divendres, 18 d’octubre de 2019

Què és violència?

Aquests dies és força difícil parlar d'alguna cosa que no sigui l'actualitat que vivim a places i carrers arreu del territori. Segurament una bona part de la població viu aliena als esdeveniments, però no hi ha com estar connectat per adonar-se que l'hora és greu. Quan vaig veure els primers avalots a la ciutat de Barcelona i d'altres capitals, vaig pensar que aquestes ràtzies nocturnes no afavorien el moviment independentista, pacífic per definició. No, la violència als carrers no ens representa. Però què és violència?

Quan veus cremar un contenidor, potser no t'agrada. Però qui l'ha cremat realment? Barricades, llençar objectes a la policia. Defensar-se quan t'estan atacant amb armes és violència? És auto-defensa? En tot cas, els mitjans internacionals veuen amb normalitat aquests enfrontaments, la contundència després d'una sentència injusta ja es pressuposa. En canvi, tant la premsa com l'Estat espanyol estan venent un escenari de violència extrema als carrers, i en culpen íntegrament els independentistes. És el relat que volen, la justificació per reprimir-nos. Però quina part d'aquesta violència han generat ells mateixos amb infiltrats i amb desinformació per tal de justificar-se? Està clar que no tots els independentistes són santets i n'hi ha amb moltes ganes de brega, però potser es deixen portar per uns esclats que no iniciem nosaltres, algú posa la metxa, la pólvora, encén, i després deixa que tot cremi. Feina feta.

Com deia, al principi veia malament els enfrontaments. Però quan veus furgonetes de la policia atropellar manifestants, parar en sec, sortir uns quants agents a atonyinar manifestants que s'estan retirant caminant tranquil·lament pel carrer, o que es permet que un grup de nazis campin per Barcelona amb total connivència amb la policia, perquè els facin part de la feina d'atemorir i estomacar, llavors m'adono que malmetre mobiliari urbà i resistir als carrers no és violència. Que la violència ve, com sempre, del mateix cantó. Va haver-hi un temps que els Mossos respectaven el moviment. Però ara ja no. Ara són 'dels altres'. Més que res per ser conscients de la gravetat de la situació. Però cada dia que passa el camí de tornada està més tallat. Només ens queda seguir endavant. 

18 comentaris:

  1. Estem veient moltes formes de violència aquests dies, i alguns s'han entestat a posar-les totes en el mateix sac, amb un objectiu molt clar. Per mi també son diferents.

    ResponElimina
  2. Encara que neguin que hi ha infiltrats... haylos.

    ResponElimina
  3. Te honra defender a tu presidente. La violencia siempre viene del mismo lado, del que está enfrenta a ti, te animo a seguir con esas ideas y esa valoración tan profunda sobre la violencia porque define la coherencia de tu ideal. Yo no soy catalán pero os animo a seguir en esa línea. Ad calendas graecas.

    ResponElimina
  4. Quan veus actuacions de la policia, de tota, t'adones del que realment és violència i quan portem infinites manifestacions sense un paper a terra i ara tot de cop, s'inflama tot... no sé... té molt mala espina.

    Volen que s'acabin els aldarulls? Jo ho trobo facilíssim!!! I tothom ho sap, però no ho fan.
    Conclusió: no volen que s'acabin els aldarulls.

    ResponElimina
  5. a mi em costa. I no justifico la policia, NOMÉS FALTARIA, però em costa. Em costa acceptar que un cop s'acaba la manifestació pacífica calgui quedar-se per seguir amb la brega. I més just escrivint ara mateix aquestes paraules i veure com està la Via Laietana ara mateix.

