diumenge, 3 de març de 2019

Ordres de magnitud econòmics

En cas de voler fer un gran viatge aquest any, comença a fer-se tard per trobar bones ofertes i planificar-lo. A casa teníem aquesta idea, per segon any consecutiu, cosa que no havíem fet mai abans. Després d'anar a Canadà l'any passat, ens plantejàvem anar a la Patagònia enguany. Hem anat deixant passar el temps perquè no n'estàvem del tot convençuts i perquè la bona època per anar-hi és a la nostra tardor, a finals d'any. Però quan ens hi hem posat seriosament i hem començat a veure els preus, els problemes de canvi de frontera entre Argentina i Xile i que allà les distàncies són molt grans i les carreteres no massa bones, ens hem estressat i ens n'hem desdit.

No és un destí descartat, seguirà en cartera. Sobretot perquè els que ens tira més enrere són els preus, i si això és així no és perquè no ens ho puguem permetre, tenim diners més que de sobres per fer aquest viatge, sinó per com som. No estem acostumats a fer despeses grans i quan comencem a sumar en milers d'euros ens espantem. Diguem que el nostre ordre de magnitud de confort són els centenars, però els milers se'ns escapen. Si sumem això a que per nosaltres és una mena de pecat tocar els estalvis que fem com formiguetes per coses tan mundanes com, per exemple, viatjar, doncs ens posem unes auto-limitacions absurdes.

M'agrada aquest auto-control, eh! No estic dient que hauríem de començar a tirar la casa per la finestra ara que podem, que tenim diners i forces per fer-ho, però podríem ser una mica més valents i atrevits. No gastarem mai aquells diners que no tenim, però tot i tenint-los ens fa cosa gastar-los. Com s'ho fa la gent per despreocupar-se i gastar en milers com aquell qui no vol la cosa?

14 comentaris:

  1. No sé com s'ho fan, però sí que sé que hi ha gent que fa bestieses i després es troben amb problemes. Penso que és millor pensar-s'ho un cop de més que no pas un de menys. Deu ser perquè jo també soc aixi.

    ResponElimina
  2. No et puc orientar Xexu. Hem viatjat alguna vegada, però intentant no "estirar més el braç que la màniga" És una frase molt conservadora i crec que no ho som, però tal com dius, si parlem de xifres en milers, ens ho hem de mirar molt.
    Pel que fa a la logística (carreteres, lloc on dormir, por de perdre's etc.) no feu plans de nit, que sempre es veu tot més difícil. És millor fer plans al matí, a la llum del dia,

    ResponElimina
  3. La societat del consum porta a endeutar-se. És així i així s'ho fan. I d'altres, simplement és la seva prioritat i tot el què estalvien és per viatjar.

    Fa molt de temps que no em puc permetre viatjar i és quelcom que m'agrada, però les coses van com van i no és una prioritat. De fet, no poder viatjar m'ha fet canviar la mentalitat, ja no ho necessito, ja no em sembla que les vacances no són res si no pots explicar que has fet un viatge llunyà. Durant molt de temps vaig tenir enveja dels que sí viatgen però fa un temps que ja no. He modificat els meus plaers, me n'han nascut de nous i he entès que no tot és l'aparença de fer moltes coses sinó de gaudir de les que tens. I segurament aquest és un exercici que molta gent no es planteja. Continua aquesta societat de l'aparença de riquesa.

    Argentina i la Patagonia és el meu viatge somiat, crec que n'he parlat al blog i tot. De fet, abans era més Argentina i Patagonia i ara vaig molt més per Xile i la Patagonia (el tema vins tira molt). Ostres, et diria que si us el podeu permetre, no us el perdeu, però això és molt personal i hi ha tantes altres opcions quan es pot, que segur que en trobeu una altra.

    ResponElimina
  4. Les distàncies, tècnicament, són igual a totes bandes.

