dissabte, 28 de setembre de 2019

Feina a distància

Sempre hi ha algú a qui li sembla bona idea crear un nou grup de whatsapp. I quan te n'adones, ja has perdut el compte dels grups en els quals estàs. En el meu cas puc garantir que són molts, moltíssims, de diverses temàtiques i mides. I que, a més, no en tinc cap de silenciat, així que sempre rebo totes les notificacions. Pur masoquisme.

Si hi ha una constant universal, és que les opinions són com els culs: tothom en té un. I tothom vol exposar-la en els grups de whatsapp, especialment els de política. Però una altra constant és que allà no s'hi decideix res, tot el que es parla es va embolicant i perdent fins que és molt més probable acabar discutint que trobar una solució. No és que no sigui conscient d'això, però jo sóc dels que intenta trobar solucions i arreglar tot el que pot a través dels programes de missatgeria, per una raó molt senzilla: l'alternativa òptima i desitjable per molts són les trobades presencials. I no, per mi les trobades presencials requereixen temps i, com el seu nom indica, presència. Personalment m'agrada que el meu temps i la meva presència es dediquin a aquelles persones i a aquelles activitats que em ve de gust freqüentar. Si puc estar a casa mirant una sèrie i amb un parell de whatsapps traspassar una informació, doncs millor. I si estic en un assaig de castells i, entre prova i prova, puc apagar algun foc des del mòbil, tot això que m'estalvio un altre dia.

Sóc molt fan del treball telemàtic. Tenim tantes i tantes eines per fer feina a distància, que trobo que les reunions estan completament sobrevalorades, perquè a més sovint tampoc s'acaba solucionant res en directe. Segurament és una opinió poc popular, però a mi el whatsapp m'estalvia moltes hores de xerrar amb gent, encara que de vegades sigui molest i també hi perdi temps, però intento veure'l com una eina més que com una molèstia i un corcó. Valoro el meu temps i el meu espai, encara que pugui semblar que no perquè estic molt pendent del mòbil, però per mi és millor això que no ser-hi.  

15 comentaris:

  1. Jo també tinc mooooolts grups de whatsapp i molt canals de Telegram, però els tinc tots silenciats. Unes quantes vegades al dia miro què hi ha de nou. Hi ha dies que no me'n recordo de mirar-ho en tot el matí i d'altres que ho miro moltes vegades. I estic d'acord que en alguns casos estalvien trobares i fins i tot trucades que serien molt més llargues i complicades de fer que no pas uns quants missatges.

    ResponElimina
  2. Un clar exemple d'això que dius són les reunions de les diferents comissions dins d'una colla castellera. Tot sovint hi ha temes que es poden resoldre a traves del wattsap i fan innecessari les trobades freqüents improductives i que acaben cremant el personal.

    ResponElimina
  3. Jo el faig servir moltíssim, el was, i si és molt útil per la vida social. Però hi ha dos aspectes en els quals penso que és una arma de destrucció massiva, dues de les que esmentes.
    La política. No m'agrada parlar de política, de fet, divagar de qualsevol cosa més aviat profunda. I menys en grup. Perquè és molt difícil interpretar el què es diu, perquè és molt fàcil perdre el pudor o l'educació i respecte a l'altre, perquè tot va massa ràpid i no s'aprofundeix. Gairebé ja no parlem de política en els grups que estic. I la relació ha millorat. Havia arribat a punts difícil fins i tot en el grup d'amics.

    I l'altre és en l'àmbit laboral. Va bé per comunicar coses de manera immediata, per dir-nos que arribarem tard, o aspectes així, però treballar amb el was no ho trobo correcte. I a la meva feina, hi ha qui ho fa. Es perd rigorositat i seriositat. Em sembla una manera matussera de tractar aspectes de gran importància.

    ResponElimina
  4. Jo sóc anti-reunions...

    En primer lloc, sempre comencen tard... Si s'ha quedat a les sis, a les sis s'hauria d'estar parlant de feina.

    En segon lloc, tothom es posa a parlar a l'hora i tothom vol ser escoltat i, si un altra té la paraula, és igual, es posa a dir-ho al del costat (amb la qual cosa molesta al del costat que no pot sentir el què diu qui té la paraula)

    Les conclusions que es voten, més de la meitat no es porten a la pràctica.

