dimecres, 18 de setembre de 2019

Relats conjunts, Corpus de sang


En Javier va sortir de la reunió blanc com el paper al qual no havia escrit ni una sola paraula. L'empresa tenia plans d'expansió, volia obrir nous mercats, cosa que era, a priori, una gran notícia. Encara millor notícia era que comptaven amb ell per encarregar-se de la representació a una regió extensa i amb una enorme potencialitat econòmica. Mai l'havien espantat els reptes, al contrari, sempre els havia superat amb escreix, d'aquí aquesta nova mostra de confiança per part de l'empresa. Però a Catalunya? L'enviaven a Catalunya? Però què hi havia d'anar a fer un extremeny com ell a Catalunya? Si el rebrien a cosses! Tothom sap que els catalans són intolerants i poc receptius amb els espanyols. Com se suposava que havia de fer negocis amb una gent que miren només per allò propi? A més, els seus anglès, francès, alemany, rus i les nocions d'italià no li servirien de res si s'entestaven a parlar-li català, del qual no en sabia ni un borrall! Quina desgràcia, per una vegada hagués preferit que li tinguessin menys confiança, envejava el company que li havia tocat Madrid!

Aquella nit va dormir fatal. Un somni recurrent el va fer despertar uns quants cop ben amarat de suor. Visualitzava clarament com el rebrien a Catalunya: amb les forques ben alçades i assedegades de la seva sang. Estava ben perdut.


La meva proposta pels Relats Conjunts d'aquest mes.

14 comentaris:

  1. És terrible, pobret extremeny. Qui li hauria dit que aquells cursos de rus a la EOI d'Almendralejo l'acabarien portant a un destí tan ingrat com Catalunya.

    ResponElimina
  2. Jo si fos d'ell no acceptaria, quina empresa més desconsiderada! Enviar-lo a Catalunya, on s'és vist?

    ResponElimina
  3. Si almenys l'haguessin enviat a la Sibèria. Tothom sap que s'hi viu millor que a Catalunya!

    ResponElimina
  4. Segur que al cap d'un parell de setmanes aquí ja se li passarien les tonteries i tots els arguments falsos que els mitjans extremenys i nacionals li havien ficat al cap al voltant dels catalans. No falla.

    ResponElimina
  5. No hi ha res que ens rebenti més als catalans que vinguin a fer negocis al nostre país

    ResponElimina
  6. Anava a dir el mateix que escriu en Risto. Si en Javier és prou intel·ligent per donar-nos (i donar-se) una oportunitat, de seguida s'adonarà que la realitat del que passa a Catalunya té molt poc a veure amb el relat que li han explicat. Això que aquí es trenquen famílies i es persegueix als espanyols és una mentida que cau pel seu propi pes només posant un peu al carrer.

    ResponElimina
  7. No sé si em fa pena, o em fa riure...Això li passa per creure's els disbarats que diuen de Catalunya, però si li fa tanta por, que renunciï al càrrec, però em sembla que molt en el fons deurà pensar que aquí farà molts calerons, que bé valen algun malson...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. És molt bo!!
    Personalment m'ha fet gràcia... però si em poso "seriosa" penso que, possiblement, molts espanyols reaccionarien així davant dels terribles catalans.

    Ahir a tuiter (i us asseguro que és cert) un deia que els catalans parlem català per sentir-nos superiors... quan són ells els que sempre ens diuen que "este dialecto no sirve para nada" i que el seu estimat castellà és parlat per centenars de milions de persones i que pots anar a qualsevol lloc del món i t'entenen... (i els supremacistes som nosaltres, eh?)

    Venga, Javier, hombre, vente a Catalunya y verás que, en realidad, somos muy buena gente... si eres listo y dejas a un lado tus prejuicios, en nada te adaptarás, te enamorarás de una catalana, y votarás república!

    ResponElimina
  9. A la carrera ens van dir que canviem al castellà perquè inconscientment ens sentim inferiors. No és el meu cas, ni de manera conscient, ni inconscientment. M'agradaria que tothom fos com jo.

    ResponElimina
  10. Com si l'haguéssin enviat a l'infern! Quasi sempre els prejudicis ens fan imaginar monstres... Quan en realitat aprendre un idioma nou sempre és un repte i t'obre la ment... aissss.
    Quin bon relat, com sempre XeXu!

    ResponElimina
  11. Expansió, nous mercats... Catalunya ja és independent!

    Aquest estiu, vam agafar un taxi de nit. Al Sr. E li encanta parlar amb els taxistes, diu que si donen conversa, son de fiar. Era un noi andalús que porta uns mesos a Cat. Li vam canviar al castellà i immediatament ens va demanar que no, que li parléssim en català. Que l'està aprenent perquè li agraden molt les llengües, que en parlava no recordo quines i que així practicava. Ens va caure molt bé. Però llavors ell va entrar en la pròpia contradicció. Deia que no entenia perquè s'obligava a parlar català si amb castellà ja n'hi havia prou. No enteníem res, però si era ell qui volia parlar català.... llavors ens va explicar que la seva nòvia és francesa i que ella no està d'acord en haver d'aprendre català, i que esclar, no és just.... vam sortir del taxi pensant que pobre noi, l'empanada que porta, i que els centralistes francesos són els que ens han portat la divisió ....

    ResponElimina
  12. Quanta raó té aquest senyor, li han ofert un treball inacceptable. Ja sap que aquí tot resulta més car?

    ResponElimina
  13. Segur que en Javier valorarà molt els vostres consells, igual que jo agraeixo els vostres comentaris en aquest relat!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.