diumenge, 9 de juny de 2019

Relats conjunts, L'ermità de la gruta


La primera referència que tenim d'aquestes ermites en coves data del 2036, encara que no és descartable que existissin amb anterioritat. Crida l'atenció que, en una època ja tan tecnològica, es muntessin aquests espais de peregrinació on es reunien autèntiques munions de gent. Segons es creu, és allà on va començar el culte. L'auge de la religió actual es va veure afavorit per la franca decadència dels déus antics: la gent havia perdut la fe. S'explica fàcilment, doncs, que la nova religió desbanqués ràpidament les altres i que els seus fervorosos creients abandonessin l'adoració d'altres ídols per centrar-se en la que, en endavant, seria l'única religió acceptada. El més curiós del cas és que no hi ha documentada cap guerra entre partidaris de les altres religions i els de la nova, el canvi es va fer de manera natural i sense disputes. Només una petita part de població de l'antiga Espanya s'hi oposava, van intentar fundar les seves pròpies religions, existeixen escriptures que documenten diversos intents, però les religions se solen estendre soles entre el poble, els ídols artificials no solen tenir bona acollida. Finalment van declarar-se ateus, però tampoc aquest moviment es va estendre i la nova religió es va imposar en tots els racons del planeta.

La tradició va fer que durant molt temps el còmput d'anys se seguís comptant com antigament, tot i no tenir ja cap sentit. Per això, en commemoració del centenari de la retirada de Déu, es va decidir canviar la notació i reiniciar el comptatge, això fa que, per exemple, enguany diguem que estem a l'any 146 d.m. 

Per avui ho deixarem aquí, no hi ha temps per més. Ens retrobem demà, i seguirem amb la lliçó. Que Messi sigui amb tots vosaltres.


Aquesta és la meva tardana aportació als Relats Conjunts de maig.

9 comentaris:

  1. Si acceptem la divinitat de Messi, la pregunta és: hi ha sants en aquesta religió? En proposo alguns: Sant Xavi, patriarca de Terrassa. Sant Carles Puyol, el lleó de la Pobla. Sant Andrés, patró dels adoradors iniestites.
    Sant Urogasho, patró dels dentistes. Sant Cesc, patró dels viatgers. Sant Gerard, capdavanter de la branca dels shakirerus....

    ResponElimina
  2. No m'esperava gens aquest final. Ben trobat!! :-)))

    ResponElimina
  3. He, he, he... molt sorprenent i molt bo aquest final... que Messi sigui amb tu!

    ResponElimina
  4. molt original Xexu .....molt bon relat!

    ResponElimina
  5. Sort que en Messi no és cap cregut, he, he, un post ben original!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Ja era hora que els comentaris sobre la divinitat de Messi prenguessin forma i carn! Molt bo, che.

    ResponElimina
  7. Doncs mira que la religió maradoniana fa anys que existeix i no ha acabat d'expandir-se... potser la gent veu a Maradona com un Déu amb massa debilitats, poc omnipotent vaja.
    Però amb Messi pot ser diferent. Jo si he de creure en algú prefereixo fer-ho en el petitó, que com a mínim sé que existeix perquè l'he vist. No l'he pogut tocar encara, però no descarto fer-ho abans d'anar-me'n d'aquest món...

    ResponElimina
  8. El dia que Messi es retiri aquell dia si que resaran ben fort els barcelonistes

    ResponElimina
  9. Messi és el nostre pastor, que res ens manqui. Més val prendre's amb humor que a Messi no li queden massa anys de carrera, perquè pot ser un drama. En això vaig pensar que hauria de tenir temples per fer-hi peregrinatge. Moltes gràcies per comentar aquest relat.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.