dijous, 21 de març de 2019

12 anys d'històries

Ha arribat el dia, avui el Bona Nit fa 12 anys!
Per celebrar-ho us vaig demanar d'escriure relats de ficció amb dos blogaires desapareguts i un d'actual i com sempre us he d'agrair la vostra participació, sort en tinc de vosaltres! Encara que no m'heu fet massa cas en la llargada, hahaha. Però abans de passar als vostres, jo també he fet el meu! Aquí va:

Fins aquí podíem arribar. En Pons havia començat a tenir més comentaris que ningú, la seva popularitat pujava com l'escuma. D'on sortia aquell tio? Posts diaris, tot frikades? Però què li veia la gent? Això no es podia permetre. Per això L'Anna Tarambana va citar l'Alepsi per parlar del tema, i també van avisar l'Elur. No tenien massa en comú, però era experta en ocells i no hi havia cap dubte que el tal Pons era un bon 'pajaru'. Van quedar al Zurich per parlar-ne en una taula arraconada. Entre les tres van decidir-ho tot, calia fer-lo desaparèixer del mapa com fos. Van trenar un pla perfecte, l'assassinarien durant una gala d'entrega de premis de c@ts, amb tot el guirigall i el caos dels comentaris segur que ningú pensaria en ell si deixava de parlar. A més, com que en Pons tenia molts posts programats, passarien molts dies abans que algú sospités de la seva absència. 

Però quan ja estaven ultimant els detalls, l'Assumpta, que les havia estat escoltant d'amagat tota l'estona, es va plantar davant d'elles i els va dir que se n'anava a la policia a denunciar-les, no aconseguirien pelar en Pons tan fàcilment! I així ho va fer, però elles no es van quedar quietes, van aconseguir fugir abans que arribessin les forces de l'ordre. Des de llavors són fugitives de la justícia i, per raons evidents, van haver de deixar els seus blogs abandonats. Ningú ha tornat a saber res d'elles.


I a continuació, els vostres relats!! Moltes gràcies!! Encara sou a temps d'enviar-me'n, si ho feu els aniré afegint!

La proposta d'en McAbeu

En XEXU potser també és un excursionista de pa sucat amb oli però sobretot és un bloguer de cap a peus que complirà, aquest mateix mes, una dotzena d'anys publicant posts (que es diu de pressa). Han passat moltes coses durant aquests anys però estic segur que si ell hagués de destacar només un dels projectes blogaires on ha participat, triaria els Premis C@t. L'organització d'aquells premis blogaires per votació popular li va comportar molts bons moments però també li va fer perdre algunes hores de son. Per això, no és estrany que encara ara els tingui ben presents i que, fins i tot, algunes vegades hi somniï.

Us vull explicar el més recurrent d'aquests somnis. En ell, en XEXU es veu administrant de nou aquells Premis i s'imagina noves categories per posar a votació. Quan somniem tendim a desvariejar més que quan estem desperts, per tant és normal que l'home s'inventi categories tan delirants com la de «Millor Parella Blogaire». Però en un somni tot val, així que de seguida comença a pensar en possibles candidats a aquesta categoria i li venen al cap SÀNSET i UTNOA, els dos titulars de "Do you want to know a secret?", un blog ple de bon humor i d'unes quantes porres futbolístiques, o en SERGI i l’AVI GRES que al blog "Personal in Transferible" se les tenien entre ells escrivint, a quatre mans, posts genials.
De totes maneres que estigui dormint no vol dir que perdi del tot la percepció temporal, per tant el nostre protagonista s'adona immediatament que aquests blogs no poden guanyar ara el premi a la «Millor Parella Blogaire» perquè ja fa un grapat d'anys que van deixar de publicar. Tot seguit, doncs, es posa a buscar blogs actualment actius amb possibles parelles mereixedores de tal reconeixement i aquesta segona part del somni dura fins a l'instant exacte quan se li fa present el "Pons’s Blog" amb en PONS i l'AHSE.

En aquest precís moment, i no sabem ben bé perquè, en XEXU es desperta amb un sobresalt i el somni s'acaba.


La proposta d'Elfreelang 

De lluny va albirar la silueta de la ara ja consagrada novel.lista del gènere negre: la Kweilan, cofada amb un barret d'ala ampla i vestida amb gavardina .... hi havia una boira espesa .....però malgrat la manca de visió clara , n'estava segura no podia ser altra que ella......i s'hi va anar acostant amb pas ferm i decidit ......

