divendres, 1 de novembre de 2019

Gent apatxe

No sé per quina relació d'idees o de comentaris, a una companya de feina i a mi se'ns va aparèixer aquesta cançó de La Trinca i la vam començar a cantar. Naturalment, vam buscar-la al youtube i ens la vam posar, seguida d'unes quantes més del grup, no us mentiré, que quan comences no pots parar. sempre fa gràcia posar-se la Trinca per aquells que tenim una edat. Però ja no fa tanta gràcia quan veus que aquesta cançó és de l'any 1981, quan jo tenia només 3 anys, i que la seva lletra és perfectament extrapolable al que ens passa actualment. Dolorosament extrapolable.

La cançó diu 'ara fa 15000 llunes, més o menys uns 40 anys'. Ara hauria de dir 80 anys. Però per la resta... bé, ja la coneixeu, segur. Gaudiu de recordar-la. 


12 comentaris:

  1. La vaig veure i escoltar en directe al desaparegut Teatre Barcelona, a la Rambla Catalunya. Feia 3 mesos del cop del Tejero i mentre érem al teatre el Banc Central (Rambla de Canaletes amb Pça Catalunya) estava ocupat per (tothom ho deia) un grup de Guàrdies Civils.
    La versió oficial finalment va optar per dir que eren una banda de xoriços comuns.
    Entre cançó i cançó els trincaires feien broma dient que estaven cagats.

    ResponElimina
  2. També recordo haver vist a La Trinca en directe tot i que devia ser petit. Un cop al camp del Terrassa FC i també al poble dels avis, Viladecavalls. Ens encantaven a casa i també els programes que feien per la tele.
    Encara m'agrada escoltar-me'ls de tant en tant. Tenen cançons de molts estils i les lletres són molt bones.

    ResponElimina
  3. Hi ha unes quantes cançons de La Trinca d'aquestes d'àmbit polític que continuen sent completament vigents avui en dia i, efectivament, quan t'adones que van ser escrites fa quatre dècades es demostra que no hem avançat gaire en això de la "democràcia consolidada" perquè segons quins temes van quedar (i continuen estant) "atados y bien atados".

    Ja ho deia La Trinca a la cançó "La Consti":
    Capítol Final: Sobre la Sagrada Unitat de la Pàtria
    Espanya no és divisible
    ni es parteix com un 'pastel'
    que ja ho deia sempre en Franco
    i també en Carrero Blanco
    poc abans de pujar al cel.

    ResponElimina
  4. Jo les tinc molt presents les cançons de la Trinca, trobo que tenen unes lletres molt divertides i sovint amb una ironia política i algunes força actuals...I les músiques són d'aquelles que les sents un cop i ja set queden a la memòria!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. Als meus pares els encantava la Trinca. El que no hauria pensat mai és que les cançons que escoltava a la infantesa, les visqui en carn pròpia uns quants (o molts) anys després...

    ResponElimina
  6. Per casa els meus pares corria una cinta de la Trinca, ves a saber si encara hi deu ser, aquesta cançó no estava a la cinta, però l'havia escoltat en algun altre lloc.

    Sobre el contingut de la cançó, deixam extrapolar que d'aquí 15.000 llunes més encara serà tristament vigent, hi ha coses que no canvien, especialment les coses dolentes.

    ResponElimina
  7. Per alguna raó estranya, em vaig quedar els vinils del meu pare i encara conservo el disc on surt aquesta cançó. Certament, aquesta cançó no ha perdut ni un bri d'actualitat. Potser la relació entre Catalunya i Espanya sempre ha estat igual i sempre ho serà (mentre hi sigui).

    ResponElimina
  8. No ho semblava, no, que tornarien a estar d'actualitat les cançons de la Trinca. Altre cop ens les hem d'enginyar per dir el que volem dir amb metàfores i segons sentits. No ja per la censura, sinó perquè no ens posin directament a la presó.
    Les cançons de la Trinca són molt engrescadores. A mi també m'ha passat això que dius.

