diumenge, 30 de juny de 2019

En pilotes

Un bon dia estàs de vacances i allargues una mica la nit distret mirant el mòbil, mentre la companya ja dorm. I quan et lleves al matí, el mòbil decideix que ja no es desperta. Un mòbil de casa bona i força car, senzillament diu prou en menys d'un any i mig. Com que ets una mica addicte, comences a mostrar símptomes de síndrome d'abstinència, però després de provar-ho tot et relaxa, bé podràs passar un dia sense l'aparell, segur que tornarà a la vida en qualsevol moment. Fins que penses que allà tenies ja preparades les targetes d'embarcament pel vol de tornada, o gairebé totes les fotos del viatge, que esperes que s'hagin anat penjant al núvol durant aquests dies. 

Dóna la casualitat que la tauleta que us serveix de guia a les carreteres, per fixar els punts de la ruta i no deixar-se'n cap i per fer tota mena de cerques, va patir un accident uns dies enrere, de manera que és el segon dispositiu connectable que perdeu en pocs dies i la sensació d'aïllament digital augmenta. Per sort, encara us queda el mòbil més antic i atrotinat, precipitat incomptables vegades al buit, però indestructible i fidel, perquè gràcies a ell us en sortiu del petit inconvenient. 

I tot plegat no deixa de ser una reflexió de com n'ets de dependent de la tecnologia, de com en som tots. Es poden fer tantes coses ja amb un sol dispositiu que si ens falla ens pot deixar en pilotes, algunes de les gestions ja ni recordes com es feien abans. Sembla que, com que és de casa bona, el problema es podrà solucionar. Però fins que no tinguis el mòbil de substitució a la mà no t'ho creuràs...

Ah, que què tal les vacances? Molt bé, molt bé...

15 comentaris:

  1. Aquestes coses sempre passen en el moment més inoportú!
    Per cert, on heu anat de vacances?

    ResponElimina
  2. Veig que el teu mòbil s'ha pres al peu de la lletra allò de que "s'han d'aprofitar les vacances per desconnectar".
    M'imagino el tràngol, confiem tant en el que ens ofereixen aquests aparells que quan fallen estem perduts.

    ResponElimina
  3. Es veu que són dies d'espatllar-se coses. De tant en tant hi ha males ratxes d'aquestes.

    Realment quan s'espatlla und'aquests aparells, no t'adones de tot el que et farà falta fins al cap d'unes hores quan hi vas rumiant. O quan et fa falta una d'aquestes coses.

    A casa en aquesta darrera setmana és un no parar, quan no falla això falla allò i no només tecnologia, que també, sinó congeladors, cisternes de WC, prestatges d'armaris que després de 40 anys dempeus s'han enfonsat... quins dies, maremeva!

    Espero ques es pugui arreglar aquest aparell de casa bona, el preu que tenen s'ho val. I m'alegro que malgrat tot, les vacances hagin anat bé.

    ResponElimina
  4. Vist que les coses de casa bona s'espatllen igual que les coses de casa dolenta potser millor gastar-se menys calers...

    El hardware encara es pot anar canviant, però el dia que tanqui google ens tallarem tots les venes. Relacionat amb això l'altre dia preguntaven "Deixaries d'utilitzar internet per sempre per un milió de dòlars?" Veig que també ets dels meus i també diries que no, després d'haver viscut en el present costa molt tornar a l'edat mitjana o només podies estar amb contacte amb la gent que tenies físicament al costat, horrible! Com es pot sobreviure sense els instagrams de gatets? Com?!

    ResponElimina
  5. Sí, noi, en som molt dependents. Mapes, agendes, contactes, etc. tot en el mateix lloc. En això, també hauríem de descentralitzar!

    ResponElimina
  6. Ara fa poc llegint un article d'aquests diaris digitals anunciava que aquestes addiccions van relacionades amb les necessitats monetàries. Encara en busco el sentit. És curiós...Segur que quan van haver passat uns dies ja t'hi havies acostumat.

    ResponElimina
  7. És curiós però la tecnologia és un gran què, mentre funciona, però si diu que no, ens adonem que som una mica analfabets, que no sabem fer res sense una maquineta.
    I ho dic perquè aquest final de curs es va col·lapsar el programa de les escoles on s'emmagatzemen les notes dels alumnes i tothom anava de bòlit, total un senyor problema. Molts van trigar a poder saber com els havia anat el curs, suposo que els mandrosos ja els devia venir bé estalvia una mica el disgust a casa... I pensar que abans sempre teníem les notes quan tocava, utilitzant els estris antics, cap problema!!!

    ResponElimina
  8. Perdona, que no té desitjat bones vacances malgrat tot!

    ResponElimina
  9. La punyetera tecnologia ens fa esclaus! No sé si és bo o és dolent, però perdem capacitats recolçat-nos en les màquines. Suposo que en guanyem d'altres, clar. Em fa molta ràbia dependre de les maquinetes i més ràbia encara no saber què fer quan ens fallen. Ara fem 2000 fotos en unes vacances i les guardem en targetes, memòries o núvols que en qualsevol moment poden desaparèixer en un clic. Les fotos d'abans encara les conservo totes, ben col·locadetes en àlbums i sempre preparades per a ser vistes. No se jo si avancem molt o si avancem massa... Que no sigui res la renovació dels teus gatgets.