    ResponElimina
  5. No sé com s'ho fan perquè també sóc dels que no m'he plantejat mai gastar els diners que no tinc en despeses "d'oci". Saber de quant disposes i saber quina quantitat d'aquest total et pots gastar sense que et faci anar malament no ho considero una auto-limitació absurda per a mi és molt més absurd endeutar-se per poder anar de vacances. Diferent és el cas d'estalviar per una despesa concreta, quan aconsegueixes recollir la quantitat necessària pots destinar-hi els diners (per molts que siguin) sense problemes perquè, com he dit abans, és una despesa que no et fa anar malament.

    ResponElimina
  6. Me alegra mucho saber que tienes "dinero más que de sobra" para irte a la Patagonia. Estas son las cosas que me gustan de los blogs. Ver gente feliz. Yo también estaría encantado de que te fueras a la Patagonia.
    Ves, XeXu, todo no son desencuentros, también hay cosas en las que nos ponemos de acuerdo.

    Saludos.

    ResponElimina
  7. Si teniu els diners, potser que ho aprofiteu. A vegades s'ha d'agafar el tren quan passa, després pot no haver-hi altra ocasió. Jo també sóc catalaneta, en aquest sentit i ben orgullosa. M'ho miro i remiro i em programo bé les coses a fer i les quantitats a gastar i no em va malament. Tirant la casa per la finestra no en gaudiria tant. Però hi ha gent que ni programa ni estalvia, va a saco i després ploren tot l'anys. Quina ràbia em fan!!! Animeu-vos que encara hi sou a temps!

    ResponElimina
  8. A mi em sembla que hi ha gent que es gasta els que té i els que no té i així anem...
    M'has fet pensar amb els avis d' abans que sempre deien allò de tenir un raconet per si de cas! Penso que cadascú ha de tenir prou senderi, pel què es pot gastar i pel què no. Escolliu el què escolliu, segur que en gaudireu i en gaudirem amb les fotos corresponents.
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  9. La meva àvia ja ho deia "No es més ric qui més té sinó qui menys necessita". Si sou feliços estalviant com formiguetes continueu així, no patiu, els vostres hereus ja es dilapidaran tota la fortuna que deixeu en herència...

    A més tampoc tens tants vicis en els què gastar, no? Et compres llibres, fas algun viatge, però poca cosa més, no? Suposo que menges com tothom i no tens la llum punxada al veí, però grans despeses fora de lo habitual en tothom, amb la avorrit que sembles no crec que tinguis.

    La gent que estira més el braç que la màniga tampoc els entenc. Però en conec varis que a les que els hi arriba un rebut extra inesperat ja es posen en nombres vermells en la compta, jo no sabria viure amb aquesta incertesa, però hi ha gent que n'és experta.

    ResponElimina
  10. Aquesta pregunta també me la faig jo! Nosaltres també tenim estalvis i de poder, podríem sense cap problema però no sé, fa com mal i potser es pot trobar alguna alternativa...Ja veurem aquest any, que a mi m'accepten les vacances tardissim. El que acostumem a fer nosaltres és un viatge "gran" en anys alterns i així sembla que un compensa l'altre. Ja ens diràs on aneu

    ResponElimina
  11. Doncs també depèn de com planteges un viatge. Jo he fet viatges per lliure d'aquells que veus als catàlegs de les agències de viatges per 3.000 euros, per menys de 1.000. Si vas per lliure t'estalvies molts calés. No cal anar als millors hotels, pots triar els llocs on menges o menjar de súper, cercar els transports més econòmics...
    És clar que si ho fas amb temps sempre pots trobar millors ofertes.
    I hi ha molts llocs molt interessants on viatjar que són força econòmics. Acabo d'anar a l'Iran i és molt econòmic avui dia.

    ResponElimina
  12. Entenc el que dius perquè a casa tampoc som d'estirar més el braç que la màniga, i quan ha calgut tocar els estalvis per fer front a despeses inesperades, el tema ha fet pupeta.

    Això sí, si algun dia podeu, no dubteu a fer el viatge. Jo hi vaig ser ja fa nou anys, a la Patagònia argentina, i només en puc dir coses bones, d'aquest viatge. De fet, quan els nanos siguin grans, ja tenim previst anar a l'altra banda dels Andes, si la salut i l'economia ho permeten, és clar. Però falta mooooooooooolt per això...

