dissabte, 7 de desembre de 2019

A 13000 Km

A l'excursionista de pa sucat amb oli, darrerament, quan va de vacances també li agrada sortir a estirar les cames i fer alguna excursió al lloc en qüestió. Aquesta vegada va decidir anar lluny, molt lluny, el més lluny que ha estat mai de casa, i per primera vegada a l'hemisferi sud, que ara estan a punt d'arribar al seu estiu, però quan vas al punt habitat més austral del planeta, no es pot dir que hagis de passar calor precisament. 

Segons els argentins, la ciutat d'Ushuaia és la fi del món. Els xilens discrepen: Port Williams està en territori de Xile i és més austral, però és un poble de 3000 habitants, mentre que Ushuaia en té prop de 60000. Fins a Ushuaia va viatjar l'excursionista de pa sucat amb oli, una mica més al sud fins i tot si tenim en compte la sortida en vaixell per anar a veure pingüins. I d'aquí a diverses localitats de la Patagònia austral d'Argentina i Xile, Punta Arenas, Puerto Natales, El Calafate, El Chaltén. Ah, també va passar un parell de dies a Buenos Aires abans d'anar tan al sud.

Però l'excursionista de pa sucat amb oli no escriu per explicar-vos les vacances, sinó les excursions que va fer per aquelles terres, que n'hi ha de molt clàssiques, sense abordar cims d'entitat, tampoc ens passem. Aquí us en deixa una mostra:


Excursió a la Base de les Torres del Paine, territori xilè. Caminada d'uns 21 Km en total, amb un desnivell pujat de més de 900m, que porta fins a un estany amb les vistes de la foto. Les Torres del Paine són emblemàtiques a la Patagònia xilena.


Excursió a la glacera Perito Moreno. Espectacular caminada per sobre el gel de la glacera i vistes del front des de diversos angles. Extraordinària.


Excursió a la Laguna de los Tres. Caminada de més de 23 Km per observar de prop el mont Fitz Roy, aquest cop a la banda argentina dels Andes. Uns 1000m de desnivell pujat i un darrer tram força dur, però amb una gran recompensa.

Amb això sí que queda tancat definitivament l'any de l'excursionista de pa sucat amb oli, que va acomplir aquests reptes amb només una mica de cruiximents als quàdriceps, però amb ganes de tornar a calçar les botes la temporada vinent. Per cert, les botes comencen a necessitar renovació.

20 comentaris:

  1. Bones caminades i molt bones vistes! Segur que has gaudit de valent en aquestes terres llunyanes.
    Roques geleres.
    El més a prop que he vist el Fitz Roy és a l'etiqueta d'una tenda d'alta muntanya que vaig estrenar fa més de 40 i que ja no conservo. Era el nom del model, quan encara no existien tendes "iglú".
    Ben tornat Xexu, excursionista d'alta volada.

    ResponElimina
  2. Déu n'hi do amb l'excursioneta. ;-))

    Ben retornat a casa!!

    ResponElimina
  3. Justament fa 9 anys anava en avió de Bariloche a Buenos Aires, després d'haver passat també per Puerto Madryn, Ushuaia i Calafate.

    Ens va faltar Paine, però no hi ha temps per a tot! A veure si algun dia hi podem anar...

    ResponElimina
  4. Ben tornat, XeXu!!!

    Quan et penses canviar el títol d'excursionista? Això de pa sucat amb oli, ja fa dies que no quadra gens amb el que expliques.

    Unes vistes precioses, XeXu, quina sort!!!

    ResponElimina
  5. Booones, noi! Totalment d'acord amb la Carme. Ja magradaria a mi de ser de pa sucat amb oli com tu! Quin viatget que t'has muntat! I ja saps, ara a fer la carta als reis, unes bones botes de muntanya per anar fent "excursionetes".

    ResponElimina
  6. Quines excursions que fas, això de pa sucat amb oli no fa gaire per tu.

    Fa mig any estava preparant un viatge per anar al Perito Moreno ja que m'han dit que és espectacular veure'l en directe. Al final no hi vaig aquest any (més que res que ja s'acaba).

    ResponElimina
  7. Felicitats per aquestes excursions als llocs tan fantàstics que ens regala la natura, ves per on a la tardor , has gaudit de la primavera! Ja pots fer plans per a l'any que bé...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Quins records Xexu!

    Vaig viatjar a l'Argentina, per primera vegada l'any 2006, i vaig poder-la visitar de dalt a baix. I evidentment, Tierra del Fuego i Ushuaia van ser parades del camí. Un dels països que m'ha deixat millors records, sense dubte. Quines meravelles de la naturalesa!

    I un país de gent apassionada per qualsevol cosa. I amb una vida social i cultural extraordinària.

    Buenos Aires també es mereix un bon grapat de dies per descobrir llocs molt interessants.

    Vaja, ja m'han tornat a entrar ganes de tornar a l'Argentina.

