dimarts, 12 de març de 2019

25 anys de castells

Fa un dies comentava que de qualsevol record que tinc sembla que en faci 25 anys. I no és broma, l'experiència acumulada fa que els records es remuntin dècades enrere i que en alguns casos sembla que sigui ahir. Però hi ha un fet que enguany compleix 25 anys a la meva vida i que no se m'apareix com un pensament fugaç, sinó que m'acompanya dia rere dia: Aquest any fa 25 anys que faig castells.

Es diu aviat això, però són molts anys de la meva vida, ja uns quants més de la meitat, que em dedico setmanalment a aquesta activitat tan especial. Vaig començar el 1994, quan en tenia 16 i he continuat fins avui amb una temporada de desconnexió de tres o quatre anys, però ni tan sols en aquells temps vaig estar massa allunyat de la colla. Enguany també fa 15 anys que estic en la meva colla actual, anteriorment havia estat en una altra. Durant aquest temps he ocupat responsabilitats en els equips tècnics sobretot de pinyes i també de troncs, però no va ser fins el 2018 que vaig tenir una responsabilitat de representació de la colla. Mai he format part formalment de la junta directiva.

Més enllà de les responsabilitats, el que m'agrada és fer castells a plaça, naturalment. Quan era jovenet pujava al tronc, però a la meva colla no pujàvem massa amunt. Quan vaig canviar de colla ja vaig quedar encasellat en el nucli, la part de sota que aguanta tota l'estructura del castell. Feia de baix, primer pis del castell, però una lesió a les vertebres em va impedir continuar aguantant tant pes, però em dedico a fer de crossa o tap, sempre allà sota. I ep, també he pujat molt al folre, que sempre et dóna un puntet més d'adrenalina.

En definitiva, un quart de segle ja fent castells i de moment no em plantejo plegar. Ja no participo al mateix ritme que altres temps, no vaig a tots els assaigs ni actuacions, però sí a la majoria. Potser si deixo de banda altres activitats em tornaré a enganxar a ple rendiment, perquè tot no es pot. Llarga vida als castells!

*****

Recordeu que, si voleu, podeu ajudar-me a celebrar els 12 anys de blog.

13 comentaris:

  1. Enhorabona per l'empenta castellera Xexu, i pels 25 anys que t'hi dediques. Si existeixen els castells, i encara més, si darrerament el món casteller ha agafat la importància que té, és sens dubte gràcies a la gent que s'hi implica com tu, tant a nivell actiu com a nivell organitzador i participatiu.
    Ja ho vaig publicar en un post: el meu oncle va ser un dels fundadors dels Castellers de Sants, "Borinots" per als amics. Segurament que en alguna actuació deveu haver coincidit.
    Llarga vida als castells! I llarga vida als que els feu possibles!!

    ResponElimina
  2. Doncs sí, llarga vida als castells i a tu, perquè puguis continuar molts anys posant-hi alguna totxana...Jo , quan veig un castell sempre penso que no és gaire just que els que fan més força, no poden veure com es desenvolupa, només s'han de guiar pel so de les gralles, però és clar, suposo que en un castell tenen tant de mèrit la força com l'equilibri i amb els anys cadascú ha de trobar el seu lloc...
    Felicitats per aquests 25 anys, XeXu.

    ResponElimina
  3. Cal celebrar-los aquests 25 anys i, sobretot, cal celebrar que segueixis passant-ho bé fent castells. És una prova de l'important que és aquesta activitat en la teva vida, així que m'uneixo al teu desig final: Llarga vida als castells!!

    ResponElimina
  4. Enhorabona pels 25 primers anys Xexu.
    Jo vaig pels 27 enguany, ininterromputs, als Minyons. I no he perdut l'interès tot i que portem un parell de temporades de baixada. Actualment, ser a la colla és quelcom més que fer castells, ja que és una segona família. És part de la meva vida i no l'entendria sense els Minyons. No sé què passarà en uns anys, però sospito que, amb major o menor intensitat, per allà hi seré.

    Per cert, Xexu, jo crec que per celebrar els 25 anys, podries anunciar d'una puta vegada quina és la teva colla?? Hahahaha. Ei, que si ets dels Castellers de VIlafranca, et continuarem estimant igual... (o no). Hehe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho sé!!! :-DDD

      No, no és dels Castellers de Vilafranca... hehehe
      Tampoc és dels Xiquets de Reus...

      Elimina
  5. Admiro molt a la gent que feu castells! Jo sóc debilucha i no m'ho plantejo, però quan us veig actuar se'm posa la pell de gallina (i quan sona la gralla encara més)

    ResponElimina
  6. Enhorabona, XeXu, pel 25 anys de casteller.
    Tens la meva felicitació i la meva admiració.
    A mi m'emocionen molt els castells, però seria incapaç de fer-ne i no pas ara que soc gran, sinó a qualsevol edat.

    Llarga vida as castells i als castellers!!!

    ResponElimina
  7. Felicitats per els 25, però no he pogut evitar pensar en la quantitat de gent que t'ha passat per sobre....

    ResponElimina
  8. Síii, com diu el Risto, podries dir la colla! Tampoc et podrem pas identificar!
    En tot cas, felicitats per aquest quart de segle. L'altre dia vaig sentir allò que deia el Bigas Luna, que els castells, els calçots i el porró surten de la terra i et fan mirar al cel (algo així).
    I ja he participat al joc blogaire-nostàlgic!

    ResponElimina
  9. Llarga vida als castells i als castellers!!!

    L'altra dia em van passar un vídeo en el que es veia la construcció d'un castell des de dalt... però NO des d'un balcó, que això ja ho he vist alguna vegada (fins i tot en directe) sinó absolutament vist des de dalt. Una cosa així es deu haver filmat amb un dron suposo... però era impressionant. Bé, sempre són impressionants els castells, però aquesta visió nova em va agradar moltíssim... i vaig pensar una cosa que penso sempre... que som un poble que fem unes construccions altíssimes en grups on hi ha gent de totes les edats, homes i dones, gent rossa, morena, guapa, lletja, grossa, prima... i, si surt bé, és perquè ho fem units.

    Mai no podran amb nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, per cert... hehehe MOLTES FELICITATS PELS 25!!!

      Elimina
  10. felicitats i llarga vida als castells i als castellers!

    ResponElimina
  11. Us agraeixo molt els vostres comentaris i les vostres felicitacions. Aquesta és una efemèride que no podia deixar passar. Estrictament, els 25 anys els farà al setembre, si no vaig errat, i suposo que hi arribaré, així que avançar-se uns mesos tampoc no passa res. Seguirem donant guerra i gaudint dels castells, que són una activitat molt emocionant, viure-la de dins no té res a veure que mirar-se-la des de fora, com totes les activitats, suposo.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.