    Per cert, a tu que t'agrada la muntanya, és bo saber que allà no fan alpinisme. Ells fan, amb tot el sentit comú del mon, andinisme ;)

    ResponElimina
  13. Ha semblat que em surten els diners per les orelles i no és pas el cas, però sí que és cert que a casa som excessivament prudents amb les despeses elevades. Ho penso, però tampoc faré massa res per canviar-ho. Prefereixo ser així que gastar més del que tinc o endur-me una mala sorpresa, com algun cas que heu comentat per aquí. Moltes gràcies per aportar les vostres opinions, com sempre.

    Carme, pensar-m'ho un cop de més és molt meu també, i de la meva parella. El cas és que, encara que ens fes mal a l'ànima gastar-nos tants diners, no suposaria cap problema, almenys a priori. No saps mai quan t'apareix una despesa inesperada, però tot i així no sembla que hagués de passar res per permetre's el capritx. Però ja et dic, els nostres comptes d'estalvi de moment romanen sagrats, agafar diners d'allà per un 'luxe' se'ns fa impensable. I llavors et preguntes, per a què estem estalviant?

    Xavier, a mi la frase aquesta no em sembla conservadora, em sembla prudent, i la comparteixo. He passat moments econòmicament més delicats a la vida i ni m'hauria passat pel cap, però ara no és el cas. Potser falta fer el pas de pensar que tens diners disponibles, a pensar que, a més, es poden gastar. Potser algun dia el farem. Ah, i els plans els hem fet ben de matí, tot el matí de diumenge que ens el vam passar mirant-nos opcions! Però ni així ens en vam convèncer. Ens hem decidit per una opció conceptualment més conservadora.

    rits, no és el meu cas. L'últim deute que vam tenir va ser el cotxe, que ara hem liquidat. Pràcticament t'obliguen a finançar-lo, però a la primera quota que vam poder liquidar, ens ho hem tret de sobre. Per descomptat, no em passa pel cap endeutar-me per viatjar, ho trobo de bojos. Tampoc no combrego amb aquesta idea de que les vacances no són res si no pots explicar que has fet un gran viatge, sí que em sembla poc si no puc anar a alguna banda, però això d'explicar-ho gaire no fa per mi, quan sóc fora no poso res a les xarxes socials, potser alguna foto quan torno, i quan em pregunten no sé ni què explicar. Ja et dic, a mi les aparences me la porten fluixa, jo vull fer les coses per viure-les, i si tinc els diners per fer-les, per què no? Doncs encara em costa adonar-me que tinc els recursos per fer-ho sense passar ànsies.
    He de dir que jo no tinc cap interès especial per Argentina i Xile, només és que m'agrada visitar llocs remots i aïllats, i si hi ha bestioles molt millor. Per això anàvem a passar de Buenos Aires i anar directament a Tierra del Fuego. A més, va sorgir la idea d'anar a l'Antàrtida, i a mi m'encantaria, però això sí que se m'escapa completament. No està descartat, però el que ens va acabar tirant enrere era que hi ha poc allotjament i el que trobàvem ens semblava molt car. Els vols força cars, què hi farem. Llogar un cotxe caríssim, però ho hi ha remei. Però els allotjaments pujaven el preu molt més del que esperàvem. Ja era massa suma. Potser l'any vinent...

    Mail Adventures, això si et planteges un viatge d'igual magnitud, però si canvies la perspectiva i planeges una ruta més modesta, potser no fas tants quilòmetres.

    McAbeu, per descomptat, no em passa pel cap la possibilitat d'endeutar-me per viatjar, o per altres coses que es poden considerar luxes. Però, en principi, no seria el cas. És clar que no suposaria una despesa irrellevant, ho notaríem, però només en els números, no pas en les nostres finances habituals. Nosaltres ja som estalviadors habituals, tenim cadascú el seu compte d'estalvis que va creixent, i el compte comú en el que posem més diners dels que calen. Els viatges surten d'aquí habitualment, i aquest també es podria pagar, però el fet de fer un traspàs dels comptes d'estalvi per complementar una mica la despesa se'ns fa estrany. Estic segur que molta gent no té aquests problemes, viatja perquè pot, sense necessitat d'endeutar-se, que com et dic, per mi és impensable.

