diumenge, 15 de desembre de 2019

Balanç 2019

Dia 15 de desembre, dia de balanç anual al Bona Nit. Encara que aquest 2019 m'ha passat tan ràpidament que no tinc gairebé consciència que hagi passat res, però mirarem una mica enrere a veure què ha donat de si aquest any al qual ja li queda poc temps de vida.

La unitat familiar, a jutjar pel que escrivia l'any passat, s'ha mantingut exactament igual i sense canvis rellevants. L'estabilitat i el dia a dia probablement fan que el temps passi més ràpid encara. Bé, sí que hem incorporat un nou giny mecànic que ens fa la vida més fàcil: un robot d'aquests que escombra i frega. Li diem Rosi, per la Rosalia. També vam haver de canviar la tauleta i el meu mòbil que van morir conjuntament (per motius diferents) en un dels viatges d'aquest any. Ah, i vaig acabar canviant el teclat de l'ordinador, així puc escriure fàcilment els números 7 i 9. Pel que fa a éssers vius, nosaltres estem bé, el gat també, tot i que cada cop el veig més gran, cosa que m'ha passat també amb els meus pares; ha estat un any de prendre'n consciència. La comunitat vegetal també sobreviu en el nostre reduït espai. Com ja hem anat fent els anys anteriors, hem seguit canviant les empreses de serveis que fem servir, després del banc i la llum, ara toca el torn al gas, que a partir d'ara tindrem en una empresa catalana, ja només ens queden les comunicacions en empreses de l'IBEX. També ha estat un any d'anar reduint el consum de plàstics i envasos, cada cop més conscients dels problemes mediambientals que patim. Per últim, ens hem fet donants de sang, ho anirem fent periòdicament.

Pel que fa a les meves activitats, ha estat un any amb moltes eleccions: dues d'espanyoles, les europees, i les que més em fan pencar, les municipals. Molta feina i molta activitat, però he acabat sense càrrecs a la secció local (per voluntat pròpia), tot i que segueixo ben implicat. També he participat en les protestes sempre que n'hi ha hagut, especialment després de la sentència dels presos i preses polítiques. El panorama polític torna a estar animat, més que el 2018, n'he parlat força al blog aquest any. I pel que fa a castells, ha estat un mal any, hem patit i no hem aconseguit assolir els nivells que volíem. Aquest 2019 jo complia els 25 anys com a casteller i no es pot dir que hagi estat en un gran moment.

Les estones de lleure i escapades aquest any han estat força marcades per la muntanya. Encara hem sortit a caminar més que els anys anteriors. Vam fer alguns escape rooms a principi d'any i apunta que aquesta activitat que tant ens agrada tornarà l'any vinent, però entre una cosa i l'altra els hem deixat de banda. Al gener vam anar a Tenerife una setmana i vam aprofitar per pujar al Teide (3718m), una muntanya tramposa, molt alta, però a l'abast de tothom. També a Escòcia, al juny, vam fer alguna excursioneta, i a la Patagònia ara a finals d'any vam fer dues excursions llargues, a la Base de les Torres del Paine i a la Laguna de los Tres, als peus del Fitz Roy. No són cims, però sí uns 45 km de ruta en total, poca broma. A la Patagònia, gran viatge de l'any i que vam decidir tard, quan ja ni ens ho esperàvem, vaig poder caminar per sobre la glacera Perito Moreno, veure pingüins i molts altres animals i tastar la gastronomia argentina i xilena. Ara que, la temporada d'estiu sí que va ser intensa pel que fa a muntanya. La pretemporada ens va portar, entre d'altres, a la Tosa d'Alp (2536m) o al Balandrau (2585m), i ja a l'agost, la setmaneta que vam passar a Vielha em va permetre assolir la meva bèstia negra: el Tuc de Molières (3011m) i després la Punta Alta del Comalesbienes (3014m). Un altre any amb tresmils aconseguits!

Cada cop ens costa més a tots plegats mantenir l'activitat blogaire, una prova més és que aquest any he fet la meitat de posts al Bona Nit que l'any passat. En alguns casos ha estat per manca de temps i concentració, com durant la campanya de les municipals, però majoritàriament per manca d'inspiració i d'imaginar-me la vida en posts, ara potser la veig més en tuits. En canvi, l'activitat al Llibres, i punt! s'ha mantingut, tot i que he llegit menys llibres que al 2018, però sempre en tinc algun en marxa. No he anat ni un sol cop al teatre ni al cinema, però he vist moltes pel·lícules, pràcticament una a la setmana. Segueixo participant a les iniciatives blogaires que puc, però com sabeu, no n'hi ha gaires de noves que diguem. Aquest any m'he plantejat seriosament què fer amb els blogs. Cada cop li veig menys sentit a aquest espai que estimo tant, però no pas al 'Llibres'. Això pot donar pistes del que pot acabar sent.