    ResponElimina
  6. Mai m'hauria pensat veure una cosa així...Tens raó quan dius que si t'ataquen t'has de defensar, però jo he vist el cara tapats començar l'atac amb pedres ampolles de vidre, còctels Molotofs. ..per aquests ser sous també podríem dir que la poli té dret a defensar-se, penso que no es pot permetre de cap manera aquesta situació...Sort que el dematí he fet uns quants quilòmetres de marxa i era tot tan pacífic i tothom estava tan content i era tan amable , que per un moment m'he oblidat dels aldarulls.
    BOn vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. Els aldarulls són violència, això ho tinc clar, però també ho són les càrregues policials indiscriminades, la sentència injusta, les pallisses als votants de l'1-Oct i el menyspreu constant que hem rebut i continuem rebent. Les provocacions han estat presents sempre i, al final, han aconseguit la resposta que buscaven. No ens fan cap bé les imatges dels contenidors cremant perquè sobretot han servit per tapar les imatges de les multitudinàries marxes per la llibertat però cal tenir clar que no estem davant de la causa dels problemes sinó d'una conseqüència lògica de tot el que hem aguantat. La gent n'està molt farta de comprovar que sortir al carrer pacíficament no serveix de res sinó que per fer-ho et condemnen a 9 anys de presó, que votar no serveix de res perquè els representants polítics que triem són empresonats a Espanya i vetats a Europa, etc., etc., etc.

    ResponElimina
  8. Esclar que hi ha graus i és molt més greu buidar un ull o ferir un periodista que cremar un contenidor. Ara bé, també pot passar que les flames del contenidor t'arribin al balcó de casa, com ha passat, i és perillós. I a més no sé què hi guanyem. Algun ressò més gran a la premsa internacional? Molta gent d'aquí ho viu amb disgust i amb preocupació.
    També és veritat que sense la policia no hi hauria aldarulls, ni sense manifestants que es quedessin fins al final, sembla que es busquin.
    Soc bastant pessimista, és veritat que el missatge que hem rebut és que no s'aconsegueix res per la via pacífica (al contrari), però per la violenta? (o violenta light). Val la pena?

    ResponElimina
  9. Fa molta ràbia la policia. Potser val la pena.

    ResponElimina
  10. no ho s´ja no tinc clar res , autodefensa? el més terrible és que la crema de contenidors està tapant el ressò de les marxes per la llibertat milers i milers de gent caminant quilòmetres fins a Barcelona, brutal i pacífic!

    ResponElimina
  11. Només tinc sentiments de respecte i comprensió cap al poble català, que considere meu també... Fa molta ràbia com des d'ací es dóna molta importància a reaccions violentes minoritàries i es tapen altres actes multitudinaris pacífics... Entenc que la gent ja no pot més, però pense que seria sempre millor per la via pacífica... encara que siga molt més a llarg plaç...

    ResponElimina
  12. Sembla que la policia es va retirant. Ja era hora.

    ResponElimina
  13. Algú de fora des paisos respectius sabria què passa a Hong Kong o amb els de les armilles grogues franceses si no fos pels aldarulls? Tan a França com a Hong Kong els manifestants han anat bastant més lluny de cremar contenidors, hi ha hagut molts ferits i fins hi tot morts, i la opinió pública a favor de qui està? Dels manifestants. Aquí es cremen un parell de contenidors i els pacífics catalans es converteixen en uns monstres radicals anti-sistema que no mereixem cap simpatia, au va.

    ResponElimina
  14. Xexu, hi ha diferents nivells de violència. Al meu entendre, l'exercida per l'estat espanyol (empresonaments, detencions, ús d'armes, centenars de ferits, ulls enlaire...) és molt major que la que hagin pogut fer alguns manifestants. Caldria saber també quants d'aquests són infiltrats.

    És curiós però sovint quan veiem gent d'altres contrades lluitant pels seus drets (Hong Kong, Xile, Equador...) ens semblen dignes i elogiables, en canvi quan les mateixes accions, o menys intenses, passen a casa nostra, ens sembla inacceptable. Hipocresia??

    ResponElimina
  15. Sembla que els aldarulls més importants s'han acabat, almenys per ara. La irrupció de cordons de seguretat (que no agraden a molts manifestants) i la retirada de la policia han fet que no hi hagi enfrontaments, però alguna garrotada fora de context i detencions n'hi ha seguit havent.

