dijous, 4 de juliol de 2019

Per sempre enyorada


Els que em coneixeu des de fa més temps recordareu que fa uns anys viatjava cada any a Escòcia, concretament a Edimburg, on hi tenia uns amics vivint. Només a la primera visita vam anar a fer plegats una ruta pels Highlands, les terres altes i inhòspites. Doncs ara, 10 anys després, he repetit aquesta ruta, arribant més lluny i descobrint nous indrets. Però trepitjant inevitablement alguns dels que em porten records inesborrables. Un viatge molt especial. Una terra molt especial. L'he volgut compartir ara amb la Fantàstica Acompanyant, que no hi havia estat. Per sempre enyorada Edimburg, comentada ara en la distància i en sentit contrari amb els amics. Em sembla que hi tornarem.

*La foto, del famós castell Eilean Donan, un dels més icònics del país.

13 comentaris:

  1. Al final hi hauré d'acabar anant

    ResponElimina
  2. Escòcia m'enamora, no saps com.

    ResponElimina
  3. Hi vaig ser fa 13 anys i me'n vaig enamorar. Per què no ens presentes aquests amics teus? Tenen lloc per una parella i dos nens d'allò més "tranquils"? ;)

    ResponElimina
  4. Edimburg mola, molt més que Glasgow.

    Va ser una decepció no veure a Sean Connery al castell de Eilean Donan, tu el vas veure?

    PS: I el castell de Duneagle no el vas visitar? Ah calla que no existeix aquest.

    ResponElimina
  5. Només conec Edimburg i amb ganes de recórrer la resta d'Escòcia

    ResponElimina
  6. Només he estat a Edinburg i ja em sap greu... ha de ser fantàstic poder-la explorar bé...!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he escrit de tal manera que sembla voler dir "amb Edinburg en vaig tenir prou" i NO EH!! No sé perquè he utilitzat l'¡expressió de saber greu hjejeje

      Elimina
  7. Ja veig que heu agafat embranzida i ja no hi haurà qui us pari en totes les vacances...Pel què veig Escòcia deu ser preciós amb uns paisatges molt especials, com el d'aquest castell de la foto que ens regales...Sembla d'un pel·lícula d'aquelles de misteri!
    Que us ho passeu molt bé, XeXu.

    ResponElimina
  8. I tant que me'n recordo dels teus viatges a Escòcia! Quina sort poder tornar-hi!

    ResponElimina
  9. Jo també he estat una setmana fora de casa. Avui em vaig posant al dia...
    Fantàstica Escòcia. No hi he estat mai, i això que la meva filla, que sí que hi ha estat sempre insisteix que hi hem d'anar.

    ResponElimina
  10. Quina enveja!!! per haver gaudit ja de vacances i per haver tornat a Escòcia.

    Encara la tinc pendent :(

    ResponElimina
  11. Nosaltres Escòcia ho tenim super pendent i si aquest Octubre que ens tirarem a la piscina amb el tema de conduir al revés ens surt bé, una ruta per les Highlands seria brutal.

    ResponElimina
  12. Ja ho veieu, Escòcia forma part de la meva vida, un no sa mai on tindrà un altre lloc on sentir-s'hi bé tampoc diré que com a casa, però seguirà sent especial. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Peix, però què fas que no hi has anat encara!?

    Allau, té alguna cosa poc tangible, a banda d'haver-hi tingut uns amics vivint, que em segueix generant atracció.

    Maurici, sento dir-te que els meus amics ja no viuen allà, van tornar a Barcelona fa 5 anys, per això jo no hi havia anat més. Els lligams amb aquella terra ja només són sentimentals, però no he volgut deixar passar l'oportunitat de presentar-li a la meva companya, que no hi havia estat mai.

    Pons, a Edimburg m'hi sento com a casa, a Glasgow només hi vam anar per agafar el tren a l'aeroport, i tenia constantment la sensació que em robarien la cartera. Com totes les vegades que hi he passat anteriorment. No vaig veure en Sean Connery, ni a Eilean Donan ni enlloc. Ni tampoc aquest castell que cites que ja he vist que intentes colar-me de Downton Abbey. El que sí que vaig visitar és el de Dunrobin. Et deixo endevinar si aquest és de veritat o no.

    Deric, val la pena visitar almenys alguns llocs concrets d'Escòcia, però amb Edimburg ja pots enamorar-te. Aquest cop la vaig trobar molt plena de gent, suposo perquè ara és ple estiu allà.

    Eli, Edimburg hauria de ser obligatòria per tothom, una visita a aquesta ciutat és necessària. Vaig trobar-la plena d'obres, segurament anirà millorant amb el temps. Però també hi vaig veure més turistes que mai, havia de passar. Més cap al nord no hi ha tanta gent, tret dels punts més turístics. A mi m'agraden els Higlands, però també t'ha d'agradar aquesta mena de paisatges per gaudir-los.

    M.Roser, segur que en aquest castell, que és molt famós, s'hi han gravat diverses pel•lícules. Ara ho he mirat i, per exemple, hi van gravar 'Els immortals' o 'Amb el món no n'hi ha prou', del James Bond. Els Higlands constitueixen un paisatge molt especial. Si t'agrada, allà t'hi trobes de conya.

    Carme, ha estat molt bé tornar-hi, d'una manera diferent, però he tingut molts records!

    Xavier, li has de fer cas a la teva filla, és un viatge que val la pena fer. Jo miraré a veure si convenço els meus pares d'anar-hi, segur que també els agradaria.

    rits, però a veure, que no has après res de tants anys de llegir aquest blog? Ja pots estalviar per anar-hi!

    Anna, a veure què tal surten les pràctiques de conduir al revés, has d'estendre les teves fronteres i passar d'Anglaterra almenys a les altres regions del Regne Unit!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.