I això seria tot, em sembla que no m'he deixat res important pel que fa al meu any. Com veieu, no em puc queixar. Aviat 2020, ja ho veieu. No em faig propòsits, però sí que li demanaria una cosa al nou any si pot ser: que no passi tan ràpid com aquest que estem a punt de deixar. Espero que em seguiu acompanyant fins que el cos aguanti. Gràcies per ser-hi. 

18 comentaris:

  1. És bon any, felicitats. :) Està bé poder anar fent resum i balanç... i en quant al tema blog estic una mica com tu...

    ResponElimina
  2. Ha passat ràpidament però has tingut temps de fer força coses, un balanç ben complet.

    Em sap una mica de greu llegir que deixes de veure-li sentit al Bona Nit i que a la teva vida els posts van deixant pas als tuits però suposo que és llei de vida i ens hem d'adaptar al que hi ha. Des del primer dia que tinc clar que aquest món no pot ser mai una obligació ni es pot fer per força, així que com bé dius al final, ens seguirem acompanyant fins que el cos aguanti... i en tinguem ganes.

    ResponElimina
  3. Amb els gats coincidim Xexu. El nostre també se'ns fa gran.
    Que el 2019 ha passat ràpid? A mi fa anys que tots em passen ràpids. Si et serveix de consol, el 2020 també et passarà de pressa, potser més. Però no tant com el 2021.
    Salut, llibertat, República i muntanya.

    ResponElimina
  4. De les comunicacions fes un cop d'ull a Digi. No son catalans no, però es que les companyies catalanes de telecomunicacions tenen preus poc competitius. Aquests son romanesos, com l'ahse, per tant son de fiar... No he trobat res més barat, i com que ara t'ho gastes tot en viatges...

    " Aquest any m'he plantejat seriosament què fer amb els blogs". Bé, bé, quan tu deixis això dels blogs jo també ho deixaré, o sigui que sobre la teva consciència recaurà aquesta càrrega.

    ResponElimina
  5. Ei, ni se t'acudeixi tancar el Bonanit! Això sí que seria l'estocada final a a catosfera. Ni que només quedem quatre nostàlgics, alguna constància hi ha d'haver de l'edat daurada dels blogs...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què maco això de l'edat daurada dels blogs...

      No sabeu fins quin punt ho enyoro!!

      Elimina
  6. Ieps, aquest any teu no està gens malament! T'entenc bé, però, quan parles del futur dels blogs. El meu el mantinc amb oxigen i alimentació intravenosa. Aquest 2019 serà el que tindrà menys posts i no fa pinta que el 2020 pugui ser millor. Però bé, el tenim allà i, qui sap, potser sí que revifa!

    ResponElimina
  7. Enhorabona per aquest any, que ja estat prou bé. No ens pdem queixar. A mi no m'agrada gaire fer resums d'any, però tampoc em pur queixar, tot bé.

    M'afegeixo al Macip. Ni se t'acudeixi deixar el Bona nit!!! Ja sé que és inútil dir aquestes coses, i qu em Mc té raó quan diu que això s'ha de fer e gust i no pas per força, però bé ens has de deixar el dret a intentar pressionar-te una mica. Però impacta una mica que en XeXu plegui i no serà pas perquè no ens haguem acostumat a gent que plega...

    En fi, que ens tocarà adaptar-nos al que sigui... per sort ens quedarà el Llibres i punt! Però no és el mateix.

    Mentre hi siguis... hi seré, ja ho saps!

    ResponElimina
  8. Bona nit Xexu!
    Passava per aquí, després de molt de temps, i m'ha fet il.lusió trobar blogs coneguts, encara en actiu. I què millor que poder llegir un resum de l'últim any, per poder posar-me al dia (tot i que jo necessitaria el resum d'uns quants anys més).
    Em veig per aquí a la dreta com un dels "Estels caiguts". I crec que no podré tornar a enlairar-me pq intento entrar al meu blog i no puc. No sé si és que he oblidat l'adreça de correu que feia servir o que hi ha canvis que desconec i la meva adreça ja no és operativa. En fi...
    Que m'ha agradat molt trobar-te, que no sé qui forma la teva "unitat familiar", i que m'ha fet molta gràcia que el teu robot es digui Rosi, com la Rosalia :-)))
    Una abraçada virtual ben forta.
    Labruixoleta

    ResponElimina
  9. Hola, Xexu, amb un any tan atapeït d'activitats no m'estranya que el temps se t'hagi escolat de les mans sense gairebé adonar-te'n. Això està bé, vol dir que has estat vivint intensament! Res, només desitjar-te que el proper sigui tan profitós com aquest i sobretot que siguis feliç facis el que facis, i també amb les teves decisions.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. No tanquis el BONA NIT!!
    Jo no explico coses de la meva vida ni en els blogs ni en tuiter ni en lloc... però si estic tan allunyada és per motius ben concrets i reals.

