dijous, 4 d’abril de 2019

Percentatges

Ens estem acostant perillosament a les eleccions municipals, perquè per mi les altres no existeixen (però s'hi ha de votar, eh!), i això vol dir que els que fem política a nivell local parem bojos amb els preparatius i la campanya. Bé, paren bojos els que, com jo, som conscients de la feina que hi ha darrere i la fem. Com a tot arreu, n'hi ha que viuen molt bé. Això vol dir també que tinc moltíssimes coses al cap i els meus ritmes vitals habituals estan alterats. Quan noto que no hi ha manera de concentrar-me en la lectura. Quan noto que no estic pendent de la gent que m'envolta. Quan no se m'acudeix què escriure al blog. Senyal que el percentatge de cervell que he de dedicar a una activitat és tan elevada que emmascara les altres. I no m'agrada. Però ara per ara no tinc altra opció que tirar endavant. Ja em disculpo per les meves possibles absències d'ara endavant, si no física, potser sí mental. No dono per massa més.

11 comentaris:

  1. Molta sort. A les municipals i a les del 28A.
    I qui sap si a unes al Parlament de Catalunya...

    ResponElimina
  2. Ai!, aquests homes que no poden fer dues coses alhora...

    És una broma, és clar. Està implicat en la feina que toca fer pot portar aquests maldecaps que expliques però sort en tenim que hi hagi gent que hi estigui disposada. Ànims i, al ritme que puguis, ja ens anirem llegint.

    ResponElimina
  3. No t'estressis que això, a vegades, es paga car... ja t'esperarem ... quan passi la feinada, ja tornaràs. I.

    que tinguem sort en totes les eleccions i que serveixin per a millorar el panorama desolador que tenim.

    ResponElimina
  4. M'has recordat aquella dita que diu : "si vas al ball has de ballar"...Que tinguis sort amb els resultats, perquè això voldrà dir que la feina que has fet, ha valgut la pena!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. La nota positiva és que l'independentisme creix, i això engresca. Imagina't ser unionista i veure com elecció rere elecció vas tirant avall... haha.
    Sort i encerts!

    ResponElimina
  6. Ara entenc perquè encara em falta el teu comentari en el CT d’ahir (acabo de comprovar que l’has deixat fa uns pocs minuts). Si necessites ajuda tu demana-la, segur que algú et dona un cop de ma, però delegar es sempre complicat, la gent es una inútil i no fa les coses tan bé com un mateix.

    ResponElimina
  7. Estàs excusat, XeXu. Ens passa a tots que quan un tema ens acapara molt l'atenció és difícil parlar d'una altre. A mi em va passar al principi del procés. Ja van sortint els temes, malauradament perquè ens hi hem acostumat.

    ResponElimina
  8. quan un tema ens absorbeix i hem de dedicar-li tota o gran part de la nostra atenció tens raó que no es pot estar per tot...estàs disculpat i ànims que hi ha molta feina!

    ResponElimina
  9. Això de no poder-se concentrar... jo he hagut de disminuïr l'activitat dràsticament perquè no anava per bon camí.

    ResponElimina
  10. Sort que sou molt comprensius i comprensives. Aniré apareixent per aquí sense posar-me massa pressió, quan tingui alguna cosa que vulgui escriure, i si passen molts dies què hi farem. El que intentaré és anar visitant els vostres blogs, encara que sigui amb retard! Moltes gràcies per ser-hi i pels vostres comentaris.

    Xavier, les eleccions al Parlament no trigaran, n'estic segur. Penso que no m'equivocaré si dic que seran abans que acabi l'any. Però de moment han de passar les municipals i acabar el judici.

    McAbeu, si sabessis la de coses que faig alhora... ja sé que ho dius de broma, però és que és un no parar. Faré el que podré, miraré de dir coses i de llegir-vos, però no sé quan i amb quina concentració. Ho dic perquè em costa horrors concentrar-me, ho noto amb la lectura, el cap em marxa cap a alguna tasca pendent...

    Carme, no sé què vols que et digui, estic tan decebut amb el paper que estem fent a nivell nacional... el Parlament desert, consellers presentant-se a altres eleccions, numerets constants, baralles. No ens movem ni un mil•límetre. I tot i això he de fer campanya. Els condicionants no són gaire bons. Però com amb tot, també passarà.

    M.Roser, m'hi deixaré la pell, però el que tenen les municipals és que és una feina constant. El que facis en campanya poc valdrà si no et coneixen, potser te'ls has guanyat, però si no, tot dependrà més del que surt a les teles, l'estat d'opinió del partit en aquells moments i el candidat de Barcelona, que del que facis tu al poble. En tot cas, la meva feina és fer que el meu cap de llista se'n surti el millor possible, a veure què fem.

    Risto, mmm, no acabo de veure-ho clar això. En tot cas, està molt repartit, ningú no té una majoria clara, per més que se la vulgui fer seva. El que sí que em sembla que creix és la quantitat de gent desencantada, i ho fa per les dues bandes.

    Eli, està costant la cosa.

    Pons, només ens ho pensem que els altres no fan les coses tan bé com nosaltres. En alguns casos és cert, però en altres només les fan diferent. Per sort, jo sé reconèixer quan algú em supera i li deixo via lliure. El que em costa de trobar és algú que sigui tan matat com jo i assumeixi tal volum de feina.

    Teresa, a mi personalment m'avorreix parlar sempre del mateix, el blog ha tingut les seves fases a través dels anys, però intento anar variant, i quan veig, com dius tu, que un tema acapara tota la meva atenció, miro de desmarcar el blog d'aquest tema, precisament. Cadascú ho vivim com podem.

    Elfreelang, ser d'aquesta manera és una murga. De vegades m'agradaria ser més panxa-content, com tanta altra gent, i fer els mínims. Però no en sé. Veurem quant dura, si el cos m'aguanta.

    Helena, per poder-se concentrar s'ha de poder posar el cap en blanc i fer el que toca. Si en tens la tira dintre el cap que no paren de bellugar-se, és difícil fer aquelles coses que fas per plaer, les obligacions no et deixen.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.