diumenge, 31 de març de 2019

Parlo amb la ràdio

Ja fa uns anys vaig explicar que tinc una ràdio dins del cap. No, no és pas que me l'hagin d'extirpar, sinó que contínuament em sona una cançó o altra al cap. A més, em sona com si l'estigués sentint a la ràdio, no com jo la cantaria, que és tirant a dramàtic. Però és que la meva relació amb la ràdio no acaba aquí. Si sempre tinc algun tema al cap és perquè no paro de sentir ràdios musicals, gairebé sempre Flaixbac. La poso a totes hores, especialment a la feina, i com que repeteixen molt les cançons, se m'enganxen de tal manera que, fins i tot quan l'emissora està apagada, jo les sento igual. Ep, que a Ràdio XeXu també posen altres cançons diferents, però menys.

Bé, el cas és que jo la ràdio l'escolto, no només és un so de fons mentre treballem. Passo moltes hores en una sala tancada, amb bata, guants i ulleres de protecció, amb màquines que fan un soroll monòton i eixordador, tot i que no te n'adones fins que les apagues. Treballar allà sense música seria molt més dur. Però com deia, jo no només sento aquest soroll de fons: escolto la ràdio realment. Miro d'entendre què diuen les cançons, aprenc les dades que expliquen els locutors, estic atent als concursos que fan... i és clar... també interactuo amb ella...

Si un locutor diu una dada errònia, el corregeixo. Si fa una pregunta, li contesto. Dic les cançons que posaran a continuació i sovint no m'equivoco de massa. No ho faig contínuament, eh, no us penseu. Però quan contesto a la ràdio les companyes no entenen res de res. Però què diu aquest boig? 'Que no heu sentit què ha dit el locutor??'. Doncs no, és clar, elles estaven concentrades en la feina. Però a mi no em desconcentra pas, la ràdio. Si cometo errades no serà precisament per estar-la escoltant atentament. Al principi sobta molt, però he de dir que s'encomana. Darrerament he vist que una de les meves companyes també ho fa... A veure si seran aquestes màquines que ens envolten o tants productes tòxics que ens estan capgirant el cervell...

11 comentaris:

  1. No pateixis, company, que tots sabem que et falta un bull, però et volem així ;)

    ResponElimina
  2. Està bé, cada vegada descobrim més coses rares teves, quan penses "Aquest Xexu no pot ser més raro" paaam i ens sorprens amb alguna cosa nova. Però entenc que per això et serveix el blog, com a teràpia, perquè per molt estrany que sigui la cosa que fas sempre trobes algun altre sonat que fa el mateix i et consola saber que no ets l'únic, ja ho veuràs com per aquí a sota els comentaris algú ho dirà.

    Jo la radio no l'escolto des de fa molts anys, però continua sent com sempre, no? Gent parlant i música, no? Ja ens avisaràs quan facin alguna cosa nova com hologrames o ves a saber. A mi m'agrada treballar en silenci, ja de per si em despisto amb qualsevol cosa, com per anar sentint sorolls.

    ResponElimina
  3. Parlar amb la ràdio (o amb el televisor) no és tan estrany. El que seria més preocupant és que et contestessin.

    ResponElimina
  4. Curiosa aquesta relació teva amb la ràdio, a la feina en tenia vint-i-cinc que sempre estaven emetent, he, he...Jo l'escolto al matí des que em desperta la radio despertador, fins que vaig a l'escola...
    T'entenc quan dius que la radio no et desconcentra, jo quan estudiava, sempre tenia la radio engegada!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. Jo escolto poc la ràdio i miro poc la tele, però mira, com diu en pons, farem teràpia i diré que jo també a vegades parlo amb elles. No recordo l'ultim cop, que ho vaig fer, perquè fa temps, però allò de "Sí, home i què més!" quan diuen coses que no són ben bé així... ho he fet molts cops.

    ResponElimina
  6. Quina sort que puguis escoltar la ràdio a la feina. A alguns llocs on vaig treballar les ràdios estaven prohibides, i reconec que on estaven permeses la jornada es feia molt més agradable.
    Com que ara ningú m'impedeix escoltar-la acostumo a escoltar els matins de la Terribas. Excepte si entrevista alguna persona "non grata" per a les meves idees. Per no posar-me malalt, canvio la ràdio per escoltar música.
    Darrerament quan he vist a la tv el judici o algun reportatge polític, a vegades a casa m'he enxampat cridant en contra. Com fan els que van al futbol que insulten l'àrbitre tot i saber que és impossible que els escolti.