    Mentre la CARME, en MAC i TU seguiu per aquí, encara que entreu menys, jo seguiré pensant que encara sóc a temps de tornar... perquè, el que jo voldria és tornar!! Però no tinc ànims... però els he de trobar i algun dia els trobaré. I rendir-me del tot jo no ho faré MAI.

    Per cert... aviso a tothom... El 2010 jo vaig dir que l'any 2020 seriem independents... I HO MANTINC! :-DD

    (No sé com pots resumir un any de la teva vida en un post. Jo no podria resumir ni el dia d'avui en un post...)

    ResponElimina
  11. Ostres Xexu, quin balanç més impressionant, sobretot pel que fa a viatges, no et pots queixar ;) Amb el tema dels blogs haig de dir-te que aquest en concret no el visito gaire, ja ho saps, més que res per manca de temps, intento dedicar-li el poc temps lliure que tinc als llibres, però m'agrada llegir les teves reflexions de tant en tant perquè em fan pensar, cosa molt important no? No voldria que el tanquessis, encara que publiquis menys sovint.
    Aprofitant aquesta comunicació, et desitjo un 2020 com a mínim tan actiu i productiu com el 2019, i que la comunitat familiar es mantingui tan bé com fins ara. Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Mira que deia coses el Balanç, però la majoria us heu fixat en els meus dubtes per seguir en actiu en aquest blog. Ja ho sabeu que tot té un final, tard o d’hora passarà, però no sabeu com agraeixo algunes paraules, més que generoses, que dediqueu a aquest espai que tant estimo. Veurem quan dura la cosa, jo mateix m’adono que ha perdut molt, i no voldria que es perdés del tot, però és llei de vida. Gràcies, moltes gràcies per ser-hi i pels ànims per seguir.

    Eli, molts estem així, tot plegat ha perdut una mica de sentit, al final som una colla d’amics que es comenten les seves coses, però no hi ha renovació ni apareix gent nova del no res. L’únic que passa és que va desapareixent gent, precisament. Ara que som pocs, quan falta algú es nota més.

    McAbeu, en temps pretèrits feia servir el blog com a teràpia, com a abocador de tot allò que em passava pel cap. Eren temps incerts, d’inestabilitat, per mi. També era més jove, pensava molt en la vida, en les persones, en tot plegat. Suposo que superes algunes edats i adquireixes una estabilitat sentimental, econòmica, laboral, unes rutines, i la vida es torna més monòtona, no tan inesperada i sorprenent. Això s’ha vist en el blog, ara estranyament parlo de coses personals, explico coses que faig, això sí, canvis que es produeixen i reflexions sobre coses que sento, percebo... El meu món és més acotat, i sempre m’ha avorrit parlar de les mateixes coses un cop rere l’altre. En canvi, si faig 15 tuits parlant de política cada setmana, tampoc no passa res. Suposo que m’explico prou bé, no és comparable una cosa i l’altra, em segueix agradant molt escriure i ho faig de gust... sempre que tinc alguna cosa a dir, que darrerament no és sovint. I així estem.

    Xavier, no m’animes gaire, no? Ja ho diuen que va així, cada cop va tot més de pressa. Haurem de trobar el botó de pausa com sigui.

    Pons, quanta pressió! No vull ser jo el responsable que tanqui el Pons’s Blog, més que res, perquè no hi haurà lloc on amagar-se de l’AhSe. Aguantarem de moment, però no sé quin dels dos està més a prop de plegar.
    Sobre comunicacions, hi he de donar un parell de voltes. No necessàriament ha de ser el més barat, qualsevol cosa em sortirà més barata que el que tinc ara, però hom s’acostuma a tenir pel•lícules força noves disponibles i també el futbol. Canviar això costarà.

    Salvador, aquest comentari és extremadament generós per part teva. Abans del Bona Nit ja hi havia blogs molt populars, com el teu, i després del Bona Nit probablement el teu continu-hi sent-hi. Ningú és imprescindible, això segur. L’edat daurada, que lluny queda tot allò...

    Maurici, et recordo que tu vas matar el teu blog. Vas anunciar que plegaves, però vas acabar tornant perquè ho trobaves a faltar. Com veus, no està tot perdut. Potser li acabaràs trobant alguna altra ‘utilitat’ i escriuràs més sovint, no se sap mai.