    ResponElimina
  9. I jo que creia que Perito Moreno era un bar de copes...

    ResponElimina
  10. Ha estat un viatge força interessant que mereixia més dies, però hem pogut veure indrets molt emblemàtics i molts animals autòctons, i això ens agrada! Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris

    Xavier, ha estat un gran viatge, hem vist motles coses i n'hem après tantes altres. I pel que fa a les excursions, es podria dir que són turístiques, moltíssima gent fent-les, perquè les Torres i el Fitz Roy són llocs de peregrinatge. S'arriba a les seves bases, és clar, enfilar-se a les torres de pedra ja és una altra cosa, a l'abast de ben pocs. Però tot i que la gent hi va en massa, i fins i tot en tours organitzats, la pujada final a la base del Fitz Roy és ben dura, una pendent molt i molt pronunciada. La resta és llarg, però pràcticament pla.

    McAbeu, no em queixo, ha estat un viatge força impressionant.

    Maurici, la ruta que expliques és realment àmplia. O ho vas fer amb molt temps, o vas anar completament de cul, o de vol intern en vol intern. Nosaltres vam pentinar la zona d'Ushuaia a El Chaltén, obviant Rio Gallegos i tota la part argentina del sud per sobre Tierra de Fuego, perquè és pla i avorrit. Bariloche i Puerto Madryn estaven en cartera abans de tancar la nostra ruta, però era massa. En total vam fer 3000 quilòmetres en cotxe i no donava per a més la cosa. Em penso que si es va a aquestes dues ciutats argentines s'obvia Ushuaia, que no és una ciutat que destaqui en res si no és que t'agrada anar als extrems, com a mi, o vas a buscar pingüins, que és un immens al•licient per mi i la Fantàstica Acompanyant. Navegar pel Beagle té el seu què, i creuar l'estret de Magallanes, encara que sigui per la banda estreta. Si no, El Calafate, Chaltén, Bariloche i Puerto Madryn a Península Valdés són els destins principals de la Patagonia. Però jo no podia anar allà i no trepitjar Tierra del Fuego.

    Carme, aquestes excursions són purs peregrinatges, centenar, per no dir milers de persones, hi pugen cada dia, fins i tot ara, que no és temporada alta. D'aquí a un parell de setmanes, quan allà serà ple estiu, caldrà posar una màquina de tiquets per poder anar passant en ordre. És cert que per pujar a la base del Fitz Roy hi ha un darrer tram amb força pendent, però tothom l'acaba pujant. No serà per aquestes excursions precisament que m'hagi de canviar el nom.

    Laura T, la veritat és que no em puc queixar del viatge que hem fet, ni del que hem vist, ni tampoc perquè, malgrat alguns entrebancs, vam poder fer tot allò que estava previst. I sí, em cal renovar calçat, les de canya baixa també les hauré de canviar tard o d'hora. Encara poden fer servei tots dos parells, però tantes pedres i tants quilòmetres caminats ja els passen factura.

    Peix, ara és l'època bona per anar al Perito Moreno. Començarà a fer calor i els trencaments i despreniments del front són constants. I sí, et garanteixo que és espectacular veure'l en directe, et quedes ben bocabadat.

    M.Roser, plans no del tot, però ja estem parlant de què farem l'any vinent, a veure si és viable fer algun altre gran viatge. Alguna escapada segur que farem.

    Risto, ja veig que hi devies passar dies i dies, perquè és molt gran allò. Sens dubte, no m'hi vaig quedar prou per amarar-me del país, tot i que déu n'hi do. L'objectiu que tenia era la Patagònia, i amb una check list molt concreta, la qual vam poder completar sencera, cosa que em fa molt feliç. Pingüins, Perito Moreno, Torres del Paine i Fitz Roy eren els hits. També tastar la gastronomia local, és clar. Visitar Ushuaia com la fi del mon. Ens vam emportar algunes altres coses de regal, com unes quantes converses molt interessants, i una visita exprés a Buenos Aires on un conegut, company de feina de la Fantàstica Acompanyant, ens va fer un asado que va resultar un fart de riure i una estona molt agradable amb porteños. En guardem molt bon record.

    Jpmerch, jo no ho descartaria, el gel per les copes està garantit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola de nou,

      Sí, ens vam moure en avió entre els diferents indrets. Pot semblar pesat, però tenint en compte que són aeroports petits i que estan prop de les ciutats, amb arribar una hora abans en tenies més que prou i encara podies fer un cafè i una partida de cartes. Els vols interns més llargs van ser entre Buenos Aires i Madryn, i entre Madryn i Ushauia: unes dues hores. La resta van ser d'una hora com a molt.

      A mi, que l'avió no m'agrada pas gaire, no se'm va fer pesat, i a més a més, Aerolíneas Argentinas cuida bé el passatge, cosa cada cop menys habitual...