    ResponElimina
  7. Me encantaría saber que lo que realizas durante tu trabajo no requiere demasiada antención precisamente, jajajaja.
    A disfrutar.

    Saludos.

    ResponElimina
  8. Jo m'he acostumat a sortir en bici amb els auriculars posats i escoltant RockFM, on acostumen a punxar clàssics del rock. Sovint es repeteixen els temes, però no m'importa perquè sempre són clàssics d'aquells que no et canses d'escoltar.

    ResponElimina
  9. No serà que tens acúfens d'escoltar la ràdio i et penses que és una cançó que sona? Sí, una cançó avorrida... Però bé, no vull fer gaire broma d'això que no és molt agradable.

    Si algun company de feina repliqués a un locutor, jo m'aixecaria, l'aniria a abraçar, li faria uns copets a l'esquena i li diria: -Tranquil, tots t'entenem-. I amb molt de compte li posaria a la butxaca una targeta de la consulta del psicòleg.

    ResponElimina
  10. Ja veieu que no hi toco gaire, oi? Però m'ho perdoneu tot, ja ho sé. Segur que vosaltres teniu tares pitjors, però no les reconeixeu! Moltes gràcies per comentar.

    Maurici, em deixes més tranquil. Però no sé en què ho heu notat...

    Pons, ui, ara la ràdio ha canviat molt! Si segueixes fent servir un transistor no tant, és clar, però ara tots els programes tenen instagram i emeten en directe, pengen de tot a les xarxes i els pots veure fent el programa també. Pots baixar-te els podcasts si vols recuperar algun tall. Tot nou! No cola, oi? Doncs sí, gent que parla i cançons. Però fa molta companyia. Tu perquè ets un insensible sense cor, però a la gent normal ens agrada. He dit que sóc normal? Vaja...

    McAbeu, no descartis res. Potser d'aquí uns anys tancaré la trilogia de posts sobre la ràdio dient 'la ràdio em parla'... Potser llavors ja m'hauré de començar a preocupar...

    M. Roser, tenir música ambient sempre està bé! El que probablement no podria és escoltar una emissora que parlessin tot el dia. Una mica sí que podria desconcentrar-me, però a les ràdios musicals parlen poquet i no hi ha problema.

    Carme, ho veus, no sóc tan estrany! A mi em sembla perfectament normal contestar a la ràdio. Com diu en Mac, seria més preocupant si la ràdio em contestés...

    Xavier, no et pensis, a nosaltres sempre ens han deixat posar-la perquè hem demostrat que amb música i tot treballem bé. Però quan entra la nostra cap a parlar-nos ens l'apaga. A altres grups de l'empresa, ja fa temps, no els deixaven perquè deien que es distreien. Però si sentís la Terribas potser sí que em distrauria, música sí, però gent parlant tota l'estona no afavoreix la concentració, i jo necessito estar concentrat. Ep, escridassar la tele com si miressis un partit de futbol és encara més estrany que contestar de tant en tant a la ràdio!

    Pitt Tristán, no, no requereix massa atenció. Treballo amb productes altament tòxics, cèl•lules potencialment cancerígenes, gels neurotòxics... res de l'altre món.

    Risto, per edat segur que em tocaria sentir RockFm, però mira, en això em mantinc fidel a les ràdios que posen música actual, no m'agrada ancorar-me en els èxits de la meva adolescència i joventut.

    Peix, que malament que m'ho pintes! Deu ser que les meves companyes ja em deixen per impossible i pensen que ni un psicòleg m'ajudaria. Però almenys penso que tenir una ràdio dins no té res a veure amb acufens. La ràdio la sento des de dins, no percebo com si vingués de fora. Que deu ser una altra tara, però almenys no la que dius tu.

    ResponElimina
  11. ajja ja t'magino parlant sol al laboratori..:)
    a mi per segons què em desconcentra bastant, però m'agradaria poder fer les dues o tres coses a l'hora.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.