Quan ja hi era ben be a tocar va exclamar amb veu ferma :
- Kweilan!!! Kweilan, sóc jo: la bloguera de Reus ....l'Assumpta ......em recordes?
- Ah quina sorpresa! i que hi fas aquí enmig d'aquest somni blogaire ?
- Ves ...quina pregunta .....doncs he vingut per celebrar l'aniversari del blog del XeXu i tu?
- També , també i de pas com que la protagonista dels meus llibres fa vacances , no tinc més remei que investigar la desaparició de fanal blau de la catosfera ....t'hi apuntes?
- Sí , sí m'hi apunto, convidaria més blogaires però els requisits deien que només es podien mencionar dos blogaires en actiu i una que no.....
- Doncs ja l'has vessada perquè jo estic també desapareguda i tu quasi quasi..... ja no fas entrades des fa un munt de temps ....
-ostres ! tens raó hem ficat la pota fins al fons catosfèric !!!! i ara què fem ....anem malament i ja portem uns quants mots .....vols dir que ens ho tindrà en compte?
- No ho crec, és bon excursionista encara que es posi el malnom de pa sucat amb oli, és un bon noi .....
- ja , ja ho sé és un gran tipus! però ens estem saltant les normes......i ja tenim una certa edat per anar fent saltirons
- Com que és un somni ....tot s'hi val......
- I qui ens deu somiar ?
- Per això també estic fent una recerca entremig de la boira lleidatana

De sobte , la Sara que ja havia crescut molt , va cridar a la seva mare , la Gemma ....:
-mama! mama !
- què vols? què passa?
- uf mama he tingut un somni molt estrany m'havia fet de text i de paraules i vivíem dins un blog i el món era virtual i era atmosfèric catosfèric...
- No t'hi amoïnis ara mateix truquem al gegant del pi perquè ens resolgui l'enigma ( si hi cliques veuràs que un altre insigne de la catosfèra que també ha somiat ......
- bé doncs bona nit i tapa't i per molts anys!!!!
-vull bufar espelmes mama
-Sí Sara bufem .......


La proposta d'en Pons

Avui aclarirem la misteriosa desaparició de Alba Pifarré i Montse Lladó. En teoria es tracta de dos desaparicions aïllades i sense relació alguna però la realitat es ben diferent. Alba ens abandona al març del 2014 amb un innocent post sobre el cafè, o potser el cafè no es tant innocent? Hi ha qui assegura que l’Alba va desaparèixer de la catosfera perquè va tenir un fill, i això li va prendre protagonisme al blog, però tothom sap que això es fals, un fill amb prou feines et roba temps, es súper fàcil de compaginar la teva vida amb un fill, un fill no et canvia per res la vida, amb prou feines notes que el tens. ehem… Per altra banda, Montse desapareix uns mesos abans, concretament a l’octubre de 2013 amb un post “sense ànim d’ofendre”, però està clar que si que va ofendre a algú… Per cert, a la Montse no se li coneix cap fill nou nascut en el 2013, quina seria la seva excusa? Doncs la excusa es la mort, més concretament la seva. Hi ha gent que assegura haver-la vist comentar en altres blogs més enllà del fatídic octubre del 2013, però només són rumors. La veritat resta amagada de la llum fins avui. Sense més preàmbuls, Ahse es va carregar a les dues ex-bloggers simplement pel fet que van deixar de comentar a Pons’s Blog o sigui que ja sabeu què no heu de deixar de fer.


La proposta de la Carme

Després d'una colla d'anys de tenir un blog i d'haver conegut molts i molts blocaires, jo tenia, encara, alguns dubtes. Realment de què estan fets els blocaires? Desapareixen de veritat? Són simplement personatges? Quan marxen, no en queda res? Són reals?

I vaig decidir aclarir, si més no en algun cas, de què estaven fets els blocaires desapareguts i també alguns que encara estan en actiu.

En primer lloc vaig anara trucar a casa l'Óscar del blog The lost art of keeping a secret, i vaig trobar un Óscar totalment desconegut, com si mai no haguéssim tingut res en comú, desconnectat dels blogs, molt connectat amb la seva vida real i amb els seus amics, content, però distant i com a xarxa preferida, tenia tot just l'instagram. Justet, sense addiccions. Era el mateix Óscar? No us ho sabria dir, però tota la meva impressió es que no. Vaig anar a trucar, després, a casa la Rita del blog La meva illa Roja. I estranyament vaig trobar-me amb la mateixa situació o molt semblant. Això encara em va estranyar més, perquè jo creia que la Rita i jo hauríem pogut ser bones amigues. I em va fer pensar que alliberar-se dels blogs potser havia estat una bona idea per a ells. I sí, estaven bé, però no els podia reconèixer. I jo, blocaire empedreïda, me'n vaig sentir una mica incòmoda o potser ofesa, no sabia dir si ofesa amb ells per posar-me aquest mirall al davant o potser amb mi mateixa per ser massa ingènua. Ells estaven perfectament i me n'alegrava, però de la nostra relació no en quedava res de res.