    Mentre ets a la reunió estàs tota l'estona pensant (Ara podria estar fent tal cosa... )

    Les pitjors, les que es convoquen en dies de futbol en què juga el Barça...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vegada, una persona sàvia, en una reunió parroquial va dir:

      "El dia del judici final, el Senyor potser no ens trobarà preparats... però segur que ens troba reunits"

      Elimina
  5. Com t'entenc, noi, com t'entenc! Ara faré el presumit, però les úniques reunions de les que en trec profit són les que organitzo jo: mitja hora a tot estirar, anar per feina des del minut zero i evitar qualsevol fugida per la tangent (a risc de semblar encara més antipàtic). Cal extirpar el reunionisme de les nostres vides!

    I també prefereixo molt sovint els llibres o algunes sèries a segons quines persones...

    ResponElimina
  6. El primer que faig quan em conviden en un grup es silenciar-lo per un any (el màxim). Després, segons el moment que el grup es important el des-silencio, però l'estat natural es sense cap notificació, si volen alguna cosa de mi ja m'esmentaran o sinó ja m'ho miraré quan a mi en vagi bé. Es clar que jo no em dedico a fer del mon un lloc millor com sembla que fas tu.

    Per la feina que em diguin què volen amb un mail ben explicat per tal que llavors no es facin enrrere del què demanen, llavors si cal ja ens truquem per acabar de perfilar els detalls per veure si hem entès el mateix. Anar intercanviant missatges, tret de coses puntuals i acotades, s'acaba allargant massa i es més ràpid una trucada.

    ResponElimina
  7. Considero que el wadsapp és una eina molt útil. A tots els grups de waadsapp acostuma a haver-hi un (o més) participant que es dedica a reenviar missatges reenviats fins l'infinit. Crec que a vegades ni els han llegit.
    No obstant, els tinc tots amb so. El que passa és que a vegades tinc el mòbil mut, i aleshores no sento ni els missatges ni les telefonades.

    ResponElimina
  8. Fixa't jo només tinc tres wadsapps, el de les dones de la meva família, el dels veïns de l'escala i el del noi que m'ajuda amb tota aquesta tecnologia( el meu becari)...Ho sento, jo sóc més fan de solucionar les coses en directe, m'agrada molt discutir...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. Xexu, me ha surgido una duda, ¿qué significa ese texto dentro de la banderita eso de "Blog enllaÇat per la independencia"?

    Saludos.

    ResponElimina
  10. Jo també penso que el Whatsapp és un gran invent si se'n fa un bon ús. Però el tema dels grups a mi em té bastant cansada perquè tal com dius, tothom hi posa cullerada, en molts casos, inútil. Jo no podria no tenir silenciats la major part dels grups. Trobo que és una font d'estrés innecessària. Quan em poso a mirar el mòbil ja els trobo.

    ResponElimina
  11. Totes les coses es creen per una finalitat i si l'ús que se'n fa respon a la finalitat per la que s'ha creat tot va bé, però com som com som, les coses es desvirtuen i portades als extrems les eines magnífiques es converteixen en malèfiques i això és el que pot passar amb el whatsap i els grups que s'hi creen. Tinguem seny i tot serà més fàcil! Hem de saber fer servir les eines per facilitar-nos la feina no per tenir més problemes.

    ResponElimina
  12. Bé, em sembla que no hem trobat cap posició completament contrària a whatsapp, perquè qui més, qui menys, tothom el fa servir a dia d'avui. Una altra cosa és ser gaire fan dels grups, que jo ja us dic que no em molesten gaire. Però pel vostre bé, potser que no m'hi tingueu a cap! Moltes gràcies per comentar.

    Carme, jo no podria pas fer el que fas tu, no em sé estar sense mirar-ho. I encara més, no em puc estar de mirar-ho si sé que tinc algun missatge. De vegades em vibra el mòbil a la butxaca però la feina no em permet mirar-lo en aquells moments i em poso negre. Una mica addicte? Sí, ja ho sé. Però el que tu també comentes, de vegades un parell de missatges et solucionen molts problemes potencials.

    Risto, sí, en són un bon exemple. Si tothom fes la feina que té assignada no serien gens necessàries, amb un parell de missatges de recordatori la cosa podria tirar endavant. Però en qualsevol grup hi ha gent que es penja més, alguna trobada presencial cal, però definitivament, no tan freqüents, o un bon ús de la tecnologia podria fer que no calguessin tan freqüentment.

