diumenge, 1 de setembre de 2019

Encantats de la vida


Final d'estiu amb poques idees per escriure al blog, però amb molts projectes i amb moltes vivències al món real. Sant Maurici, els Encantants, acomiaden la meva temporada de muntanya. Fins l'any vinent? Qui sap. Esperant que la rutina torni a posar les coses a lloc i alhora amb por i mandra d'aquesta rutina que s'emporta els dies i els mesos sense compassió. No estem mai contents amb res.

11 comentaris:

  1. Bona tornada a la rutina... a mi, per un costat m'agrada la rutina i per l'altre també em fa bastanta mandra... s'haura de buscar les coses bones, que també en té.

    ResponElimina
  2. La rutina també es pot anar trencant de tant en tant...

    ResponElimina
  3. No fa ni quinze dies que jo feia la volta a Sant Maurici tot passant per Ratera... Si n'arriba a ser de bonica la meva finca...

    ResponElimina
  4. Quina alegria al cor fa veure aquesta panoràmica de Sant Maurici. Aquesta any has caminat molt Xexu. L'alta muntanya és agraïda. A la tardor, si no podem anar tan lluny ni tant amunt, tenim el Montseny, Montserrat, el Montsant...

    ResponElimina
  5. Quin paisatge més preciós i m'ha fet il·lusió perquè aquí si que hi he estat algunes vegades, a mi m'agrada molt l'estany de la Ratera, petitó, però amb molt d'encant...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Esperaràs un any a pujar muntanyes? Ara que estàs en forma després de fer tants pics?

    La rutina sempre es veu com un fet negatiu. Per a mi és necessària per mantenir un bon ritme en el meu dia a dia: Despertar-me, donar cent voltes a la peixera, menjar una mica, cent voltes més, menjar una mica més, cent voltes més i a dormir. Fantàstic.

    ResponElimina
  7. trenca rutines per tornar a les rutines és la sínia que gira... tot té el seu moment

    ResponElimina
  8. No estar mai content és una de les coses que ens motiva a moure'ns i continuar batallant amb la rutina.

    ResponElimina
  9. A mi sempre em fa feliç estar de vacances... haha. Però bé, ara toca tornar a la feina i tampoc ho visc amargament, ja que tinc una feina que m'agrada força. En tot cas, ja estic desitjant tornar a tenir temps per fer tot allò que m'agrada.

    ResponElimina
  10. Ha passat una setmana més i ara més o menys ja tot funciona com en temporada regular. Només falta que torni la meva superior de vacances, que de moment vivíem molt bé, hahaha! Bé, s'han acabat les muntanyes per una temporada, però a veure si som capaços de trencar la rutina d'alguna altra manera. Gràcies a tothom pels comentaris.

    Carme, una mica d'estabilitat en els horaris està bé, però també em referia a que es reactivin les 'extraescolars' i aquestes coses. Al final l'activitat copa totes les hores del dia, anem fent puzles per poder-no-en sortir.

    McAbeu, per mi trencar la rutina és fer una escapada de cap de setmana, o fer alguna activitat diferent algun vespre... però entre els castells i la política la cosa està difícil. Ara potser hauria de poder trobar més estones, però no sé jo.

    Maurici, doncs sí, el teu nom és omnipresent per allà. Justament és l'excursió que vaig fer jo, la circular aquesta que passa per Ratera. Anàvem un grup de gent molt heterogeni i no ens podíem plantejar res exigent.

    Xavier, no em puc queixar, hem fet moltes sortides aquest any. I tens raó que no cal anar a l'alta muntanya a estirar les cames, però la meva rutina setmanal és complicada. La majoria de caps de setmana tinc castells, així que diumenge no podem sortir. Algun cop ens llevem dissabte i anem a fer alguna coseta, però jo torno tard els divendres i ben cansat de tota la setmana, així que m'acaba fent mandra, o em convé descansar. Ja veus. El que em molesta de veritat és la feina, em treu massa temps!

    M.Roser, aquesta circular a l'estany de Sant Maurici és accessible a pràcticament tothom. És llargueta i amb algun tram una mica pedregós, però bé. I sí, passa per Ratera també, que és un racó molt bonic.

    Peix, no és que hagi d'esperar un any, sinó que no tindré massa oportunitats d'anar-hi mentre duri la temporada castellera. Encara em reservo algun as a la màniga, però serà complicat. La rutina està bé per mantenir els equilibris, però no tenir la possibilitat de trencar-la és més fotut. No trenques mai la peixera, tu?

    Elfreelang, quan es trenca la rutina no és per trobar-ne una altra, sinó per fer un parèntesi més o menys llarg. Acabo de reprendre les activitats i ja tinc ganes de trobar un altre parèntesi.

    Sr. Gasull, però és una mica trist, no? Hauríem d'estar contents amb allò que tenim i anar canviant el que vulguem millorar?

    Risto, em passa una mica com a tu, la feina no em desagrada pas, i a més ho passo bé amb les companyes, però tenir els caps de setmana lligats pels castells i entre setmana reunions i altres actes, fa que les setmanes acabin passant sense pena ni glòria. Normal que anhelem tenir vacances per sortir una mica dels mateixos cercles de sempre.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.