Vaig decidir canviar de rotllo i anar a trucar, finalment, una blocaire activa. L'Elfreelang del Si dubto és que soc... L'Elfree sí que era ella mateixa, no la vaig trobar gens desconeguda i vam parlar de moltes coses. L'Elfree també estava molt connectada a la seva vida, a la seva feina, als seus amics. Res a envejar-los-hi, doncs. Reconciliada amb la nostra familieta blocaire, li vaig explicar els meus neguits i parlant, parlant, vam arribar a una conclusió. Hi ha blocaires circumstancials, per a ells el blog compleix alguna funció molt concreta a la seva vida i quan passa la necessitat, deixen caure el blog i tot allò que porta al darrere i blocaires vocacionals (o potser tossuts), que anem adaptant el blog a les diferents circumstàncies i etapes de la nostra vida.

Ella i jo en som dues, però en conec uns quants més, de tossuts.

I encara una altra conclusió, de propina: els desapareguts dels blogs, desapareguts estan, i no valen intents de recuperar-los com el Roda el món i torna al blog. Res a fer. Ni visites a domicili, res de res. Guarden, sempre, gelosament el seu espai personal, tal com nosaltres els guardem en el record.


La proposta de la Gemma Sara

Per un corrent subterrani de la memòria he arribat als contes de la Sílvia. Sabeu quins contes vull dir? Els de Fent punyetes (un nom ben prosaic que a ella, que feia prosa, li agradava). Eren contes dolços i amargs alhora, com els bons, com la vida, oi? Era molt bona, la Sílvia. És molt bona. I en un revolt de l'hipocamp m'he trobat amb la joventut de la Yáiza en forma de paraules certes, agudes i clarividents. Recordo com es va fer indepe, aquell senyal que li van fer a la mà a l'insti. I que jugàvem a parlar en francès, en fi, Coses de la vida.

Ara el XeXu del Bona nit, ves per on, em fa pensar-hi. Penso en com ens activàvem les neurones mirall quan ens llegíem, perquè la gràcia és que els blogaires ens ressonem entre nosaltres... alguna cosa així. Tu que tens un poder blogaire, XeXu, fes que tornin ;)


La proposta de la Laura T. 

La Maria cada dia al capvespre feia una mena de revisió del que li havia passat durant el dia, sovint la feia patir que algun ocell topés amb el seu cotxe i prengués mal però quan se n’anava al llit algú li deia “Bona nit, i tapa’t” i aclucava els ulls i començaven els seus Somnis de plastilina. Fins que un dia, coses que passen, es va perdre en un.
A l’altra banda del país, la Gerònima, una índia sense plomes, un ventada de simpatia i d’energia, un bon dia va notar que la bateria se li esgotava. Feia dies que s’ensumava tempesta. A l’anar a dormir algú li va dir: “Bona nit, i tapa’t” i després d’aclucar els ulls va desaparèixer entre Llampecs i trons.
Davant d’aquests fenòmens paranormals, el Xavier, el nostre incansable fotoblogger no para de visitar barris i d’anar a totes les manifestacions que es celebren, intentant descobrir què ha passat o quines pistes pot trobar de tot això. Cada dia acaba esgotat i quan es fica al llit per gaudir del merescut descans, sent un xiuXEXUeig a l’orella que li diu: “Bona nit, i tapa’t” i l’ajuda a carregar les piles pel dia següent. Però si hi voleu col·laborar i en teniu alguna pista, no deixeu de passar-vos per la seva agència FITA i a veure si en traiem entre tots els entrellats.


