diumenge, 6 de gener de 2019

Vull aquest

Torna a haver-hi canalla en el meu entorn familiar, torna una mica la màgia de Reis. Dels dos membres de la nova generació un ja és massa gran, però el petit està en plena època de gaudir moltíssim d'aquest dia. Segurament tots tenim records de quan érem menuts i vivíem la il·lusió de rebre tants regals. Jo recordo el sofà de casa ple de paquets de regal i multitud de joguines. Però poques joguines van marcar-me, la que més recordo eren les construccions de Tente, una línia de joguines catalana que va acabar sucumbint a Lego. Però també recordo les millors 'joguines' que rebia i que segueixo rebent a dia d'avui. 

A casa sempre s'havien preocupat de regalar-nos llibres per inculcar-nos l'hàbit de la lectura, entre tots els regals no hi faltava mai un llibre. De més petit segur que era el paquet que menys em cridava l'atenció. Però un cop enganxat, era jo qui els demanava. Potser era en aquella època que la màgia s'ha acabat, però encara pots demanar tot allò que vols. Un record bonic que conservo és el d'agafar un d'aquells vells llibres de La Galera a l'hora de fer la carta als Reis, buscar les darreres pàgines on hi havia el catàleg complet de l'editorial i començar a assenyalar "vull aquest, aquest altre, aquest i també aquest...". El gran triomf de ma mare. 

Això encara ho faig a dia d'avui. Bé, diverses coses. Encara regalo llibres, si hi ha un conjunt de regals, un llibre no hi falta mai. I quan s'acosta Reis ja no consulto un llibre antic, però me'n vaig a la meva llibreria de referència i començo "vull aquest, aquest altre, aquest i també aquest...". Compro llibres tot l'any, però hi ha dues dates en les que ho faig sense control. L'una és Reis i l'altra, és clar, Sant Jordi. En aquesta 'campanya' de Reis han entrat a casa 10 llibres. Se'm gira feina.

12 comentaris:

  1. A casa meva, el gran lector i regalador de llibres era el meu pare. Ara li he agafat el relleu i soc jo que procuro sempre regalar llibres quan la cosa va de regals. Quan la família va creixent, regalar llibres per a tothom és una pasta... però vaig ressitint, de moment.

    ResponElimina
  2. A casa també han entrat una mica més de deu llibres aquests Reis. Com que ja no estic per tonteries, jo també dic "Vull aquest!" i m'evito disgustos. Encara així, també ha caigut algun títol ignot, cosa que també estimula.

    ResponElimina
  3. Molt bé la teva mare encomananat-vos la lectura sense que és notés. Jo no tinc gaire èxit, tot i que de vegades s'enganxa a algun llibre. Ens ha sortit molt més musical que lletraferida, la criatura...

    ResponElimina
  4. Molt bé la teva mare encomananat-vos la lectura sense que és notés. Jo no tinc gaire èxit, tot i que de vegades s'enganxa a algun llibre. Ens ha sortit molt més musical que lletraferida, la criatura...

    ResponElimina
  5. Tente em va agafar gran però recordo que el meu germà petit hi jugava, i alguna construcció vaig intentar.
    Del que dius dels llibres recordo el primer llibre que em van regalar: "En Bolavà detectiu" d'en Folc i Torres que me'l regalar la meva àvia. I un de "Los formidables chicos del Club de Los Siete" de la col·lecció dels "Set secrets" de l'Enid Blyton. quan el vaig desembolicar em va desanimar. Jo volia joquines. Quan el vaig llegir em va passar com tu expliques Xexu. El vaig gaudir. M'he després de molts llibres a la vida, per manca d'espai, però aquests 2 els conservo.

    ResponElimina
  6. 10 llibres? Res, això et dura unes setmanes. Hauràs de comprar-ne més abans de Sant Jordi ;)

    ResponElimina
  7. Així que la mainada sap llegir, ja és un bon moment per inculcar-los el gust per la lectura...
    Aquest descontrol per comprar llibres, és un bon descontrol!!!

    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Uf, jo aquest 2018 he llegit ben poc (llibres), tot i que he acabat l'any engrescat amb la darrera lectura. A veure si recupero el ritme...
    I pel que fa a les joguines, per a mi la preferida sempre va ser l'Scalextric, fins que van arribar les computadores. I llibres tampoc en van faltar mai.

    ResponElimina
  9. Jo era més de Lego, també vaig tenir coses Tente però era una empresa en decadència en la meva època. Sobre rebre llibres per reis, doncs no, jo era un nen normal...

    ResponElimina
  10. By the way, a la meva època el Tente estava en el seu màxim apogeu. El meu avi Míliu n'era un gran fan!

    ResponElimina
  11. Com és natural, després d'aquesta data descontrolada que és Reis, passo un temps sense comprar llibres, perquè tinc molt per llegir. Doncs no, aquest cop no. Resulta que la setmana que ve surt un Murakami... i ja que m'he d'acostar a la llibreria, n'he encarregat un parell més. En fi, moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Carme, d'algun lloc ens ve el nostre vici. A casa el meu pare també llegeix molt, però la bèstia és la meva mare. Entre el meu germà i jo no anem per camí de tenir descendència i transmetre l'hàbit, però els dos hem sortit lectors, per bé que de temàtiques molt diferents. I tens raó, llegir, especialment en paper, és caríssim. Però cadascú prioritza en què gasta els diners que té, i ja saps en què prioritzo jo.

    Allau, en l'estrany cas que demani que em regalin un llibre, ja que generalment me'ls vaig a comprar jo, també assenyalo bé quin és, per evitar sorpreses. El meu germà me n'havia regalat algun inesperat i que no coneixia, però encertava la meitat de les vegades. Per exemple, ell em va introduir a Vonnegut, i a mi aquest autor no m'acaba d'entrar. Però també em va presentar Jonathan Lethem, i aquí sí que va encertar més.

    Gemma Sara, el teu home és músic, no? O almenys molt melòman, alguna relació tenia amb la música. Però bé, mica en mica. Jo penso que la millor manera de convèncer a una criatura perquè llegeixi és predicar amb l'exemple. Almenys amb nosaltres va funcionar.

    Xavier, que bonic recordar els primers llibres que et van regalar, jo no puc donar aquesta dada! De totes maneres, el primer no em sona (l'autor sí), però llibres dels Set Secrets sí que en llegia, de fet el dia de Reis que vaig passar per casa de ma mare en vaig veure uns quants. A un nen petit és difícil que no l'enceguin les joguines i que passin dels llibres, però tot és posar-s'hi i descobrir un món nou. A mi encara em dura.

    Maurici, això està claríssim, d'aquí a Sant Jordi hauré llegit més de 10 llibres, si res no es torça, és clar. Però no són els únics llibres que tinc per llegir a casa, eh? Amb aquests torno a estar per sobre dels 80 pendents, que no els acabaré llegint tots, però bona part sí. No pateixis que lectura no me'n faltarà mai.

    M.Roser, personalment penso que és de les millors coses que es pot inculcar a un fill, però és clar, jo no tinc una opinió objectiva, sóc un malalt de llibres!

    Risto, calla calla, que l'Scalextric sempre va ser la meva pedra a la sabata. El vaig demanar uns quants anys i no me'l val portar mai. Ara de gran tinc un amic que n'és aficionat i que en té un a casa. La veritat és que el trobo força avorrit, però a la canalla ja els va bé això dels bucles.

    Eli, res dona, això en un parell de mesos ho tenim enllestit.

    Pons, eres un nen normal? I què t'ha passat? Tente molt millor, on vas a parar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.