dimecres, 10 de juliol de 2019

Pista: No

L'excursionista de pa sucat amb oli no és persona fins que s'ha pres un cafè amb llet. Després tampoc no és massa persona, però una mica més sí. Per això se li va posar fatal llevar-se d'hora i no tenir llet a la nevera, quina desgràcia! On podia trobar-ne a aquells hores? Potser al Puig de Fontlletera en trobaria. Però després de pujar els 2577m no en va trobar ni gota. Allò de després, pujar els 2585m del Balandrau, ja era per vici, només perquè va trobar que el nom era molt bonic.

La ruta seguida, gràcies a VU i a Wikiloc

La ruta seguida és una circular que parteix del Collet de la Gralla, on hi caben uns quants cotxes aparcats. Però per arribar allà cal remuntar una pista no asfaltada de 5 quilòmetres, teòricament apta per a turismes, però l'excursionista de pa sucat amb oli no opina el mateix. Si no porteu un 4x4, no hi aneu. Després de poc més d'un quilòmetre, van deixar el cotxe on van poder i van seguir pujant a peu (van fer uns 7km més del necessari en total). És una ruta que transcorre en bona part per pista forestal, però que s'ha d'abandonar per fer el Fontlletera i després a la tornada, no té camins marcats, es fa tot camp a través, per bé que tot està a la vista. És difícil perdre's, però no tant no trobar el millor camí possible.

Camí al Puig de Fontlletera. Si mireu bé hi trobareu la Fantástica Acompanyant!

La pujada al Puig de Fontlletera la van fer, doncs, deixant la pista un cop van tenir l'objectiu ben a la vista, muntanya amunt i sense pèrdua, però amb un pendent considerable que va fer suar de valent a l'excursionista de pa sucat amb oli, però no tant a la Fantàstica Acompanyant, que va sobrada. Des del cim hi ha bones vistes, però el que no es veu és un bon camí de baixada. Un cop més, se sap cap on s'ha d'anar per arribar al Coll dels Tres Pics, però ja t'espavilaràs. Terreny força descompost amb molta pedra petita.

Des de Fontlletera, el Balandrau espera. Rodolí.

L'ascensió al Balandrau sí que té el camí marcat i té menys pendent que el Fontlletera. Les possibles vistes a l'Olla de Núria prometien, però quan van arribar dalt es va alçar una mica de boira i pràcticament només veien el Torreneules, que està ben a prop. Hi havia l'opció de tornar enrere o acabar la circular. Es van quedar amb aquesta darrera opció i, com no podia ser d'altra manera, l'excursionista de pa sucat amb oli es va perdre. No gaire, perquè segueix estant tot força a la vista, però un grup d'excursionistes seriosos el van despistar i després van haver de revertir part del camí.

Al cim del Balandrau una mica de boira impedia veure el paisatge. 
En primer pla el Torreneules, darrere el cims de l'olla de Núria.

L'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant tenen més que explorat el Ripollès, però encara els queden cims per fer. Els serveix d'entrenament per les cames i el cap de cara a afrontar fites importants, ja s'acaba la pretemporada.

Informe de danys: Cansament a les cames amb cruiximents lleus. Una petita ferida de guerra a la cama de la Fantàstica Acompanyant, per una caiguda sense importància.

Pròxima estació: La bèstia negra.

9 comentaris:

  1. Caram, veig que ja esteu en plena forma...M'ha fet gràcia que no trobéssiu llet si la muntanya es diu Fontlletera he, he.Per cert una muntanya molt curiosa i ja he descobert la Fantàstica Acompanyant, que veig que et porta molta avantatge. Que no hi havia vaques per allà, perquè no hi ha millor font de llet que una vaca!!!
    Seguiu gaudint de la muntanya, XeXu.

    ResponElimina
  2. Una excursió ben bonica, Xexu. Tu no et mereixes autoanomenar-te excursionista de pa sucat amb oli. Ja fa temps que t'ho vaig dir. Sou una bona parella tu i la fantastíquissima acompanyant.
    El cim del Balandrau l'estimo especialment: és el primer de més de 2.000 metres que vaig fer. No fa gaire, aquest maig va fer 47 anys.

    ResponElimina
  3. Segur que no va anar així però m'he imaginat que un minut abans de fer la segona foto algú va dir a algú altre: "Ja et tornes a parar per fer una altra foto pel blog?. Jo vaig tirant, ja m'atraparàs!"

    ResponElimina
  4. Sembla mentida com la muntanya ens mostra totes les seves cares. Has fet una excursió fantàstica i amb bon temps! No hi pateixis per la llet, diu que en adults no és pas bona cosa ^^

    ResponElimina
  5. Una bona excursió... sou dos excursionistes fantàstics! El Ripollès també ho és.

    ResponElimina
  6. gran i llarga excursió i bellíssima de vistes ! excursionista d'alta cuina

    ResponElimina
  7. Com sempre, m'agrada compartir les excursions que faig amb vosaltres, amb un to una mica de broma com s'escau a les meves pobres ressenyes sobre muntanya. Ara hem acabat la pre-temporada i a l'agost afrontarem reptes seriosos. A veure com ens va! Gràcies per comentar.

    M.Roser, ja saps que m'agrada fer una mica de broma amb les excursions, sempre busco els tres peus als noms de les muntanyes. I tant si n'hi havia de vaques! I de cavalls també. Fins i tot vam veure una marmota i moltíssims caus. La Fantàstica Acompanyant sempre m'agafa molta avantatge i després m'ha d'esperar, pobra!

    Xavier, que xulo que tinguis una relació especial amb el Balandrau! El vas pujar per la Coma de Vaca? No sé si fa 47 anys el refugi ja hi devia ser. Veig que no t'hi vas posar per poc per estrenar-te amb els 2000! Començar amb un Taga hauria estat més sensat. Encara que, ben mirat, repassant les meves notes, el primer pic per sobre de 2000 que vaig fer jo va ser el Puigmal. I d'això en fa 6 anys només. 6 anys fent muntanya no són massa res comparat amb els teus 50, com vols que em tregui aquest sobrenom. Per aquest estiu tinc preparades algunes excursions serioses, però això no vol dir que en sàpiga gaire. Per això caldria caminar al costat d'algú que en sàpiga i me'n pugui ensenyar. I no ho faig.

    McAbeu, no va succeir exactament així, però ja sap que moltes de les fotos que faig són per posar-les al blog després. En aquest cas he obtingut un permís exprés per penjar aquesta foto on surt ella de ben lluny. Ara bé, que ella tira milles i que a mi em costa molt més, això també t'ho puc dir!

    Clídice, pitjors coses prenem els humans que la llet. I sense un bon cafè amb llet, o dos, el matí no és matí ni és res. Sort que la muntanya t'ho compensa tot.

    Carme, fem el que podem. El Ripollès ens el coneixem ja força, almenys les muntanyes de per allà! És un terreny fàcil que ens serveix per fer cames, i a més és més fàcil arribar-hi que al Pallars o la Vall d'Aran.

    Cantireta, fem el que podem!

    Elfreelang, aquesta és d'entrenament. Les realment fortes són les que vindran a partir d'ara. Comença la temporada!

    ResponElimina
  8. Wikiloc ha salvat molts excursionistes de pa sucat amb oli de perdre's més del habitual i també d'engrescar-los més a provar rutes desconegudes, una gran aplicació.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.