dilluns, 25 de març de 2019

Relats conjunts, Noia amb ranuncles


No vull que em malinterpretis, eh? Ja saps que jo respecto molt la teva personalitat i la teva manera de fer. Déu me'n guard de qüestionar si decideixes vestir-te d'una manera o d'una altra, no sortirà de la meva boca cap queixa i encara menys un retret, només faltaria! És decisió teva i jo no hi tinc res a dir, al contrari, només en cas que em preguntessis l'opinió te la diria de la manera més objectiva de què sóc capaç. De maner que et demano disculpes per endavant per si el que vaig a dir t'ofèn o et molesta, res més lluny de les meves intencions fer-te sentir malament i ni fer que canviïs el teu look arran de les meves paraules però... és possible que t'hagis passat una mica amb el maquillatge?


La meva breu aportació als Relats Conjunts de març.

9 comentaris:

  1. No voldria contestar-te amb un estirabot, ni que t'ofengui l'afirmació que gosaria dir-te. Només és com un pensament en veu alta, si et desagrada fes com si no m'haguessis sentit: si volgués saber la teva opinió te l'hauria demanada, pallús.

    ResponElimina
  2. És difícil trobar la mida justa, el que per a alguns és massa per altres és massa poc. I no parlo del maquillatge, em refereixo a les justificacions.
    Ben trobat aquest relat. De vegades, costa dir el que volem dir i si ens emboliquem tant com el teu protagonista encara més. ;-)

    ResponElimina
  3. Depèn. Si és Carmen de Mairena, no s'ha passat gaire amb el maquillatge. ;-)

    ResponElimina
  4. Jo penso que si que s'ha passat amb el maquillatge, he, he...En lloc de mirar-la venen ganes de menjar-te-la, que és un maquillatge molt vegetarià...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. He, he, he... m'ha fet molta gràcia i jo que em pensava que s'havia posat vermella... santa innocència!

    ResponElimina
  6. Ui, no sé si haurà fet gràcia aquest escrit, naturalment era amb to de broma i fent un ús excessiu de les justificacions per mirar de ser políticament correcte, i és que a dia d'avui s'ha d'anar amb cura de com es diuen les coses. En aquest cas ell no té res a dir de com decideixi anar ella, però la gràcia del relat és justament com intenta justificar-se per dir el que pensa. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  7. Però què és? Una pintura? Un pastís? Ranuncles, quina cosa més rara!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.