    ResponElimina
  9. Aquests de la Trinca són boníssims, i els havíem escoltat molt. Ara, sí que és trist que les cançons continuin vigents tants anys després... i que no hi hagi manera de canviar-ho.

    ResponElimina
  10. El bèstia és que ara estarien processats, enrajolats o exiliats per dir aquestes veritats.

    ResponElimina
  11. Una cançó de sobres coneguda que tots hem coincidit a dir que és força vigent, malauradament. Veurem si, com també heu dit per aquí, han de passar encara gaires llunes fins que puguem considerar que la cançó passa de moda. Moltes gràcies per comentar.

    Xavier, vols dir que feien broma en dir que estaven cagats? Amb el que cantaven, em sembla que s'havien guanyat el dret a estar cagats de veritat. Que valents de fer cançons així en aquelles èpoques tan incertes, com tu mateix relates. Tot podia fer un pet com una gla en qualsevol moment.

    Risto, a casa igual. Els miràvem els programes de tele, escoltàvem els seus discos, i mira que jo era encara una mica més petit que tu i probablement no entenia massa res del que deien encara, però m'agradava molt. També em sorprèn veure ara que cada cançó tenia un estil musical diferent, s'atrevien amb tot! Ara els faltaria fer un trap i cantar amb la Rosalia!

    McAbeu, mare de déu, amb aquesta estrofa que poses només ja anirien a l'audiència nacional i probablement la fiscalia els demanaria presó. Recorda la repressió que van patir alguns tuitaires (tuitaires!) per fer bromes sobre Carrero Blanco. Tot plegat ens diu que, efectivament, la mentalitat repressiva de l'Estat no ha evolucionat massa. Vaja, que el dictador va morir, però la dictadura no.

    M.Roser, com dèiem més amunt, van fer cançons de tots els estils musicals, això fa molta gràcia. I és clar, no deixava de ser cançó protesta, encara que fessin servir l'humor i la sàtira, i fessin servir moltes metàfores per burlar la censura. La Trinca era tot una estructura d'estat, llavors. Ells deien tot allò que no es podia dir, i això uneix.

    Maurici, i qui sap, si la situació no fa un tomb, si els teus fills les hauran de patir també. al final la Trinca seran eterns!

    Pons, quin futur més esperançador que planteges! M'agradaria dir que estàs molt equivocat, però ho hauria de dir amb la boca petita, a veure si encara em picaré els dits. Vull creure que tenim solucions més a prop, més a l'abast, i que ens en podrem sortir sense esperar 15000 llunes més. En tot cas, si passa, no estaré jo ja per cantar gaire ni fer massa posts.

    Sergi, sí, probablement la relació entre Catalunya i Espanya seguirà sent d'aquesta mena fins el final, sigui quin sigui aquest final. Però com li deia a en Pons, esperem que no calguin unes altres 15000 llunes per desencallar la situació i poder pensar en aquesta com una cançó antiga que ens feia gràcia en el seu temps.

    Teresa, anem cap a pitjor, ara ja saps que no es pot dir segons què, ni fer tuits, ni fer espectacles de putxinel•lis ni portar un nas de pallasso. Moltes coses són susceptibles de ser denunciades i que reportin sancions o fins i tot presó. Tot plegat, no deixa de ser la mateixa dictadura que tant criticava la Trinca, amb paraules recargolades, que ara pren noves formes, sense acabar d'oblidar les antigues.

    Carme, la manera hi ha de ser, i ho farem. L'alternativa és quedar-nos a casa i deixar que ens facin el que vulgui, Costi el que costi, hem de sortir victoriosos d'aquesta.

    rits, és molt probable. De denúncies no els en faltarien. També es deia, en el seu temps, que era estrany que la censura els hagués deixat passar algunes lletres que eren molt descarades. Però potser només eren molt descarades per a nosaltres, qui sap. En tot cas, ara estarien a l'audiència nacional dia si, dia també.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.