    ResponElimina
  10. Ja sembles el Garbí amb els títols :DD
    Totalment d'acord. Ara no sabem què fer sense els aparells, i alhora els fan cada cop menys duradors, perquè haguem de seguir comprant i comprant. (com passa en gairebé tots els aparells ja)

    ResponElimina
  11. Et deu haver passat un subcàs de l'obsolescència programada: l'espatllamenta programada. Nosaltres estem tornant de Tenerife i no ens hem deixat el mòbil ni un dia, això no té marxa entera. Records des de l'aire! Què tal les vacances?

    ResponElimina
  12. Just avui m'ha arribat el mòbil de substitució, així que dono per tancat el tema de moment. Torno a estar raonablement ben connectat amb el món, tot i que he de dir que el meu antic mòbil encara funciona prou bé per sortir del pas. Ara faltarà substituir la tauleta, però segur que ho farem aviat. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Anna, justament! M'ha recordat al principi dels temps, quan la gent tenia mòbil i jo em negava a tenir-ne, tenia la impressió que en el pitjor moment no tenies mai bateria, cobertura, o el que fos. Vaig viure algunes situacions desesperants al respecte, però ara feia molts anys que no tenia aquesta sensació perquè és molt útil estar sempre connectat. Ah, i pel que fa a les vacances, ho explico en propers posts, però et diré 'on sempre'.

    Mcabeu, el mòbil no em va dir en cap moment que s'hagués agafat vacances...oficialment no m'ho havia notificat almenys. Ja és ben bé això, cada cop som més dependents, i res indica que això hagi de canviar, sinó agreujar-se més.

    Carme, ja veig que tu ho estàs passant pitjor. En principi a mi em canviaran l'aparell perquè no és normal que hagi fet un pet així en menys d'un any i mig. Però això teu és carregós i cal fer moltes gestions per fer totes les reparacions pertinents. La calor d'aquests dies no hi deu ajudar massa tampoc, ho fa tot més pesat. Espero que puguis anar-ho solucionant tot aviat per passar un bon estiu.

    Pons, però les coses de casa bona tenen serveis d'atenció al client i serveis tècnics que solen solucionar els problemes. Deixem-ho en 'solen', per si de cas. Un milió de dòlars em sembla un preu petitíssim, no em venc per tan poc de cap manera. M'haurien de pagar molt més, però molt més, perquè deixés de fer servir internet per sempre. A més, per a què redimonis serviria tenir tanta pasta si no em puc comprar dispositius per connectar-me? I és que no només són els instagrams de gatets, encara que siguin un factor fonamental. Oblida't de Netflix, d'Spotify, d'opercions bancàries a distància, de reserves sense haver de parlar amb ningú...edat mitjana total.

    Maurici, ja ho teníem descentralitzat, si ara poses en una habitació els aparells que fèiem servir fa 25 anys per fer el que a dia d'avui fa un mòbil, no hi podries ni entrar. És una passada, un guany d'espai i de comoditat. Fins que falla, és clar.

    maria, no no, no m'hi he acostumat gens. Per sort, va passar l'últim dia, quan ja havíem de tornar, però no va ser agradable igualment. Ara que, si hagués passat el primer dia de les vacances ho hagués passat malament... ara vaig amb un mòbil antic mentre espero que me'l canviïn. No entenc això que dius sobre les addiccions i les necessitats monetàries.

    M.Roser, els ordinadors, la xarxa, ens han ajudat tant a fer les coses fàcils i a centralitzar esforços que ja ni recordem com es feia abans. Tenim una manera de funcionar molt més virtual que uns quants anys enrere, és igual que no estiguis en xarxes socials, perquè sí que tens un programa per processar les notes, tot és tecnologia. I quan aquesta falla, correm-hi tots! Ja ho has pogut comprovar.

    ResponElimina
  13. Laura T, és el perill que correm per tenir una vida tan fàcil i còmode. Si t'ho pares a pensar, les fotos que tens a casa es poden perdre totes si hi ha un incendi, i ja no en quedarà res. En canvi, les fotos que has fet amb el mòbil i pugen directament al núvol perduraran encara que se't cremi tota la casa, inclòs el mòbil. Per contra, es poden perdre per un simple error informàtic. Què és més probable que passi? No ho sé pas. Només sé que no canvio el que tenim ara pel que teníem abans, malgrat que de vegades em trobi inconvenients com el que explicava.

    Jomateixa, després de més de 1500 posts intentant no repetir mai el títol ja no sé què posar! L'obsolència programada és obscena. És clar que tot té una duració, però recordo perfectament aquelles torradores que duraven dècades, aparells que no s'espatllaven gairebé mai, o al cap de molts anys. Que les màquines ara incorporin data de caducitat és el paradigma del sistema capitalista.

    Gemma Sara, amb el mòbil que estic fent servir aquests dies ja em va passar una cosa similar, però després de formatejar-lo va funcionar perfectament fins el dia d'avui. Amb el nou no hi ha hagut manera. Les vacances molt bé, i segur que vosaltres també, vaig estar a Tenerife aquest mateix any així que no en tinc cap dubte!

    ResponElimina
  14. Vaig estar una setmana per les muntanyes, de refugi en refugi. Em vaig deixar el carregador de la càmera i el del mòbil. Anava pidolant carregadors als altres muntanyencs i no sempre els trobava.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.