      Elimina
  11. Aquest cop si que m'has fet mooolta enveja! Algún dia et copiaré! potser tindré 80 anys, però sé que algun dia arribaré a la fi del món.

    ps. molt xules les excursions! i me n'alegro del viatge, eh!

    ResponElimina
  12. Ara entenc perquè vas tan tard comentant els meus posts. Ah si, les excursions, molt maques semblen.

    ResponElimina
  13. Ualaaaaaaa!!!
    Quina passada de viatge!
    Jo tinc una amiga que és nascuda a Ushuaia, tot i que, de petita, va anar a viure a Buenos Aires i, de casada (es va casar molt joveneta, als 22 o 23 potser) va venir a viure a Catalunya perquè al seu marit el van traslladar aquí...
    Però no és ella qui m'ha parlat meravelles d'aquestes terres que descrius, sinó un amic andalús, que hi té un germà i, fa uns anys, va fer un súper viatge per estar amb ell i la seva família i van fer unes rutes preciosíssimes.

    A veure, ni que sigui per "TEMPS", això de "pa sucat amb oli" ja no cola. La gent va passant de curs, i tu també.
    Si, potser, quan vas començar eres NIVELL: "Pa sucat amb oli", però ara ja has fet molts exercicis i proves i has passat de nivell...
    Com dir-li al nou nivell?
    Pa amb tomàquet? Pa amb Nocilla? Pizza?
    És un tema que s'haurà d'estudiar...

    ResponElimina
  14. Maurici, sí, l'avió allà és una bona opció, potser ens ho hauríem d'haver plantejat. Ens costa més fer-ho així que la idea de llogar un cotxe i voltar, però déu n'hi do el temps que perds a la carretera. I com dius, per exemple a l'aeroport d'Ushuaia, el control d'equipatges i l'embarcament és pràcticament seguit, hi vam anar amb molt temps i amb mitja hora n'hi hauria hagut prou.

    rits, encara em costa creure que anés a parar allà baix, la veritat és que estic content i cofoi d'haver-ho fet. En realitat, ja saps, és una qüestió de diners. Tinc la sort que ara no són un problema i que ens ho podem permetre. Qui sap si en un temps no podrem dir el mateix. T'animo a intentar-ho, si et fa il·lusió aquest viatge, no ho deixis passar.

    Pons, faig el que puc, sigues comprensiu...

    Assumpta, no sabia que es podia néixer a Ushuaia, hahaha. És broma, però sí que anant per aquells verals vaig pensar com deuen veure la realitat la gent que neix en ciutats tan aïllades. Aquí estem acostumats a un continu de pobles i ciutats, ambient urbà. Allà tot està molt lluny. No sé, suposo que tothom veu normal el lloc on neix, però se'm fa difícil d'entendre. He vist coses molt impressionants allà, la veritat, ha valgut la pena.
    Ja et deixo que facis un assaig sobre els nivells de l'excursionisme. Jo em seguiré dient així perquè és el meu personatge, però a més, perquè l'únic que faig es caminar, pràcticament. Fa una temporada que segueixo un blog que fa unes excursions espectaculars, que coneix tota mena de recursos tècnics a la muntanya. El que faig jo és passar l'estona, però m'agrada molt i és un repte personal. Però per exemple, no faig excursions amb neu, ens fa por. No faig rutes per la muntanya dormint a refugis amb tota la motxilla amunt i avall. No dormo en tenda de campanya ni acampo enlloc. No vaig tenir aquesta mena de formació, he començat l'activitat ja de gran. Per això no em considero un bon excursionista, només algú que físicament pot fer activitat de muntanya, quan les condicions són favorables. Quan no ho són, he de tirar enrere. I mira, l'any passat vaig tenir una trompada forta que podria haver acabat molt malament. Tot per no fer les coses bé.

    ResponElimina
  15. Aaaaah!
    Doncs m'ho has explicat molt bé... De fet, això de passar la nit acampant sí que entenc que és ja un "Advanced"...
    De totes maneres, tu vas "a caminar", però no tothom podria caminar el que tu fas, eh?

    I res, si t'agrada això de l'excursionista de pa sucat amb oli (que, per cert, és boníssim!! oli d'oliva, és clar) doncs ara entenc que ho relaciones amb una "categoria", no amb els resultats.
    Podríem dir que has passat d'excursionista de pa sucat amb oli (que no acampa ni surt quan està nevat) principiant, a excursionista de pa sucat amb oli nivell expert :-DD

    ResponElimina

  16. spa manager  

    skin care

    learn eyelash extensions

    tattoo spray



    Class College Education training Beauty teaching university academy lesson  teacher master student  spa manager  skin care learn eyelash extensions tattoo spray

    ResponElimina
  17. This post post made me think. I will write something about this on my blog. Have a nice day!

    gamesindonesia.net
    gameonlinepc.com
    infoolahraga.vip
    portalolahraga.com
    beritatrending.net

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.