diumenge, 2 de juny de 2019

Diu que feia dia de platja

Després de les campanyes, l'excursionista de pa sucat amb oli tenia ganes de treure el cap, però en principi volia només desconnectar una mica, i per això va triar Alp, poblet de la Cerdanya on havia estiuejat durant quatre anys quan era molt petit. Per si de cas, va endur-se les botes, feia temps que tenia en ment fer la Tosa d'Alp, una muntanya de 2536m, però no pensava que fos en aquesta ocasió. Però en arribar a l'allotjament triat va resultar que l'hotel està al peu d'on comença la ruta a la Tosa des de Masella, així que més fàcil no li podien posar. Era un senyal.

El camí parteix de l'estació d'esquí de Masella i, en aquesta època que no hi ha neu ni esquiadors, es pot anar ascendint per les pistes amb l'únic inconvenient d'una pendent considerable durant tot el recorregut. L'únic punt en el que l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant han trobat clapes de neu i una mica de dificultat per avançar ha estat en una canal ampla entre cingles, però després tot segueix sent pujada i més pujada fins el refugi del Niu de l'Àliga i el cim de la Tosa.

La canal que no pintava massa bé, però res, tu!

Des de dalt, vistes al Pedraforca i al Cadí cap a l'oest, el Puigmal i els cims de l'Olla de Núria a l'Est, i cap el nord l'Alta Cerdanya i Andorra.

El Pedraforca i a la dreta el Cadí. Què hi pot haver de més nostrat?

L'excursió no ha durat ni quatre hores, que encara haurien pogut ser menys si l'excursionista de pa sucat amb oli hagués estat en millor forma. La baixada, per evitar les clapes de neu, ha estat per una pista forestal per enllaçar més tard altre cop amb les pistes d'esquí i d'allà fins el cotxe. Un bon entrenament, una mica inesperat, per encarar propers objectius amb una mica més de garanties.

Informe de danys: Bàsicament cansament, i s'intueixen futurs cruiximents a les cames. Tot i el sol de justícia que queia, han evitat les cremades amb un adient ús de la crema solar. Targeta tremolant després de pagar dos cops el túnel del Cadí.

9 comentaris:

  1. Casundena amb el sol... En la darrera excursió que vaig fer, ja fa unes setmanes, em vaig oblidar la gorra, i no vegis com se'm va posar el caparrot de vermell!!!

    ResponElimina
  2. Preciosa excursió al Tossa d'Alp i amb vistes al Pedra i el Cadí.
    Del que dius del túnel. Sempre que anem a la Cerdanya intentem utilitzar-lo només a l'anada i tornar per la Collada de Tosses. Ara a la primavera està preciosa.

    ResponElimina
  3. Molt guapa aquesta excursió. Ves per on, t'ha sortit rodona!!! I el cruiximent ...ja passarà!

    ResponElimina
  4. Bona excursió, XeXu i merescuda desconnexió després de tanta campanya. Ben tornat al blog, també!

    ResponElimina
  5. Veig que l'excursionista de Pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant, s'estan posant en forma de cara a les vacances, per poder assolir cims més alts i més complicats...Trobo que heu escollit una sortida preciosa amb unes bones vistes i amb clapes de neu incloses, record de l'hivern ja una mica oblidat.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Colló, lo del túnel sí que és dolorós, i no els cruiximents...

    ResponElimina
  7. Tot un honor posar el nom d'un telecadira a una muntanya.

    ResponElimina
  8. Soc molt fan de l'apartat "Informe de danys" :)

    ResponElimina
  9. Comença la temporada de muntanya per mi, no hi solc anar a l'hivern perquè em falta experiència per afrontar les condicions, però ara és hora de tenir les cames preparades, que en tenim moltes ganes. Ja us ho aniré explicant. Moltes gràcies per comentar.

    Maurici, sí que pica el sol, sí. De moment els cabells encara em cobreixen la closca, però les entrades i totes les altres parts exposades van anar ben empastifades de crema.

    Xavier, els cims més alts del Pirineu encara estan nevats, les vistes no són tan espectaculars com com en altres zones, però pujar muntanyes sempre val la pena, i les vistes al Pedra sí que m'agraden! L'excursió no té secrets, però és trencacames perquè es remunta molt desnivell en poc temps. Un bon entrenament. I pel que fa a la Collada de Tosses, doncs no sóc massa bon conductor, així que no em fa gràcia passar-hi. L'altra opció és anar-hi per la Seu d'Urgell, però ja fas més volta.

    Laura T, no acabàvem de veure-ho clar, però un cop et poses a caminar, ja només penses en arribar al cim! Els cruiximents són el recordatori que ho has aconseguit. Quan passen és que cal buscar una altra muntanya per pujar!

    Carme, al blog encara em falta trobar moments per encaixar-lo en el meu dia a dia. Mica en mica, i a veure si recupero la normalitat del tot, o m'he de tornar a reinventar.

    M.Roser, a certes alçades l'hivern sempre hi és present. Aquestes clapes acabaran desapareixent, però cap al Pirineu de Lleida algunes es mantenen tot l'any i no acaben de fondre's. Aquesta excursió era facileta, encara que amb força pendent. Efectivament, ja pensem en altres fites. Ara ve l'època que podem sortir a la muntanya i anirem fent.

    Risto, clarament, molt més mal a la cartera que als quadríceps.

    Pons, ara no t'he entès, no vaig veure que hi hagués cap telecadira que porti el teu nom. Tret que et diguis 'Enamorats' de cognom.

    Eli, és un apartat fix i necessari, sempre hi ha alguna cosa a explicar!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.