La proposta de la M. Roser

Recordo alguns amb els quals vam compartir un dinar al club del costat de la meva casa real ( dec ser una mica "pija", jo)...La Glòria de BloBos.Blog, que ara no es prodiga gaire segurament perquè està immersa en el seu món poètic, ja que la veig sovint als programes culturls de Sants; abans tirava endavant dos blogs...
I en especial, la Violant D'Atarca una noia amb un tarannà d'esquerres, indomable, anarquista, feminista...Ves per on el seu blog( que no en recordo el nom hi ha desaparegut) i el meu, eren completament diferents, però des del primer dia vam tenir una connexió molt especial potser perquè en el fons entre, les meves idees i les seves no hi ha tanta diferència, però a un nivell diferent. Vam anar plegades a la fira del llibre de la plaça de la Catedral i després, cap a casa meva també a dinar al costat de la piscina...Fins hi tot el Jordi Dorca, del Blog Advervia, que ara tampoc es prodiga gaire i amb el qual vaig compartir i aprendre paraules noves del món rural, es va adonar d'aquesta relació especial, doncs ell pensava que era la meva neboda! Per l'edat ho podia haver estat...



No us podré agrair mai prou que seguiu aquí i que seguiu fent d'aquest món blogaire un lloc tan acollidor. Hi som menys temps, menys gent, però continua sent un lloc que val la pena, un petit oasi. I per demostrar-vos que, encara que de vegades em costi molt ser regular aquí, us segueixo portant al cap, com cada any us poso un recull de fotos que m'han fet pensar en vosaltres. Si feu clic sabreu a quins blogaires em recorda. Poquetes fotos aquest any, però encara us trobo per tot arreu. I que duri!

http://thecyanidesun.blogspot.com/

http://elquempassapelcap.blogspot.com/

http://plomablava.blogspot.com/

http://petitesesroser.blogspot.com/

https://pons007.wordpress.com/
 

15 comentaris:

  1. Eeeeeeooooo!!!
    Surto en el relat!! Quina gràcia!! :-DD
    Espero que en PONS m'agraeixi per sempre més haver-li salvat la vida!!:-DD

    MOLTES FELICITATS, XEXU!!!
    PER MOLTS ANYS! (En el sentit més literal de la paraula) molts, molts anys de blogs, que aquells que "trontollem" tinguem encara llocs on anar quan enyorem aquest món tan maco!

    ResponElimina
  2. Per molts anys. Enhorabona per la primera dotzena i pels que vindran.

    ResponElimina
  3. Gairebé arribo a misses dites, Xexu.
    També em vaig incorporar tard a la blogosfera. Vaig arribar l'estiu del 2013 quan es va crear el "Blog-via cap a la independència". Em va aconsellar d'entrar-hi un altre Xavier de Sants, (ara viu a Cassà de la Selva) del "Blog del Papikol". Fins alehores el meu blog tenia poques visites i pocs comentaris. Un dels més il·lustres era el d'un altre Xavier de Sants (que viu a Bellcaire d'Empordà). Francesc Xavier per ser més exactes del "Blog Bilosbas".
    Dels blogs desapareguts citaria el de la "Bruixeta. De la Núria Martínez, que pel que explicava sembla que era de Sants i que viu a Taradell.
    Un altre blog que està inactiu és el de "La lum del fanalet" de la Marta Sempere. Va fer un llibre de poemes titulat "Claus de vidre". El va presentar a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet, on treballa l'Helena Bonals, del blog "En cada vers que has entès".
    En aquella biblioteca i vaig conèixer en persona, a més de l'Helena, la Carme Rosanas, el Jordi Dorca, la M. Roser Algué, i potser algú més.
    Més endavant vaig conèixer la Glòria Bosc (GLOBOS) i el Rafel Casas (Can Fanga), tots dos també de Sants.
    I la Núria Pujolàs de "Mira'm els mots" I la Dora de "Noves flors", la Montse Galionar.

    Amb algunes d'aquestes persones ens hem trobat de tant en tant i hi ha un sentiment d'amistat.
    Sense oblidar e projecte "Quedem al Zurich? on vaig conèixer en persona també al Joan Gasull i la Montse "Cantireta", la Paula de les "aferradetes", l'Eduard i crec que la Elfreelang. O a l'Art Santa Mònica on vàrem conèixer en persona l'Olga Xirinachs, la Júlia, no sé segur si també hi havia la Laura Marcel?
    A una altra presentació vaig conèixer personalment la Teresa del "Salsa Ficció" i el Rafel de "Natura". I a una trobada castellera vaig conèixer el Risto el rondinaire, dels Minyons.
    Me'n deixo molts, segur que algun d'important.

    ResponElimina
  4. I què per molt anys poguem seguir llegint-te!!!...
    No estic activa en el meu blog, però segueixo passant per aquí...
    Una forta abraçada Xexu.

