dimarts, 21 de maig de 2019

Platges amb cocos que suren

La campanya encara els seus darrers dies i una pausa inesperada em permet passar per aquí. Fa més d'un mes que no faig un post en el Bona Nit, com també fa més d'un mes que no passo per assaig de castells i que no puc llegir en condicions. Però volia compartir una petita reflexió que val per ara i val per totes les ocasions. Durant aquestes darreres setmanes he passat moments de molts nervis, tensió, enrabiades. He sentit frustració, he volgut agredir a gent (ganes no me'n faltaven) i he ocupat un percentatge de funcionament cerebral tan alt que acabava mentalment esgotat. He tingut un comportament agre davant d'aquells que no feien la feina, em desautoritzaven o directament no em feien cap cas. I no em sento malament, ho sento però hi ha gent que mereix tocs d'atenció. Però per mi era molt important no portar tota aquesta mala llet a casa o a la feina. La meva parella o les meves companyes de feina no tenen cap culpa del meu estrès. I tot i que de vegades les he fet servir per verbalitzar la meva frustració i m'ha ajudat fer-ho, he intentat sobretot no pagar amb ningú allò que no li tocava. Saber separar, trobar oasis al voltant i deixar-los verges. No seguir rondinant quan tot s'ha acabat. Penso que me n'he sortit, no he portat a casa les enrabiades ni he fotut esbroncades a les persones equivocades.

Com deia, això serveix per qualsevol circumstància. No cal fer pagar a ningú allò que ens passa en una altra banda. Practiqueu-ho, us ho agrairan. 

15 comentaris:

  1. Ben dit... i molts ànims, ja queda poc!

    ResponElimina
  2. M'han agradat les reflexions que fas, Xexu. Que els altres no paguin les nostres enrabiades. Practicarem el que ens proposes.
    (No sé relacionar-ho amb el títol)

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha fet trencar el cap el teu títol... però tens molta raó en el que dius. Fotre esbroncades a persones equivocades després fa sentir miserablres a les dues persones.. millor que no.

    ResponElimina
  4. La teva reflexió em sembla molt encertada i el teu plantejament per posar-ho a la pràctica també...Igual que el Xavier i la Carme, no he sabut trobar la relació del que exposes i el títol...

    ResponElimina
  5. No és fàcil fer això que dius, costa assolir aquest canvi de xip però és molt necessari que ens esforcem per aconseguir-ho. M'ha agradat aquesta imatge dels oasis (aquests llocs amb cocos surant a les platges, si interpreto correctament el títol del post) i estic d'acord amb tu que hem de saber-los preservar lliures dels problemes que ens provoquen altres àmbits de les nostres vides perquè si no l'únic que aconseguim és viure en l'enrabiada contínua i això no és gens bo, ni per nosaltres ni pels que conviuen amb nosaltres.

    ResponElimina
  6. Que tinguis aquests mal rotllos amb la gent que no fa el què toca es que realment estàs implicat i t'importa el què estàs fent, tot el contrari que jo que passo bastant de tot, ves a compte no et surti una ulcera tant guardar aquesta ràbia.

    Per cert, si et preguntes què hem estat fent per la catosfera sense tu, doncs la veritat ni idea, jo també he desconnectat de pràcticament tothom, menys del meu blog que contínua estranyament publicant casos típics encara que no els comentaris, curiós, oi?

    ResponElimina
  7. Trobo que tens raó, sovint estem fins el cap demunt de moltes actituds i enlloc de clavar mocs o clatellades ens ho anem quedant a dins, però penso que ho hem de fer en la mida justa, perquè sinó explotarem per algun lloc i encara serà pitjor...
    De vegades trobo gent que em diuen, que em veuen molt bé, però jo sempre dic que la processó va per dins i tampoc és bo que ho fem pagar als altres sinó hi tenen cap culpa, per això sempre intento posar bona cara...Tot i que sovint és difícil!

    ResponElimina
  8. Sort que no ets cap de colla, hehe. Seria molt fàcil fer pagar les frustracions i/o enrabiades amb el personal... que en mooooltes ocasions, també es mereix "tocs d'atenció" o "parar els peus". ;-)

    ResponElimina
  9. A veure si s'acaba la campanya i tornes a la normalitat del blog. Jo no és que comenti cada vegada, però et llegeixo sempre i anava pensat, quan tornarà aquest?

    Autocontrol, quelcom que desconec...

    ResponElimina
  10. Venia a desitjar-te sort a les municipals. I sí, de vegades passa que descarregues en la persona equivocada, a mi m'ha passat. I he demanat perdó.
    Sort! (no sé si és ben bé qüestió de sort però ja m'entens)

    ResponElimina
  11. Trobo molt assenyat això que dius. Mira, si es presentés el teu blog a les eleccions, el votaria.
    Sort avui i que tinguis una mica de descans i una bona tornada a la normalitat.

    ResponElimina
  12. Està bé reflexionar-hi, XeXu, i si has aconseguit separar, enhorabona! perquè no és fàcil a vegades. Espero que els resultats en compensin dels nervis i les agrors.

    ResponElimina
  13. Totalment d'acord amb el que dius. La gent ha de rebre el que mereix i el que li toquen tocs d'atenció, doncs que els entomi. El que ho és just és que a vegades, el qui els ha de donar en surti també escaldat. I evidentment, a qui no li toca, no es mereix rebre el mal humor però és tant difícil fer-ho. T'admiro si ho aconsegueixes. A mi em costa molt. A vegades no en sóc ni conscient de que el meu mal humor traspassa el que toca i quan me n'adono,... respiro fons i torno a començar!
    Els cocos i les platges també em tenen ben despistada!!! Deu ser que ens n'aniriem tots a la platja, a prendre'ns un coco batut!!!!

    ResponElimina
  14. molt bona reflexió i a més dius que has reeixit... bona cosa per aplicar-la en la vida quotidiana, jo no sempre ho aconsegueixo

    ResponElimina
  15. Sempre m'agrada posar títols originals, o almenys diferents. En aquest cas, com gairebé sempre, en McAbeu l'ha encertada, molts us heu preguntat d'on he tret el títol aquest cop, és la imatge que em va evocar en parlar d'oasis, de llocs on deixes a banda els maldecaps i les enrabiades, i desconnectes. Aquests llocs poden ser persones també. La frase del títol ve d'una cançó d'Antònia Font, i em va venir quan pensava en aquests llocs i la vaig fer servir. El post no anava d'això, però ja que ho preguntàveu us ho explico. Gràcies per comentar!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.