dijous, 13 de juny de 2019

Ginkgos 2019

Aquest any vaig tard amb un dels posts tradicionals del blog, però no vull deixar de fer-lo: l'actualització de com està l'arbreda de casa. Solia fer el post a final d'abril o principis de maig, i ja estem a mitjans de juny, però si encara no m'he posat al dia amb els vostres posts endarrerits, què espereu!

L'aspecte dels arbrets respecte a l'any passat no ha variat pràcticament gens, la veritat. No han crescut més. Sí que hem de lamentar la mort d'un dels dos alvocats, el que el gat va tenir a bé tirar per terra però després va reviscolar, ha acabat sucumbint. Tampoc està entre nosaltres el ginkgo #2, que ja no va superar el trasplantament fa un parell d'anys i estava sec. De la resta de ginkgos, que són 5 (dels 8 inicials), tots han tret força fulles i les parts seques han continuat igual, de manera que aquest any les he tallat i espero que serà per a bé. 


#1. El més alt de tots, segueix com l'any passat, no creix, moltes fulles, i encara no ha desenvolupat cap branca. Tot i així, és el patriarca.


#3. S'ha quedat petit, amb poques fulles, però aquest any ha fet una branqueta que encara està verda! Senyal que prospera.


#4. Segueix sense créixer cap a dalt i una de les dues branques se li ha assecat. És robust, però ha quedat descompensat.


#5. Ha quedat manc. Té el cos i una branca secs, però la branca amb fulles és llarga i cada cop més gruixuda. No sé si s'aguantaria dret sense la canya.


#6. El que sembla gaudir de millor salut i tenir un millor aspecte, ben poblat de fulles, però com els seus germans, tampoc creix.

El que sí que creix és l'alvocat, que ja fa prop d'un metre d'alçada. Li van sortint fulles grosses per la part de dalt i les de sota es van assecant, de manera que queda una tija molt llarga amb aparença de palmera. Tard o d'hora l'hauré de trasplantar perquè està en un test molt petit.


Com a comentari general, tot i que els ginkgos segueixen brotant cada primavera, no sembla que es vagin desenvolupant com un arbre normal, i a més a les fulles els surten uns piquets marronosos amb pinta de malaltia. No sé si duraran gaire temps més, però definitivament els hauria de trobar un lloc on plantar-los definitivament perquè puguin créixer lliurement.

13 comentaris:

  1. El principal és que els ginkgos es mantinguin verds i amb vida. I si, encara que lentament creixen, és tot un èxit.
    Pel que fa a l'advocat, a veure si algun dia podreu menjar guacamole de franc...

    ResponElimina
  2. Ja vam dir l'any passat que el #2 feia molt mala cara i que segurament aquella seria la seva última aparició en aquests posts anuals, es veia venir aquest desenllaç.

    Pel que fa als altres, no n'entenc gaire, però potser sí que el fet que es mantinguin estancats vol dir que ha arribat el moment de buscar-lis un lloc definitiu on plantar-los perquè es desenvolupin tal com toca.

    ResponElimina
  3. El post estrella del Bona nit! Se'm salten les llàgrimes cada vegada que veig aquestes plantes. Ara toca esperar un any més llegint posts de "relleno" fins que torni arribar aquest gran moment.

    ResponElimina
  4. No sé, jo crec que aquestes plantes estan patint.

    ResponElimina
  5. Potser el què els falta és més aire lliure, per convertir-se en arbres, perquè em sembla que els tens a dins de casa oi? Això que dius de les taques marrons, no té massa bona pinta, potser ho hauries de consultar a un expert...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Jo no hi entenc gens de plantes. No tindràs uns ginkgos tipus bonsai?

    ResponElimina
  7. És estrany que no creixin d'un any a l'altre. A veure si el 6 que està ben maco progressa una mica més... jo tampoc hi entenc, però potser si que necesditen estar a fora, a l'aire lliure.

    ResponElimina
  8. Et pots creure que no tinc ni una puta planta a casa. I encara menys animalons. Potser lo de les plantes ho hauré de corregir algun dia, però ja et dic que animals a casa no en vull...

    ResponElimina
  9. ja esperava el teu post sobre la salut dels teus arbres, potser els ginkgos haurien d'estar planats directament en un jardí o si més no en un test molt més gran amb mola més terra, és l'única cosa que se m'acut...tanmateix es bon senyal que almenys resisteixin any rera any

    ResponElimina
  10. Doncs si, sembla que els hauràs de transplatar, és el què passa quan les criatures es fan gran, s'han d'emancipar, en aquest cas, del test.