    ResponElimina
  5. Ha quedat molt divertit! Moltes felicitats, XeXu!!

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats, XeXu! Per molts anys i per molts posts!!! I gràçies per estar sempre al peu del canó blocaire.

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats, Xexu. Si encara hi soc a temps, t'envio el meu relat. Gràcies per la teva companyia i per ser-hi sempre.

    ResponElimina
  8. arribo tard però amb els "deures" agradables ja fets ....enhorabona per l'aniversari i per molts més post en la nostra entranyable catosfèra que estic convençuda un dia tornarà a alçar el vol !!!

    ResponElimina
  9. Ho sento XeXu, però se m'ha passat la data...
    A veure improvisaré. Recordo alguns amb els quals vam compartir un dinar al club del costat de la meva casa real ( dec ser una mica "pija", jo)...La Glòria de BloBos.Blog, que ara no es prodiga gaire segurament perquè està immersa en el seu món poètic, ja que la veig sovint als programes culturls de Sants; abans tirava endavant dos blogs...
    I en especial, la Violant D'Atarca una noia amb un tarannà d'esquerres, indomable, anarquista, feminista...Ves per on el seu blog( que no en recordo el nom hi ha desaparegut) i el meu, eren completament diferents, però des del primer dia vam tenir una connexió molt especial potser perquè en el fons entre, les meves idees i les seves no hi ha tanta diferència, però a un nivell diferent. Vam anar plegades a la fira del llibre de la plaça de la Catedral i després, cap a casa meva també a dinar al costat de la piscina...Fins hi tot el Jordi Dorca, del Blog Advervia, que ara tampoc es prodiga gaire i amb el qual vaig compartir i aprendre paraules noves del món rural, es va adonar d'aquesta relació especial, doncs ell pensava que era la meva neboda! Per l'edat ho podia haver estat...
    Bé XeXu, moltes felicitats i endavant.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots i totes per la vostra participació i per comentar aquest post. Ja són 12 anys i no sé si això durarà gaire més, però en tot cas, si per una cosa val la pena estar per aquí és per compartir aquest món amb vosaltres.

    Assumpta, ja ho saps, en Pons te'n deu una! Jo també trontollo Assumpta, però faig veure que no. Estic buscant alguna solució per continuar, ja saps que m'estimo molt aquest món, però com a tots vosaltres, em costa mantenir el ritme, i això m'angoixa una mica, sento que no estic complint amb mi mateix, i quan això passa amb allò que fem per gust, és que alguna cosa no va bé. De moment, seguim.

    Gràcies McAbeu!

    Gràcies Xavier, això que fas no és el que vaig demanar, però quina repassada de desvirtualitzacions! Veig que has conegut en persona a molts blogaires estimats. La veritat és que jo sempre he estat força esquerp coneixent blogaire, i això que d'oportunitats no n'han faltat. N'he conegut, és clar, uns quants. Però no pas tants com tu.

    Montse, quina sorpresa! T'agraeixo que t'hagis manifestat per felicitar-me l'aniversari del blog, fa temps que no sabíem res de tu! Una abraçada forta per tu també.

    Salvador, home, en el meu relat havia de pelar algú sí o sí, o almenys intentar-ho!

    Carme, ara és el teu torn, després del meu sempre toca el teu aniversari, estic a l'expectativa del que ens faràs fer!

    Consol, i tant, si me l'envies l'afegiré al post encantat, moltes gràcies!

    Elfreelang, que optimista que et veig! A veure si tens raó, però si torna a alçar el vol serà segurament per la participació d'altra gent, em sembla que nosaltres ja estarem massa cansats.

    M. Roser, t'agraeixo que hagis passat, no passa res per venir tard, era només una proposta com una altra, ja n'hi haurà més! No sé si el teu relat és de ficció o no, o ens expliques una anècdota, però en tot cas l'afegiré al post perquè en quedi constància.

    ResponElimina
  11. L'Assumpta salvant-me a mi? Es nota que es tracta d'un relat de ficció!

    No estan gens malament aquests 12 anys teus que portes corrent pel veïnat d'en Pons, també conegut com a Catosfera. Sempre dubto a veure qui dels dos es cansarà abans d'aquest veïnat, reconec que el meu jardí encara el vaig cuidant, però cada vegada em fa més mandra visitar el jardí dels altres.

    ResponElimina
  12. Per molts anys i felicitats per aquests viatges en el temps que ens has fet fer, alguns blogaires només em sonen però han deixat bones empremtes en el veïnat!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.