    ResponElimina
  14. Pitt Tristán, no em cal enganyar a ningú a casa meva, si volgués, o millor dit, si m'hi atrevís, hi podria anar, però com que no sóc ric em costa fer-me a la idea de sumar despesa en milers d'euros en cada concepte. De totes maneres, anar a Patagònia no és lliurar-se de mi, com sembla que vols fer. Allà també hi arriba internet.

    Laura T, em sembla que està descartat per aquest any, però ja farem altres coses, i tant! He de dir que no conec ningú com els que descrius, que no s'hi mirin gens, es gastin els diners i després plorin tot l'any. Sí que conec molta gent que viatja molt i no sé com s'ho fan, però és d'altres maneres. D'un temps ençà a mi m'agrada viatjar amb certes comoditats... potser no gaires luxes, però amb uns mínims sí, i en canvi a altra gent li és igual. Com que no conec gent així el post no anava d'això, sinó de la gent que no té problemes en gastar-se'ls, que no els suposa un maldecap. Jo faig com tu i no em va malament, però de vegades m'agradaria ser una mica més atrevit.

    M.Roser, això del raconet sempre ho he tingut clar, però ara el raconet ja el tinc i em podria pagar aquest viatge i alguns més. Però el fet de veure com el total de la despesa prevista va augmentant de miler en miler, doncs fa mal. Arriba un moment que ja sembla massa, encara que ens ho puguem permetre, no hi estem disposats. Potser algun dia serem capaços de saltar-nos aquestes limitacions que ens posem. Mentrestant, a fer coses més barates i mirar de gaudir-les igual.

    Pons, de moment anem malament per tenir hereus, i en situació de normalitat, encara hauríem de sobreviure al gat. Així que potser deixarem els diners a la Fundació Pons. Tens raó, a banda de la compra-venda d'armes no tinc aficions estranyes que em facin gastar més del compte. Bé, si descomptem allò de les antiguitats. Però bé, en l'última part coincideixo amb tu. No sabria viure amb l'aigua al coll, de fet, vaig passar una temporada així, però no era pas per voluntat. Vivia molt just i en cas de despeses inesperades em suposava un problema. Però va passar aquell temps i sempre he mirat de tenir ja no un raconet, sinó un bon coixí. Però entre ser estalviador i ser el més ric del cementiri hi ha d'haver un terme mig també.

    Anna, qui ho hauria de dir que, al final, tu i jo som semblants en això de viatjar. Exactament, fa mal gastar-se aquest dineral, i em sembla que farem el mateix, un viatge gran en anys alterns. De fet, així anàvem fent i aquest any tocava light, però ens va semblar que podíem perquè el viatge era a final d'any i així estava allunyat en el temps respecte l'anterior, però al fina no ens hi hem atrevit. Això sí, al 2020 toca! Ja veurem si a la Patagònia o a una altra banda. Mira, ja et puc dir on anirem al final, que no serà l'únic destí de l'any, però de moment ja tenim previst anar una mica més amunt del que vas tu habitualment: a Escòcia. Jo hi he anat molts cops, però mai amb la meva parella, i em ve de gust. A més, als Highlands només hi vaig anar una vegada i em ve de gust tornar a veure aquelles terres.

    Risto, nosaltres sempre viatgem per lliure, els viatges ens els muntem nosaltres i sempre mirem de reduir despeses aquí i allà. Per exemple, ens agrada llogar apartaments o anar a albergs on disposem de cuina, comprem menjar allà i ens el preparem. Anem molt poc d'hotel, la veritat. El que ens falla de vegades és fer-ho amb prou antelació. Ho intentem, però no sempre ho aconseguim. Alguns destins penso que no fan per nosaltres, Iran em temo que és un d'ells.

    Maurici, tenim sort que de no ens toca sovint tenir despeses inesperades, si per despeses inesperades no comtes les visites a les llibreries, és clar. Creuarem els dits. És bo de saber que val la pena anar a la Patagònia. La idea era fer mig-mig entre Argentina i Xile, suposo que això ho mantindrem, amb les complicacions que això comporta. Bon apunt el de l'andinisme! Que bo!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.