    Com vaig dir, la meva opinió va anar canviant al llarg dels dies. No pot ser que diguem que tot és violència i criminalitzem l'acció dels joves (i alguns no tan joves). Una bona part, efectivament, pot ser auto-defensa. Ara bé, l'acció activa o premeditada, en alguns casos, pot ser violència i tampoc no ho podem passar per alt. El moviment independentista és, per definició, noviolent. Hi ha gent que només s'ha defensat de la policia, cert. Però també hi ha brètols. I també hi ha gent que s'ho pren com un joc això d'anar contra la policia. En alguns casos, de fora, però també n'hi deu haver d'aquí. I si practiquen la violència, no són dels nostres, això segur. No tot es pot defensar. Ah, en el meu cas, no sóc dels que veu la gent que lluita a altres bandes i els trobo elogiables i critico als d'aquí. Com deia, els que practiquen la violència no són dels meus. Els que s'auto-defensen sí. Tant de bo tingués tant coratge com ells i elles!

    Moltes gràcies a totes i tots pels vostres generosos comentaris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que sàpigues que molts dels que practiquen la violència i que anomenes "no són dels nostres", són fills i filles de gent com tu o com jo, o com molta gent molt propera a tu i a mi, que porten 10 anys veient com els "grans" ens manifestem pacíficament i massiva, i només rebem pals i negatives de l'estat. Veuen que la via pacífica està esgotada i és normal que no puguin contenir la ràbia per més temps.

      Elimina
  16. Em dic Andra Maria Lupu, forma, Andorra la Vella. Després de dotze anys de matrimoni, jo i el meu marit hem estat en una disputa o l’altra fins que finalment em va deixar i es va mudar a Califòrnia per estar amb una altra dona. Vaig sentir que la meva vida s’acabava i els meus fills van pensar que mai no tornarien a veure el seu pare. He intentat ser fort només per als nens, però no he pogut controlar els dolors que turmenten el meu cor, el meu cor estava ple de dolors i dolors perquè estava molt enamorat del meu marit. Cada dia i nit penso en ell i sempre desitjo que tornés a mi, estava molest i necessitava ajuda, així que vaig buscar ajuda en línia i vaig trobar un lloc web que em va suggerir que el doctor Osagiede pot ajudar a tornar ràpidament. . Per tant, vaig sentir que l’hauria de provar. Vaig contactar amb ell i em va dir què fer i ho vaig fer, després va fer un encanteri d’amor. 48 hores després, el meu marit em va trucar realment i em va dir que ell trobava a faltar jo i els nens, així que és increïble. Així va ser com va tornar aquell mateix dia, amb molt d’amor i alegria, i va demanar disculpes pel seu error i pel dolor que va causar a mi i als nens. A partir d'aquell dia, el nostre matrimoni era ara més fort que com abans, tot gràcies al doctor Osagiede. és tan poderós i vaig decidir compartir la meva història a Internet que el doctor Osagiede real i poderós lletre d’encanteri que sempre pregaré per viure molt de temps per ajudar els seus fills en temps de problemes, si esteu aquí i necessiteu el vostre ex. de tornada o el teu marit es va mudar a una altra dona, no ploris més, contacta ara amb aquest potent ruixador d’encanteri. Aquí teniu el seu correu electrònic de contacte a: doctorosagiede75@gmail.com o whatsapp al +2349014523836
    o viber +2349014523836

    ResponElimina
  17. Ostres, aquest post seria per comentar amb calma, i això de mirar posts a primera hora de la feina, no està bé (he d'arreglar l'ordinador de casa ja!).
    En tot cas, dir-te que estic d'acord, que tb vaig passar pel mateix procés. I suposo que has vist el vídeo del 3/24 on s'explica la Síndrome de Sherwood.

    En tot cas, com he anat dient a molts llocs, jo treballo pels joves, sempre els defensaré perquè intento entendre'ls. I aquest cop, malgrat no m'agrada la violència, vaig entendre que ja no poden més.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.