    ResponElimina
  11. A la meva ciutat hi ha uns quants ginkgos que ara estan espectaculars. Sempre que els veig em recordo dels teus. Feia dies que em preguntava pel seu estat. M'agraden mots aquests arbres, la forma de les seves fulles, el groc que agafen a la tardor i a més a més tenen moltes propietats a favor de la longevitat. De la seva depend suposo que els canviis de test, em fa l'efecte que necessiten expansionar-se! Ja és un èxit que t'hagin arribat fins on han arribat però hauràs de prendre una decisió!

    ResponElimina
  12. Ja us ho he anat dient, però perquè quedi clar, no els tinc dintre de casa! Estan en una galeria exterior, tampoc no és el millor lloc, però els toca una mica el solet. Només els entro per fer-los les fotos cada any. A veure quines noves us porto l'any vinent! Moltes gràcies per comentar.

    Xavier, resulta que les possibilitats de tenir guacamole de franc han caigut en picat perquè els alvocats són arbres hermafrodites, però per poder-se fecundar necessiten ser dos, un que faci de mascle i l'altre de femella. Si només n'hi ha un no podrà donar fruit, i el segon ha passat a millor vida. Què hi farem.

    Mcabeu, com dius, ja es veia a venir que el #2 ja no tornaria a brotar i així ha estat. Però sí que esperava que l'altre alvocat prosperés, però s'ha acabat morint, pobre. Pel que fa a la resta, comença a ser urgent buscar-los un lloc, però no tinc ni idea d'on portar-los perquè no es perdin.

    Pons, pensava que el teu post preferit era el del gat per nadal! Em tens enganyat.

    Jpmerch, són arbres, però sí, segurament estan patint.

    M.Roser, només faig les fotos a dins de casa, però no, no estan a dins! No veieu que les fotos estan fetes totes al mateix lloc? Impossible que estiguin els cinc en el mateix lloc exacte. Estan en una galeria, a l'aire lliure, però és cert que no és l'aire més lliure que podria ser. No disposo de cap lloc millor, i no sé on portar-los que els pugui anar seguint i regant per veure com evolucionen.Algun dia hauré de fer un pensament, però no trobo solucions. I respecte a les taquetes, doncs sí, haurien d'anar al metge de plantes, però tampoc no faig res per portar-los-hi.

    Peix, els papes i mames d'aquests eren ben alts i formosos. Sembla que han quedat mida bonsai, és veritat, però no sé què condiciona un arbre destinat a créixer molt a quedar-se com un petit arbust. Es nota que jo en sé molt de plantes, eh?

    Carme, s'estan a la galeria on els toca l'aire i el sol unes quantes hores al dia. Potser necessitarien més llibertat per poder desenvolupar-se, però no sé on portar-los que pugui anar fent el seguiment de com prosperen. Alguna cosa hauré de pensar, m'agradaria veure'ls créixer molt i molt!

    Risto, doncs jo tinc el complet, ja veus. Arbres i un gat ben formós. I content, eh? Que és una monada d'animal. Si no fos pels pèls que deixa anar ara a l'estiu... El que jo no vull veure ni en pintura per casa és canalla, ves per on.

    Elfreelang, no disposo de cap jardí on plantar-los, si no ja ho hauria fet. M'agradaria poder-los plantar en algun lloc on els pugui visitar, però ho veig complicat. Vaig rumiant una solució però no se m'acaba d'acudir. M'agradaria que algun arribés a ser tan alt com jo! Que tampoc és tan complicat, a veure si espavilen.

    rits, però els ginkgos tenen el mateix problema que qualsevol jove que es vol emancipar, no trobem res decent que es puguin permetre amb els recursos que tenen, tot el que troben és petit i amb males condicions.

    Laura T, tens raó, alguna cosa hauré de fer, perquè si no s'acabaran assecant i ja fa uns quants anys que aguanten, em sabria greu que ara morin per la meva inacció. Hauré de parlar amb algú que tingui un jardí a veure si en vol adoptar algun. Potser serà difícil, però m'agradaria que prosperessin. He descobert que al meu poble també tenim alguns carrers amb ginkgos, ho vaig saber un temps després d'anar a buscar les llavors a Barcelona!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.