    rits, em sembla que no m'he explicat bé, perquè és clar, la perspectiva és diferent. En els grups d'amics, de feina i d'altres, no parlo mai de política, i menys seriosament. Potser algun comentari, però francament poc. Per què? Doncs perquè estic en molts grups de militants de diverses consideracions, locals, comarcals, nacionals, però tot és gent de la meva corda. Potser hi ha alguna discussió de tant en tant, però no pot ser massa profunda perquè ideològicament estem molt propers. La majoria són 'de feina', així que també s'evita que siguin grups massa bojos.
    I pel que fa a la feina, aquí sí que existeixen grups de conya, allò típic que si no hi ets no t'assabentes de les coses. I també n'hi ha algun una mica més concret amb la gent propera que és el que serveix per dir si arribem tard i, puntualment, que la jefa ens doni alguna instrucció de darrera hora si no hi és. No em figuro a què et refereixes quan dius treballar per whatsapp, perquè al final a mi només em poden donar instruccions, encara no s'ha inventat que per whatsapp pugui tenir cura de les meves cèl•lules o fer cap tècnica de proteòmica.

    Assumpta, bé, segur que hi ha reunions més productives. Però no et falta raó, i de vegades això també passa en els grups de whatsapp. Però per solucionar algunes coses condretes es poden enviar missatges privats, cosa que no es pot fer en una reunió. Tot te les seves avantatges i desavantatges, però si es fan servir bé les eines, ens estalviem molt temps. I sobretot, es poden escriure whatsapps mentre mires els partits del Barça!

    Maurici, de vegades és necessari trobar-se, però hi ha gent a qui agraden massa les reunions, segurament deu ser la gent a qui s'agrada escoltar parlant. Si les reunions no són profitoses, se'ns dubte, millor no fer-les, són una pèrdua de temps. I per suposat que alguns llibres o sèries són preferibles a moltes persones! Això és així. Però com que algunes persones són preferibles a algunes altres, m'agrada poder triar amb quines passo el temps i amb quines no el vull perdre.

    Pons, he de dir que a mi no m'agrada massa parlar per telèfon, però de vegades també et soluciona molt problemes. Si per escrit és difícil d'explicar, una trucada i llestos. Però bé, si amb uns quants missatges escrits ja es pot explicar tot el que vols i no cal ni trucar, imagina com en són d'innecessàries les reunions. De fet, ni les esmentes pel que fa a la teva manera de funcionar. He d'assumir que tu et dediques a fer del món un lloc pitjor?

    ResponElimina
  13. Xavier, ah, jo sempre el tinc mut el mòbil. Però la vibració és un gran invent. No m'agrada que soni, considero que és molest, i com que el solc portar a sobre o tenir-lo prop, amb la vibració ja me n'assabento. Un altre dia podríem parlar de la gent que es dedica a reenviar de tot sense cap mena de criteri, perquè són un cas a part...

    M.Roser, ui, si es tracta de discutir, el que et recomano és twitter. Però em sembla que no, que en realitat no t'agrada discutir, però sí tractar amb les persones. Per mi el tracte telemàtic acaba sent tan personal com el de persona a persona.

    Pitt Tristán, aquesta bandereta amb el missatge, que significa 'blog enlazado por la independencia', es va crear per una iniciativa blogaire de fa uns quants anys, de quan es va fer la via catalana per l'11 de setembre. Aquí als blogs es va proposar fer una cadena de posts que anaven enllaçats, encadenats, amb un ordre concret, que van sortir per aquella data. Va ser una proposta, com tantes que es feien en aquella època, a la qual s'hi podia adherir qui volia, i qui no volia no, és clar.

    Teresa, cadascú ha de conèixer també la gent que té com a contactes i el temps lliure que tenen. Estic segur que hi ha grups molt molestos. Però en el meu cas, quan se'm descontrola algun grup és perquè està passant alguna cosa, per tant, els comentaris no són inútils, almenys majoritàriament.

    Laura T, sí sí, és clar, al final es tracta de fer-ne un bon ús. Però a mi el bon ús em sembla quan m'estalvia temps i reunions innecessàries. A més m'ho passo bé als grups, però sempre s'ha de tenir mesura, perquè el que a tu et diverteix potser molesta a altres. Com deia més amunt, no tinc massa grups que se'm descontrolin, i això que en tinc molts.

    ResponElimina
  14. Per a mi els grups de whassup són mooolt pesats, així que intente tindre els mínims possibles, i sempre en silenci. Crec que per a algunes coses són útils però ens estem enganxant massa als mòbils i ens lleva atenció al què fem o amb qui estem... I si, sempre es creen polèmiques i de molts m'he esborrat per no haver d'aguantar acudits que no em feien gens de gràcia i perquè a la fi no servien per res.
    I els de la feina, quan estem de vacances agobien també!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.