    Carme, com que ja sé que no faràs cap balanç d’aquest tipus, que ja ens coneixem, et puc dir una cosa que segur que hi trobaríem si el fessis: has visitat un munt de pobles de Catalunya!
    Les paraules ‘dels de sempre’ són importants per mi. Em dieu coses que m’omplen d’orgull, però no veig quina diferència hi ha en que plegui en XeXu o que plegui qualsevol altre. Com si l’aturada d’aquest espai hagués de ser diferent de l’aturada de qualsevol altre blog. El Pons diu que quan jo plegui, ell també plegarà. En Salvador, que això podria ser l’estocada final a la catosfera. No ho trobes una mica exagerat? Jo sí. És cert que la meva implicació ha estat molt alta, durant molt temps, però ha estat així perquè ho he gaudit molt, ha estat molt important per mi. Aquesta és la manera de fer les coses que conec. Però ja ens han abandonat molts altres blogaires boníssims i tot ha continuat. Com li deia a en Salvador, ningú és imprescindible.

    ResponElimina
  13. Labruixoleta, quina il•lusió m’ha fet rebre el teu comentari! És d’aquells regals inesperats que només poden passar per nadal. Ara que els de la resistència estem comentant que no sabem quant temps més aguantarem, rebre una visita com la teva és una bona alenada. Jo hi veig una solució molt fàcil amb el teu problema de contrasenyes: obre un blog nou! Reconstrueix Labruixoleta o el Robadestiu des de zero. Només cal que ens ho vinguis a dir, encara que hi publiquis poc, els teus fidels hi serem.
    Per informació, la meva unitat familiar consisteix en una companya dona i un gat. També uns quants arbrets i d’altres plantes. Cada any faig inventari, de moment ens mantenim estables!

    Galionar, no ets la primera que diu que ha estat un any molt atapeït de coses, potser perquè estan totes agrupades en un sol post i estressa una mica llegir-les totes, però a mi no em sembla que n’hi hagi hagut per tant, ja m’hauria agradat fer més viatges, més excursions, veure més pel•lícules i tantes altres coses més. Gràcies pels teus bons desitjos.

    Assumpta, ja coneixes la meva capacitat de síntesi, me n’has llegit un munt de balanços d’aquests. La teva absència a la catosfera és sorprenent, però segur que tens motius importants que ho impedeixen. Així com han aparegut, també poden marxar i potser podràs tornar a escriure més sovint. Tots estem una mica cansats ja, tot plegat sembla que siguem els últims de Filipines, que diuen a casa meva, i molts cops et preguntes per què. Els que quedem som uns romàntics, sens dubte. I és que aquest món dels blogs va ser molt important i hi vam viure moltes coses. Tot això sembla que s’ha perdut, no podem concloure altra cosa que tot té el seu moment i la seva durada. Veurem quant temps més resistirem.

    Botika, en general no em puc queixar ni dels viatges ni de res, em va prou bé, encara que els dies se m’escolin de les mans. La manca de temps és un dels motius per plantejar-se pausar el món dels blogs, però ja no és el principal, em sembla. Fer ressenyes de llibres és més fàcil, com que sempre en tinc algun en marxa, quan acaba faig la ressenya i ja està. Però ara ja no m’inspiro per escriure coses aquí perquè la vida és força rutinària. De tant en tant en surt algun, però a un ritme tres vegades inferior que abans. Una cosa és reduir i l’altra agonitzar. Això em fa una mica de por.

    ResponElimina
  14. He llegit el resum amb molt interès. Vaig que estàs molt actiu Xexu. Espero que el 2020 et porti noves experiències estimulants i excitants, i que la teva colla aixequi el vol i torni al nivell assolit en cursos anteriors.

    I que ens mantinguis informats i ens entretinguis uns anys més!

    ResponElimina
  15. Gràcies per la informació i per aclarir-me qui forma la teva unitat familiar, realment, em picava la curiositat :-). Obrir un blog nou és una opció que no m'havia plantejat, ho consideraré.
    Bones festes!!!
    Labruixoleta

    ResponElimina
  16. El teu balanç 2019 sembla força positiu. Estable i amb molta activitat fora de casa, segurament això i les xarxes més immediates, fan que el blog sigui una mica difícil de seguir al dia (dir un llast és massa heavy). Almenys, a mi així em passa.

    Ja et vaig dir que em feies enveja pel viatge a la Patagonia, oi? algun dia hi aniré ;)

    Perquè el 2020 porti moltes coses bones, les poguem explicar per la catosfera o per on sigui!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ps. ai, he llegit les llistes de series i pelis!! caram super llarga! m'apunto alguns títols.
      Jo aquest any he estat molt poc aplicada i no he llistat les activitats culturals.... no faré post.

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.