dilluns, 7 d’octubre de 2019

Sentència

Està a punt de sortir la sentència del judici del procés. Tot apunta que serà molt condemnatòria, això em produeix una sensació barreja de tristesa, neguit, impotència... no ho sé. Però sí que intueixo que tornarem a mobilitzar-nos i que la indignació ens tornarà a punts que feia temps que no vèiem. Des de l'1 d'octubre. I, malauradament, també intueixo que ens caurà a sobre una onada repressiva com la majoria de nosaltres no hem vist o viscut mai. Així que diré l'únic que se m'acudeix dir ara: cuideu-vos. Cuideu els vostres. I que tinguem sort.

13 comentaris:

  1. Avui he llegit un article del David Fernández que feia un bon repàs de tota la repressió que ha sofert l'independentisme, fins i tot en temps de pretesa democràcia. Si ja hi havia repressió quan érem quatre gats i no teníem ni el més mínim marge de maniobra, ara... ara mateix, ja és com vosaltres, els joves, no heu vist mai i com nosaltres desgraciadament sí que hem vist.

    Cuidem-nos, cuideu-vos... i que tinguem sort.

    ResponElimina
  2. Estem pendents de la sentència.
    El més increïble és que va sobre la llibertat de bones persones que ens representen.
    Jo tampoc no sé què dir i accepto el teu consell de cuidar-nos els uns als altres. Sense renunciar als nostres ideals.

    ResponElimina
  3. Es pot postejar des de la garjola? No et preocupis senyor Tsunami Democràtic, ja et portarem un pastís amb una llima, perquè tingues clar que et detindran quan surtis a fer allò que has pensat fer quan surti la sentència.

    ResponElimina
  4. Sabem, per l'experiència viscuda, que l'única resposta que podem esperar de l'estat espanyol és la repressió. Fins ara, hem sabut respondre mantenint la calma sense renunciar a les nostres demandes democràtiques però constato que cada vegada més la indignació creixent (totalment justificada) provoca que també creixi la gent que cau en la trampa de les provocacions constants. Jo continuo pensat que per mantenir les nostres conviccions no ens cal ni tornar els insults ni, molt menys, respondre amb violència però per expressar això, gent que considero força assenyada m'ha menystingut titllant-me de "llirista exagerat".

    Està clar que la sentència no arreglarà aquesta situació sinó que, ben al contrari, encara ho enrederà tot molt més perquè això és l'únic que busquen els que l'única raó que poden presentar és la raó de la força. Així que comparteixo els teus sentiments de tristesa, neguit i impotència perquè també estic convençut que ens van mal dades. Cuidem-nos, tots plegats.

    ResponElimina
  5. Comparteixo els teus neguits aquí expressats, Xexu. Cuidem-nos, i ull a l'aguait.

    ResponElimina
  6. Cuidem-nos i esperem que no siguin els nostres propis dirigents polítics els que ens enviïn a les forces de repressió catalanes (Mossos) a reprimir-nos i intimidar-nos. Ja en tenim prou amb les forces d'ocupació com per a sobre permetre que la "nostra" policia faci la feina bruta de l'estat.

    ResponElimina
  7. A mi ja em sembla massa sentència el temps que porten empressonats, la veritat és que no ho entenc i no m'agrada.

    ResponElimina
  8. Jo estic una mica espantada pensant en el què pot passar, que segur que no serà res de bo...Hi ho dic pel què si que he viscut temps era temps!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. Ei, XeXu, està la cosa complicada, ens haurem de mobilitzar, el 80% que som contra aquesta injustícia, però servirà d'alguna cosa? I fins on estem disposats a arriscar? Jo també soc llirista, una llirista que farà vaga. Cuidem-nos, yep

    ResponElimina
  10. Allò de "no tenim por" deu ser perquè la veritable valentia és saber-se dominar la por. N'hi ha que tenen més pebrots que no pas jo! Tot i que em considero independentista convençuda, i no crec que es pugui fer "marxa enrere".

    ResponElimina
  11. Espero que em disculpeu, aquests dies m'és molt difícil passar pel blog i anar responent els comentaris, prioritzo anar passant per les vostres cases i comentar com puc. Un cop més, no us donaré resposta individual, però no vull deixar d'agrair-vos que seguiu passant per aquí a deixar els vostres comentaris. Gràcies, moltes gràcies, de veritat.

    ResponElimina
  12. Em dic Andra Maria Lupu, forma, Andorra la Vella. Després de dotze anys de matrimoni, jo i el meu marit hem estat en una disputa o l’altra fins que finalment em va deixar i es va mudar a Califòrnia per estar amb una altra dona. Vaig sentir que la meva vida s’acabava i els meus fills van pensar que mai no tornarien a veure el seu pare. He intentat ser fort només per als nens, però no he pogut controlar els dolors que turmenten el meu cor, el meu cor estava ple de dolors i dolors perquè estava molt enamorat del meu marit. Cada dia i nit penso en ell i sempre desitjo que tornés a mi, estava molest i necessitava ajuda, així que vaig buscar ajuda en línia i vaig trobar un lloc web que em va suggerir que el doctor Osagiede pot ajudar a tornar ràpidament. . Per tant, vaig sentir que l’hauria de provar. Vaig contactar amb ell i em va dir què fer i ho vaig fer, després va fer un encanteri d’amor. 48 hores després, el meu marit em va trucar realment i em va dir que ell trobava a faltar jo i els nens, així que és increïble. Així va ser com va tornar aquell mateix dia, amb molt d’amor i alegria, i va demanar disculpes pel seu error i pel dolor que va causar a mi i als nens. A partir d'aquell dia, el nostre matrimoni era ara més fort que com abans, tot gràcies al doctor Osagiede. és tan poderós i vaig decidir compartir la meva història a Internet que el doctor Osagiede real i poderós lletre d’encanteri que sempre pregaré per viure molt de temps per ajudar els seus fills en temps de problemes, si esteu aquí i necessiteu el vostre ex. de tornada o el teu marit es va mudar a una altra dona, no ploris més, contacta ara amb aquest potent ruixador d’encanteri. Aquí teniu el seu correu electrònic de contacte a: doctorosagiede75@gmail.com o whatsapp al +2349014523836
    o viber +2349014523836

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.