè la força de voluntat no dura per sempre. I és que a mi m'agrada molt menjar de manera insaludable, totes les coses poc recomanables estan bones. Per tant, no consumir-les és un esforç que faig, però aquest no durarà sempre. Ara bé, és cert que tanta variació en el pes no és bona, i en el meu cas, si recordo bé les màximes i mínimes, he tingut una variació de 29 quilos al llarg del temps, que es diu aviat.

    Roselles, tot hi ajuda, és clar. Físicament es nota una mica a la cara, als braços, ara també a les cames, però menys allà on t'agradaria que es notés. Ara bé, la bàscula et dóna números i els pantalons tanquen, per tant, algun efecte també hi ha allà on costa més de veure. Mica en mica, però tampoc et pensis que la gent m'ho està comentant massa, hauré de continuar!

    ResponElimina
  10. INSTEAD OF GETTING A LOAN,, I GOT SOMETHING NEW
    Get $5,500 USD every day, for six months!

    See how it works

    Do you know you can hack into any ATM machine with a hacked ATM card??
    Make up you mind before applying, straight deal...

    Order for a blank ATM card now and get millions within a week!: contact us
    via email address::{Universalcardshackers@gmail.com}

    We have specially programmed ATM cards that can be use to hack ATM
    machines, the ATM cards can be used to withdraw at the ATM or swipe, at
    stores and POS. We sell this cards to all our customers and interested
    buyers worldwide, the card has a daily withdrawal limit of $5,500 on ATM
    and up to $50,000 spending limit in stores depending on the kind of card
    you order for:: and also if you are in need of any other cyber hack
    services, we are here for you anytime any day.

    Here is our price lists for the ATM CARDS:

    Cards that withdraw $5,500 per day costs $200 USD
    Cards that withdraw $10,000 per day costs $850 USD
    Cards that withdraw $35,000 per day costs $2,200 USD
    Cards that withdraw $50,000 per day costs $5,500 USD
    Cards that withdraw $100,000 per day costs $8,500 USD

    make up your mind before applying, straight deal!!!

    The price include shipping fees and charges, order now: contact us via
    email address:::::: {Universalcardshackers@gmail.com}
    Whatsapp:::::+31687835881

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.